Avui al matí hem anat al tradicional acte de reconeixement a les víctimes dels totalitarismes del segle XX a a nostra ciutat. Ha estat un acte emocionant en un marc molt agradable com és el cementiri de la nostra ciutat, per cert extremadament endreçat i ben cuidat pel regidor Pere Pujulà.
Permeteu-me que us expressi sense embuts els meus sentiments en relació a l'acte, més enllà del que és políticament correcte i sobretot aconsellable per a un polític. La veritat és que hem sentit coses que ens han grinyolat força, l'acte fa temps que es realitza des de l'Ajuntament i és evident que la voluntat del govern és seguir-lo realitzant. No sé! Alguns agraïments m'han semblat extranys, fins i tot desinformats. Les intervencions han estat bé en general i han fet honor al que s'esperava de cadascuna d'elles, vull destacar la del regidor d'IC, Richard Elelman que ha estat magnífica i ha parlat exclusivament del que tocava, de les víctimes i dels homes que són imprescindibles, també la de la regidora Maria Antònia Bonany que ens ha parlat de la mort en unes paraules dolces i amables.
No valoraré la nostra perquè us la transcric unes línies més avall, només dir-vos que des del PSC hem procurat homenatjar els morts innocents, les víctimes dels bombardejos feixistes i ho hem fet llegint un fragment de "Encara no sé com soc" de Maria Àngels Vayreda, ho hem fet sense valoracions perquè quan hi ha testimoni directe de gent brillant com l'autora, els polítics el que hem de fer és donar veu als testimonis i callar ¿Que podem de dir els que no hi érem? El que hem de fer és escoltar atentament i treballar cada dia per allunyar més i més la barbàrie que va segar el nostre pais.
Ja l'any passat la regidora Navarro va llegir Gil de Biedma al mateix acte, en un homenatge a les dones durant i després d'una guerra. Hem volgut seguir igual.
Molt bé la jove orquesta i la lectura de poemes, com em deia l'Alcalde ha estat el moment de la setmana.
En acabar els socialistes ens hem dirigit a fer una ofrena a Emili Pallach, Josep Casero i Maria Rosa Ymbert. Si sabéssiu com enyoro la Maria Rosa! Com enyoro els seus consells, us en faríeu creus! És de les millors persones que he conegut, us ho dic de tot cor.
L’any vinent commemorem, a Figueres, l’efemèride d’un capítol de la nostra història especialment dolorós.
Permeteu que, comparteixi amb vosaltres un fragment literari d’una de les nostres escriptores menys divulgades, Maria Àngels Vayreda, del seu llibre "Encara no sé com sóc". Els que com jo sou pares, o mares de família, sabreu copsar especialment la magnitud de la tragèdia d’aquest relat.
"Recordo el bombardeig amb una precisió i una clarividència com si m’hi trobés encara. Va ser el primer bombardeig de Figueres. Era un diumenge clar d’hivern. HI havia al cel una exaltació de llum enlluernadora, com sol passar a l'Empordà quan la tramuntana ha escombrat. Havíem sortit a prendre el sol".
I segueix més endavant: "Havíem arribat al parc. Al llarg del passeig, on els arbres havien perdut totes les fulles, hi havia en aquella hora un formiguer de criatures que jugaven. Els vells prenien el sol asseguts als bancs. Pares i mares es passejaven com nosaltres, sense perdre de vista la mainada respectiva".
En aquell moment, la Josefina, una coneguda de la protagonista d’aquest llibre que us estic llegint agafa en braços la filla petita, la Roser, i se l’emportà a jugar no lluny d'on es troba la resta de la família. I continua el relat: "De sobte vam sentir una remor llunyana d’avions" i "Com si pressentís la tragèdia que havia de viure, vaig mirar cap al fons del passeig per on havia desaparegut la Josefina amb la nostra nena. Mentrestant el brunzir dels trimotors començà a fer-se fort d’una manera esgarrifosa i al mateix temps una terrible explosió, seguida d’altres, estremia el brancatge nu dels arbres".
L’episodi prossegueix: "Els bancs, on moments abans els vells prenien el sol, estaven ara molts d’ells partits pel mig. Braços i cames i trossos de roba fumejant penjaven de les branques nues. Mares plorant corrien embogides buscant els fills desapareguts. A terra es veien uns clots amples i fondos i per tot arreu cares esglaiades que expressaven demència".
Alguns ja heu imaginat el final d’aquesta història que narra la Maria Àngels Vayreda: "Allà, a l’últim graó, la Josefina s’oferia als nostres ulls amb tota la cruesa d’aquella mort espantosa. Tenia un gran esvoranc al ventre i tota la faldilla xopa de sang. A terra, al seu costat, la nostra petita amb un somriure als llavis. Semblava que dormia, Unes gotes menudes, vermelles com robis, li queien cara vall. Vaig llançar-me com una boja sobre el seu cos inanimat".
Aquesta escriptora figuerenca narra un episodi com els que avui, en part, commemorem aquí tots plegats. I com va fer la Maria Àngels Vayreda, tenim avui una excel·lent oportunitat per reflexionar sobre aquella absurditat incomprensible. Per recordar amb emoció i lament els nostres conciutadans, i els de la resta d'Espanya, que varen perdre la vida. I a tots els seus familiars i amics, que han hagut de conviure amb aquella desgràcia.
Avui, a part de reconèixer la extraordinària feina d’entitats com el Triangle Blau i l’Associació de Familiars de Represaliats pel Franquisme, fem aquest senzill acte, carregat de simbologia per recordar totes les víctimes, però sobretot perquè no es torni a produir mai més un episodi d’aquelles característiques.
dissabte, 1 de novembre del 2008
dissabte, 25 d’octubre del 2008
No anem bé!
El passat dissabte vaig passejar amb l'Olga i en Pep per Figueres, em vaig comprar una cartera de butxaca perquè la que porto s'ha trencat. S'ha foradat el portamonedes i les perdo, a més hi porto la meva medalla de bateig i una moneda de 5 centaus de dolar americà, ja veieu quina bajanada però les manies ajuden a viure. El cas però és que em vaig quedar amb una sensació estranya: a les botigues no hi havia massa gent, a la botiga de la cartera 3 dependents/es només per mi. Llavors a la plaça de l'Ajuntament molta activitat als bars però ni allà ni al carrer Girona em va semblar que hi hagués molta falera gastadora. Si a aquesta sensació hi barrejo els imputs que rebo al meu despatx professional, la cosa no anima gens.
Tot plegat constata que la crisi és real i que la cosa anirà a més i que l'activitat econòmica baixarà, tot és una cadena no cal que hi donem massa voltes, si no es ven, no es compra, si no es compra, no es treballa, si no es treballa no hi ha feina i així anar fent.
Aprofundint en el problema resulta que hi ha una crisi de liquiditat i del que es tracta és que des dels ens públics s'ajudi les institucions financeres privades per tal de no acabar de desballestar-ho tot plegat, és a dir socialitzem les pèrdues que els guanys ja se'ls han polit uns quants! El que no comprenc i us ho dic de veritat és el fet que un cop s'han aprovat ajudes milionàries, el president Bush diu que de cares a la reunió del G-20 no ens embalem que s'ha de deixar fer el mercat ( D'AIXÒ JO EN DIC TENIR UNA JETA DE CAMPIONAT)
M'agradaria saber que en penseu de tot plegat!
A Figueres li cal una període de pressupostos llarg i sense estirabots, els socialistes ens hem compromès en aquest sentit, en moments de crisi és en els que cal una força centrada, allunyada de dogmes i sobretot molt distant d'interessos electorals que farien que ens allunyéssim encara més del món real (nosaltres i tots els polítics), un mon en el que no hi ha calers i aviat no hi haurà feina.
Tot plegat constata que la crisi és real i que la cosa anirà a més i que l'activitat econòmica baixarà, tot és una cadena no cal que hi donem massa voltes, si no es ven, no es compra, si no es compra, no es treballa, si no es treballa no hi ha feina i així anar fent.
Aprofundint en el problema resulta que hi ha una crisi de liquiditat i del que es tracta és que des dels ens públics s'ajudi les institucions financeres privades per tal de no acabar de desballestar-ho tot plegat, és a dir socialitzem les pèrdues que els guanys ja se'ls han polit uns quants! El que no comprenc i us ho dic de veritat és el fet que un cop s'han aprovat ajudes milionàries, el president Bush diu que de cares a la reunió del G-20 no ens embalem que s'ha de deixar fer el mercat ( D'AIXÒ JO EN DIC TENIR UNA JETA DE CAMPIONAT)
M'agradaria saber que en penseu de tot plegat!
A Figueres li cal una període de pressupostos llarg i sense estirabots, els socialistes ens hem compromès en aquest sentit, en moments de crisi és en els que cal una força centrada, allunyada de dogmes i sobretot molt distant d'interessos electorals que farien que ens allunyéssim encara més del món real (nosaltres i tots els polítics), un mon en el que no hi ha calers i aviat no hi haurà feina.
dijous, 16 d’octubre del 2008
Foteu-li estella!
Com tots sabeu el ple sobre el tren va ser dur i crispat. És normal que fos així, sovint les persones aboquen a alguns objectius una quantitat d’energia que pot transformar-se fàcilment en una agressivitat terrible. En aquest sentit vull expressar la meva solidaritat amb el regidor Richard Elelman que ser objecte d’atacs molts durs per part dels grup d’ERC i d’alguna part del públic. Potser ell no va tenir una intervenció brillant però us asseguro que en el dia a dia és un regidor que es deixa la pell per la ciutat i això s’ha de tenir en compte
No sé, crec que segons què no es necessari. Tot i que hi som per solucionar problemes i per escoltar la crítica penso que per al bé de tots cal que almenys pressuposem que els polítics (tots) fem les coses el millor que sabem.
Com que parlem del tren us adjunto la darrera declaració de Declaració_Ciutats_per_l\'Alta_Velocitat.pdf.
No sé, crec que segons què no es necessari. Tot i que hi som per solucionar problemes i per escoltar la crítica penso que per al bé de tots cal que almenys pressuposem que els polítics (tots) fem les coses el millor que sabem.
Com que parlem del tren us adjunto la darrera declaració de Declaració_Ciutats_per_l\'Alta_Velocitat.pdf.
dimecres, 15 d’octubre del 2008
Text de la intervenció a l'acte de Lluís Companys
Les institucions i el conjunt de la societat catalana fem, cada 15 d’octubre, un gest cívic i col·lectiu de record, d’homenatge i de justícia. De record a una persona amb ideals, coratjosa, i alhora un home generós i honest.
D’homenatge a qui va dedicar la seva vida als més febles, als més desafavorits de la ciutat i del camp –els treballadors i els rabassaires – en una època de grans contrastos socials i econòmics.
De justícia a qui va ser detingut, processat, jutjat i afusellat pel que representava i per defensar la legalitat democràtica. Que va ser sotmès a un judici, un consell de guerra sumaríssim, sense cap garantia legal.
El president Companys el recordem per la seva defensa de Catalunya i de les seves institucions, i exemplifica com pocs la convulsa vida política del nostre país i de tota l’Europa democràtica a la primera meitat del segle passat.
L’homenatgem per la seva fidelitat als principis de democràcia, llibertat i progrés social, que van marcar tota la seva trajectòria pública, des del periodisme, l’advocacia, les organitzacions polítiques i sindicals i les institucions on va servir.
L’honorem per la seva mort heroica. Una mort que va esgarrifar el món en aquell moment i que avui encara ens esgarrifa. L’únic president d’un país, elegit democràticament, que ha estat afusellat en l’exercici del seu càrrec.
Un crim execrable. Com també ho van ser totes les morts i les injustícies provocades per l’odi, la venjança i el sectarisme, fossin quines fossin les víctimes, i que desgraciadament van marcar la Guerra Civil i la dictadura franquista.
A Figueres, en els propers mesos, recordarem d’una manera especialment emotiva aquests crims, perquè els bombardejos sobre la nostra ciutat varen afectar moltes famílies.
La vida, el lliurament total, el sacrifici del president Companys, són una fita cabdal en la història de Catalunya. Ens obliga a tots els catalans a ser fidels a la seva memòria. I la millor manera de fer-ho és defensant el país amb tenacitat i convicció, i les institucions democràtiques que varem recuperar ara fa trenta anys.
Val la pena recordar que fa només trenta anys que es va poder tornar a elegir alcalde i regidors de la nostra ciutat d’una manera democràtica.
Seixanta-vuit anys enrere Catalunya perdia el seu president, que moria amb fe en el país i els seus ciutadans. Era una hora negra. Avui no hem de decebre aquella fe en els catalans que tenia el president Companys.
Catalunya ha de mirar endavant, fer-ho amb confiança i amb la seguretat que els reptes que hem d’encarar els resoldrem amb èxit, per fer un país encara més just i pròsper. Moltes gràcies.
D’homenatge a qui va dedicar la seva vida als més febles, als més desafavorits de la ciutat i del camp –els treballadors i els rabassaires – en una època de grans contrastos socials i econòmics.
De justícia a qui va ser detingut, processat, jutjat i afusellat pel que representava i per defensar la legalitat democràtica. Que va ser sotmès a un judici, un consell de guerra sumaríssim, sense cap garantia legal.
El president Companys el recordem per la seva defensa de Catalunya i de les seves institucions, i exemplifica com pocs la convulsa vida política del nostre país i de tota l’Europa democràtica a la primera meitat del segle passat.
L’homenatgem per la seva fidelitat als principis de democràcia, llibertat i progrés social, que van marcar tota la seva trajectòria pública, des del periodisme, l’advocacia, les organitzacions polítiques i sindicals i les institucions on va servir.
L’honorem per la seva mort heroica. Una mort que va esgarrifar el món en aquell moment i que avui encara ens esgarrifa. L’únic president d’un país, elegit democràticament, que ha estat afusellat en l’exercici del seu càrrec.
Un crim execrable. Com també ho van ser totes les morts i les injustícies provocades per l’odi, la venjança i el sectarisme, fossin quines fossin les víctimes, i que desgraciadament van marcar la Guerra Civil i la dictadura franquista.
A Figueres, en els propers mesos, recordarem d’una manera especialment emotiva aquests crims, perquè els bombardejos sobre la nostra ciutat varen afectar moltes famílies.
La vida, el lliurament total, el sacrifici del president Companys, són una fita cabdal en la història de Catalunya. Ens obliga a tots els catalans a ser fidels a la seva memòria. I la millor manera de fer-ho és defensant el país amb tenacitat i convicció, i les institucions democràtiques que varem recuperar ara fa trenta anys.
Val la pena recordar que fa només trenta anys que es va poder tornar a elegir alcalde i regidors de la nostra ciutat d’una manera democràtica.
Seixanta-vuit anys enrere Catalunya perdia el seu president, que moria amb fe en el país i els seus ciutadans. Era una hora negra. Avui no hem de decebre aquella fe en els catalans que tenia el president Companys.
Catalunya ha de mirar endavant, fer-ho amb confiança i amb la seguretat que els reptes que hem d’encarar els resoldrem amb èxit, per fer un país encara més just i pròsper. Moltes gràcies.
dimarts, 14 d’octubre del 2008
Text de la intervenció al tercer ple del tren
Els socialistes volem mirar de fer, no sé si m’en sortiré una intervenció constructiva, una intervenció que voldríem fos d’acord i consens, però sobretot allunyada de posicions polítiques que no ens afavoreixen en res. Ens referim a debats més o menys tàctics, en clau de partit, el que hem de fer és aconseguir la millor connexió possible amb Europa i amb Espanya.
No podem amagar que el model que el govern avui proposa amb l’acord de les administracions estatal i catalana ens complau, és el model que hem defensat i el que creiem més encertat per al futur de la ciutat.
Tal i com es posa de manifest a la part expositiva de la proposta del govern, ha passat temps des de que a principis del 2001 es van començar a realitzar els primers moviments per a aconseguir que el TGV parés a la nostra ciutat, ha plogut molt des de llavors, aigua, tinta i saliva.
L'opció que des del govern proposem: una única estació intermodal a ponent amb tots els serveis d’ample europeu i ibèric, que s’adiu amb la moció que es va aprovar al ple sobre aquest tema, en la que dèiem: un cop assegurada l’estació intermodal de ponent no tenim inconvenient en anar a preguntar per la possibilitat de mantenir una estació de rodalies on hi ha l’actual. Ho feiem, “els socialistes”, admeten que no és una solució que ens agradi, implicava trinxera potent i el manteniment de la via en gran part de la ciutat però és evident que les signatures pesaven i pesen molt.
En aquell context es va elaborar l’informe d’Intraesa que ha estat desestimat per fomento, al nostre parer encertadament. Els socialistes considerem que hem complert amb el que els ciutadans ens demanaven i amb la nostra paraula, considerem que hem mantingut la coherència: una vegada assegurada l’estació intermodal amb els dos amples i la variant nord hem anat a preguntar i un cop tenim la resposta ens corre pressa posar fil a l’agulla, considerem que hem perdut massa temps, considerem que hem de signar d’immediat el conveni amb totes les administracions implicades (això si amb les màximes contraprestacions per a la ciutat) per tal de poder construir ben de pressa l’estació de ponent i el nostre futur, de fet considerem que ja ho hauríem d’haver fet. Des del ministeri ens urgeixen a fer la nostra feina, doncs no perdem el temps que acabarem veien passar el tren de lluny i això no ens ho podem permetre.
Ara bé, no col•laborarem ni un sol dia en fer que, de nou, el debat s’allargui de manera estèril, col·laborarem en parlar i acordar amb qui convingui tenir una estació de primera.
Ara estem en un moment clau. És el moment de decidir com serà la nova estació. És el moment de concentrar els esforços en aconseguir que sigui una estació de primera. Amb AVEs, trens convencionals de Renfe, trens regionals d’alta velocitat, una bona estació d’autobusos, àmplies zones d’aparcaments, zones per al lloguer de vehicles a turistes i tot el que fa falta per garantir que Figueres i l’Empordà continuïn essent un gran pol d’atracció per viatgers i turistes. Cal treballar per fer realitat les paraules dels responsables de l’estat i de la Generalitat que ens han assegurat que el que hem de fer és donar-nos pressa i preparar el conveni. Ja al 2007 vàrem presentar al·legacions i vam demanar la gran estació, se positivament que serà aquella però cal que tots ens hi arremanguem per fer-ho realitat, el nostre futur s’ho val, és d’això del que hem de discutir, hem de consensuar la millor estació però ens hem de desmarcar de tàctiques frontistes, enmascarades per plantejaments que no ens portaran enlloc.
No fem trampes amb les paraules. Molts intenten centrar el debat en torn la següent pregunta: Volem l’estació al centre o a Vilafant? Aquesta no és la realitat. D’altra banda sense entrar a polemitzar perquè al llarg del temps ja ho hem fet abastament, la distància de l’estació al centre de la ciutat no és tant llunyana com alguns manifesten i menys de mercats o centres comercials i en qualsevol cas, és obligació de l’administració que representem ocupar-se que el transport públic pugui cobrir les distàncies de forma satisfactòria, i ocupar-nos dels accesos. El cas però és que els socialistes pensem que aquest debat ja no pertoca perquè les decisions són preses, només cal que les assumim i signem els convenis que ho possibilitin.
Som conscients que l’Estació de TGV només es sustenta per la intermodalitat, som conscients que serem la ciutat més petita de Catalunya amb TGV, no podem deixar passar una oportunitat com aquesta en la que gràcies a la intermodalitat entre les rodalies, els busos, el TGV i els trens regionals d’alta velocitat qualsevol persona de qualsevol municipi on hi ha rodalies podrà agafar el TGV i anar a qualsevol punt d’Europa o d’Espanya o podrà agafar un regional ràpid i plantar-se a Barcelona en poca estona. Aquesta realitat, la que ens proposa el ministeri, la que sempre hem defensat i que avui el govern assumeix, permetrà als nostres fills escollir entre un ampli ventall de destinacions per a la seva formació, el seu lleure o el seu treball, permetrà que qualsevol ciutadà d’Europa o d’Espanya pugui venir a visitar-nos o permetrà que els nostres comerciants i empresaris estiguin situats al cor dels negocis siguin on siguin en poca estona. Sobretot però la intermodalitat permetrà que no hi hagi ciutadans de primera i de segona, no entenem perquè volem condemnar la gent de la nostra comarca a haver d’anar en rodalies fins a Girona per anar per exemple a agafar un tren ràpid fins a Lleida o a Barcelona, això sense entrar en perquè ha d’anar a agafar el TGV a Girona. Pensem doncs que el tren social és el que permet al major nombre de persones escollir la seva opció, qui agafi un rodalies des de Llança per anar a Girona, a Flaçà o fins i tot a Barcelona poc l’afecta la situació de l’estació.
En definitiva és ben cert que la tesi que avui es sotmet a consideració d’aquesta sessió plenària sempre ha estat la nostra però no és menys cert que ho fem amb convicció d’estar fent el millor per la ciutat, amb convicció de la urgència de l’actuació i sobretot amb bona voluntat després d’haver donat compliment als acords presos al darrer ple.Des de la nostra posició al govern serem lleials més que mai a la ciutat i utilitzarem tots els mecanismes al nostre abast, tant a Madrid com a Barcelona, per a fer el millor per als ciutadans i posar les bases per al futur.
Des d’aquí reitero l’oferiment de consens en dissenyar el demà amb les eines que tenim en aquest moment, ho dic sense acritud, intentant comprendre tothom, fins i tot les actuacions de caire únicament polític d’altra banda ben legítimes, però segur que només hi ha un camí i que el cal és completar-lo plegats!
No podem amagar que el model que el govern avui proposa amb l’acord de les administracions estatal i catalana ens complau, és el model que hem defensat i el que creiem més encertat per al futur de la ciutat.
Tal i com es posa de manifest a la part expositiva de la proposta del govern, ha passat temps des de que a principis del 2001 es van començar a realitzar els primers moviments per a aconseguir que el TGV parés a la nostra ciutat, ha plogut molt des de llavors, aigua, tinta i saliva.
L'opció que des del govern proposem: una única estació intermodal a ponent amb tots els serveis d’ample europeu i ibèric, que s’adiu amb la moció que es va aprovar al ple sobre aquest tema, en la que dèiem: un cop assegurada l’estació intermodal de ponent no tenim inconvenient en anar a preguntar per la possibilitat de mantenir una estació de rodalies on hi ha l’actual. Ho feiem, “els socialistes”, admeten que no és una solució que ens agradi, implicava trinxera potent i el manteniment de la via en gran part de la ciutat però és evident que les signatures pesaven i pesen molt.
En aquell context es va elaborar l’informe d’Intraesa que ha estat desestimat per fomento, al nostre parer encertadament. Els socialistes considerem que hem complert amb el que els ciutadans ens demanaven i amb la nostra paraula, considerem que hem mantingut la coherència: una vegada assegurada l’estació intermodal amb els dos amples i la variant nord hem anat a preguntar i un cop tenim la resposta ens corre pressa posar fil a l’agulla, considerem que hem perdut massa temps, considerem que hem de signar d’immediat el conveni amb totes les administracions implicades (això si amb les màximes contraprestacions per a la ciutat) per tal de poder construir ben de pressa l’estació de ponent i el nostre futur, de fet considerem que ja ho hauríem d’haver fet. Des del ministeri ens urgeixen a fer la nostra feina, doncs no perdem el temps que acabarem veien passar el tren de lluny i això no ens ho podem permetre.
Ara bé, no col•laborarem ni un sol dia en fer que, de nou, el debat s’allargui de manera estèril, col·laborarem en parlar i acordar amb qui convingui tenir una estació de primera.
Ara estem en un moment clau. És el moment de decidir com serà la nova estació. És el moment de concentrar els esforços en aconseguir que sigui una estació de primera. Amb AVEs, trens convencionals de Renfe, trens regionals d’alta velocitat, una bona estació d’autobusos, àmplies zones d’aparcaments, zones per al lloguer de vehicles a turistes i tot el que fa falta per garantir que Figueres i l’Empordà continuïn essent un gran pol d’atracció per viatgers i turistes. Cal treballar per fer realitat les paraules dels responsables de l’estat i de la Generalitat que ens han assegurat que el que hem de fer és donar-nos pressa i preparar el conveni. Ja al 2007 vàrem presentar al·legacions i vam demanar la gran estació, se positivament que serà aquella però cal que tots ens hi arremanguem per fer-ho realitat, el nostre futur s’ho val, és d’això del que hem de discutir, hem de consensuar la millor estació però ens hem de desmarcar de tàctiques frontistes, enmascarades per plantejaments que no ens portaran enlloc.
No fem trampes amb les paraules. Molts intenten centrar el debat en torn la següent pregunta: Volem l’estació al centre o a Vilafant? Aquesta no és la realitat. D’altra banda sense entrar a polemitzar perquè al llarg del temps ja ho hem fet abastament, la distància de l’estació al centre de la ciutat no és tant llunyana com alguns manifesten i menys de mercats o centres comercials i en qualsevol cas, és obligació de l’administració que representem ocupar-se que el transport públic pugui cobrir les distàncies de forma satisfactòria, i ocupar-nos dels accesos. El cas però és que els socialistes pensem que aquest debat ja no pertoca perquè les decisions són preses, només cal que les assumim i signem els convenis que ho possibilitin.
Som conscients que l’Estació de TGV només es sustenta per la intermodalitat, som conscients que serem la ciutat més petita de Catalunya amb TGV, no podem deixar passar una oportunitat com aquesta en la que gràcies a la intermodalitat entre les rodalies, els busos, el TGV i els trens regionals d’alta velocitat qualsevol persona de qualsevol municipi on hi ha rodalies podrà agafar el TGV i anar a qualsevol punt d’Europa o d’Espanya o podrà agafar un regional ràpid i plantar-se a Barcelona en poca estona. Aquesta realitat, la que ens proposa el ministeri, la que sempre hem defensat i que avui el govern assumeix, permetrà als nostres fills escollir entre un ampli ventall de destinacions per a la seva formació, el seu lleure o el seu treball, permetrà que qualsevol ciutadà d’Europa o d’Espanya pugui venir a visitar-nos o permetrà que els nostres comerciants i empresaris estiguin situats al cor dels negocis siguin on siguin en poca estona. Sobretot però la intermodalitat permetrà que no hi hagi ciutadans de primera i de segona, no entenem perquè volem condemnar la gent de la nostra comarca a haver d’anar en rodalies fins a Girona per anar per exemple a agafar un tren ràpid fins a Lleida o a Barcelona, això sense entrar en perquè ha d’anar a agafar el TGV a Girona. Pensem doncs que el tren social és el que permet al major nombre de persones escollir la seva opció, qui agafi un rodalies des de Llança per anar a Girona, a Flaçà o fins i tot a Barcelona poc l’afecta la situació de l’estació.
En definitiva és ben cert que la tesi que avui es sotmet a consideració d’aquesta sessió plenària sempre ha estat la nostra però no és menys cert que ho fem amb convicció d’estar fent el millor per la ciutat, amb convicció de la urgència de l’actuació i sobretot amb bona voluntat després d’haver donat compliment als acords presos al darrer ple.Des de la nostra posició al govern serem lleials més que mai a la ciutat i utilitzarem tots els mecanismes al nostre abast, tant a Madrid com a Barcelona, per a fer el millor per als ciutadans i posar les bases per al futur.
Des d’aquí reitero l’oferiment de consens en dissenyar el demà amb les eines que tenim en aquest moment, ho dic sense acritud, intentant comprendre tothom, fins i tot les actuacions de caire únicament polític d’altra banda ben legítimes, però segur que només hi ha un camí i que el cal és completar-lo plegats!
diumenge, 12 d’octubre del 2008
Congrés sociata
Ahir varem celebrar el sisè congrés dels socialistes de les comarques gironines a l’auditori de Girona. La veritat és que va ser un congrés tranquil on tot va marxar sobre rodes. Una de les qüestions més importants és la ponència aprovada on els socialistes gironins formulem les propostes que han de portar el nostre país endavant, vull destacar l’excel·lent treball de l’agrupació de Figueres que va aportar més de 75 esmenes i la col·laboració franca amb les agrupacions de la comarca per fer de l’Empordà l’avantguarda de Girona.
La nostra és una agrupació activa i potent com va quedar de manifest ahir, gràcies a tots i a totes els que han treballat en la ponència: Jesús Martin, Hel·lena Mach, Lluis Sanjuan, Paquita Planella, Robert Rivera, Ciro Llueca, Alfons Martínez, Ivan Lavado, Carlos Martín, Jacint Ferré, Ángel Amieva, Montse Saavedra, Júlia Giró, Gregorio Barreda, Isabel Pineda i algú que segur que em deixo.
Felicitació a la nostre diputada, la Montse Palma, que ha estat escollida membre del Consell Nacional i també a en Martí Sans, el meu mestre (en tots els sentits perquè des de 3er de bàsica que el conec) que també hi és present.
A la comissió executiva es van intercanviar els papers en Quim Nadal i la Marina, resulta interessant, crec que serà un bon tàndem. Vull destacar especialment les paraules d’en Quim que vol retornar el que li ha donat el partit al llarg d’aquests anys. Cal remarcar també una bona dosi de renovació i de presència empordanesa: l’Estanis Puig, ha estat nomenat secretari de cultura i universitats, us confesso que m’omple de satisfacció perquè considero en Puig un dels polítics més valuosos de la comarca sinó el que més, la Magda Casamitjana com a secretària municipal de l’observatori de bones pràctiques i la Consol Cantenys i jo mateix com a vocals.
Personalment estic molt satisfet, fa temps que el primer secretari de l’agrupació de Figueres no s’asseia a l’executiva de federació, tot i ser un àmbit estrictament orgànic, estic ben segur que tot plegat sempre actua de corretja de transmissió i la responsabilitat que desenvolupo a l’ajuntament es veurà reforçada i per tant la feina millorarà.
Hi ha una altra cosa, per mi el partit és molt important i per tant considero un honor poder formar part d’aquest òrgan de direcció.
La nostra és una agrupació activa i potent com va quedar de manifest ahir, gràcies a tots i a totes els que han treballat en la ponència: Jesús Martin, Hel·lena Mach, Lluis Sanjuan, Paquita Planella, Robert Rivera, Ciro Llueca, Alfons Martínez, Ivan Lavado, Carlos Martín, Jacint Ferré, Ángel Amieva, Montse Saavedra, Júlia Giró, Gregorio Barreda, Isabel Pineda i algú que segur que em deixo.
Felicitació a la nostre diputada, la Montse Palma, que ha estat escollida membre del Consell Nacional i també a en Martí Sans, el meu mestre (en tots els sentits perquè des de 3er de bàsica que el conec) que també hi és present.
A la comissió executiva es van intercanviar els papers en Quim Nadal i la Marina, resulta interessant, crec que serà un bon tàndem. Vull destacar especialment les paraules d’en Quim que vol retornar el que li ha donat el partit al llarg d’aquests anys. Cal remarcar també una bona dosi de renovació i de presència empordanesa: l’Estanis Puig, ha estat nomenat secretari de cultura i universitats, us confesso que m’omple de satisfacció perquè considero en Puig un dels polítics més valuosos de la comarca sinó el que més, la Magda Casamitjana com a secretària municipal de l’observatori de bones pràctiques i la Consol Cantenys i jo mateix com a vocals.
Personalment estic molt satisfet, fa temps que el primer secretari de l’agrupació de Figueres no s’asseia a l’executiva de federació, tot i ser un àmbit estrictament orgànic, estic ben segur que tot plegat sempre actua de corretja de transmissió i la responsabilitat que desenvolupo a l’ajuntament es veurà reforçada i per tant la feina millorarà.
Hi ha una altra cosa, per mi el partit és molt important i per tant considero un honor poder formar part d’aquest òrgan de direcció.
diumenge, 5 d’octubre del 2008
Quin Malson
Torno a escriure sobre el tren, però us prometo que ho faig per darrera vegada. Opinaré de veu el que convingui i al Ple faré la feina que em pertoca, que no és altra que defensar la realitat. Us ho dic perquè després d’aquestes línies no gastaré ni un minut més en fer articles, comunicats i altres mandangues perquè sembla que n'hi ha força que no son capaços de tancar una cosa que fa temps que no és oberta.
M’explicaré: fa temps que l’estació intermodal a ponent és aprovada; UNA ESTACIÓ AMB ELS DOS AMPLES DE VIA, L’IBÈRIC I L’EUROPEU, fa temps que l’estudi informatiu per tot el tram, inclòs el famós tram nord és aprovat. Només falta signar un conveni urbanístic entre les administracions implicades, Figueres, Vilafant, Generalitat i Estat.Si això no hagués estat així els socialistes no hauríem estat d’acord a anar a Madrid a presentar cap estudi, em remeto a la moció aprovada al ple.
Un cop presentat a Fomento l'estudi d'intraesa, intraesa.pdf ,(repeteixo, després de la moció i de saber que hi ha estació intermodal a ponent), Fomento l’ha estudiat i ha respòs que no per una sèrie de motius, que dit en plata són de sentit comú fomento.pdf. No vull tornar a exposar cap argument perquè som al final de camí. Només resta signar el conveni, fer el projecte executiu, fer l’obra, treure les vies del centre de la ciutat, inaugurar l’estació i agafar el tren.
Ara farem un ple per tal d’explicar la situació però espero que no sigui per a perllongar un debat que ja el 22 de maig vaig dir que era estèril i perillós. Els socialistes tenim clar el camí, hem d’anar a tota màquina per a signar el conveni...no juguem a res més.
Em dona la impressió que n’hi haurà que ara diran que només està clar un PAET de 400 metres quadrats per al TGV i que està per veure si el convencional hi pararà, que si la pota nord i que si jo que sé...en fi tots sabem que es varen presentar al·legacions a l’estació per part de l’ajuntament de Vilafant i el de Figueres i es van acceptar per a tenir la gran estació. Sabem que els convencionals arribaran tant bon punt la via estigui acabada (que començarà a fer-se el febrer) per tal de connectar ja amb França amb combois d’ample intercanviable. Sabem que hi ha un projecte de gran estació en mans de la Generalitat i que aquella té tota la voluntat d'ajudar en tot el que convingui per a executar-la.
A més jo he estat a Madrid en dues ocasions els darrers mesos i no hi ha més realitat que la explico en aquesta entrada, la resta fullaraca. Els socialistes mantenim la nostra posició i la nostra paraula.
Vull apel·lar a tothom, polítics, agents socials, ciutadans, comerciants (se que no me’n sortiré) a tirar endavant, a oblidar tàctiques frontistes o d’oportunisme polític. Ja està, no hi ha volta enrere, fem la nostra feina que la gran estació intermodal ja és aquí. La que permetrà a tothom anar i venir a on i de on vulgui sense passatgers de primera i de segona, la que ens situarà al cor d’Europa o de la península en hores, la que ens permetrà anar en regional a Barcelona en minuts.
Repeteixo que no ens donin gat per llebre, només cal signar el conveni, no calen més estudis ni debats estèrils, només redactar el projecte executiu al que ni tant sols caben al·legacions.
M’explicaré: fa temps que l’estació intermodal a ponent és aprovada; UNA ESTACIÓ AMB ELS DOS AMPLES DE VIA, L’IBÈRIC I L’EUROPEU, fa temps que l’estudi informatiu per tot el tram, inclòs el famós tram nord és aprovat. Només falta signar un conveni urbanístic entre les administracions implicades, Figueres, Vilafant, Generalitat i Estat.Si això no hagués estat així els socialistes no hauríem estat d’acord a anar a Madrid a presentar cap estudi, em remeto a la moció aprovada al ple.
Un cop presentat a Fomento l'estudi d'intraesa, intraesa.pdf ,(repeteixo, després de la moció i de saber que hi ha estació intermodal a ponent), Fomento l’ha estudiat i ha respòs que no per una sèrie de motius, que dit en plata són de sentit comú fomento.pdf. No vull tornar a exposar cap argument perquè som al final de camí. Només resta signar el conveni, fer el projecte executiu, fer l’obra, treure les vies del centre de la ciutat, inaugurar l’estació i agafar el tren.
Ara farem un ple per tal d’explicar la situació però espero que no sigui per a perllongar un debat que ja el 22 de maig vaig dir que era estèril i perillós. Els socialistes tenim clar el camí, hem d’anar a tota màquina per a signar el conveni...no juguem a res més.
Em dona la impressió que n’hi haurà que ara diran que només està clar un PAET de 400 metres quadrats per al TGV i que està per veure si el convencional hi pararà, que si la pota nord i que si jo que sé...en fi tots sabem que es varen presentar al·legacions a l’estació per part de l’ajuntament de Vilafant i el de Figueres i es van acceptar per a tenir la gran estació. Sabem que els convencionals arribaran tant bon punt la via estigui acabada (que començarà a fer-se el febrer) per tal de connectar ja amb França amb combois d’ample intercanviable. Sabem que hi ha un projecte de gran estació en mans de la Generalitat i que aquella té tota la voluntat d'ajudar en tot el que convingui per a executar-la.
A més jo he estat a Madrid en dues ocasions els darrers mesos i no hi ha més realitat que la explico en aquesta entrada, la resta fullaraca. Els socialistes mantenim la nostra posició i la nostra paraula.
Vull apel·lar a tothom, polítics, agents socials, ciutadans, comerciants (se que no me’n sortiré) a tirar endavant, a oblidar tàctiques frontistes o d’oportunisme polític. Ja està, no hi ha volta enrere, fem la nostra feina que la gran estació intermodal ja és aquí. La que permetrà a tothom anar i venir a on i de on vulgui sense passatgers de primera i de segona, la que ens situarà al cor d’Europa o de la península en hores, la que ens permetrà anar en regional a Barcelona en minuts.
Repeteixo que no ens donin gat per llebre, només cal signar el conveni, no calen més estudis ni debats estèrils, només redactar el projecte executiu al que ni tant sols caben al·legacions.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)