diumenge, 24 de juny del 2018

No hi ha festa al barri

Enguany no es farà festa als barris de l’oest de la ciutat: a Coordinadora d’associacions de veïns Josep Casero ha anunciat que no celebraran festa a conseqüència de la inseguretat en la qual han de viure els veïns i les veïnes.

Em sap molt greu que s’acabi així. Al principi de mandat, com a tinent d’alcalde i regidor de seguretat, vaig ampliar el dispositiu Icària per destinar més hores de presència de la Guàrdia Urbana a Juncària, Cresques Elies, Culubret i Sant Joan; vam instar tot tipus de controls per lluitar contra el frau elèctric i vam iniciar inspeccions als locals comercials i de restauració per fer complir les ordenances.

Vam fer tot el possible per desallotjar el bloc del carrer Mandri, i ho vam aconseguir després de molt esforç de la Guàrdia Urbana, de Mossos d’Esquadra, dels Serveis Socials i dels savis del Barri de Sant Joan. Això va portar pau als barris; es van acabar les barbacoes i les piscines a mig carrer; va disminuir el vandalisme. En suma: es va millorar molt durant uns mesos.

Avui tot el que es va fer no existeix; les coses han tornat a anar de mal en pitjor i no hi ha qui pugui viure en pau allà.

Marta Felip ha posat  la seva inquina política per davant de la convivència i de la igualtat cultural i social. En aquella zona de la ciutat no guanya les eleccions –de fet el 2015 les va guanyar el PSC- i, per tant, per a ella és com si no existís;  aquest és el seu tarannà polític: si a algun lloc no li ballen l’aigua, per a Marta Felip deixa d’existir.

Ella i només ella és responsable de no haver augmentat el pressupost de serveis socials per pal·liar els greus problemes que viu el barri de Sant Joan, d’haver retirat els dispositius especials de GU i d’haver impedit la posada en marxa d’una unitat administrativa per tramitar les inspeccions de la GU a locals i poder sancionar els locals incomplidors. Per cert, més d’un any i mig després d’estar previst, ara ho ha posat en marxa en un altre exercici de cinisme polític.

Només se m’ocorre una sol·lució: marxi, senyora Felip, i deixi que algú que estimi Figueres governi.

dijous, 14 de juny del 2018

Ho podem fer millor


Ja han passat uns dies de l’anunci que l’Alcaldessa ens deixa sense que el canvi s’hagi produït, i sense que, aparentment, s’hagi de produir ni en breu ni més endavant. Fer de polític local fa que siguis molt proper a tothom;  de fet, això és el que m’agrada d’aquesta tasca:  poder parlar i sentir què passa a la ciutat escoltant els veïns i les veïnes. Doncs bé: darrerament, quan camino la majoria de la gent que em para és per preguntar-me quan posarem fi a aquesta situació o per dir-me que un govern de 5 persones que ni tan sols remen en la mateixa direcció no és viable. Sempre contesto que els socialistes hem proposat un govern de concentració a la resta de l’oposició i que, tot i que no hi ha entusiasme, les coses han canviat de 15 dies cap aquí, i hem passat d’una negativa rotunda a escoltar i valorar la possibilitat de fer un govern de progrés.

Entenc perfectament els recels d’alguns grups perquè l’Ajuntament està literalment desballestat, sense cap direcció i en una inactivitat i ineficàcia flagrants causades bé per una manca de lideratge polític a les àrees respectives de cadascun dels regidors o bé, en altres casos, per una mala política. Aquest és el cas de Cultura, on, d’una banda, el buit causat a  la direcció tècnica del teatre per jubilació i de l’altra, el trasllat del cap a una administració eficient i endreçada deixen l’àrea en un a situació compromesa.

L’altre problema greu és la nul·la gestió de l’àrea de personal de l’Ajuntament. Hem arribat al punt que una treballadora que va demanar prejubilar-se el febrer amb data d’efecte 6 de juny no ho ha pogut fer perquè ni tan sols s’ha tramitat l’expedient. Realitat dels treballadors i treballadores a banda, no tornaré a fer un llistat de tot el que no funciona a la ciutat perquè tots ens ho sabem, però sí que tornaré a apel·lar a la generositat de tots els grups per iniciar un nou període que posi remei als problemes més greus de Figueres. I ho faig sense personalismes:  només demano seure i posar fil a l’agulla.