Pressupost

Finalment avui he signat la convocatòria de comissió informativa de serveis econòmics i generals per al proper dilluns dia 4 de gener amb un únic punt per a informar: la proposta de pressupost municipal per al 2010.

D’acord amb la normativa d’aplicació i les bones pràctiques, el pressupost s’hauria d’aprovar abans de finalitzar l’any, però ja us podeu imaginar que si ja és difícil fer un pressupost en època de bonança econòmica, encara ho és més en temps de dificultats. En un govern de coalició és important que el pressupost satisfaci a tots els socis de govern i això requereix una gran dosi de paciència i de temps; i, com en tot a la vida, la pressa és mala consellera. La feina era molta, no en termes de negociació (els socis d’un govern suposadament no negocien), però si per aconseguir que els números quadrin... i en això les fórmules són diferents segons el pensament polític de cadascun.

Crec que finalment hem fet una bona feina i que les aportacions dels socialistes han estat imprescindibles: hem prioritzat un creixement dels recursos a benestar social, una qüestió del tot punt cabdal per al PSC. Dins del context de disminució de recursos de totes les àrees, la de cultura també decreix, però ho fa en uns termes de raonabilitat d’acord amb la idea de convertir la cultura en motor estratègic de la ciutat que fa poc vaig expressar.

Una altra qüestió és la de la inversió a Fisersa per tal de modernitzar la xarxa d’abastament d’aigua de la ciutat; estrictament aquest no és un tema que sigui de pressupost, però és cert que el PSC l'hi va vincular; això no obstant, cal que ens arribi el darrer dictamen del Departament d’economia i finances per a tirar-ho endavant i encara no ha arribat. Confio que el proper mes de gener o a principis de febrer podrem tirar-ho endavant i compto especialment amb la complicitat de l’alcalde. En relació amb aquest assumpte força gent m’ha preguntat perquè aquesta meva obstinació a fer aquesta inversió a Fisersa; doncs la resposta és ben fàcil: perquè amb una empresa pública d’aigua ben sanejada i amb les infrastructures al dia el rebut de l’aigua és més barat.

En poques paraules, fa temps que no s’ha invertit en la millora de la xarxa; ara, amb una inversió de 6 milions d’euros en 4 anys estarem al dia i amb prou feines hi haurà increments, perquè l’empresa municipal no busca benefici. Pel cas que ho deixem córrer, més endavant s’haurà d’invertir una quantitat de diners que ni l’ajuntament ni l’empresa podran suportar, fet que en forçarà la venda a un tercer, que haurà de fer la inversió, que ens haurà de pagar pel negoci de l’aigua i que voldrà guanyar dinerons. Resultat: el rebut repercutirà als ciutadans tots aquests costos...i de quina manera!

Com a última reflexió crec que cal pensar que el dèficit probablement és una solució per a poder seguir prestant els serveis imprescindibles. L’Estat ho pot fer i nosaltres no? Això ja són figues d’un altre paner que segurament un govern tan heterogeni com el nostre no pot abordar, però que des de l’esquerra (tota) hem de valorar. Què és millor: tancar serveis? fer-los desaparèixer fins a l’anècdota? O fer un dèficit controlat que al final no és més que augmentar l’endeutament? Un endeutament que és molt menor que el de qualsevol família. Això sí, el rigor i la seriositat exigirien deixar de banda totes les coses supèrflues: no podem endeutar-nos per coses que no siguin estratègiques o imprescindibles

Resum de la cloenda de CCC

Moció pel dret a decidir

(TRANSCRIPCIÓ DE LA INTERVENCIÓ EN AL PLE)


El PSC podria haver-hi votat a favor, una atenta lectura denota que simplement es vol permetre a uns ciutadans fer una pregunta. Nosaltres creiem en la democràcia i per tant res no ens hauria d’impedir estar a favor de fer les preguntes que convinguin, si és que els electes no se senten capacitats i legitimats per a fer la feina. Altre cosa és votar si o no a la pregunta que es farà.

Així doncs el PSC s’absté per les següents raons:

Aquesta moció ha estat presentada pels grups de CiU, ERC i el senyor Elelman sense haver-ne convidat el PSC, per tant neix apartant a una majoria social i política de la ciutat, el procedir per tant ens situa en posició d’obligada abstenció. On no ens hi volen no hi podem ser, per tant facin i quan vulguin ser seriosos o tenir una majoria realment representativa ens avisin. Ara no ens demanin, que ens hi sumem, ni ens demanin transaccions. Han tingut temps per fer-ho.

Vull recordar-los que el PSC al gener de l’any 90 va votar a favor del dret a l’autodeterminació i CiU és va abstenir.

Tot i això no deixarem de dir ben clarament quina és la nostra posició vers la independència, només faltaria! Nosaltres no fem política segons si tenim el govern de la Generalitat o no.

Els catalans i catalanes hem escollit dotar-nos d’un marc competencial i estatutari a l’empara dels successius Estatuts d’autonomia, i de la Constitució. L’últim d’aquests actes de lliure decisió va ser el donar un suport majoritari a l’estatut del 2006. Ara no és temps de depassar aquest marc abans de saber si és viable o no. L’estatut de 2006, aprovat en referèndum pels catalans i les catalanes, ha estat la consecució d’una de les fites més importants de la història recent del nostre país. Més autogovern, més i millor finançament, el reconeixement de nous drets socials, la definició de Catalunya com a nació son alguns dels trets més remarcables d’una llei que, sens dubte, marcarà de manera decisiva i positiva el futur del nostre país. Defensar el ple desenvolupament de l’estatut del 2006, que va comptar amb el recolzament de CiU, PSC, ICV-EUiA però no del PP, ni d’ERC, ni de Ciutadans-Partido de la Ciudadanía, ni de la Plataforma pel Dret a Decidir, és la millor forma de defensar l’autogovern de Catalunya i l’evolució d’Espanya en un sentit federal.

El projecte nacional dels socialistes catalans és el catalanisme federalista. Un projecte que té voluntat de sumar i representar a la majoria del catalans, que no volen fer dels diferents graus d’identificació nacional un element de conflicte i de divisió, i que defensen l’autogovern de Catalunya. El nostre projecte comporta la
defensa del ple desenvolupament de l’estatut del 2006 i l’evolució del nostre país cap a un estat federal.

Al final no oblidin que Catalunya no és independent perquè els catalans no han donat mai un suport majoritari
a partits que es declarin a favor de la independència. Res més. No em puc estar de recordar els equilibris de CiU entre anar corrent a retratar-se amb el president Zapatero i ara en un context electoral intentar aproximar-se al vot sobiranista.

Volem deixar clar l’absolut respecte als convocats de la consulta i a les persones que es consideren independentistes, que si al que aspiren és a la independència, de ben segur que no ho fan amb exclusió de la majoria social i política que representa el PSC a Figueres.Com els dèiem abstenció perquè vostès no ens hi volen.

De Madrid a Figuers

(ARTICLE PUBLICAT A L'HORA NOVA)

La setmana passada vaig estar a Madrid des de dimarts fins a dijous per diversos assumptes: polítics, professionals i familiars. En aquest petit article tinc intenció de descriure-us la feina feta, però el que em fa més il·lusió és intentar transmetre com vaig viure la meva visita. Haig de dir que la ciutat és molt diferent, cada vegada més, de com jo la vaig conèixer ja fa una colla d'anys. I la vaig arribar a conèixer una mica: fins i tot hi vaig viure tot un any quan en tenia 18. Després ja no vaig tornar a casa.

Des d'aleshores la ciutat s'ha modernitzat molt: tot són grans estacions de metro i grans infraestructures i arreu es nota una inversió brutal, tant de l’Estat, com de la Comunitat, com de l’Ajuntament. Les obres són constants, i sembla que tot sigui una carrera per tal de fer que tot evolucioni a una velocitat vertiginosa. El cas és que aquesta manera de fer sembla copiada de "l’estil Florentino": gastar calers i calers a manta. Aquesta és una situació, d’entrada, indignant perquè penses: "qui ho paga tot això?" I arribes a la conclusió que... nosaltres! I que mentrestant ens foten a parir tant com poden, ens diuen insolidaris i estan disposats a passar “el cepillo” a l’Estatut i a nosaltres mateixos. Després de fer quatre consultes pots observar que no ho paguem tot (sí que hi contribuïm, però, a través de la inversió de l’estat) però si mires el deute de l’ajuntament és estratosfèric. La veritat és que allà ja se’n foten del Faraón Gallardón i les seves obres! Per acabar-ho d’adobar , ZP els ha arriat un FEIL per fer més obres que ells dediquen a canviar estàtues d’emplaçament perquè fa lleig fer i desfer voreres constantment. Només cal agafar el metro a la T4 de Barajas (de la qual podem comparar la coberta de Richard Rogers amb els aplacats de guix de la nostra T1). O arribar a l’estació de metro Nuevos Ministerios, que ve a ser una cosa de 6 pisos sota terra amb Renfe i Metro inclosos. Per cert: algú ha vist el metro a la nostra T1? En fi, per a què seguir?

El cas és que dimarts vaig assistir a una reunió de la FEMP en representació de l'Ajuntament de Figueres. S'hi va repassar l’estat del transport urbà a Espanya. Al meu entendre, era un fòrum estrany on el PSOE i el PP se les fotien, Alcalde de Béjar versus Alcalde de Valladolid. Tot i el sarau obligatori, hi va haver diverses propostes per organitzar trobades. La primera, unes jornades sobre finançament de transport públic que va oferir-se a organitzar Màlaga. L’alcalde de Valladolid hi va demanar que se subvencionés el GLP, un combustible especial que usen els seus busos; a propòsit d'això ,jo vaig proposar que s’analitzés la possibilitat de finançar el reciclatge i destrucció de les bateries del nostre bus, ja que, si bé el cost diari és barat, la destrucció de la bateria es menja tot aquest estalvi.

Parlant de casa nostra, Figueres, i pel que fa als busos elèctrics, val a dir que en comprarem més, i no per què els companys d’IC no es posin nerviosos i parlin d’acords programàtics (que, fins on jo recordo, els acords que tenen només són amb CiU, Richard Elelman dixit). Els comprarem, sí, per a les línies on són útils i on no ens deixin els usuaris en ple mes d’agost sense aire condicionat. És a dir, tindrem en compte els usuaris abans que els programes entre CiU i IC , però sempre que es pugui seran elèctrics.

Tornant a la reunió de Madrid, també vàrem acordar-hi celebrar unes jornades de gestió de sancions a Figueres ,on tindrem la presència de més de 70 ajuntaments per a posar idees en comú.

Segueixo amb el programa del viatge: el dimecres el vaig dedicar a assumptes de picaplets a l’audiència Nacional.

El dijous a les 10 del matí vaig assistir al Ministeri de Foment a la signatura del conveni del convent dels Caputxins, junt amb els diputats Sáez i Canet i la diputada Palma i tot acompanyant l’Alcalde. Va ser un acte emotiu dins el marc de 37 signatures en 40 minuts. Tot i això, la satisfacció per la subvenció a Caputxins és enorme: ha estat una feina molt ben feta, ben treballada i molt perseguida. No hem fet pocs viatges amb el regidor Ciro Llueca per tal d'aconseguir això que hem aconseguit: dijous el pastisset va tenir cirereta, però hi va haver moltes hores de forn prèvies. Al final, tornada a corre-cuita i feina a Barcelona fins tard.

Permeteu-me pensar que tot i la descripció típica i tòpica que he fet al principi, l’únic camí cap al Futur, el de Figueres i el del país (sigui quin sigui el de cadascú), és entendre’ns, perquè, si bé quan veig l’estació de Nuevos Ministerios em “ratllo”, no deixa de ser cert que a Figueres ,l’Estat (amb un govern socialista) hi està invertint més de 16 milions d’euros. Per tant: a defensar l’estatut,; i si ens el declaren inconstitucional ,haurem de demanar la reforma de la constitució. Hem de seguir avançant, amb sentència favorable o no, cap a un estat federal que penso que és l’únic camí per tal que tots i totes ens trobem còmodes en aquest invent de país en què vivim.

Per acabar la setmana, diumenge vaig anar a Maià, a l’homenatge a Ernest Lluch. Allà, el nostre President, José Montilla, va mostrar una fermesa i un lideratge que mai ningú havia mostrat, va dir les coses pel seu nom i va afirmar que, com a país, no ens conformarem amb un copet a l’esquena. M’agrada la gent com ell, que diu les coses pel seu nom: persones fermes i tenaces.

Inauguració de l'exposició dedicada a Narcís Monturiol

Acabem d'inaugurar l'exposició "Narcís Monturiol, una veu entre l'utopia i la realitat", que forma part del actes de Figueres 2009 Capital de la Cultura Catalana. És una mostra magnífica.

Un dia de tardor

Demà al matí els socialistes anirem a Maià de Montcal a recordar l’Ernest Lluch. Hi serem molts afiliats i simpatitzants que any rere any solem anar-hi. Ja fa temps que ens el van arrabassar, però el seu record segueix ben present, com també segueixen presents les ganes de reivindicar el pensament i l’obra d’en Lluch.

Personalment, només puc parlar del meu coneixement d’en Lluch a través dels seus escrits i de la seva etapa com a ministre.

Permeteu-me, però, un petit record personal: fa molts anys, segur que era pels volts del 78 o el 79, vaig acompanyar els pares a un dinar a un lloc propietat d’en Palol de Peralada; si no ho recordo malament, en deien el corral i hi havia un camp de tir al plat, a més d’un espai per fer costellades i trobar-se amb els amics. Estava situat a la carretera de Llançà, on ara hi ha el restaurant “El Jou Vell”. Doncs bé, aquell dia vaig entendre que anàvem a dinar amb algú important relacionat amb la política. Recordo que tot plegat va durar molta estona, com també recordo com el meu pare i en Martí Sans varen escoltar i després debatre amb aquell senyor que havia vingut per compartir el seu temps amb tots ells. Després, ja només recordo com la mare un dia em va dir que havien fet ministre aquell senyor que tant els havia agradat.

L’altre record és d’un dia de tardor en què hi va haver un atemptat amb bomba a Barcelona que va desconcertar a tothom; recordo declaracions confuses fins unes hores més tard en què es va descobrir que el vertader atemptat havia succeït en un pàrquing unes hores abans.

Més de 4,6 milions d'euros per a Figueres

Amb la Montse Palma, hem presentat el FEIL 2010, que suposarà una inversió de 4,6 milions d'euros a la ciutat