On eren les factures de la pista de gel?

A la darrera Comissió Informativa d’atenció a les persones s’ha aprovat una despesa de 80.000€ per a les activitats de Nadal. En aquest “post” no pretenc valorar l’oportunitat o no d’aquesta despesa, especialment perquè encara no sé ben bé quins són els projectes. Tampoc no tinc cap intenció de criticar el fet de fer-ho mitjançant l’aprovació d’una despesa plurianual, ja que cada any s’ha fet d’aquesta manera, més enllà que el procés no resulta ajustat a dret (com tampoc no ho era els altres anys). 

No deixaré d’advertir, però, que la liquidació del pressupost ens ha mostrat un ajuntament molt endeutat, tal com l’interventor ens ha indicat en reiteradíssimes ocasions.

El que vull criticar obertament és que a l’expedient hi figura una despesa de 25.901,03€ de factures no comptabilitzades de les activitats de l’any passat. Com és possible que despeses ordinàries com la vigilància o la impressió de follets de propaganda no fossin coberts amb la partida del 2010? Com és possible que es fonamentés l’expulsió del grup socialista del govern en el fet d’haver gastat un 5 % més en l’àrea de cultura del que preveia un pressupost de 3 milions d’Euros? Com és possible que fins i tot es manifestés que es tenia una factura de 18.000,00 € per haver confegit un facebook? Una factura que no ha aparegut! Com és possible que s’ocultessin factures per valor de 25.901,03 € mentre es difamava públicament el regidor Ciro Llueca i el Grup Socialista?

Doncs, senzillament, perquè l’Alcalde Santi Vila va mentir i va ocultar la despesa feta al voltant de la pista de gel. El més greu de tot plegat és que denota unes formes que menystenen les persones i la seva honorabilitat, que ens demostren que s’hi val tot i, sobretot, tenen per res els figuerencs i les figuerenques en mentir-los sobre la situació econòmica de l'Ajuntament.

Des d’aquí demano una rectificació immediata. Em temo, però, que aviat hauré de tornar-hi per quantitats que faran envermellir tothom.

Amb en Celestino Corbacho a la Rieju

Els regidors socialistes de Figueres hem visitat Rieju, la fàbrica de ciclomotors i motocicletes de la nostra ciutat, acompanyant Celestino Corbacho. La visita ha resultat molt enriquidora i el company s'ha compromès a fer totes les gestions possibles en favor del potent clúster industrial català de la motocicleta. Hem conegut de prop la realitat de la indústria i els problemes que travessa i els enormes esforços que fa per a modernitzar-se; malgrat les dificultats, hem sabut que Rieju exporta a Europa el 92 % de la seva producció, fet que denota una gran capacitat competitiva. Ens han destacat especialment el nou scooter elèctric, que sortirà a la venda el febrer.

Al míting central dels socialistes

Avui us deixo un video, que recull algunes imatges dels socialistes figuerencs al miting central de les comarques gironines

Homenatge a Ernest Lluch

El 21 de novembre de 2000 va morir a Barcelona, assassinat per la banda terrorista ETA, Ernest Lluch. Tenia 63 anys i un currículum impressionant al darrere: Va ser catedràtic d’història de les doctrines econòmiques a la Universitat de Barcelona, diputat socialista per Girona al Congrés en les primeres legislatures democràtiques, ministre de Sanitat i Consum, rector de la Universitat Menéndez y Pelayo, entre molts altres innombrables mèrits. La mort de Lluch va ser un terrible succés per a la seva família, les seves amistats i els nombrosos deixebles, però també va causar una indignació generalitzada en el món polític i social, atès que havia estat un dels més ferms defensors del diàleg com a via de solució al conflicte basc, en un moment de la nostra història recent en què el diàleg encara s’observava com una possibilitat per dissoldre l’organització terrorista, no desprovista de recels i de temença. Desgraciadament, els atemptats posteriors han fet allunyar la pau i la via del diàleg.

Possiblement una de les grandeses d’Ernest Lluch és la visió de l’economia des d’una doble perspectiva. D’una banda, la tasca d’historiador de l’economia va ocupar un lloc central en la seva producció intel·lectual. De l’altra, hi havia la seva preocupació per l’economia domèstica de pobles i ciutats, amb problemes reals. En el primer d’aquests vesssants, fou alumne de Fabian Estapé i de Jaume Vicens Vives a la Universitat de Barcelona, i col·laborador de Pierre Vilar a la Sorbona. En la seva tesi, El pensament econòmic de Catalunya (1760-1840), relatava les grans mobilitzacions catalanes del segle XIX, a partir de la defensa de la producció de la societat civil, que no sempre compta amb el suport de les administracions. Posteriorment, els seus estudis varen polemitzar amb la concepció centralista de la historiografia espanyola, que situa els Borbons com a factor principal dels canvis econòmics realitzats pel despotisme il·lustrat. Però la seva prolífica producció conté també una sèrie d’escrits bàsics per comprendre l’economia empordanesa. Publicada inicialment el 1987 amb pròleg d’Alfons Romero i il·lustracions de Josep Ministral, Una teoria de l’Empordà (integrada el 2001 per Edicions Brau en una selecció més àmplia, Entrelluchs: una aproximació empordanesa a Ernest Lluch), era de fet una conferència que contenia una intensa reflexió sobre el nombre considerable d’empordanesos destacats en empreses basculants entre la política i la cultura, entesa com “la que actua damunt la societat, una cultura que vol incidir en les persones”.

Algunes persones que el vàrem conèixer personalment i altres que ja només el poden admirar ens reunirem el proper diumenge, a la una del migdia, a llegir uns textos per a Ernest Lluch. Aquí us vull confessar el record més remot que en tinc: quan tenia 10 anys vaig tenir la sort d’assistir a un dinar a Peralada organitzat per en Martí Sans. Era un dinar amb poca gent en què s’havia de parlar d’alguna cosa relativa a política local. Evidentment, em vaig passar bona part del dinar al jardí jugant, però vaig quedar molt impactat quan la mare em va dir que aquell home que havia vist era ministre; amb el temps vaig anar copsant la importància de tot allò...

El nostre petit homenatge, el farem al peu del cavall de cartró que Lluch va cedir al Museu del Joguet de Catalunya. Serà un acte molt senzill i respectuós amb la memòria d’aquest empordanès d’adopció. De Lluch, en perduren les idees i l’afecte d’una generació política que ha sabut transmetre tot el seu entusiasme a tots els que ens hem anat incorporant a les iniciatives progressistes d’ençà d’aquell terrible dia de novembre de fa deu anys.

(article publicat a Hora Nova el 19 de novembre)

Comença la campanya electoral

Avui us deixo un video casolà on hi apareixen en Ciro i la Magda Casamitjana. Ja estem de campanya!...

No juguem amb Fisersa

Dijous passat abans del Ple vàrem celebrar junta general de Fisersa. A la junta es va aprovar pagar a l’Ajuntament un dividend de 360.000,00 €, en principi a càrrec de les reserves, que consten al balanç però que ja estan destinades a altres compromisos. Aquesta decisió seria correcta en cas que els números estiguessin sanejats, però aquest no és el cas. Per això els regidors socialistes hi vàrem votar en contra per les següents raons, totes elles confirmades pel govern a la mateixa junta:

a) Fisersa en aquest moment té una pòlissa de crèdit completament disposada de 250.000,00 €.

b) Fisersa té també un confirming completament disposat de 400.000,00 €.

c) Fisersa actualment té a caixa 150.000,00 € líquids.

La conclusió és que en aquest moment hi ha dificultats de tresoreria greus, concretament – 500.000,00 €. No dic que això sigui la fi del món, perquè l’empresa obtindrà a través del rebut de l’aigua la tresoreria necessària per a fer front a les obligacions que li imposen els instruments de finançament a curt termini contractats, com la pòlissa o el confirming.

El greu és que, si arribés a produir-se el pagament dels dividends (cosa al meu parer difícil), l’endeutament a curt termini molt probablement hauria de ser refinançat en convertir-se en estructural.

Hi ha diverses qüestions que indiquen que ens trobem davant una nova fugida endavant: el fet d’aprovar el pagament de 360.000,00 € significa uns ingressos per a l’ajuntament que constarà al pressupost municipal que es gastaran, però que no arribaran mai; per tant, estem fent dèficit a consciència. A més segons el regidor d’hisenda, el dèficit del transport públic és de 650.000,00 €; resulta paradoxal, doncs, que pretengui cobrar 360.000,00 € de beneficis.

Per últim, cal afegir que un cop acabada la junta , al torn de precs i preguntes del Ple de dijous, el senyor alcalde no va permetre contestar al conseller delegat sobre aquest tema.

La solució a aquesta nova atzagaiada financera només pot ser la previsió que Fisersa obtingui beneficis atípics, que en llenguatge ras i curt significa la venda d’actius com les zones blaves i la gestió de l’aigua. És a dir la venda i privatització de l’empresa municipal i per tant l’encariment del rebut de l’aigua i del transport.

Algú encara dubta que en Santi Vila i CiU a Figueres tenen un caire absolutament neoliberal i que privatitzaran tot el que puguin?

Evidentment, quan els socialistes arribem a l’alcaldia mantindrem la nostra promesa de no privatitzar, però al ritme d’endeutament a que sotmeten Fisersa serà un repte no haver-la de liquidar!

Dilluns de videos

Us passo un parell de videos sobre l'estada de la Consellera Tura a Figueres el dissabte passat en la jornada de portes obertes a la presó i visita al Museu del Joguet amb l'Agrupació socialista de Figueres