dimarts, 31 de març del 2015

Necessitem més guàrdies

Figueres té 45654 habitants i només 68 agents de la Guàrdia Urbana. Hem de portar la ràtio a uns raonables 2 agents per cada 1000 habitants. 

La Guàrdia Urbana és l’administració més propera als ciutadans, és qui primer arriba quan hi ha un problema; hem de procurar que la seva actuació sigui ràpida i excel·lent i per això es necessiten més agents. 

Però la ciutat necessita més de la guàrdia urbana: necessita que es persegueixi la delinqüència d’una forma efectiva. Per això organitzarem un grup especialitzat en la lluita contra el petit tràfic de drogues, que tant ens preocupa i que tant ens molesta. 

També organitzarem una unitat de suport a la convivència que vetllarà perquè en els edificis més conflictius es compleixi la normativa de convivència. Una unitat relacionada amb els guàrdies de barri, que recuperarem amb urgència!

dilluns, 30 de març del 2015

El futur urbanisme a Figueres

Acabarem el Pla general que s’està gestant. De moment ens sembla bé, amb algun matís. Permeteu-me un secret entre amics: sembla ben bé que l’actual govern de CiU ha agafat la nostra proposta de les anteriors eleccions. 

Hi afegirem consideracions per tal de tenir una ciutat sostenible, una ciutat amb generació d’energia capil·lar i màxim estalvi possible d’energia i aigua. 

El nostre urbanisme és també fruit d'hores de conversa i d'estudi amb molts de vosaltres; no volem que la ciutat creixi desordenadament com fins ara; no volem consumir territori, i encara menys, territori d'alt valor agrícola, com a Vilatenim. Primarem la rehabilitació d'edificis i espais: no podem deixar que el centre de la ciutat mori poc a poc mentre es consumeix terreny al seu perímetre ja que el nostre és un terme petit, d’amb prou feines 17 quilòmetres quadrats.

diumenge, 29 de març del 2015

Els nous equipaments esportius

Ampliarem la zona esportiva fins a sota del Parc Sol; farem un pavelló d’entrenament nou amb tots els serveis i amb espais per acollir els nostres clubs, espais per a la pràctica d’esports de sala i vestidors amb accés exterior, que permetran que les persones que vulguin anar a córrer o a fer senderisme (trekking) al Castell o a l’entorn de Figueres ho puguin fer en bones condicions. Veieu la quantitat de veïns que van cada dia a caminar al Castell? Doncs tindran vestidors, aparcament sota els vestidors i accés ràpid des de la carretera de Llers. 

En un proper “post” us explicaré l’ampliació de les rutes per caminar!

divendres, 27 de març del 2015

Mercat a Figueres

Tornarem a fer que els dijous a la demarcació es vagi a mercat. Per fer-ho assegurarem que s’hi venguin bons productes, sense falsificacions. I ho farem fent complir a tothom per igual, sense privilegis i complint amb la llei i les ordenances. 

Un cop prolongat el Passeig Nou fins l’Estació Nova, el mercat tornarà a ser com ha de ser: seguit i amb ambient de mercat, proper i dinàmic. 

Estudiarem un mercat al centre, a l’entorn de la Plaça Catalunya, cada dimarts –amb possibilitat de matí i tarda -, que permetrà dinamitzar el comerç i atraure-hi visitants. 

El més important, però, és que tot això ho farem compartint i escoltant.

dimecres, 25 de març del 2015

L'IBI i les eleccions

Aquest any el calendari de cobrament de l'IBI (el padró fiscal més important de l'ajuntament i el rebut més feixuc pels contribuents) ha estat modificat sense avís ni consulta. Normalment, els figuerencs i figuerenques que tenim la contribució domiciliada en un número de compte paguem una part del rebut el mes de maig i la resta el mes d'octubre. Això havia estat sempre així fins avui. 

Enguany, però, aquest primer càrrec - del 60% de l'import - es trasllada del maig a juny. Aquesta mesura, lluny de ser una fòrmula per a benefici dels ciutadans, és una mesura electoralista del govern municipal per no fer coincidir el pagament d’impostos amb dates electorals. No existeix cap altra explicació a aquest canvi de rumb tant poc clar. 

La lectura més lamentable d'aquest fet, però, és que tenim un partit al govern municipal que utilitza tots els ressorts de què disposa des de l’Ajuntament per fer una campanya electoral encoberta que acabarà pagant la ciutadania. Lamento el que només pot considerar-se una mala pràxi política per a mantenir-se al govern.

dimarts, 24 de març del 2015

Esport a Figueres (I)

L’Esport ha estat el gran oblidat dels darrers mandats. Són molts els contactes que hem mantingut amb els clubs esportius de la ciutat durant el darrer any per tal de poder comprendre quina és la situació de l’esport figuerenc. I la realitat és que els esportistes i els clubs figuerencs tenen excel·lents resultats a nivell de competició (en són exemples el tennis taula, la gimnàstica rítmica o tants d’altres); però això és un miracle que només és possible per l’esforç d’esportistes, pares, mares, entrenadors i entrenadores. 

El diagnòstic ha estat comú: la manca d’espais per a entrenar en condicions és evident. 

Només podem fer una cosa: invertir en esport. Una les millors inversions que podem fer és en l’esport de base, ja que els valors de l’esport ens ajudaran a aconseguir que la nostra sigui una societat millor, fomentant el treball en equip i el sacrifici.

dilluns, 23 de març del 2015

Reptes en política educativa: formació per a tots

En una ciutat on l’índex de nouvinguts supera el 30% de la població, l’accés a una educació digna en igualtat de condicions per a tothom és una eina bàsica per afavorir la cohesió social. Per garantir-lo cal diàleg amb els docents, les ampes i amb els diversos agents de la comunitat educativa. 

En una ciutat diversa i jove com la nostra, afavorir la igualtat de possibilitats per formar-se i per accedir als recursos necessaris per a l’estudi passa per arribar als sectors més desafavorits. Lluitar contra l’absentisme escolar és primordial, però perquè es pugui capgirar la situació cal garantir la formació dins i fora de l’escola. Aquest repte requereix la implicació i la coordinació de molts agents socials i de les diferents administracions competents. 

Val la pena posar-s’hi!

diumenge, 22 de març del 2015

Política de convivència i seguretat

Hem de començar a dir les coses pel seu nom; ja n’hi ha prou del que és políticament correcte per por a ser titllats d’intolerants o de racistes. Sóc molt clar: que tothom visqui com vulgui, es vesteixi com vulgui o es diverteixi com li sembli millor, però respectant sempre les lleis i les ordenances. No ens tremolarà el pols a l’hora de denunciar els incívics, i tant ens fa a quina comunitat pertanyin: no estem disposats que els veïns de Figueres hagin de suportar ni un minut més la mala educació, l’incivisme i el vandalisme i que, a més, hagin de contribuir amb calers amb els que no són solidaris.

El que escandalitza, roba i embruta no és solidari amb nosaltres i no mereix ser veí de la nostra comunitat. Nosaltres no obliguem ningú a viure aquí: només obligarem a ser veïns correctes.

dissabte, 21 de març del 2015

No fan la feina

El 2008 els socialistes vam signar un protocol amb l’aleshores ministra de l’habitatge per tal que l’Estat fes una aportació de 900.000,00 € per a la rehabilitació de la casa natal de Salvador Dali. Va ser a instància del regidor Llueca, el diputat Sáez i de mi mateix. Consideràvem, i considerem encara, que és prioritari incorporar la casa Dalí a l’univers dalinià per tal d’augmentar l’interès per la nostra ciutat i de disposar d’espais culturals i de promoció de Figueres. 

Dit això, resulta que el govern de Figueres de CiU els darrers 4 anys no ha fet res per a exigir el compliment del protocol, ni tan sols un e-mail! Us ho dic perquè, a resultes d’una pregunta del Diputat Sáez del PSC de Girona, el govern de l’Estat ha manifestat que no tenen notícies de Figueres pel que fa a aquest tema. 

En fi: menys fotos amb el ministre Wert – posteriors, per cert, a la resposta parlamentària – i més treballar! 

divendres, 20 de març del 2015

No hi ha prou empreses

Ens hem de preguntar per què a Figueres no hi ha grans empreses; ens hem de qüestionar per què no s’hi instal·len empreses productives i innovadores. Tenim el port de Palamós a una hora, l’autopista aquí mateix i dues línies de tren que connecten directament amb altres països europeus i amb la resta de la península. Què ens falta?

Hem de solucionar-ho donant facilitats: modificarem les ordenances fins on puguem per tal de facilitar que les empreses s’instal·lin aquí i puguin començar a treballar mentre sol·liciten el permís. Aquesta ha de ser la prioritat: tothom a treballar, i ja passarem a comprovar si les instal·lacions compleixen. Llibertat i rapidesa! 

Potenciarem les activitats industrials sostenibles i amb valor afegit i farem que als nostres polígons tot siguin facilitats d'instal•lació i comunicació. Sobretot potenciarem l'accés a les noves tecnologies i als millors instruments de promoció que existeixen al segle XXI.

dimecres, 18 de març del 2015

Béns improductius

El proper mandat farem una cosa que ningú no gosa dir: vendrem béns improductius. Necessitem els diners per a pagar inversions cabdals, necessàries i productives. Què n'hem de fer de la Casa Nouvilas, si necessitem un pavelló i no el podem pagar? Què hem de fer amb el Ramon Reig, si necessitem que les empreses del polígon firal tinguin accés a la banda ampla i no podem pagar-la?

Les necessitats de finançament de la ciutat són grans i els ciutadans no es mereixen un ajuntament que les solucioni augmentant els impostos cada any. No pretenem empobrir-nos ni dilapidar estalvi; simplement, que les inversions de l’Ajuntament siguin en béns productius econòmicament, com la fibra als polígons, i socialment, com la construcció d’un pavelló o d’una residència assistida.

dimarts, 17 de març del 2015

El futur de l'antic escorxador

Una de les primeres mesures que aplicarem - aquelles que es prenen el primer dia de govern - serà apostar fort per la Casa Empordà com a Sala d’Exposicions Municipal. 

Aquesta és una demanda reivindicada pel sector cultural i per la societat a Figueres; és important disposar d’una sala d’exposicions de qualitat com aquesta. Ja farem l’espai de promoció dels productes de l’Empordà en un altre lloc; per exemple, als baixos de la Casa Dalí. 

Volem fer un govern de tothom i aquest n’és un exemple més: quan tothom et diu que l’escorxador ha de ser sala d’exposicions municipals, s’ha de saber escoltar el parer de la gent!

dilluns, 16 de març del 2015

Tractarem bé els ciutadans

En la línia de resoldre els problemes financers de l’Ajuntament i deixar de malmetre la butxaca dels figuerencs i les figuerenques, ajustarem el preu de les taxes a la realitat. 

No és possible que una llicència d’obres menors tingui un mínim de més de 200,00 €; la rebaixarem, ja que una taxa respon al cost que té per a l’Ajuntament la tramitació de la paperassa. N’hi ha que estan per sota del cost; també caldrà ajustar-les, però abans estudiarem per què el procés és car i mirarem d’abaratir-lo. 

Només després de fer això n’apujarem, si cal, el preu.

Què farem amb els impostos?

Hi ha una idea ben clara: els diners dels figuerencs i les figuerenques han de circular, no han d'estar en mans d'un Ajuntament voraç que destina gran part dels seus recursos a despesa supèrflua, salaris innecessaris en càrrecs de confiança i inversions improductives com Ramon Reig o Casa Nouvilas. 

Revisarem els impostos a la baixa: no pot ser que l'IPC sigui negatiu i que el govern de CiU ens els augmenti cada any. És important que els diners siguin a la butxaca dels ciutadans i les ciutadanes perquè els puguin invertir, gastar o simplement sobreviure. 

En 4 anys intentarem rebaixar els impostos. Creieu-me: és possible.

dissabte, 7 de març del 2015

Satisfacció

Si hagués d'utilitzar una sola paraula per descriure les meves sensacions d'ahir a la tarda un cop finalitzada la conferència que va tenir lloc a la Cate, aquesta seria, probablement, satisfacció.

Satisfacció per l'acollida rebuda, per l'èxit de convocatòria i per les sinergies compartides pel públic assistent. Satisfacció en veure que les propostes que presentem per optar a l'alcaldia no han caigut en sac buit, que el missatge ha arribat clar i nítid i, en fi, satisfacció en veure que existeix una correspondència gairebé exacta entre allò que proposem i el que Figueres demana i necessita.

Satisfacció també en veure que l'aspiració de representar tota la ciutadania de Figueres aplicant polítiques de rigor econòmic, descartant despeses supèrflues i la pretensió de millorar la seguretat per erradicar l’incivisme de la ciutat, no és banal ni impossible. Satisfacció, finalment, en veure gestos de complicitat amb les nostres propostes per afavorir el desenvolupament econòmic i industrial del municipi, aplicant criteris urbanístics que obrin pas a un creixement ordenat i sostenible del teixit urbà figuerenc. 

Com vaig dir ahir, estic convençut que Figueres pot tornar a ser una ciutat d’oportunitats per tothom. Que aquells que són als fons del pou en sortiran i els que volen oportunitats de treball i de negoci en tindràn. I no parlo d'oportunitats imaginàries (l’spa de la Plaça de Braus;, l'escola de Dança Àngel Corella, el trasllat de l'escola Carme Guasch a la presó, el parc de bombers... etc.) ni de projectes que han acabat oblidats o soterrats: què ha passat amb la Sala Edison? i amb el Casino Menestral? La casa Nouvilas? La casa Natal de Salvador Dalí? El pas a nivell? La connexió amb l’Estació Nova? El barri de Sant Joan? La cessió de l’Avinguda Salvador Dalí? L’edifici dels antics Jutjats? Perquè no hem fet i acabat el nou Pla General? Perquè el manteniment de la ciutat ha estat nul?...

Si sou lectors habituals d'aquest blog, ja coneixereu quines són les línies mestres del nostre projecte. Sabreu que considerem imperatiu, entre altres coses, un pla de neteja viària urgent, la convocatòria de places per a agents de la guàrdia urbana, l’arrendament d’una nau per adequar-la perquè hi puguin entrenar els clubs esportius de la ciutat; la posada en venda de béns municipals sense utilitat per aconseguir fons que permetin inversions. Així mateix cal una auditoria dels comptes municipals i la revisió de la zona blava; cal ordenar les voreres, les terrasses i els passos elevats.

Cal ajustar les taxes municipals a la realitat social de Figueres, establint línies de subvenció per a nous negocis que aportin valor a la ciutat. Cal protegir especialment el comerç de la ciutat. L'Ajuntament invertirà en obra pública estratègica per als propers vuit anys, primant les empreses figuerenques fins on la llei ens permeti, primant aquelles empreses que contractin treballadors i treballadores de Figueres.

Cal també un nou urbanisme que ens permeti crear oportunitat de negoci, al voltant del comerç, el turisme, els serveis i de Dalí però que també vetlli per l'accés de les matèries primeres a les nostres empreses i la sortida de les seves mercaderies per unes bones comunicacions. 

I la seguretat de la ciutat?... Que tothom visqui com vulgui, es vesteixi com vulgui o es diverteixi com li sembli millor però ho haurà de fer respectant les lleis i les ordenances; no ens tremolarà el pols a l’hora de denunciar els incívics ni limitar-ne els beneficis socials.

Les coses que s'estan fent raonablement bé i que posen Figueres al mapa hi han de continuar: la inversió municipal continuarà arribat a esdeveniments festius i d’oci amb valor afegit, com són l’Acústica i el festival del circ, també de la mà dels nostres joves l’embarrakat. Però també cal potenciar la cultura del dia a dia: Atenea, els Amics del Castell de Sant Ferran o a l’institut d’Estudis Empordanesos. Cal que l’Ajuntament continuï formant part dels òrgans de decisió de la Fundació Salvador-Gala Dalí, el Consorci del Castell de Sant Ferran i del Museu del Joguet. La cultura pot ser i ha de ser un instrument per al desenvolupament econòmic, generadora d’ocupació, riquesa i estabilitat. Cal redefinir, sense oblidar que s’ha fet una bona feina, el Museu de l’Empordà, amb criteris museològics i de manera inclusiva, per convertir-lo en un centre cultural de la ciutat i per la ciutat.

Només us demano que escolteu la meva proposta per la ciutat i, si també és la vostra, feu-me confiança per redreçar el rumb de Figueres!

dimarts, 3 de març del 2015

Sanitat, igualtat i democràcia

Que la forta crisi que fa temps estem patint ha donat excuses a la dreta per debilitar l'anomenat "estat del benestar" és una realitat. 

La dreta, sigui nacionalista espanyola o catalana, mai ha vist amb bons ulls que la cosa pública sigui forta i, per tant, una garantia radical d'un tractament igualitari a la ciutadania. 

Un dels pilans d'aquesta societat del benestar és una sanitat pública, eficient i universal . Aquest pilar està passant un mal moment: les polítiques del PP, ja no sé si austeres o austericides, estan desmontant un Sistema Nacional de Salut que forma part de la recent història democràtica del nostre país i que s'ha construït amb la participació de tothom. Un sistema que garanteix drets i protegeix, a tothom, contra l'adversitat. 

Què està passant? Doncs que les successives retallades han rebaixat substancialment la qualitat dels servei i, a més, han deixat prop d'un milió de persones sense assistència sanitària. Aquesta situació, acompanyada d'una propaganda intensiva , pot fer creure a molta gent de bona fe que això era inevitable i que l'abús de la sanitat pública per part de determinats col·lectius -els més pobre, és clar- ha obligat a prendre mesures per "salvar" el propi sistema; res tan allunyat de la veritat. 

Quan, de veritat, hi ha voluntat política de continuar garantint drets fonamentals als ciutadans no es fan retallades pressupostàries pel dret i sense manies; es fan altres coses com per exemple veure com es poden retallar les despeses farmacèutiques -Andalucia i Astúries, governades pels socialistes, fan selecció pública i compres unificades de medicaments aconseguint d'aquesta manera importants reduccions de costos-. 

En el fons d'aquestes estratègia de la dreta hi ha un concepte clau: per a ells : la sanitat privada ha de deixar de ser un complement de la pública i convertir-se en la seva alternativa. No fa falta ser molt llest per adonar-se que qui més perjudicat surt en el cas de què es consolidi una situació com aquesta són les persones amb menys poder adquisitiu. 

És l'hora de donar un pas endavant i això només es pot fer des de postures progressistes: cal blindar l'assitència sanitària, pública i universal com un dret fonamental dins de la Constitució. Un altra motiu de pes per plantejar-nos, ja, una reforma constitucional pensada per a la gent i amb els paràmetres que exigeix un lluita radical per a la igualtat de les persones en aquest segle XXI.

Darrerament sentim opinar a grups polítics molt acceptats per la ciutadania - ho diuen les enquestes- que cal superar la dicotomia dretes-esquerres. Cal una reflexió serena i profunda davant d'aquestes afirmacions ja que això no és nou, encara que ho sembli. Això és populisme i, a la història em remeto, com a mínim s'ha d'estar atent als moviments que, a partir d'aquestes firmacions, es vagin fent.