dimarts, 29 de novembre del 2011

L’estat d’execució del pressupost i els 6 milions fantasmes

Us deixo amb aquest post els documents que indiquen l’estat dels ingressos i de les despeses en relació amb el que estava previst al pressupost aprovat l’any passat. Es tracta d’uns documents molt interessants perquè hi podreu trobar realitats fora de tota interpretació.

En destaco dos elements: primer, la irrealitat de les previsions d’ingressos que va fer l’Alcalde Santi Vila. Amb una ràpida mirada veureu que, a menys a un mes de tancar l’exercici pressupostari, estem a menys 6.693.605,73 €. Ell dirà que això s’explica pel context de crisi i deixarà anar un parell de paraules ensucrades, però la realitat és tossuda i en Vila va preveure augmentar els ingressos en relació amb l’any anterior justament en aquest context de crisi; al final, una mentida més.

El segon element a destacar, que fa el problema encara més greu i eleva l’actitud de l’alcalde a la de la irresponsabilitat, és que el pressupost de despeses s’ha acomplert amb escreix. És a dir, els 6 milions previstos s’han gastat i no s’han ingressat. Ai, si estiguéssim en una empresa privada i el conseller delegat hagués fet això!

Aquesta és la forma de governar que ha portat el país on és: siguin del color que siguin, els que viuen al Planeta Piruleta, aquell on es cobren 110.000,00 € a l’any i els porten a tot arreu amb cotxe a càrrec del contribuent, l’han dut a la ruina.

Potser a Figueres ho dissimularem amb alguna mesura, com renunciar a les pagues dobles els regidors del govern o potser tornar a reduir “a sac” el sou dels portaveus, però la realitat sempre és tossuda.

Com ho és que en 4 anys entre el Sr. Alcalde i la Sra. Tinent d’Alcalde ens costaran als contribuents figuerencs, catalans i gironins la bonica xifra de 760.000,00 €, més costos de seguretat social, uns 48.000,00 € més....

I com també ho és que els càrrecs de confiança ens costaran 351.000,00 €, que per 4 fan 1.244.000,00 €. Aquí ja no hi poso la seguretat social perquè les xifres ja m’han indignat massa per seguir escrivint.

divendres, 11 de novembre del 2011

Frivolitat a l'alçada d'un campanar!

En el darrer ple vaig preguntar a en Santi Vila sobre el cost del quadre de Lluis Roura que s’ha instal·lat al baptisteri de la Parròquia de Sant Pere. Després d’un estira i arronsa es va negar a donar la xifra per discreció cap a en Lluis Roura. En fi, com que les factures són públiques la xifra tard o d’hora la sabrem i estarà documentada en aquest bloc.

L’Alcalde, però, va contestar que en realitat no ens costava res perquè el que es feia era destinar els diners que s’obtenen d’un conveni signat amb la Parròquia a canvi de permetre la instal·lació d’antenes de telefonia mòbil, concretament 42.500,00 €.

La qüestió no tindria més si l’Alcalde no hagués mentit sobre aquest conveni perquè en Santi Vila coneix perfectament on té la obligació de destinar els diners:

5.- “L’Ajuntament de Figueres es compromet a destinar aquesta aportació econòmica al finançament de les obres de millora de la Casa consistorial, donant preferència a les sortides d’emergència.
(extracte del conveni aprovat pel Ple de l'Ajuntament el 12 d'abril de 2007)

Així doncs en Santi Vila prefereix gastar els diners dels Figuerencs en quadres per a l’Església que en millorar la seguretat dels treballadors i treballadores de l’Ajuntament tot i estar-hi obligat per escrit.

No sé, però jo recomano un exercici de reflexió a tots els implicats en aquest llastimós affaire.

"Al Cèsar el que és del Cèsar" (Mateu, 22,21)

dimecres, 9 de novembre del 2011

Oh, Lavinio

Habitualment els socialistes figuerencs i jo mateix som objectiu de la ploma del senyor Daniel Ferrer. De fet, fa un temps fins i tot vaig dir-li que li posaria una querella, cosa que no he fet perquè he considerat que no val la pena perdre el temps amb personatges com ell. 

Ara l’emprèn amb l’antic director gerent de Fisersa SA, persona honorabilíssima i eficient on les hi hagi. Sembla que aquest senyor no tingui altre feina que defensar el règim. El que sí que em preocupa és que a través de les cartes a L’Empordà dels senyors Albert Testart i Diego Borrego m’he assabentat que el senyor Daniel Ferrer cobra d’Ecoserveis per fer de delineant quan sembla que quan més a prop ha estat d’un CAD ha estat en passar pel costat d’un ordinador. De fet, és filòleg de formació!

La qüestió esdevé greu perquè tot indica que ha estat col·locat a Ecoserveis al servei de la causa d’en Santi Vila, com també ho ha estat l’interventor electoral de CiU a la Marca de l’Ham a les darreres eleccions. Tot plegat em fa recordar el llastimós cas de l’expresident d’una associació de veïns i exmilitant del PSC que, amb llàgrimes als ulls, em va comunicar que en Vila li donava feina a Ecoserveis a canvi de treure’s el carnet convergent!

Sembla ser, doncs, que gastem els diners dels figuerencs pagant lletraferits com en Ferrer per insultar i intentar martiritzar els que no estan al servei d’en Vila. Només cal repassar els articles d’en Daniel Ferrer per veure per qui treballa mentre cobra d’Ecoserveis.

I aquest personatge és mestre a una conegudíssima escola de la ciutat! Quina por!

dimecres, 2 de novembre del 2011

Un discurs

Avui vull reproduir el discurs que vaig pronunciar el dia de tots sants al cementiri de la ciutat a l'acte en memòria de les víctimes de la guerra i el nazisme

"Alcalde, Diputada provincial, Exconseller, Presidents de les Associacions, regidors, regidores, autoritats, amics i amigues.

Permeteu-me dues coses: la primera recordar-vos la importància d’aquest acte; per això hi he fet venir els meus fills, que tenen 5 i 2 anys. No crec que hi entenguin gaire res, però és molt important recordar el passat i fer-ne pedagogia. Com ho fa en Jordi Riera quan va a les escoles a explicar què va passar.
La segona és que avui em permeteu llegir: tinc coses importants a dir i no vull deixar-me’n cap.

Començo amb les paraules d’un vell president:

“No es verdad. Pero es obligación moral, sobretodo de los que padecen la guerra, cuando se acabe como nosotros queremos que se acabe, sacar de la lección y de la musa del escarmiento el mayor bien posible, y cuando la antorcha pase a otras manos, a otros hombres, a otras generaciones, que les hierva la sangre iracunda y otra vez el genio español vuelva a enfurecerse con la intolerancia y con el odio y con el apetito de destrucción, que piensen en los muertos y que escuchen su lección: la de esos hombres que han caído magníficamente por una ideal grandioso y que ahora, abrigados en la tierra materna, ya no tienen odio, ya no tienen rencor, y nos envían, con los destellos de su luz, tranquila y remota como la de una estrella, el mensaje de la patria eterna que dice a todos sus hijos: Paz, piedad, perdón”.

Aquestes són paraules del president Azaña pronunciades fa molts anys, em sembla que al saló de cent de l’Ajuntament de Barcelona, en un terrible context del qual encara avui recordem les conseqüències. Un context que es va escampar pel món en un terrible conflicte ideològic amb conseqüències que encara persisteixen i rebrots sorgits del conreu de l’oblit. Per això és tan important aquest acte.

Pels vençuts no hi va haver ni pau, ni pietat ni perdó. Ni tan sols memòria. Ara bé, amb el temps la memòria ha persistit i la derrota no ha esborrat res del que va passar, i es bo que així sigui.

La majoria dels que som aquí sempre estarem del costat dels vençuts per vincles familiars, ideològics o de partit; recordem a Companys o Carrasco i Formiguera, i els honorarem, però això no vol dir que al final, sigui per qui sigui, no calgui donar sentit a les paraules del president Azaña: només amb el perdó anirem endavant.

Al voltant d’aquesta idea vull queixar-me del fet que es fan molt difícils el perdó i la reconciliació quan una part no té dret a saber, no té dret a recordar o, fins i tot, no té dret a enterrar els seus morts, per molt temps que faci, per moltes transicions, per més bones intencions que hi hagi... No recordar és humiliar i persistir en el desastre. Lamentables episodis com el de Miguel Hernández, problemes per al desenterrament d’executats o simplement de soldats de lleva que apareixen puntualment als diaris de l’estat ho recorden.

Per això avui en aquest lloc solemne vull fer una queixa en nom dels qui busquen la memòria, en nom dels vençuts amb qui els socialistes ens identifiquem. Vull demanar al govern de Catalunya que reconsideri la seva política i doni prioritat al memorial: hi ha coses que estan per sobre d’un pressupost.

Més enllà d’aquestes primeres consideracions, vull fer esment de la notícia que els darrers dies ha sacsejat l’estat: l’anunci d’abandonament de les armes per part de la banda terrorista ETA (tant se val si en diem així, o si es prefereix parlar d’organització o de moviment, m’és ben igual el nom amb què se’ls denomini, perquè el que realment importa és anar endavant), Aquests dies he sentit opinions molt extremades en relació amb aquest anunci: que hi ha d’haver vencedors i vençuts o que només és un parany; o que les víctimes han de ser tingudes en compte... I tant que sí! Però nosaltres diem que ho han de ser totes: les d’ETA, les del GAL, les del Grapo, les del Batallón Vasco Espanyol o les de grupuscles feixistes. És clar que sí! Com ho han de ser les que avui honorem.

Per acabar, vull fer confiança al futur, vull pensar que no hi haurà més víctimes i que les diferències es resoldran d’una forma pacífica i enraonada on la pau, la pietat i el perdó hi seran presents perquè la memòria de totes les víctimes haurà estat respectada. Nosaltres, els socialistes, sempre estarem al costat dels qui han defensat la legalitat i la democràcia; alguns dels nostres companys més il•lustres i estimats així ens ho van ensenyar. Companys assassinats pel terrorisme en nom d’una causa. Només si hi ha memòria de tot podrem perdonar tots plegats els terribles fets dels darrers 30 o 40 anys, sigui quina sigui la nostra adscripció o sigui el que sigui el que pensem.

M’agradaria que l’ideal de pau i de democràcia sigui sempre present al país i que un cop tancat el darrer episodi de violència entre tots i totes siguem capaços de construir un futur comú on imperin la justícia, la llibertat i la democràcia, i on totes les causes respectuoses amb la democràcia i els drets humans es puguin defensar. Això, amics i amigues, només és possible si tots sabem què ha passat i què va passar, només llavors tothom estarà al mateix nivell. Potser cadascun plorant les seves penes o redimint les seves culpes, però amb l’ànim cap a la pau i la reconciliació

Tant de bo que l’any vinent quan ens trobem aquí les paraules del president Azaña s’hagin fet realitat! Això significarà que primer haurem sabut què va passar, on són els nostres, i que els haurem honorat, haurem decidit i haurem perdonat en consciència. Només llavors la pau serà vertadera."

dimarts, 1 de novembre del 2011

A voltes amb l’Hospital i el Sr. Alcalde

Des de sempre els polítics figuerencs hem intentat que la Fundació Salut Empordà prestés un bon servei i hem vetllat per la mínima politització més enllà de l’elecció dels patrons. 
Malauradament, en Santi Vila ha trencat aquesta tradició. Tots sabem les dificultats del sector; en aquest context de retallades, abans de les eleccions l’Alcalde va garantir que no hi hauria un ERO. Un cop passades les eleccions la truita va girar i el mateix alcalde ha sotmès els treballadors a una pressió intolerable demanant-los que renunciïn a cobrar el 5% d’un sou que els tribunals els han garantit. És cert que el Comitè s’ha mantingut ferm, però també és cert que els treballadors semblaven disposats a renunciar a cobrar diversos complements per valor d’1.500.000,00 €. Finalment no hi haurà ERO perquè l’Alcalde, a pesar de les sentències contràries, ha decidit no pagar el 5% en considerar que la Fundació és pública assimilant els treballadors al sector públic.

Aquest és un posicionament erroni, ja que els treballadors tornaran a guanyar i d’aquí 4 anys se’ls deurà una quantitat astronòmica que portarà a una situació de fallida. Però és l’estil habitual: fugida endavant passi el que passi. La solució ha estat ignominiosa, davant la possibilitat que els treballadors escollissin un ERO inconvenient per als interessos de CiU s’ha decidit no pagar el 5% i no fer l’ERO. No puc abandonar la meva perplexitat davant l’actitud del patronat; no entenc com no ha dimitit en bloc vista la situació. Mentre vaig ser patró vaig demanar que un membre del comitè d’empresa fos present a les reunions, però se’m va arribar a contestar que no tenien prou “nivell” i es va denegar aquesta proposta. Heus aquí que ara qui ha d’arreglar la mala administració són els que no tenen prou “nivell”, posant-hi calers de la seva butxaca! Senyors i senyores meus: no em queda més que demanar-los que actuïn en conseqüència.

Cal reformar els estatuts per eliminar els patrons vitalicis, permetent l’entrada als treballadors i a l’administració, que, en definitiva, és qui paga. Quant al Sr.Alcalde, més bé faria negociant recursos per a l’Hospital amb el Conseller Ruiz, ja que el nostre és l’hospital de Catalunya que menys diners rep per càpita; així s’estalviaria d’escatir de forma matussera els diners dels treballadors de l’Hospital de Figueres.

(article publicat al setmanari Empordà l'1 de novembre d'enguany)