divendres, 21 d’agost de 2009

Una setmana de 9 dies

La darrera setmana he exercit d’alcalde accidental de la ciutat perquè el titular de l'alcaldia és de vacances. D'entrada, he de dir que és una experiència (que en el moment d’escriure aquestes línies no he enllestit encara) molt interessant com a figuerenc i com a polític. Val a dir que, a Figueres, el pacte de govern funciona amb plena normalitat ja sigui amb algú de CiU al capdavant o amb algú del PSC: el govern no s’atura. Aquesta normalitat, a hores d’ara, encara no s’ha acabat de pair del tot: velles i tronades reticències la volen mantenir com un fet excepcional. El cas, però, és que en els darrers temps s’ha operat un canvi generacional, de mentalitat, marcat per l’actitud i la percepció de la realitat, en què la política es veu d’una altra manera; tots tenim clar -i jo el primer- que sense estabilitat no hi ha futur i que tirar-se els plats pel cap, només servirà per continuar allargant distàncies amb Girona i incrementar el perill de quedar per darrere de Lloret, Blanes o Olot.

Aquesta setmana, per exemple, ha quedat marcada a l’agenda una entrevista en la qual he deixat clara la posició dels socialistes en relació amb l’ús de terrenys públics per a un equipament privat, i en la qual he reconegut que els ingressos estan baixant i que cal començar a pensar a escometre el finançament local d’una vegada per totes.

Entre les actuacions del dia a dia, voldria destacar la conversa amb ADIF per exigir una explicació sobre el tall dels passos a nivell; una exigència feta des de la cordialitat, però amb la fermesa de qui sap, tant ADIF com nosaltres, que cal aspirar a la retirada dels passos a nivell d’una vegada.

El dimecres va estar marcat per la visita a les obres del FEIL (Pla Zapatero), una iniciativa del govern espanyol que ens ha deixat més de 7.000.000,00 € en inversions, i algun lloc de treball; tot i que haurien d’haver estat més, atès l’esperit de la iniciativa estatal, aquesta intervenció deixarà Figueres endreçada després de dèficits constats. Per cert: impressionant l’obra de la plaça Tramuntana per l’enorme paciència i civisme que estan demostrant els veïns, els usuaris del CAP i del Museu Dalí. Espero que ben aviat l’esvelta figura de la tramuntana, esculpida per figuerenc Llorenç Cairó, torni al lloc que li correspon. Impressionants són també les obres de la nova piscina descoberta de Figueres. Aquí us vull fer una confessió: estem negociant un sistema sostenible, a partir de plaques solars, per escalfar l’aigua i possibilitar que la piscina només estigui tancada tres mesos a l'any!

Més coses com a Alcalde accidental: divendres (avui) visita oficial al Museu de la Tècnica de l’Empordà. Fa temps que la ciutat ho devia als seus responsables si tenim en compte tot el que el Museu està aportant a la ciutat: Déu n’hi do els recursos, temps i dedicació que la Margarita Pierre i en Pere Padrosa han esmerçat en el Museu. Iniciatives com aquestes són les que donen marca de qualitat a una ciutat com la nostra, i l’ajuden a tenir futur.

Això és el que modestament vull aportar: futur i esperança, mirar endavant i tornar a estar orgullosos de la nostra ciutat, i que d’aquí deu anys, o quinze si cal, no sentim més allò que Girona és millor. El canvi és al nostre abast.

Segurament hi ha més coses a explicar, però m’allargaria massa i el que convé és que les coses es notin, no només que s’expliquin. Potser per això, a Figueres caldrà que comencem a pensar a fer més setmanes de nou dies, si cal, per aprofitar millor el temps.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada