“Si l’oposició vol
que plegui, que em facin una moció de censura”. Amb aquesta frase es resumeix l’entrevista
que Marta Felip va donar a la SER.
La realitat és molt
més complexa: no es tracta que plegui un o altre, es tracta que les
institucions no s’han de sotmetre a interessos electorals o purament de partit
i precisament això és el que ha fet la Sra. Felip trencant l’acord de govern
amb nosaltres i el pacte d’estabilitat amb Compromís. El resultat és que no
tenim pressupost i que se’ns en vol imposar un de neoliberal i tristament
regressiu amb els més dèbils.
El fet de no
compartir govern dona una gran visibilitat a la Sra. Felip, que entenc que és
el que buscava; però més enllà de la visibilitat, cal governar, i ara no es
governa perquè els anunciats acords puntuals no són enlloc i a la vista de la
proposta de pressupost es fa difícil que arribin, almenys amb els grups que
representen l’esquerra i el centre polític al consistori.
Estic convençut que
no és fàcil que des d’aquests grups es pugui permetre l’aprovació d’un
pressupost socialment insuportable i que
no preveu noves partides per a la creació de riquesa i ocupació..
En aquest context
caldrà emmarcar l’acció política dels grups municipals si finalment la Sra.
Felip porta a aprovació el pressupost mitjançant la moció de confiança amb què
amenaça els figuerencs i les figuerenques, en la qual el que es debatrà serà el
pressupost i no la figura de l’alcaldessa.
No caiguem en el
parany que se’ns proposa: el que és cabdal és tenir un pressupost per a tots i
totes, no per a una minoria.
El que es debatria
en la hipotètica moció de censura que possiblement hagi de respondre a
l’inconscient repte de la Sra. Felip és un nou pressupost, que ha de correspondre
a un full de ruta plural i progressista que salvi el que queda d’un mandat
malbaratat un trist matí de dissabte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada