diumenge, 21 de març de 2010

Treballadors públics



Dijous passat vaig a estar al congrés de la Federació de Serveis de la UGT a Girona.
No havia estat mai a un congrés d’un Sindicat i, la veritat, és que m’atreia molt la idea: volia sentir què pensen els treballadors públics de l’actual situació del país.
Tot i estar fins fa poc al govern de Figueres, admeto que des que vaig ser regidor de personal he procurat no posar cullerada a les relacions entre el govern i la junta i el comitè. El fet és que tenia ganes de conèixer quin és l’estat d’ànim de les persones que posen cara a l’administració, de les persones que la fan rutllar. I en vaig marxar molt content, després de trobar-hi persones preocupades, persones amb voluntat de servei que, sobretot, ens aporten una visió diferent en uns temps en què el liberalisme sembla que sigui bandera de tot plegat, que sigui l’única solució als problemes econòmics.
Va haver-hi intervencions brillants, com la del secretari general de la federació, en la qual es va qüestionar sobre per què la reducció de despesa ha de recaure forçosament sobre els els treballadors i les treballadores, diguis congelació de sous o reducció de plantilles. En relació amb les seves paraules, penso que és evident que cal donar un parell de voltes al sistema per tal de millorar-lo, però el que no puc compartir és aquesta cantarella constant que els treballadors i les treballadores públics hagin de veure reduït el seu sou o els drets adquirits. En algunes coses no puc estar-hi d’acord, com ara alguna qüestió relativa a la rigidesa d’alguns contractes fora de l’àmbit públic, però en el que estic completament d’acord és en la necessitat de deixar de parlar d’aplicar criteris empresarials a les administracions. Què té a veure una administració amb una empresa? El mateix que un ou i una castanya! Us ho diu algú que fa temps que es dedica a la política i que alhora té una petita empresa de 18 treballadors (més aviat, treballadores). Aquí sí que no em puc estar de fer una crítica a polítics papanates que manifesten el desig d’aplicar polítiques empresarials a l’administració i no saben distingir entre un model 130 o un 390!
En la importància de la qualitat humana us posaré un exemple: a Figueres s’incompleix l’acord del Ple de contractar agents de la Guàrdia Urbana i, en canvi, hi ha calers per a instal•lar càmeres de seguretat! Ho trobo vergonyosament neoliberal, a banda d’escassament útil. No hem d’oblidar que la GU és la cara més propera de l’administració als ciutadans, són els que sempre són al costat quan hi ha problemes.
Per acabar, no puc oblidar el brillant parlament de Maria José Estruch ni la magnífica feina de l’Iván Lavado. Una de les coses que més em va sobtar, va ser la gran presència de delegats: la UGT sola en té 1970! Això vol dir que són gent amb consciència, gent preocupada per fer una bona feina!

1 comentari:

  1. Vaig pertànyer uns 4 anys a UGT dins el comitè de la meva empresa i gràcies a ells vaig poguer negociar una indemnització justa i acceptable quan aquesta va decidir prescindir de mi.UGT em van demostrar ser molt professionals i que realment i són quan tens problemes.Aquesta és la meva experiència personal amb ells.

    ResponElimina