Xarlatà

Malauradament un dels records de l’incendi de l’Empordà seran les paraules poc reflexionades i eixelebrades d’en Santi Vila sobre La Jonquera i la seva activitat comercial. Per enèsima vegada un judici de valor d’extrema dreta rància i conservadora, ara igualant el comerç de La Jonquera i El Pertús a tots els mals provinents de l’avern. Suggerir que les activitats comercials a la Jonquera i el Pertús es redueixen a prostitució, alcohol i tabac, senzillament és propi d’un xarlatà. 

Qui serà el proper mereixedor de judici públic? De messies pensava que ja en teníem prou amb en Gallardón. 

En fi, us torno a deixar unes sàvies paraules de Joan Fuster: 

Diccionari per a ociosos de Joan Fuster (Barcelona 1982, Ed. 62): 

“En bona part, la dinàmica històrica de les nostres societats gira entorn de la llibertat de xerrar: llibertat que reclamen els ciutadans per a ells, monopoli que els tirans s’apressen a reservar-se. Un dèspota lacònic tindria, entre nosaltres, ben poques possibilitats de durar. La seva força natural-social –les adhesions populars que es guanya- depèn de la seva facilitat de paraula. Quan hi ha un xarlatà en el poder, un bon xarlatà, tot marxa com una seda. Si la seva actuació administrativa és deplorable, si com a governant és una calamitat, se salvarà en la mesura que sàpiga parlar.”