Ara va de debó!

El proper dimecres (demà) comencem les negociacions amb el govern per intentar pactar el pressupost per al proper any. Tot i tenir majoria, l’alcalde Vila fa bé d’intentar obtenir el suport de l’oposició per tal de confegir un pressupost forçosament restrictiu; dic que fa bé políticament per no assumir sol unes mesures que segur que seran impopulars.

Com a pas previ al pressupost, s’ha de posar sobre la taula l’elaboració d’un pla de sanejament; aquell que fa quatre mesos negaven haver de fer, i em titllaven pràcticament d’il·luminat; doncs ves per on aquí el tenim. La situació és gravíssima, amb un dèficit de 8.000.000 d’euros de l’any passat, als quals n’hi haurem d’afegir 6.000.000, més probablement 1.000.000 d’euros de factures sense consignació. El fet de fer un pla de sanejament és, ras i curt, posar per escrit com es pagarà el dèficit, i finançar-ho amb un nou préstec. Això a hores d’ara és el que més em preocupa; qui ens deixarà 5.000.000 euros? Quin banc o caixa està en disposició de fer aquest préstec? Sobretot si tenim en compte que en Santi Vila va maquillar la previsió d’ingressos en uns 6.000.000 euros i ara òbviament es constata que no s’han fet els ingressos previstos. Si em permeten la comparació amb l’àmbit privat, la situació és equivalent a anar a demanar un préstec amb la nòmina falsificada. Si ens deixen els diners, a quin interès? Al 8%? Al 10%? No ho sé, però si tenim en compte que les emissions de bons de l’Estat es paguen al 7% a Europa, la resposta serà dolenta, segur, per nosaltres i els nostres fills.

Pel que fa al pressupost, la nostra proposta passa per mantenir la despesa social, i de promoció econòmica. Caldrà veure quin paper juguen la cultura i el turisme en la qüestió del manteniment de la inversió en promoció econòmica. El que sí que tenim clar és la necessitat de retallar pel que fa a la despesa en càrrecs eventuals, que ascendeix a més de 300.000 euros, i el replantejament d’inversions a les quals ens hem oposat frontalment com l’spa gegant de la Plaça de Braus o el parc de les confessions.

Es planteja un futur d’ajust partida per partida, però amb unes línies marcades d’inici, que han de ser ben clares en la priorització de la despesa en les persones per viure un any 2012 que s’albira terrible, i que no podem intentar passar a cop de frivolitat, entre altres coses perquè en matèria econòmica el senyor alcalde no té cap credibilitat.

(article publicat al setmanari Hora Nova el 6 de desembre d'enguany)