dissabte, 3 de gener de 2009

Reunió de treball... i satèl·lits incombustibles

Ahir durant 6 hores els portaveus del PSC, CiU, l'Alcalde i jo mateix vàrem mantenir una reunió de treball per tal de consensuar la proposta pressupostària que es portarà a aprovació del Ple de l'Ajuntament durant aquest mes de gener. És ben evident que si en parlo en el bloc és que les hores de reunió foren satisfactòries i no queda més que ajustar mínimament els números a les consideracions polítiques que orienten el pressupost. Tot i això la comissió informativa que presideixo debatrà el pressupost i posteriorment el ple decidirà.He de reconèixer però que algunes vegades la política figuerenca ens depassa a tots en el sentit que una cosa és una divergència important, sèria i potser fins i tot de mal gestionar i l'altre és començar a donar pactes, aliances i fins i tot amistats per trencades. Que ningú no m'entengui malament: no ho dic per algun titular de premsa perquè al cap de carrer, els mitjans expressen el que succeeix en un moment determinat i sovint per la mateixa passió que tots hi posem (els polítics) en surten conclusions maximalistes.

El que si em preocupa és que des del mateix dia que es va constituir el pacte ja es donava el mateix per mort. Veig que aparèixen moviments polítics que pretenen aglutinar els descontents amb el PSC perquè està al govern amb els descontents d'ERC perquè no hi és. Em deia ahir mateix un destacat càrrec de CiU que alguns representants veïnals els diuen que paciència que aquests "socialistes" joves, que en Casellas... Uf tot plegat em fa pensar que la política és la correcta perquè el PSC va esperar a estar al govern a què no hi hagués ningú altre, a constatar que no hi havia alternatives. Som al govern per assegurar que Figueres estarà conectada a l'alta velocitat, per desenvolupar un nou projecte de llei de barris i reconduir l'anterior, per tirar endavant la CCC, per fer viables noves propostes culturals però sobretot per fer viable el dia a dia, per aconseguir fer anar endavant la ciutat d'una vegada. No podiem permetre'ns un govern d'una debilitat extrema en mans d'una oposició freqüentment allunyada de la ciutat. No ho veuen que això és el que ha passat massa sovint? El que ens ha fet anar enrera.



No cal dir que quan veig alguns moviment polítics, algunes opinions fins i tot sobre la meva persona a la premsa o opinions d'algun destacat i veteramíssim líder veïnal no em queda més que pensar que el temps no tot ho cura i que una part d'una generació política no superarà mai l'estat de picabaralla parroquial que tant de mal ha fet a aquesta ciutat. Crec que amb tota la voluntat que el govern i els partits que el sostenen hi posen amb més o menys encert la ciutat tirarà endavant.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada