Conec força gent del meu entorn que està marxant de Figueres; s’hi queden a
treballar però van a viure a la perifèria, ja sigui en algun municipi més enllà
de l’estricta àrea urbana, ja sigui al Camp dels Enginyers. Els motius són
sobradament coneguts de tots i els analitzaré en un article posterior
detalladament.
La realitat és que ciutat ja no compleix amb les expectatives de molts dels
que hi viuen. Resulta desproporcionadament cara en relació amb l’índex de
benestar que té, especialment en qüestions de neteja i convivència.
El problema rau en què els que marxen deixen de contribuir al sosteniment
de la ciutat, que no a la despesa, i obtenen uns serveis de major qualitat a un
menor cost a l’àrea metropolitana. El cost és menor perquè els problemes són
menors. Ben fàcil. Mentrestant, la ciutat, a diferència de la seva àrea urbana,
ha d’augmentar la fiscalitat per uns serveis obsolets que una minoria molt
gran, que molt sovint acaba sent subsidiada per a poder viure, no pot pagar. I
mentre uns marxen, aquesta minoria es va engrandint.
És ben evident que això és un pou sense fons i que calen solucions.
La primera i prioritària és l’elaboració d’un nou Pla General que permeti
endreçar la ciutat i fer-la viable humanament i econòmica, que incentivi
ràpidament la rehabilitació i generi nou sòl industrial.
Si no som capaços d’elaborar aquest pla i de capgirar la ciutat en un
període de 10 anys el declivi serà imparable.
I, ara com ara, amb un equip de govern de cinc, que actua com si
estigués en majoria, ben poca cosa es pot fer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada