diumenge, 30 de setembre del 2007

Bon començament

Ha estat una setmana intensa, i veig que avui el dia s’aixeca divertit, llegeixo un qüestionari al Diari de Girona que ens van fer a mi i en Santi, començo pel seu i veig que el periodista li pregunta quan fa que va fumar el darrer “porro” i ell contesta que molt temps...me la veig venir, jo vaig entendre quan fa del darrer “puro”! Vaig i llegeixo el meu qüestionari i patam...fa un mes que em vaig fumar el darrer “porro” (ja m’ho diuen a casa que sordejo, hauré d’anar al metge perquè aquest cop m’he passat tres pobles). No puc dir que no n’hagi fumat perquè jo vaig ser un xic -diguem-ne- trapella (per ser suau) però la veritat és que el 17 de novembre farà 8 anys que no fumo res embolicat en paper. En fi...

Dilluns va ser dia d’entrevistes, fotos i qüestions de publicitat del pacte. A la tarda el vàrem presentar, primer havíem anat a Girona a exposar-ho a l’executiva de la federació, m’hi vaig sentir còmode, som un gran partit amb polítics d’altíssim nivell. Vaig exposar el pacte a les 19:00 i a les 20:30 ja signàvem.

Dimarts, reaccions de la premsa i de les persones de “l’entourage” molt favorables i moltes trucades de felicitació de gent no vinculada a organitzacions polítiques.

Dimecres i dijous, copso molta il·lusió als membres del grup municipal socialista, gairebé hi ha entusiasme, tot i no haver estat nomenats formalment comencen els contactes amb les futures àrees. Veig en Pere i la Núria molt engrescats, el primer va cap a Ecoserveis com un coet i la Núria comença treballa intensament en la regidoria de la dona, en Ciro i la Isabel també s’hi posen, potser tenen un caràcter més fred però els veig feliços i entusiasmats. Amb un equip així no fallarem.

Divendres, reunió amb Josep Maria Marcé, molt grata, descobreixo lleialtat i experiència, m’explica l’organització de la casa, se’m fa estrany, és molt diferent de la que jo coneixia, em sembla que podré dedicar el meu temps a tasques polítiques, és molt interessant. Vull tornar a dir però que el millor és el bon “feeling”.

Dissabte, conferència dels 100 dies de govern, hi assisteixo amb la resta de regidors del govern, l’Alcalde al seu lloc. Tot bé.

Diumenge, faig 36 any, vull fer festa, de bon matí el problema del puro i el porro...en fi festa major!!!!!!!!!

Ah, el meu telèfon ja no para, estem al govern novament...

diumenge, 23 de setembre del 2007

Salut democràtica i un gin-tònic

Fa dies que no he actualitzat el bloc, aquesta setmana he tingut força obligacions que m’ho han fet molt difícil. Avui, abans no es faci públic l’acord de govern amb CiU, només us puc parlar de sentiments, de l’agraïment que tinc per a tots els afiliats de l’agrupació perquè el divendres varen prendre una decisió molt difícil: pactar amb CiU, el nostre rival polític de més pes. Penso que el divendres tots vàrem convenir que la raó, la voluntat de treball, el bé de la ciutat ens portava a fer l’acord però no és menys cert que la història és molt llarga i les relacions del passat pesen molt. Felicitats a tota l’agrupació que va celebrar una assemblea més concorreguda que mai i va aprovar la proposta per 38 vots a favor, 2 en contra i una abstenció. Encara em fa més content que les persones que hi van votar en contra ho van fer des de la discrepància democràtica i immediatament es van posar a disposició de tots els companys per començar a treballar, això si desprès tots plegats a fer una cervesa al Soul Cafè...fantàstic no?

Dimecres us comentaré a fons l’actualitat política, permeteu-me que esperi a que la prensa hagi fet la seva feina.

diumenge, 9 de setembre del 2007

De política i vi

Ja hem iniciat el mes de setembre i per tant allò que ens agrada tant dir: hem iniciat el curs, en aquest cas el polític. La primera conseqüència és que s’han acabat els 100 dies famosos que tot govern ha de tenir quan comença, això no vol dir que demà l’oposició socialista baixi a les trinxeres i practiqui aquella cosa tant apreciada per l’anterior oposició figuerenca (almenys la que jo conec ) de “foc a discreció”.Ha estat una setmana intensa tant per actes com per la celebració d’un ple molt interessant. Pel que fa a la nostra intervenció, podeu adonar-vos de quines son les línies que pretenem donar a la nostra actuació, serem constructius, no creiem en fer la guitza constantment, som un partit vocació i experiència de govern. Un sol exemple del que estem orgullosos, en el tema de la ciutat dels detalls, el govern, republicans i comunista havien oblidat incloure entre els membres de la comissió representants de les associacions de discapacitats amb presència a la nostra ciutat i en canvi s’hi havia inclòs tot un seguit de persones amb interès en el tema però no amb greus necessitats personals. El grup socialista va demanar la inclusió de MIFAS, ALTEM i ONCE. Com tots sabeu la proposta es va acceptar, aquesta serà doncs l’oposició que ens agradaria practicar, al servei de les persones i de la ciutat, sense sectarisme, amb tranquil·litat i mirant endavant que és el que convé. Més claus en relació a la ciutat dels detalls: la política urbanística ha de mirar per a les persones, ha de pretendre la democratització de l’espai urbà, això és: espais nets, convivència, supressió de barreres, endreça, espais silenciosos, carrils bici, reducció de trànsit rodat, en definitiva cal dirigir-nos a un espai urbà que ens faci sentir la nostra ciutat com el menjador de casa. En aquest sentit us recomano la lectura de “LA CIUDAD CONQUISTADA”, Jordi Borja, Alianza Editorial.

Més coses, el Ple, va ser interessant constatar l’actitud d’en Francesc Canet i en Richard Elelman en relació als Socialistes, per un moment em va semblar que s’equivoquen sobre qui és el rival, l’atac va ser desmesurat en relació al molí de l’Anguila. Per part d’en Canet penso que innecessari però a fi de comptes coherent en quan va manifestar el que ha dit sempre. Per part d’en Richard, va ser molt dur sentir-lo dir que havia costat tres milions d’euros, no sé si és un mentider o està desinformat, tot és prou greu i lamentable. Agraeixo la intervenció de l’Alcalde aclarint que el cost ha estat d’1,7 milions d’euros dels quals 900.000,00 € han estat subvencionats. Des d’aquí demano calma als ecosocialistes, cal pensar en la ciutat i deixar de fer castells de focs . Altra qüestió és la nota de color del senyor Borrego en relació a l’homenatge a n’en Xirinachs, comparteixo que hi ha un acte reprovable a la seva vida però també fou una persona compromesa amb el nostre país. No podem jutjar una vida només per un instant i menys amb l’herència que alguns porten a sobre.

Un acte molt important, la inauguració de la fira del vi, un esdeveniment ja tradicional en aquestes dates, on sempre coincideix el millor de la comarca i de fora, aquest any amb un pregoner de luxe, en Josep Roca, sommelier del celler de Can Roca, que ens va fer un pregó excepcional en el que va retratar l’Empordà i la nostra ciutat. Comparteixo amb ell l’admiració per Can Duran i sobretot per en Jaume Subiròs, al meu entendre un dels referents de la nostra comarca i la nostra ciutat, una persona d’aquelles que sempre està en l’excel·lència a la que es bo escoltar sempre. No us oblideu mai d’escoltar les persones que destaquen en el seu àmbit, sempre tenen coses a dir per al global. De la fira del vi no us puc dir res que no sabeu, és un aconteixement que m’apassiona, com m’apassiona el creixement en qualitat que han experimentat els nostres cellers, tot fet amb l’enorme esforç dels seus propietaris. Ho conec de prop, primer com a pagès i llavors pel treball que vaig fer a l’antiga Cooperativa Ricardell, treball de peó, res més. Vagi doncs per endavant la meva felicitació a tots els productors i pagesos.

Ahir també es va inaugurar el Centre Cultural Molí de l’Anguila, una obra emblemàtica de l’Alcalde Armangué, que no ens cansarem de reivindicar com un èxit. Personalment no vaig poder assistir a la inauguració però si que ho van fer Isabel Pineda i el mateix Armangué, principals artífexs. Aquest equipament posa fi a les històriques mancances que han tingut les tres entitats que hi tenen la seva seu, Castellers, Geganters i Casa de Andalucía, això és fer política construir un mon millor.

Com veieu una setmana plena d’activitat política i ciutadana.

diumenge, 2 de setembre del 2007

Una llàstima, quina pena de decisió

Acabo d’assabentar-me que la tertúlia dels matins a Radio Vilafant ha estat suprimida de la graella de programació. És una llàstima era un programa amb 10 anys d’antiguitat magníficament conduït per l’amic Puigbert. Em sap greu perquè em consta que era un programa amb una gran audiència a la comarca, em sap però més greu perquè era un espai de gran qualitat democràtica on cada setmana es debatia i s’expressaven opinions ben variades. No sé quines són les raons que han portat als responsables polítics de Vilafant a suprimir la tertúlia però jo els demano que s’ho repensin, que a tots ens cal un espai de reflexió obert com aquell. Un espai democràtic patrimoni dels empordanesos.