dijous, 29 de desembre del 2011

Aire fresc al progressisme gironí

En el dotzè congrés del PSC a Barcelona vam dirigir-nos cap a un nou horitzó. Catalunya necessita un partit socialdemòcrata fort i cohesionat que sigui capaç de respondre als molts reptes que ara mateix tenim. I nosaltres acabem de posar els fonaments per oferir una alternativa de progrés a la gestió que la dreta fa de la crisi.

Cal extraure lliçons del que ha succeït al PSC a nivell nacional per ser capaços d’aplicar-ho també a Girona; s’ha escollit un primer secretari per vot secret i directe. Aquesta transparència és pròpia dels progressistes del segle XXI, i els socialistes gironines no hi podem ser aliens. Cal que aprenguem la lliçó i abandonem tics del XIX: prou de pactes i quotes per escollir la direcció a Girona.

La transparència i la democràcia ens acostarà al que demanen la societat i els afiliats. Ara bé, té una repercussió més important, que és imprescindible traslladar a Girona, ja ens permet calibrar el pes de les idees dins l’organització.

Al congrés nacional s’ha palesat que, tot i una campanya mediàtica potent, els suports d’alguna candidatura han estat migrats. Això ha passat perquè s’ha comptat amb quotes que no responien a la realitat.
La dinàmica democràtica encapçalada per en Pere Navarro i una nova generació de polítics, entre els quals ens incloem molts, no ha de tenir aturador a Girona. Convé abordar amb serenor el Congrés de la Federació, però ho hem de fer votant, sabent quins són els suports de què disposem cadascun de nosaltres. Per al progressisme del XXI ningú no és un autèntic candidat si no passa per un procés democràtic, ni cap idea és bona si no es discuteix i es vota.

És necessari integrar tots els actius, però abans la democràcia interna ha de parlar alt i clar. Estic convençut que convé escollir el primer secretari de forma democràtica, sense pactes previs. No pretenc amb la meva proposta escombrar ningú; al contrari, vull integrar tothom, però sabent qui som tots plegats.

És hora, doncs, de construir un PSC més progressista i transparent a comarques gironines. Un PSC que representi la immensa majoria dels gironins i gironines, que sigui capaç de definir-se en tots els reptes que tingui al davant. Per fer-ho, la meva recepta és transparència, democràcia i renovació, sense etiquetes prèvies. Em fa riure quan alguns socialistes gironins es reivindiquen davant de la resta com a catalanistes. No som gent d’etiquetes. Personalment, no accepto que ningú al PSC pretengui ser més catalanista que jo mateix.

Si complim rigorosament amb els principis de democràcia que ens ha ensenyat el dotzè congrés, el nostre serà un partit amb un futur immillorable. Qualsevol pacte de quotes sota una catifa ens condemnarà irremeiablement perquè ens allunya del que som: progressistes del segle XXI.

No estic disposat a prestar-me a acords sota un objectiu d’unitat que eviti la presa de decisions democràtiques i malmeti un més que necessari debat d’idees. Convé unitat, però després de votar.

(article publicat al Punt Diari el 29 de gener de 2011)

diumenge, 11 de desembre del 2011

Temps al temps

Avui us deixo unes imatges del darrer Ple, que recullen la meva interpel·lació a l'alcalde sobre la tristament cèlebre "Memòria de Gestió"

La qüestió d'aquesta publicació encara dóna voltes (i més que en donarà) i cada vegada esdevé més greu davant la total manca de transparència de l'alcalde.

Aviat sabrem qui va pagar aquest album de fotos ad maiorem gloriam de Santi Vila i a canvi de què.
Temps al temps.

dimarts, 6 de desembre del 2011

Ara va de debó!

El proper dimecres (demà) comencem les negociacions amb el govern per intentar pactar el pressupost per al proper any. Tot i tenir majoria, l’alcalde Vila fa bé d’intentar obtenir el suport de l’oposició per tal de confegir un pressupost forçosament restrictiu; dic que fa bé políticament per no assumir sol unes mesures que segur que seran impopulars.

Com a pas previ al pressupost, s’ha de posar sobre la taula l’elaboració d’un pla de sanejament; aquell que fa quatre mesos negaven haver de fer, i em titllaven pràcticament d’il·luminat; doncs ves per on aquí el tenim. La situació és gravíssima, amb un dèficit de 8.000.000 d’euros de l’any passat, als quals n’hi haurem d’afegir 6.000.000, més probablement 1.000.000 d’euros de factures sense consignació. El fet de fer un pla de sanejament és, ras i curt, posar per escrit com es pagarà el dèficit, i finançar-ho amb un nou préstec. Això a hores d’ara és el que més em preocupa; qui ens deixarà 5.000.000 euros? Quin banc o caixa està en disposició de fer aquest préstec? Sobretot si tenim en compte que en Santi Vila va maquillar la previsió d’ingressos en uns 6.000.000 euros i ara òbviament es constata que no s’han fet els ingressos previstos. Si em permeten la comparació amb l’àmbit privat, la situació és equivalent a anar a demanar un préstec amb la nòmina falsificada. Si ens deixen els diners, a quin interès? Al 8%? Al 10%? No ho sé, però si tenim en compte que les emissions de bons de l’Estat es paguen al 7% a Europa, la resposta serà dolenta, segur, per nosaltres i els nostres fills.

Pel que fa al pressupost, la nostra proposta passa per mantenir la despesa social, i de promoció econòmica. Caldrà veure quin paper juguen la cultura i el turisme en la qüestió del manteniment de la inversió en promoció econòmica. El que sí que tenim clar és la necessitat de retallar pel que fa a la despesa en càrrecs eventuals, que ascendeix a més de 300.000 euros, i el replantejament d’inversions a les quals ens hem oposat frontalment com l’spa gegant de la Plaça de Braus o el parc de les confessions.

Es planteja un futur d’ajust partida per partida, però amb unes línies marcades d’inici, que han de ser ben clares en la priorització de la despesa en les persones per viure un any 2012 que s’albira terrible, i que no podem intentar passar a cop de frivolitat, entre altres coses perquè en matèria econòmica el senyor alcalde no té cap credibilitat.

(article publicat al setmanari Hora Nova el 6 de desembre d'enguany)

dimarts, 29 de novembre del 2011

L’estat d’execució del pressupost i els 6 milions fantasmes

Us deixo amb aquest post els documents que indiquen l’estat dels ingressos i de les despeses en relació amb el que estava previst al pressupost aprovat l’any passat. Es tracta d’uns documents molt interessants perquè hi podreu trobar realitats fora de tota interpretació.

En destaco dos elements: primer, la irrealitat de les previsions d’ingressos que va fer l’Alcalde Santi Vila. Amb una ràpida mirada veureu que, a menys a un mes de tancar l’exercici pressupostari, estem a menys 6.693.605,73 €. Ell dirà que això s’explica pel context de crisi i deixarà anar un parell de paraules ensucrades, però la realitat és tossuda i en Vila va preveure augmentar els ingressos en relació amb l’any anterior justament en aquest context de crisi; al final, una mentida més.

El segon element a destacar, que fa el problema encara més greu i eleva l’actitud de l’alcalde a la de la irresponsabilitat, és que el pressupost de despeses s’ha acomplert amb escreix. És a dir, els 6 milions previstos s’han gastat i no s’han ingressat. Ai, si estiguéssim en una empresa privada i el conseller delegat hagués fet això!

Aquesta és la forma de governar que ha portat el país on és: siguin del color que siguin, els que viuen al Planeta Piruleta, aquell on es cobren 110.000,00 € a l’any i els porten a tot arreu amb cotxe a càrrec del contribuent, l’han dut a la ruina.

Potser a Figueres ho dissimularem amb alguna mesura, com renunciar a les pagues dobles els regidors del govern o potser tornar a reduir “a sac” el sou dels portaveus, però la realitat sempre és tossuda.

Com ho és que en 4 anys entre el Sr. Alcalde i la Sra. Tinent d’Alcalde ens costaran als contribuents figuerencs, catalans i gironins la bonica xifra de 760.000,00 €, més costos de seguretat social, uns 48.000,00 € més....

I com també ho és que els càrrecs de confiança ens costaran 351.000,00 €, que per 4 fan 1.244.000,00 €. Aquí ja no hi poso la seguretat social perquè les xifres ja m’han indignat massa per seguir escrivint.

divendres, 11 de novembre del 2011

Frivolitat a l'alçada d'un campanar!

En el darrer ple vaig preguntar a en Santi Vila sobre el cost del quadre de Lluis Roura que s’ha instal·lat al baptisteri de la Parròquia de Sant Pere. Després d’un estira i arronsa es va negar a donar la xifra per discreció cap a en Lluis Roura. En fi, com que les factures són públiques la xifra tard o d’hora la sabrem i estarà documentada en aquest bloc.

L’Alcalde, però, va contestar que en realitat no ens costava res perquè el que es feia era destinar els diners que s’obtenen d’un conveni signat amb la Parròquia a canvi de permetre la instal·lació d’antenes de telefonia mòbil, concretament 42.500,00 €.

La qüestió no tindria més si l’Alcalde no hagués mentit sobre aquest conveni perquè en Santi Vila coneix perfectament on té la obligació de destinar els diners:

5.- “L’Ajuntament de Figueres es compromet a destinar aquesta aportació econòmica al finançament de les obres de millora de la Casa consistorial, donant preferència a les sortides d’emergència.
(extracte del conveni aprovat pel Ple de l'Ajuntament el 12 d'abril de 2007)

Així doncs en Santi Vila prefereix gastar els diners dels Figuerencs en quadres per a l’Església que en millorar la seguretat dels treballadors i treballadores de l’Ajuntament tot i estar-hi obligat per escrit.

No sé, però jo recomano un exercici de reflexió a tots els implicats en aquest llastimós affaire.

"Al Cèsar el que és del Cèsar" (Mateu, 22,21)

dimecres, 9 de novembre del 2011

Oh, Lavinio

Habitualment els socialistes figuerencs i jo mateix som objectiu de la ploma del senyor Daniel Ferrer. De fet, fa un temps fins i tot vaig dir-li que li posaria una querella, cosa que no he fet perquè he considerat que no val la pena perdre el temps amb personatges com ell. 

Ara l’emprèn amb l’antic director gerent de Fisersa SA, persona honorabilíssima i eficient on les hi hagi. Sembla que aquest senyor no tingui altre feina que defensar el règim. El que sí que em preocupa és que a través de les cartes a L’Empordà dels senyors Albert Testart i Diego Borrego m’he assabentat que el senyor Daniel Ferrer cobra d’Ecoserveis per fer de delineant quan sembla que quan més a prop ha estat d’un CAD ha estat en passar pel costat d’un ordinador. De fet, és filòleg de formació!

La qüestió esdevé greu perquè tot indica que ha estat col·locat a Ecoserveis al servei de la causa d’en Santi Vila, com també ho ha estat l’interventor electoral de CiU a la Marca de l’Ham a les darreres eleccions. Tot plegat em fa recordar el llastimós cas de l’expresident d’una associació de veïns i exmilitant del PSC que, amb llàgrimes als ulls, em va comunicar que en Vila li donava feina a Ecoserveis a canvi de treure’s el carnet convergent!

Sembla ser, doncs, que gastem els diners dels figuerencs pagant lletraferits com en Ferrer per insultar i intentar martiritzar els que no estan al servei d’en Vila. Només cal repassar els articles d’en Daniel Ferrer per veure per qui treballa mentre cobra d’Ecoserveis.

I aquest personatge és mestre a una conegudíssima escola de la ciutat! Quina por!

dimecres, 2 de novembre del 2011

Un discurs

Avui vull reproduir el discurs que vaig pronunciar el dia de tots sants al cementiri de la ciutat a l'acte en memòria de les víctimes de la guerra i el nazisme

"Alcalde, Diputada provincial, Exconseller, Presidents de les Associacions, regidors, regidores, autoritats, amics i amigues.

Permeteu-me dues coses: la primera recordar-vos la importància d’aquest acte; per això hi he fet venir els meus fills, que tenen 5 i 2 anys. No crec que hi entenguin gaire res, però és molt important recordar el passat i fer-ne pedagogia. Com ho fa en Jordi Riera quan va a les escoles a explicar què va passar.
La segona és que avui em permeteu llegir: tinc coses importants a dir i no vull deixar-me’n cap.

Començo amb les paraules d’un vell president:

“No es verdad. Pero es obligación moral, sobretodo de los que padecen la guerra, cuando se acabe como nosotros queremos que se acabe, sacar de la lección y de la musa del escarmiento el mayor bien posible, y cuando la antorcha pase a otras manos, a otros hombres, a otras generaciones, que les hierva la sangre iracunda y otra vez el genio español vuelva a enfurecerse con la intolerancia y con el odio y con el apetito de destrucción, que piensen en los muertos y que escuchen su lección: la de esos hombres que han caído magníficamente por una ideal grandioso y que ahora, abrigados en la tierra materna, ya no tienen odio, ya no tienen rencor, y nos envían, con los destellos de su luz, tranquila y remota como la de una estrella, el mensaje de la patria eterna que dice a todos sus hijos: Paz, piedad, perdón”.

Aquestes són paraules del president Azaña pronunciades fa molts anys, em sembla que al saló de cent de l’Ajuntament de Barcelona, en un terrible context del qual encara avui recordem les conseqüències. Un context que es va escampar pel món en un terrible conflicte ideològic amb conseqüències que encara persisteixen i rebrots sorgits del conreu de l’oblit. Per això és tan important aquest acte.

Pels vençuts no hi va haver ni pau, ni pietat ni perdó. Ni tan sols memòria. Ara bé, amb el temps la memòria ha persistit i la derrota no ha esborrat res del que va passar, i es bo que així sigui.

La majoria dels que som aquí sempre estarem del costat dels vençuts per vincles familiars, ideològics o de partit; recordem a Companys o Carrasco i Formiguera, i els honorarem, però això no vol dir que al final, sigui per qui sigui, no calgui donar sentit a les paraules del president Azaña: només amb el perdó anirem endavant.

Al voltant d’aquesta idea vull queixar-me del fet que es fan molt difícils el perdó i la reconciliació quan una part no té dret a saber, no té dret a recordar o, fins i tot, no té dret a enterrar els seus morts, per molt temps que faci, per moltes transicions, per més bones intencions que hi hagi... No recordar és humiliar i persistir en el desastre. Lamentables episodis com el de Miguel Hernández, problemes per al desenterrament d’executats o simplement de soldats de lleva que apareixen puntualment als diaris de l’estat ho recorden.

Per això avui en aquest lloc solemne vull fer una queixa en nom dels qui busquen la memòria, en nom dels vençuts amb qui els socialistes ens identifiquem. Vull demanar al govern de Catalunya que reconsideri la seva política i doni prioritat al memorial: hi ha coses que estan per sobre d’un pressupost.

Més enllà d’aquestes primeres consideracions, vull fer esment de la notícia que els darrers dies ha sacsejat l’estat: l’anunci d’abandonament de les armes per part de la banda terrorista ETA (tant se val si en diem així, o si es prefereix parlar d’organització o de moviment, m’és ben igual el nom amb què se’ls denomini, perquè el que realment importa és anar endavant), Aquests dies he sentit opinions molt extremades en relació amb aquest anunci: que hi ha d’haver vencedors i vençuts o que només és un parany; o que les víctimes han de ser tingudes en compte... I tant que sí! Però nosaltres diem que ho han de ser totes: les d’ETA, les del GAL, les del Grapo, les del Batallón Vasco Espanyol o les de grupuscles feixistes. És clar que sí! Com ho han de ser les que avui honorem.

Per acabar, vull fer confiança al futur, vull pensar que no hi haurà més víctimes i que les diferències es resoldran d’una forma pacífica i enraonada on la pau, la pietat i el perdó hi seran presents perquè la memòria de totes les víctimes haurà estat respectada. Nosaltres, els socialistes, sempre estarem al costat dels qui han defensat la legalitat i la democràcia; alguns dels nostres companys més il•lustres i estimats així ens ho van ensenyar. Companys assassinats pel terrorisme en nom d’una causa. Només si hi ha memòria de tot podrem perdonar tots plegats els terribles fets dels darrers 30 o 40 anys, sigui quina sigui la nostra adscripció o sigui el que sigui el que pensem.

M’agradaria que l’ideal de pau i de democràcia sigui sempre present al país i que un cop tancat el darrer episodi de violència entre tots i totes siguem capaços de construir un futur comú on imperin la justícia, la llibertat i la democràcia, i on totes les causes respectuoses amb la democràcia i els drets humans es puguin defensar. Això, amics i amigues, només és possible si tots sabem què ha passat i què va passar, només llavors tothom estarà al mateix nivell. Potser cadascun plorant les seves penes o redimint les seves culpes, però amb l’ànim cap a la pau i la reconciliació

Tant de bo que l’any vinent quan ens trobem aquí les paraules del president Azaña s’hagin fet realitat! Això significarà que primer haurem sabut què va passar, on són els nostres, i que els haurem honorat, haurem decidit i haurem perdonat en consciència. Només llavors la pau serà vertadera."

dimarts, 1 de novembre del 2011

A voltes amb l’Hospital i el Sr. Alcalde

Des de sempre els polítics figuerencs hem intentat que la Fundació Salut Empordà prestés un bon servei i hem vetllat per la mínima politització més enllà de l’elecció dels patrons. 
Malauradament, en Santi Vila ha trencat aquesta tradició. Tots sabem les dificultats del sector; en aquest context de retallades, abans de les eleccions l’Alcalde va garantir que no hi hauria un ERO. Un cop passades les eleccions la truita va girar i el mateix alcalde ha sotmès els treballadors a una pressió intolerable demanant-los que renunciïn a cobrar el 5% d’un sou que els tribunals els han garantit. És cert que el Comitè s’ha mantingut ferm, però també és cert que els treballadors semblaven disposats a renunciar a cobrar diversos complements per valor d’1.500.000,00 €. Finalment no hi haurà ERO perquè l’Alcalde, a pesar de les sentències contràries, ha decidit no pagar el 5% en considerar que la Fundació és pública assimilant els treballadors al sector públic.

Aquest és un posicionament erroni, ja que els treballadors tornaran a guanyar i d’aquí 4 anys se’ls deurà una quantitat astronòmica que portarà a una situació de fallida. Però és l’estil habitual: fugida endavant passi el que passi. La solució ha estat ignominiosa, davant la possibilitat que els treballadors escollissin un ERO inconvenient per als interessos de CiU s’ha decidit no pagar el 5% i no fer l’ERO. No puc abandonar la meva perplexitat davant l’actitud del patronat; no entenc com no ha dimitit en bloc vista la situació. Mentre vaig ser patró vaig demanar que un membre del comitè d’empresa fos present a les reunions, però se’m va arribar a contestar que no tenien prou “nivell” i es va denegar aquesta proposta. Heus aquí que ara qui ha d’arreglar la mala administració són els que no tenen prou “nivell”, posant-hi calers de la seva butxaca! Senyors i senyores meus: no em queda més que demanar-los que actuïn en conseqüència.

Cal reformar els estatuts per eliminar els patrons vitalicis, permetent l’entrada als treballadors i a l’administració, que, en definitiva, és qui paga. Quant al Sr.Alcalde, més bé faria negociant recursos per a l’Hospital amb el Conseller Ruiz, ja que el nostre és l’hospital de Catalunya que menys diners rep per càpita; així s’estalviaria d’escatir de forma matussera els diners dels treballadors de l’Hospital de Figueres.

(article publicat al setmanari Empordà l'1 de novembre d'enguany)

divendres, 28 d’octubre del 2011

Al consell d'administració

Avui he assistit al consell d’administració de Figueres de Serveis, SA. Ha estat una sessió força plàcida en què el nou director gerent ens ha exposat els seus projectes de futur per a l’empresa. Tot correcte i amb idees clares.

Seguidament, el nou Conseller delegat, Sr. Albert Ollé, ens ha presentat el pressupost per a l’any 2012. Com ja deveu saber, el Sr.Ollé és ex-regidor d’hisenda de l’ajuntament i està en possessió del mèrit d’haver rebut una hisenda municipal amb 7 milions d’euros de romanents positius i haver-la deixat en 7 milions negatius. 

Vistos els antecedents, comprendreu que estem nerviosos i expectants per veure quina és la magnitud de la catàstrofe d’aquí a 4 anys. No obstant això, ens hem abstingut per fer un vot de confiança a la direcció de l’empresa i veure com executa el pressupost.
Ara bé, haig de dir que, com sempre, les paraules d’en Santi Vila no són certes. Per què? Ben senzill en l’aprovació de les ordenances, ell i el seu nou i esforçat regidor d’hisenda van anunciar una reducció de la despesa del 15 % i ahir l’ex-regidor Ollé es va marcar una lluïda roda de premsa on va parlar de reduir el pressupost de Fisersa d’un 8 %. Sembla que pel camí ha perdut un 7 %!

La darrera perla: l’any passat en Santi Vila va preveure uns dividends per a l’ajuntament de 360.000,00 €; avui s’ha afirmat al Consell que, si convé, no es paguen i que si hi ha més dèficit a l’Ajuntament, alabat sigui Déu, que no passa res!

En fi, en 4 anys la tragèdia financera serà de prop de 12 milions negatius... Suposo que té previst dedicar-se a dilapidar altres hisendes més grans més avall del Besòs! Ja tarda!

diumenge, 23 d’octubre del 2011

Incompetència a preu d’or i retallades selectives

Aquesta setmana passada vaig haver d’anar a l’Oficina Municipal d’atenció al ciutadà (OMAC) a presentar un document al registre d’entrada i vaig decidir passar-hi el matí veient com funcionava. La meva primera sorpresa va ser trobar-me les escales d’accés a l’edifici i la zona enjardinada davant les dependències veïnes a la Guàrdia Urbana plenes de gent que esperava torn per ser atesa. El vestíbul interior era tot un espectacle multitudinari de públic resignat a perdre tot el matí per poder fer un simple tràmit.

Després de comprovar que hi havia gent que s’esperava dues hores i mitja, l’administrativa que em va atendre va confessar, entre avergonyida i resignada, que la plantilla de l’OMAC és menor que l’any 2007, però l’afluència de públic és, avui, molt superior. En conseqüència, no poden atendre tota la gent que hi va i les esperes són interminables. Per acabar-ho d’adobar, sembla que tampoc no es relleva el personal de baixa.

No puc evitar recordar que Santi Vila va heretar un servei exemplar el 2007; un servei que va lloar en el seu florit discurs d’investidura com un dels èxits del mandat de Joan Armangué. Avui, però, l’OMAC és una ombra del que havia estat i, pel que vaig veure, fins i tot hi cal la presència de la guàrdia urbana per garantir l’ordre. És evident que les prioritats de Vila són molt lluny dels serveis públics bàsics: les magnifiques retribucions dels seus amics, col·locats a l’ajuntament sense cap complex i corregides i augmentades en un marc de retallades generals, en són l’exemple més clar.

Tampoc no em puc estar de pensar en el vídeo promocional de la campanya convergent en el qual el seu fitxatge estrella, la Sra. Felip, avui regidora d’organització i membre de la Diputació de Girona (la retribució total per la seva presència a ambdues administracions, que voreja els 100.000 euros, si sumem el que rep de la Diputació i el que li paguem els figuerencs, només és superada per la del propi alcalde), prometia una reforma profunda i una modernització de l’ajuntament. Si aquesta reforma consisteix a tenir els figuerencs entre dues i tres hores fent cua per obtenir un simple certificat o presentar un document, la seva retribució és el paradigma exemplar d’un model de govern que recompensa la incompetència amb una nòmina que ja no s’entén de cap manera. I per postres, encara hem de sentir a parlar d’austeritat.

dimecres, 19 d’octubre del 2011

Sobre ordenances, impostos i retallades

Us deixo un resum de la nostra intervenció al Ple d'aprovació inicial de les ordenances fiscals. Com podreu comprovar, oferim mà estesa, sempre que se suprimeixin les despeses supèrflues i no s'obligui els figuerencs a pagar un milió i mig més que l'any passat.

Malauradament, i ens sap greu, les nostres prediccions es van complint: necessitem un pla de sanejament (deien que no), pugen impostos (deien que no).

Ara pretenen que els figuerencs haguem de pagar la totalitat de costos dels serveis. És ara el moment? En plena crisi? De cap manera mentre no es retalli la despesa, mentre no es prescindeixi de regalar 1,5 milions d'euros per la plaça de braus, mentre es continuïn apujant els sous dels càrrecs de confiança, mentre es faci ús i abús de privilegis a càrrec de la partida d'alcaldia.

Pujar impostos per fer què? Per seguir sense tocar de peus a terra?

divendres, 14 d’octubre del 2011

Documentació pública i accessible... i per avançat

Dilluns vinent tenim ple a l'ajuntament. 
Santi Vila hi presentarà (i aprovarà provisionalment) les noves ordenances fiscals per a l'any que ve. Crec que és bo que les ordenances, que solen passar desapercebudes durant la seva tramitació, es coneguin abans de ser aprovades i durant la seva exposició pública. Qualsevol queixa posterior no té cap efecte.

També us deixo l'estudi de costos i l'informe de l'interventor perquè disposeu de tota la informació, així com la convocatòria del Ple i, com és habitual, l'acta de la darrera junta de govern local.

dimecres, 12 d’octubre del 2011

Algunes imatges del darrer ple

Sobre el darrer ple celebrat a la casa consistorial, i del que aviat en penjaré l'acta, avui us deixo dos videos interessants.

En el primer es planteja, per part del grup municipal socialista, la necessitat d'aprovar la urgència de totes les mocions i el segon reprodueix la picabaralla entre l'alcalde i la portaveu del grup popular a propòsit del trasllat dels serveis socials municipals al local del carrer Sant Pau.



dimecres, 5 d’octubre del 2011

Independència!

Diumenge passat vàrem anar a Vilatenim a fer una arrossada amb els veïns. La veritat és que hi havia molt bon ambient i no em puc estar de dir que l’arròs era magnífic, però òbviament no escric aquest article per explicar-vos si l’arròs ens va agradar o no.
Fa temps que als socialistes ens preocupa la relació de Figueres i Vilatenim; de fet, portàvem al programa electoral la constitució d’una entitat municipal descentralitzada perquè pensàvem que aquesta és una bona manera de gestionar Vilatenim, donades les seves especials característiques.

Per analitzar la situació el primer que cal fer és entendre que la Marca de l’Ham ja no és Vilatenim: de fa temps que s’ha integrat a Figueres i és un barri més de la ciutat. Vilatenim, en canvi, és un població essencialment rural que compta, però, amb grans superfícies que s’hi han anat instal·lant i que abasteixen la ciutat i fan importants aportacions a la hisenda munipal figuerenca; aquestes aportacions mai reverteixen en una proporció justa a Vilatenim. Actualment el poble està afectat per la paràlisi de la carretera de Roses, sense que Figueres faci gaire res per ocupar-se de la problemàtica. Se succeeixen les modificacions de planejament per tal de requalificar sòl agrícola amb vista a poder ampliar les instal·lacions esportives, però sense tenir en compte que el municipi va quedant diluït al bell mig dels interessos de l’alcalde figuerenc de torn.

Penso que cal posar remei a aquest situació donant la possibilitat als ciutadans i les ciutadanes de Vilatenim de governar-se i gestionar els seus recursos, que són molts. Entenc perfectament que precisament ara estem en un context en què hem de tendir a reduir l’administració. Malgrat aquesta certesa, no podem fer taula rasa amb tot, i avui dia les diferències entre Figueres i Vilatenim són molt importants: els interessos divergents i la realitat social, humana, econòmica i urbanística no tenen res a veure.

En el context que he intentat descriure penso que és important trobar una solució que garanteixi els interessos de Vilatenim, que sigui respectuosa amb el medi rural, que reinverteixi el que els seus veïns aporten i que permeti que aquests es regeixin com qualsevol municipi de Catalunya de les seves característiques, i això només es garanteix d’una manera: fent que es puguin governar a si mateixos amb plenitud. Per això crec important evolucionar directament cap a la constitució de Vilatenim en municipi independent de Figueres sense passar per ser una entitat municipal descentralitzada. Una altra cosa no em semblaria justa.

dilluns, 3 d’octubre del 2011

S'atrapa abans un mentider que un coix

Avui us deixo el video de la roda de premsa que el grup municipal socialista va donar recentment per denunciar la mentida del govern de la ciutat en relació a la (inexistent) subvenció bus elèctric i que avui en dia continua penjada a la web municipal com a prova més contundent de la falsedat i mala fe d'un alcalde que, de postres, acusa l'oposició de difamar-lo. Calen més comentaris?


dilluns, 26 de setembre del 2011

El que no pot ser

Demà passarà a Comissió informativa el dictamen que preveu l’ampliació de la Biblioteca Fages en vista de la impossibilitat de tirar endavant el projecte d’una segona biblioteca a la Plaça de Catalunya. Literalment el dictamen diu: “atès que no es podrà portar a terme el dit projecte atesa la seva envergadura i el fet que no s’ha pogut concretar les aportacions i el finançament necessaris”(...)

En fi, una vegada i una altra ja vaig avisar que el projecte de la plaça Catalunya era una bajanada, que la biblioteca hauria estat a només 600 metres de l’actual i que no podíem gastar-nos el que no tenim. Tot i que el temps posa sempre les coses al seu lloc, no m’agrada encertar-la en aquestes qüestions, ja que això implica sempre que els ciutadans hi sortim perdent. No puc negar, però, que em deixa tranquil saber que, per molts vots que es tinguin i per moltes paraules endreçades que es pronunciïn, la realitat sempre acaba posant la insconsciència al seu lloc.

Deixeu-me afegir, ja per acabar, que no comprenc massa bé, des de l’òptica del govern de la ciutat, la intenció d’ampliar la Biblioteca quan amb l’actual ja els en sobra, vist que l’únic que hi fan és reduir l’horari i no substituir les baixes ni les jubilacions!

Em fa l’efecte que haurem de revisar moltes promeses...

divendres, 16 de setembre del 2011

Un discurs

El poema de Vicenç Villatoro fa així:

La primera persona del plural és mentida.“ (Sense invitació, Proa, 2011)


Amb aquesta cita va voler fer brillant el seu discurs Santi Vila el passat 11 de setembre davant el monument al President Wilson. Instants més tard els assistents van aplaudir fins a esgotar-se. Jo no ho vaig fer perquè em sembla una indecència que el principal responsable del benestar dels ciutadans elevi l’egoisme a categoria moral.


Ara entenc per què en aquesta ciutat se suprimeix el transport escolar mentre s’apuja el sou dels amics d’escola. El que no entenc és que s’aplaudeixi.

I és que després d’escoltar el discurs no em puc arribar a creure que un alcalde pensi així: simplement penso que es riu de tots i de totes, fins i tot del poeta.

dimecres, 7 de setembre del 2011

Documentació pública i accessible

Continuant amb el meu propòsit de facilitar a tothom que hi vulgui tenir accés les actes i altra documentació pública municipal avui us deixo l'acta de la Junta de Govern Local celebrada el 29 d'agost d'enguany

dimecres, 31 d’agost del 2011

NO ÉS EL GRUP A MADRID (Publicat a El Punt Avui a 31 d'agost)

El PSC passa per una situació delicada. Els socialistes hem perdut les darreres eleccions al Parlament de Catalunya i també les eleccions locals. Internament la situació encara és més difícil: és palès l’allunyament del PSC d’una part significant de la societat catalana, de la majoria social que representen les classes mitjanes i que simbolitzen, a la majoria de les nostres ciutats, els habitants dels Eixamples. El distanciament, però, és reversible si no errem en la diagnosi dels nostres problemes.
En la reflexió post-electoral, hem caigut en el parany dels nostres principals rivals polítics: centrar la batalla política en la qüestió nacional. Alguns dirigents del PSC han volgut competir allà on nosaltres difícilment podrem guanyar: a veure qui és més catalanista. Una alta dirigent del partit recordava que els millors resultats del PSC els ha aconseguit un president netament catalanista com és en Pasqual Maragall. Cert: Maragall, com molts altres dirigents socialistes, té un perfil polític catalanista. Però no és només això. És el pes del seu recorregut social i vital el que ha marcat la diferència: ha sintonitzat amb la majoria de catalans. Ha engrescat les classes benestants i els petits comerciants, el món de la cultura i l’ensenyament, els treballadors públics, els immigrants dels anys seixanta i també els emprenedors. El projecte polític ha estat bastit a partir d’una política social i econòmica per a tots, justa i progressista, i no al voltant d’una idea de nació i prou. Nosaltres som catalanistes, i això no és discutible. Però els nostres principis progressistes són els que ens diferencien de la resta d’opcions polítiques. Som garants del progrés social, educatiu, cultural i econòmic a Catalunya. El diagnòstic erroni es basa en la creença que una manca de catalanisme, presumptament evidenciada per la falta del grup propi al Congrés, és la causa de tots els mals del partit. I el problema no és aquest. El problema del PSC és la progressiva pèrdua de la centralitat política a Catalunya. Fins al punt que avui el PSC no és percebut per la majoria de l’electorat com a un partit modern de progrés, defensor dels seus interessos, perquè en els últims deu anys l’electorat ha canviat. Avui la majoria dels catalans ens perceben, i el nostre discurs sovint ho corrobora, com els defensors de privilegis de classe de funcionaris i treballadors que ja tenen feina. Demostrem, mal que ens pesi, ser un partit que converteix la despesa social en emblema, enmig d’un discurs bonista allunyat de la realitat. Seguim llençant uns missatges i unes propostes que ja no interessen una ciutadania més individualista, menys estructurada i amb menys certeses.

Trencar aquest distanciament avui és una necessitat de l’esquerra catalana i una obligació del PSC. Hem de ser rigorosos a l’hora de garantir i augmentar les conquestes de l’estat social, des de la salut pública fins a l’educació. Però no podem permetre el malbaratament dels recursos públics, ni hem d’acceptar una economia submergida elevada. Hem de garantir a la immensa majoria dels catalans que lluitarem contra el frau social i el frau fiscal, que facilitarem que les nostres empreses vagin endavant, que farem possible que no es malbarati l’esforç de ningú i, sobretot, que gestionarem els recursos de forma austera i rigorosa. Hem de sintonitzar també amb els emprenedors que inicien projectes cada dia i que no tenen plataformes per fer sentir la seva veu. Centrem-nos en els problemes de les classes mitjanes catalanes, allà on es troba la majoria social del país, però sense oblidar, òbviament, els més desafavorits.

Confio en la capacitat dels socialistes catalans per recuperar aquest esperit, imprescindible per retornar a una posició de complicitat amb les classes mitjanes. Ara bé, i ja en clau interna: el PSC ha de renovar els seus líders per superar la sensació de fatiga amb què ens percep la societat catalana. No és possible donar un missatge de renovació quan ja has tingut les màximes responsabilitats. Cal que els dirigents que han tingut responsabilitats importants de govern en els tripartits facin un pas enrere i renunciïn a obtenir càrrecs orgànics o de representació després del proper congrés, això sí, amb fórmules que no ens facin perdre la valuosa experiència que tenen. Amb cenyir-nos als estatuts del PSC pel que fa a la durada en els càrrecs electes ja n’hi ha prou. Complementàriament, el PSC ha de ser permeable a les demandes de la pròpia base: sí a les llistes obertes, sí a sistemes més majoritaris d’elecció, sí a la responsabilitat davant dels electors més que no pas davant els partits, sí a la democràcia interna en les agrupacions locals i les federacions del PSC, sí al debat, sí a les noves idees, sí a les noves energies per servir tots els catalans i les catalanes.



Pere Casellas Borrell

1r secretari de l’Agrupació del PSC de Figueres.

dimarts, 26 de juliol del 2011

divendres, 22 de juliol del 2011

Mecenatge de l'acústica

Aquesta setmana he pogut signar un contracte de mecenatge del 10è Festival Acústica de Figueres per compte de la consultora que vaig fundar amb uns companys ja fa uns anys. La veritat és que és un honor poder-hi col·laborar; no negaré que també és una oportunitat de retorn publicitari, una oportunitat recíproca, perquè entre tots hem d’aixecar la nostra societat i, indubtablement, la cultura ha de ser un dels motors econòmics a Figueres.

No em puc estar de dir que és important que els que ens hem format a càrrec de la nostra societat, els que hem treballat, però també em tingut sort en els negocis, els que cada dia tenim la sort de tenir feina i de poder-ne crear i donar, retornem a la societat alguna cosa en la mesura de les nostres possibilitats, que en un món en crisi com l’actual no són moltes.

Felicitats a l’Acústica, als organitzadors, a tots els regidors de Cultura de Figueres i, especialment, a en Xavier Pasqual i en Joan Balada, que van tenir una idea meravellosa i la van executar. Figueres i tots els devem molt. No em vull oblidar dels artistes, que sé que fan un gran esforç per ser-hi!

dimarts, 19 de juliol del 2011

Primeres decisions

Després de conèixer les primeres decisions de l’Alcalde Vila gaudint de majoria absoluta al capdavant de l’Ajuntament, comencem a estar preocupats. És ben cert i notori que no comparteixo cap d’aquestes decisions, que considero dolentes per a la ciutat. Crec que la majoria reflecteixen nepotisme i són més política de revenja que cap altra cosa. Resta, però, per nomenar el cap de gabinet; avanço que molt probablement votarem a favor de mantenir aquesta figura i, si l’escollit/da fos una persona de confiança de l’alcalde i de l’oposició, hi votaríem a favor sense recança. En això, i en altres coses, mantinc la voluntat d’arribar a acords; així ho farem en els temes que necessitin l’acord de tothom perquè són transcendents per al futur de la ciutat, com, per exemple, el Pla General.

Tornant al principi, on tinc clar que l’alcalde no sap què fa és en el funcionament diari de l’administració. Una de les primeres decisions va ser voler despatxar abans d’hora el gerent de Fisersa SA, per raons polítiques, ja que l’empresa té beneficis- quan el seu contracte venç el proper novembre. Òbviament l’Alcalde s’ha hagut de fer enrere a contracor després de conèixer que hauria d’indemnitzar-lo. Per acabar-ho d’arreglar, va anunciar també en premsa que el gerent d’Ecoserveis, assumiria la gerència que quedava lliure sense haver-se preguntat si la doble gerència era compatible. El resultat ha estat que era incompatible, tal com li vaig advertir. Particularment no tinc res en contra que l’actual gerent d’Ecoserveis sigui gerent de Fisersa SA; -tot i que estem a les antípodes polítiques-, al contrari: és un home amb experiència i treballador; el que no podia ser era que compatibilitzés dos càrrecs amb interessos de dos amos.

Per reblar-ho millor, el nou secretari del consell d’administració de Fisersa era l’auditor de Fisersa Ecoserveis, fet que també el feia invàlid per al càrrec. Resultat: ha acabat renunciant a auditar Ecoserveis. Tot això em fa aconsellar al Sr. Alcalde que es contingui abans d’organitzar el municipi a cop de declaració a la premsa ja que, encara que tingui majoria, la llei hi és per complir-la.

En el que no s’ha equivocat és en el nomenament de l’ex-regidor socialista passat a CiU Pere Pujulà com a membre del Consell d’Administració de Fisersa en representació de CiU. Això sí que m’ha sorprès, perquè és un càrrec no remunerat... almenys, fins ara.

(article publicat al setmanari Empordà el 19 de juliol)

dimarts, 12 de juliol del 2011

El torero i "la costa"

Un dels punts de l’ordre del dia del darrer Ple, celebrat el 7 de juliol, era la creació i provisió de la plaça de gerent del govern de l’ajuntament. Aquest lloc de treball, ocupat fins fa ben poc per una figura experimentada en l’àmbit de la gestió administrativa, serà ocupat per en Lluís Valero. En lloc de la més que contrastada experiència i del tarannà conciliador del gerent cessant, el govern de la millor ciutat del món proposa Lluís Valero, amic de l’alcalde i enginyer tècnic. La seva experiència al món de l’administració és nul•la; hores d’ara cal preguntar-se quins mèrits pot presentar al marge de l’amistat amb en Santi Vila. Malgrat això, o precisament per això, se’l retribuirà amb més de 3.000€ nets al mes

No deixa de ser curiosa la descripció que la proposta aprovada al ple fa de la plaça acabada de crear: exigeix estar en possessió del títol d’enginyer tècnic en telecomunicacions! Un gerent...!? Sospitem que si aquest bon amic de l’alcalde fos torero, la titulació requerida per entrar a l’ajuntament amb un sou tan generós seria precisament aquesta.

I així, mentre esperem l’arribada del cap de gabinet, ja podem confirmar que Santi Vila, malgrat repetir fins a fer-se pesat mots com “austeritat”, “rigor” o “contenció”, viu al Planeta Piruleta on hi tenen cabuda tots els seus amics amb sous fora de la realitat vigent (recordem que recentment un altre dels seus propers, també càrrec eventual a l’ajuntament, ha rebut un augment anual de 7.000€). La realitat és que l’alcalde, lluny de ser el gestor prudent i rigorós que necessita la ciutat, es comporta com un polític de la costa de sol en època de vaques grasses.

dimarts, 5 de juliol del 2011

La biblioteca tanca a la tarda

A vegades hi ha notícies que els governs de torn intenten que passin desapercebudes; pretenen que els ciutadans no s’assabentin d’alguna qüestió important, ja sigui perquè és impopular o perquè ideològicament no convé. Això ha passat a Figueres aquesta setmana: un discret anunci a la pàgina web de la biblioteca Carles Fages de Climent informa que durant l’estiu l’horari passarà a ser de 9h a 14h i que els dissabtes tancarà.

La biblioteca Carles Fages és un equipament estimat pels figuerencs i els empordanesos en general: no cal oblidar que fins avui és la que més préstecs fa de la demarcació de Girona. És comprensible que l’Alcalde no vulgui que aquesta sigui una notícia que corri massa, com segurament tampoc no deu voler que se sàpiga que al cap d’atenció a les persones (càrrec de confiança), que és el responsable de la Biblioteca, se li ha apujat el sou en 7.000,00 € anuals fins a arribar als 50.000,00 €.

Sigui com sigui, considero que aquest no és el camí per aplicar retallades, La decisió deixarà la Biblioteca oberta només 25 hores a la setmana, quan la normativa assenyala que s’ha de tenir oberta 40 hores setmanals. Considero que no és admissible que es redueixi el funcionament d’un equipament cultural emblemàtic que a més supleix moltes mancances de les famílies durant les vacances, des de la lectura a la presència de mainada i estudiants gaudint les tardes d’estiu que no tenen escola.

Els antecedents d’aquesta mesura es troben en la deixadesa absoluta del govern municipal en relació amb la biblioteca. Es va amortitzar la plaça d’una treballadora que es va jubilar el mes de febrer passat per estalviar 30.000,00 €; encara recordo la monumental picabaralla al ple oposant-nos a aquesta mesura. Això, i el fet de no destinar ni un euro a cobrir vacants d’estiu (4.000 euros anuals), fa que s’hagi de tancar la biblioteca més de la meitat d’hores durant l’estiu.

No puc estar-me de fer-vos notar que en l’últim ple del passat mandat es varen aprovar convenis de col·laboració amb la Cate (18.000 euros anuals) i els Amics dels Gegants (11.000 euros anuals), per exemple, per als quals sí que hi ha diners públics. No tinc res a dir sobre aquestes aportacions a entitats de la ciutat; no m’oposo la despesa cultural i estic ben convençut que les finalitats d’ambdues són d’interès general, però tampoc no tinc cap dubte, a l’hora de valorar la repercussió de la Biblioteca entre els ciutadans de Figueres, que l’interès públic és infinitament superior.

Al final, si fem números veurem que complir amb la llei i prestar el servei a les tardes ens costava 34.000,00 €; en canvi, preferim gastar-ne 36.000,00 € en subvencions a tercers i incrementar el sou del responsable del tancament de la Biblioteca.

Deixeu-me afegir que per molt que l’Alcalde intenti que aquest tipus de notícies passin desapercebudes no ho aconseguirà, perquè farem la nostra feina d’oposició de forma rigorosa i transparent.

(article publicat al setmanari Hora Nova el 5 de juliol d'enguany)

Documentació pública i accessible

Tal i com he exposat en diverses ocasions, estic convençut que la ciutadania ha de poder accedir lliurement a la documentació dels ens pùblics, de manera que avui us deixo enllaços al Ple de l'11 de junya l'ordre del dia del Ple del proper 7 de juliola l'acta de la Junta de Govern Local de 27 de junya la convocatòria de la Junta General de Fisersa de 7 de juliol (que inclou les propostes d'acords a adoptar) i a la proposta de nomenament del Consell de Direcció de Fisersa.


I per acabar i en detallels decrets i propostes a ratificar i aprovar al ple del 7 de juliol.

dijous, 30 de juny del 2011

Oposició rigorosa

No fa massa dies una persona molt vinculada a CiU em comentava que Santi Vila està dolgut amb el PSC per com ha estat l’oposició la darrera legislatura i que això ha provocat que s’hagi distanciat de nosaltres. Sembla que, al seu entendre, no ens portem bé! Em sap greu que entengui que una oposició que acaba acreditant la veritat de 8 milions de dèficit quan l’alcalde ho negava és una oposició que no es porta bé.

No em queda més que reiterar el nostre propòsit de fer una oposició molt rigorosa i de no deixar-ne passar ni una. Una de les constants d’aquests 4 anys serà la recerca de la transparència, per això trobareu en aquest bloc tota la informació de què disposem al PSC. 

És molt important que un govern que disposa de majoria sigui controlat; la ciutat en dirà bé, n’estic ben convençut.

Aprofito per demanar des d’aquestes línies la transmissió del Ple per internet.

dimecres, 22 de juny del 2011

Ple de constitució

El dilluns dia 20 vàrem celebrar el primer ple real de la legislatura, en el qual es varen aprovar les delegacions als regidors i la contractació dels diversos càrrecs de confiança del govern, així com la modificació de les bases del pressupost d'enguany. Consulteu tots els documents clicant aquí.

El Ple va transcórrer amb cortesia i tranquil·litat, senzillament perquè els membres de l’oposició no van contestar les insídies, conyetes i falsedats d’en Santi Vila. La veritat és que tinc la seguretat que tots plegats patirem força: tinc la sensació que en Vila interpreta la majoria com una patent de cors per a les seves relacions amb l’oposició i no com un instrument per a tenir un govern sòlid que porti la ciutat cap a una direcció clara.

El Ple en si va aprovar la reducció dels sous dels electes, tant del govern com de l’oposició. Destaca la reducció del sou dels portaveus en més d’un 15 %. Tan bon punt disposi de la primera nòmina, podreu consultar-la en aquest bloc. El que no va fer l’Alcalde es reduir el sou de la gent més propera, dels càrrecs de confiança i dels 3 regidors directors d’àrea, que són els qui concentren el poder al govern, ja que la resta disposen de competències limitades.

Així doncs els regidors amb mitja dedicació passen de 30.912 a 31.668, el cap d’atenció a les persones, Sr. Xavier Díaz de 43.690 a 50.000,00. El que si es rebaixa el sou és el gerent d’urbanisme, Sr. Xavier Ludevid, de 71.149 a 67.339,00 €.

Pel que fa a la reducció dels càrrecs de confiança, les afirmacions del Sr. Vila són del tot falses (vegeu el quadre lateral) ja que, de fet, no es redueixen: el lloc de directora de comunicació fa 3 anys que no existeix en haver renunciat el grup socialista a la seva contractació, i el gerent de Fisersa no cobra de l’Ajuntament i no és elegit pel Ple de la corporació. Per últim, cal fer esment de la no contractació de la cap de recursos humans, Sra. Lázaro, a l’espera de trobar una altra persona. Resulta curiós que l’únic càrrec de confiança que havia passat un procés de selecció no sigui renovat. Sabeu qui va proposar que es fes a través d’un procés de selecció? El Grup socialista.

Prèviament al ple, havíem celebrat una junta de portaveus en què en Vila ens va instar a no presentar mocions urgents i així evitar la “pallassada” de presentar-ne de grups que no són a l’Ajuntament. Mentre el ROM ens ho permeti, però, continuarem presentant-ne, perquè per a nosaltres el debat i la democràcia són primordials. Ho farem mentre puguem, perquè ja se’ns va anunciar una modificació del ROM per a limitar les intervencions (en Vila va dir “endreçar”) al Ple i la possibilitat de presentar mocions.

Permeteu-me una darrera apreciació, no sé si és cosa de la majoria, però el discurs d’en Vila encara és més llarg, pesat i redundant del que era l’anterior legislatura. Després que l’oferiment de bones formes a l’Alcalde hagi estat ignorat veurem com evoluciona tot plegat.

dijous, 16 de juny del 2011

Comença un nou curs (de 4 anys)

Aviat farà un mes des de les eleccions del 22 de maig en que els socialistes en general i jo mateix en particular vàrem ser severament derrotats. Durant tot aquest temps hem reflexionat sobre les causes d’aquest enfonsament i encara queda molta feina per fer en aquest sentit. 

El que si és clar és que a tota organització política li convé debatre al seu sí amb els seus integrants i treure les conclusions que pertoquin des d’un marc democràtic i de transparència amb els seus afiliats, i així és com ho hem fet a l’Agrupació de Figueres. Les conclusions no seran altres que una activitat política municipal que buscarà aglutinar la majoria social de progrés a Figueres que es va quedar a casa les darreres eleccions en donar-se a Figueres un percentatge de participació de menys del 50%.

Pel que fa a l’inici de l’activitat política, he de dir que els primers senyals no ens agraden pel que fa a la organització del govern i el tracte que l’Alcalde ens dona, malauradament molt allunyat de la correcció institucional que convindria.

Dilluns dia 20 celebrem el primer ple de la legislatura on s’aprovaran les delegacions, es nomenaran els càrrecs de confiança (els mateixos) i s’assignaran els salaris. Podreu consultar la totalitat dels dictàmens que van al Ple i totes les dades al marge superior dret d'aquest blog (secció documents)

En breu es coneixerà la composició dels membres del grup socialista al Consell Comarcal on no hi serà present cap regidor de l’Agrupació Socialista de Figueres.

dijous, 19 de maig del 2011

L'oportunitat que cal aprofitar: la nova estació

De tant en tant convé fer memòria i recordar, per exemple, que Figueres és una de les cinc ciutats catalanes amb estació intermodal i que això és possible gràcies a l’aposta unívoca del govern socialista de Joan Armangué.

En una roda de premsa celebrada avui a l'estació del TGV (aquella contra la construcció de la qual es van convocar fins i tot manifestacions per part de determinades formacions polítiques que avui governen i que avui encara destinen diners públics per finançar estudis que han paralitzat l’aposta unívoca de la ciutat per la nova estació) i en la que m'ha acompanyat el núm. 6 de la candidatura socialista i president del Col·legi d’Enginyers Agrícoles de les comarques gironines, Josep Maria Poch, hem volgut reivindicar el paper clau del PSC en el present i en el futur de la ciutat.

No vull deixar de recordar, ja que volem fer memòria, que el PSC és l’únic partit que ja en el seu moment va apostar clarament per una estació a ponent; de vegades no som prou conscients, crec, de la importància que aquest fet té en el futur de la ciutat.

Siguem conscients del que tenim i del potencial que ens atorga: L'estació del TGV és l’eina de connexió amb Europa i amb la resta de l’estat, imprescindible per tal de convertir Figueres en un referent del turisme cultural urbà, eix principal del seu model de ciutat. La vella estació va ser un revulsiu al segle XIX; la nova estació serà la peça clau de l’economia figuerenca del segle XXI.

L’estació és a la vegada una eina a través de la qual Figueres pot connectar-se amb les quatre capitals de província de Catalunya per mitjà de trens ràpids i fer-se així un lloc en rellevància entre les cinc úniques ciutats catalanes que tenen estació. I d’altra banda, serà un element clau en la dinamització econòmica de la Figueres dels propers anys. Que preguntin a Vic, a Granollers o a Mataró, per dir tres grans ciutats catalanes, si volen prescindir d’una estació d’alta velocitat...

Però l'estació necessita que la ciutat hi miri directament. No podem donar l'esquena a l'infrastructura que ens ha de connectar al mon. 

És imprescindible apropar físicament l’estació a la ciutat, tot creant, un cop elaborat el nou POUM, una avinguda que, de forma similar a com s’ha fet amb l’Avinguda Vilallonga, connecti l’estació amb el centre de Figueres.

Ens cal reflexionar i no perdre aquesta oportunitat!

Garantim l'ampliació de l'hospital de Figueres

Parlem de Sanitat.

Les prioritats dels actuals governs conservadors a la Generalitat i a Figueres no passen per garantir la protecció social que defineix l'estat del benestar. Les retallades s'aplicaran en contra dels sectors socials que menys ho poden assumir i afectaran serveis bàsics com ara la sanitat pública, l'educació o les prestacions socials elementals.

He aprofitat una visita amb la Marina Geli, exconsellera de Sanitat, a l’ampliació de l’Hospital de Figueres per reiterar el meu compromís de no aplicar retallades en cap d’aquests àmbits i a canvi reduir despeses que no siguin del tot necessàries.

Però la garantia del manteniment de la despesa socials no significa que no s'hi hagi d'aplicar el control més rigorós. Per això insisteixo en el fet que, si assolim l'alcaldia crearem un equip d’inspecció a l’Ajuntament, que estigui alerta de les adjudicacions d’ajuts en matèria de serveis socials, per tal de garantir que se’n fa un bon ús.

En paraules de Marina Geli, en l’anterior legislatura el govern de la Generalitat ha invertit i pressupostat 23 milions d’euros per a l’ampliació de l’Hospital de Figueres, i únicament el PSC pot garantir que les obres s’executin, perquè no està sotmès a les tisorades que prepara CIU per al sistema hospitalari empordanès, amb el coneixement del diputat i candidat Santi Vila.

Ens hi juguem molt. Amb tu podem!

dimecres, 18 de maig del 2011

Socialització de recursos contra retallades educatives

Aquesta tarda us parlaré del projecte que la candidatura socialista figuerenca vol dur a terme en l'àmbit de l'educació si assolim l'alcaldia. En aquest sentit avui s'ha fet pública a la web electoral del PSC una nova nota de premsa en la que desenvolupem els eixos principals de la proposta i que ha estat explicada per la Mireia Guerro i l'Àngels Vila, dues reconegudes professionals del sector i membres de la candidatura socialista.

Les principals línies de la nostra proposta passen per la socialització dels beneficis d'una hipotètica implantació de l'escola Montessori a Figueres, una major interacció amb les AMPA's per capitalitzar la sisena hora lectiva i compensar la retallada de la Generalitat a les escoles públiques. D'altra banda, i vistes les darreres experiències viscudes en els processos d’adjudicació de places escolars, especialment a les llars d’infants municipals i les escoles de primària, treballarem per dotar-los de la màxima transparència.

Altrament al PSC estem convençuts que no cal crear nous instituts a l’àrea urbana de Figueres, ja que entenem que anirien en detriment del que ja existeixen, desnaturalitzant-ne les matrícules. Considerem necessària també la creació d’una nova llar d’infants municipal i l'impuls del programa de socialització de llibres, garantint línies d'ajuts anuals i la inclusió de les tecnologies a l’Aula.

Finalment volem potenciar l’Escola Oficial d’Idiomes, afegint-hi en el currículum extraescolar estades lingüístiques a empreses turístiques de la Costa Brava.

Al Cèsar el que és del Cèsar

Una passejada pels equipaments construïts - o en fase de construcció - a la ciutat aquests darrers dos anys ens permet fer-nos una idea de la importància de l'aportació de fons estatals (el Pla E) per municipis com el nostre. Ahir al matí vam visitar-ne alguns amb la Montse Palma i avui vull reinvidicar-ne la importància 

Sense dubte, les obres més importants d'aquesta legislatura que ara s'extingueix han estat finançades pels prop de dotze milions d'euros que l'estat ha aportat a Figueres i que s'han materialitzat en la nova piscina descoberta, el centre de formació integral, el nou auditori de Caputxins (en obres), la millora del camp de futbol municipal i l'arranjament de diverses cruïlles, entre altres.

Tal i com explica Montse Palma en el video que adjunto, sense aquests fons i atesa la capacitat d'inversió i endeutament de la ciutat i també vistes les prioritats de despesa del govern de la vila, Figueres no hauria pogut gaudir mai d'aquests equipaments, per la qual cosa és just valorar-los en la mesura adequada, tant per la plusvàlua que donen a Figueres com per l'ocupació que han significat - i continuen significant - en un context particularment difícil com l'actual.

dimarts, 17 de maig del 2011

Potenciem Figueres!

Seguint en la línia d'anar explicant el programa electoral socialista per Figueres a través de tots els mitjans al nostre abast, us vull parlar de la voluntat del nostre partit de convertir la ciutat en un referent del turisme cultural, fomentant l'arribada d'un perfil de visitant que allargui la seva estada i superi - per fi - l'imprescindible univers dalinià per descobrir Figueres a partir d'altres propostes.

Què volem aconseguir i com ho hem de vehicular? Volem potenciar i promocionar la cultura, el comerç, el turisme i la gastronomia de la ciutat a través de la creació d’un Institut de Cultura, Promoció i Comerç.

Amb la cultura com a eix vertebrador i la marca Dalí com a bandera, es tracta de promocionar i desestacionalitzar la gran oferta cultural, patrimonial i museística, el centre comercial i l’àmplia oferta gastronòmica i hotelera de la ciutat.

Partint del fet que el Turisme és el sector que suporta millor la crisi i, dins d’aquest, el Turisme Cultural Urbà, es tracta d'aprofitar els elements dels quals ja disposa la ciutat per tal d’erigir-se en referent de primer ordre a nivell europeu. Fixeu-vos que l’any 2010 el turisme va augmentar un 13,6% la seva presència a la Costa Brava.

La nostra voluntat és incrementar un 40% el turisme a la ciutat i estem convençuts que és possible assolir-lo en quatre anys, però per arribar-hi caldrà una actuació a tots els nivells, que totes les actuacions municipals se centrin en aquest objectiu: afavorint el transport públic, endreçant l’espai urbà, incidint en la neteja, en la planificació urbanística, en els aparcaments, potenciant els mercats com oferta integrada dins l’oferta comercial i com a dinamitzadors econòmics, la promoció, les fires, jornades, etc. Caldrà també promocionar el producte turístic a l’exterior.

Ciro Llueca, nº 4 de la candidatura del PSC a Figueres i exregidor de Cultura afirma que ”Figueres serà cultural o no serà; la volem convertir en un referent europeu en turisme cultural urbà; s’ha acabat el Dali’s city. L’Institut de Cultura, Promoció i Comerç serà l’eina que permeti, amb l’obertura al públic de la Casa Natal de Salvador Dalí, que a Europa es parli de Figueres com la gran ciutat cultural, comercial i turística”.

Som-hi! Amb tu, podem!

Polítiques socials: necessàries i sota control

Avui em refereixo a la nota de premsa publicada pel PSC a Figueres sobre el compromís que assumeixo personalment pel que fa a les polítiques socials que vaig presentar ahir davant d'una col·lapsada oficina d'atenció ciutadana.

Dues idees bàsiques resumeixen aquest compromís: no retallar en políques socials i controlar millor les ajudes que es donen per tal d’evitar-ne el frau.

Malauradament, i no em cansaré de denunciar-ho, el govern actual de Figueres està prioritzant la retallada en serveis socials en benefici de despeses clarament prescindibles com són els càrrecs de confiança, la comunicació institucional o les escultures al carrer. Un dels exemples més clars d'aquesta situació és la reducció de personal a l’OMAC, on ja són habituals les cues de més d’una hora de durada o la reducció de l’horari de la Biblioteca municipal.

Em comprometo, per tant, a mantenir els pressupostos en matèria social i a no retallar els serveis a les persones. Malgrat el context actual de crisi i el dèficit que arrosega la hisenda municipal, és possible ser molt curós amb els recursos públics i conseqüent amb les necessitats prioritàries de la ciutat.

Per això proposem la creació d'un petit cos d’inspecció municipal dedicat a comprovar que les persones beneficiàries de les ajudes publiques realment ho necessiten i en fan un bon ús. No podem permetre que ningú s’aprofiti d’unes ajudes que costen molt d’aconseguir. No retallarem, però sí que millorarem el control de les ajudes.