dimecres, 12 de gener de 2011

Civilitat

He pogut llegir com l'alcaldessa de Salt demana que es retiri la PIRMI a aquells que hagin comès més de 5 actes incívics a l’any. Sé que és una mesura polèmica, però us dic que hi estic a favor, com també estic a favor que es tingui en compte la vulneració de les ordenances de civisme per al reagrupament familiar o el supòsit d’arrelament. Estic convençut que els valors progressistes no estan renyits amb l'ordre, sinó tot el contrari, i que la política del campi qui pugui que alguns fan emparats en un falsa defensa dels més dèbils no és progressista, sinó reaccionària, populista i irresponsable.

Al meu parer les ordenances de civisme busquen promoure la convivència entre els ciutadans del nostre país. Forçosament aquells que volen ser part d’aquesta col·lectivitat les han d’acatar en tots els seus aspectes,  altrament no seran mai ciutadans: seran una altra cosa, perquè estaran emparats pel nostre dret però sense tenir les mateixes obligacions que nosaltres. En definitiva: qui vulgui gaudir dels drets, per exemple, cobrar el PIRMI, ha d’acatar les obligacions de civilitat que democràticament ens hem atorgat.

A la nostra societat hi ha problemes de convivència i cada vegada sento més veus que es queixen d'algunes actituds dels nouvinguts. Aquest fet sovint denota desconeixement; un desconeixement que només podem atacar a partir de promoure la relació i la convivència; però, sobretot, convé que siguem molt ferms en l’acatament de les normes més bàsiques d’un estat democràtic i de dret: cal acabar amb la percepció que una part de la població té drets, però no té, en canvi, deures per complir.

Com a exemple, a Roma només s’era ciutadà quan les persones se sotmetien al dret civil; doncs ara, el dret civil és l’ordenament democràtic, sense exclusions ni excepcions. Us imagineu un país com Israel en què els ultraortodoxos no paguen ni impostos, o un país en què alguns ciutadans diguin regir-se per una llei diferent com, per exemple, la Sharia? Doncs el compliment de les ordenances de civisme i convivència és la més bàsica i essencial de les exigències que podem fer a qualsevol ciutadà o ciutadana per evitar el que no volem: un deteriorament de la convivència democràtica.

Permeteu-me acabar citant un clàssic: “Per ser lliures cal ser esclaus de la llei” (Legum omnes serui sumus, ut liberi esse possimus ), Ciceró, Pro Cluentio. 53, 146.

5 comentaris:

  1. Totalment d'acord. Últimament es confonen molt les coses, i molts que tenen la veu molt alta contribueixen a la confusió a través de la seva ignorància. Veig que tens les idees clares en temes en els que normalment tothom va perdut.

    ResponElimina
  2. En la meva opinió, l'arxiu que caldria revisar abans de donar ajuts i subvencions (o càrrecs de confiança) és el d'antecedents judicials. No és ètic que algú amb mitja dotzena de detencions per furts, robatoris i assaltaments rebi ajuts de l'administració.
    Si a més, tenim temps de comprovar si posa la música massa alta o es pixa a les parets, millor.

    ResponElimina
  3. Ves amb compte, Caselles!
    Si continues citant els clàssics en Vila et denunciarà per usurpació de funcions, plagi i imitació!...

    ResponElimina
  4. Estic molt d'acord amb aquesta proposta. Malgrat el dret a la reinserció, tothom ha de saber que el que fa a la seva vida té conseqüències com a mesura de prevenció.

    Jo també diré una cita clàssica : "Qui volit piscis, culis mojis" ;-). És a dir, qui vulgui formar part d'aquesta societat que ho faci sota les normes amb les que ens regim.
    En altres paraules, si vols els drets, aplica't els deures.

    Salut !

    ResponElimina
  5. Totalment d'acord amb Anònim 2.

    Anònim 3.

    ResponElimina