dilluns, 13 d’abril de 2009

Políticament IN....correcte

Avui m’agradaria plantejar-vos un debat polític agosarat, quasi extrem.

No fa gaire vaig assistir a una conferència en la qual es varen pronunciar les següents paraules:

“En 1938, en Ginebra un grupo de judíos realizó una acción de castigo en la que se ejecutó a un jerarca del régimen nazi en respuesta a la represión sufrida por el pueblo judío en Alemania. Unos meses más tarde se produjo una nueva acción en París en la que se ejecutó de nuevo a un político nazi. Dichos acontecimientos desencadenaron la “Noche de los cristales rotos”(…)”

I si ho escrivíssim així?

“En 1938, en Ginebra un grupo de terroristas judíos realizó un atentado en el que asesinaron a un dirigente alemán en protesta por el trato dado a los judíos en Alemania. Unos meses más tarde se perpetró un nuevo atentado en París, donde fue asesinado un político alemán. Estos asesinatos desencadenaron la “Noche de los cristales rotos”(…)”

Les primeres línies son extretes de la conferència de Jorge Semprún al Castell de Sant Ferran el mes passat, i les comparteixo en la seva integritat. El que he intentat escriure en l’altre paràgraf és el que avui dia resultaria políticament correcte. Sovint, si no sempre, el que és políticament correcte utilitza paraules que allunyen els fets de la realitat i confonen els ciutadans en la formació de l'opinió.

La meva conclusió és que els polítics hem de canviar la forma d’expressar-nos: cada vegada estem més lluny de tothom! ¿Al carrer, qui, fora dels polítics, fa servir expressions com: tancar files, desgast polític, tacticismes, interès polític, donar suport, recolzar, majoria silenciosa, perpetrar, tensions de tresoreria, comtessa electoral, deslleial, ciutadania, “amics i amigues”, “bascos i basques”... i tantes altres que no val la pena repetir?

M’agradaria saber què en penseu...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada