diumenge, 20 de setembre de 2009

Una mà renta l'altra i les dues la cara....

Aquesta frase me la va etzibar un celebrat polític en actiu, no del meu partit però això tant se val. La qüestió és que llegint sobre “l’affaire Millet” em venen ganes d’oblidar-me de tot el que he estudiat a la facultat: penal, penitenciari, filosofia del dret, un seguit de coses que ens han portat a ser civilitzats i limitar-nos a tancar gent a la presó.

A la facultat també ens donaven història del dret i havia algun càstig que potser hauríem de recuperar; coneixeu aquella dita tant catalana que diu “li van passar el gat per l’esquena”? Doncs això es practicava l’edat mitjana amb certa desimboltura, consistia en immobilitzar el subjecte passiu en qüestió (posem per exemple un pope de la cultura catalana i barcelonina que ha robat tot el que ha pogut i més, com en Millet) i estacar-li el subjecte actiu (un gat ben esquerp i malcuat, si és possible negre i d’aquells de 4 o 5 quilos) a l’esquena de manera que les potes del davant i del darrera queden lliures i llavors es procedia a maltractar el gat. Sembla ser que era opcional clavar-li clatellots al subjecte passiu (en el nostre cas el pope del palau de la música). Com que som gent civilitzada i hem estudiat alguna cosa no ho farem això, ni ho pensarem. Déu nos en guard!

Anem a coses serioses, aquesta tropa ens pren a tots per imbècils, en Millet, no en tinc cap dubte vist el que ha fet, però després de la vergonyant declaració portada al jutjat i convenientment publicada als mitjans veig que el company Pau Molins també. Quina manera més barroera de buscar atenuants per al judici. Algú es pensa que si no se l’hagués enxampat hauria confessat? Algú creu que darrera la redacció de declaració autoinculpatòria no hi ha un lletrat? Això que han fet és fotre’s de la virolla home!

Llegia ahir que la Societat civil barcelonina i catalana (allò que abans era la burgesia) voldria que es rentés la roba bruta a casa. Ja ho veieu: carteta autoinculpatòria amb placet "ràvula" i els compis de sobre la Via Augusta vetllant perquè res se sàpiga, a veure si tot queda en un escandalet de res.

Us deia el tema de la mà perquè resulta que la carteta lletrada és fullaraca i l’home ha robat (presumptament perquè això no ho ha reconegut) 12 milions o més i són a Suïssa. Vull dir que aquesta gent tant significada, tant exemplar i els seus exemplars advocats ens prenen a tots per cretins integrals. Ja és el darrer que després de la confessió es descobreixi que el llatrocini és encara més gran.

Em recomanen la lectura de l’oasi Català d’en Pere Cullel i l’Andreu Farràs, jo hi afegeixo “Els Catalans de Franco” de l’Ignasi Riera. Llegiu veureu que a Catalunya, i en Millet n’és un exemple, hi ha famílies que no s’han mogut del poder des de principis del XX.

El dia que algú em torni a dir que una ma renta l’altre i les dues la cara, em pensaré que està xalat o bé que xuca!

A algú li sona l’affaire Renda Catalana? No poso noms però no vull que un lladregot de “tres al quarto” i el seu advocat medrat a l’empara del “règim” es fotin de mi a la meva cara i es pentinin els impostos i la paciència dels que no vivim a sobre la Via Augusta!

I el jutge d’instrucció? Ja em perdonarà però algú li hauria de recordar perquè serveix la presó preventiva...he vist tancar gent per robar per menjar i aquí ja veieu! Deixem-nos de subterfugis legals no serveix només per evitar fugues....

I a veure si posem algun control que ja toca!

Viva Zapata!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada