dilluns, 23 de març de 2009

Sopem!

Aquesta darrera setmana hi ha hagut un sopar entre les direccions local i comarcal del PSC i d'ERC. Ja fa temps que aquesta trobada s’hauria d’haver produït, però és prou sabut que les relacions entre els dos partits no han estat fàcils. En els darrers anys hi ha hagut diferències importants, sovint personals, que s’han traduït, no ja en una manca de col·laboració política, sinó en relacions molt difícils, jo diria que fins i tot incòmodes de cares al carrer i a les direccions nacionals.

El cas, però, és que finalment s'ha produït aquesta trobada, que ha de servir, com a mínim, per a normalitzar les relacions: les coses, com tot a la vida, no poden estar constantment crispades, tensades i podrides. De fet, des de la renovació de l’executiva del PSC, hem procurat trobar-nos amb tots els partits polítics de la ciutat; només ens falta el PP, però ja estem buscant data i lloc.La situació de crispació, el distanciament, la crítica constant (de tots) no serveixen per a res: només ens allunyen de la societat i ens passen factura personalment.

El PSC va perdre les eleccions per qüestions que han estat abastament analitzades, però ningú no pot negar que en els 30 anys d’història democràtica ha estat un partit amb una molt bona implantació en totes les eleccions i, per tant, l’eix vertebrador de la política a Figueres, uns cops, això sí, amb més èxit, i d'altres amb menys. Avui els socialistes sostenim el govern i som força decisiva, tot i la precària situació de fa 2 anys. Ens hem compromès amb la ciutat, ens hem compromès amb les seves infraestructures, ens hem compromès amb la seva política cultural, ens hem compromès amb el transport públic, amb la gestió pública de l’aigua i ens hem compromès a donar un cop de mà en un projecte compartit. El PSC és un partit amb voluntat transformadora, com s’ha demostrat en els darrers 30 anys, especialment quan ha liderat els diferents governs a la ciutat, a molts ajuntaments, o a Catalunya. Ara ho està demostrant a Figueres amb el préstec sense interès d’un capital polític del qual mai cap altre partit ha disposat, i cal que això s’aprofiti: no n’hi ha prou amb un canvi de persones; cal portar la ciutat al segle XXI sense passar altre cop pel XX.

El primer, doncs, és evitar la crispació i, en això, l'afany de l’executiva de què tinc l’honor de ser el primer secretari no cessarà!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada