El tràgic succés que va tenir lloc el passat dia de tots Sants al cementiri de Figueres, ha de fer-nos reflexionar sobre la ciutat en la que vivim, i sobretot en la ciutat en la que volem viure. No podem acceptar que el pistolerisme entri a formar part del la vida quotidiana dels figuerencs, com va passar l’altre dia. Ni podem continuar acceptant que en determinats barris de la ciutat hi hagi la més absoluta sensació d’impunitat.
Centenars de persones, famílies senceres, éren al cementiri en el moment dels fets, fins i tot jo mateix, i els que hi érem vam convertir-nos involuntàriament en testimonis d’un assassinat a sang freda i a plena llum, testimonis d’una execució com alguns comentaven; això suposa creuar una frontera perillosa, desconeguda, sobre la que cal actuar d’immediat.
He tingut responsabilitats de govern al capdavant de la seguretat ciutadana a Figueres durant quatre anys, i sé perfectament la dificultat que comporta gestionar determinades realitats que molts ciutadans desconeixen, per això no crec just intentar buscar responsables per treure profit polític, però això no exclou demanar amb tota la fermesa aturar la degradació en la que aquesta ciutat està caient i que provoca episodis d’aquestes característiques.
Determinats barris de Figueres, i el de Sant Joan n’és un d’ells, fa temps que ha escapat sota el control no només de les forces de seguretat sinó també dels mateixos membres del barri que intentaven exercir una influència positiva de convivència. Alguns ho atribueixen a la mateixa crisi, com si fos l’orígen de tot el mal i també la justificació per no posar-hi aturador; d’altres, creuen que ha tornat a Figueres el tràfic amb heroïna, la qual cosa de ser certa representa trencar aquella convivència i multiplicar l’activitat delictiva amb ramificacions com les del passat dia de Tots Sants.
Penso sincerament que ens trobem davant d’un procés de degradació i impunitat que s’estén com una taca d’oli, no voluntari però sí a conseqüència de donar l’esquena als problemes reals de la ciutat, i a la manca de valentia per afrontar decisions difícils a curt termini però necessàries si es vol garantir la pau i la convivència. No es pot donar l’esquena als problemes de la ciutat, perquè crec sincerament que Figueres no s’ho mereix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada