dissabte, 28 de juny del 2014

Obrim el búnker

Portem uns dies de campanya a la pre-candidatura a primer secretari del PSC i la veritat és que el contacte amb els companys de base ha estat molt positiu; he pogut constatar que els problemes són comuns a totes les agrupacions i federacions i que són força més senzills del que sovint sembla.

El primer és la manca de definició en temes bàsics d’aquells que podem anomenar d’alta política com són la consulta o el model d’estat. No és veritat que els mitjans no difonen el nostre missatge, el que passa és que no en tenim cap de clar.
El segon, la inaplicació de polítiques d’esquerres en la majoria dels nostres àmbits de decisió o la directa connivència amb la dreta com passarà al Parlament Europeu.
El tercer és que el partit està tancat, segueix funcionant com un partit gran “dels d’abans” com si tingués molts càrrecs i es manés des de dalt. Ho he vist en la forma de fer aquestes eleccions que són un si però no. Com podem podem recollir avals a tot Catalunya i portar-los personalment amb paper? 

No sabeu amb quantes persones he hagut de parlar per a que el partit fes un trist mail sobre la candidatura. O la suspensió d’un acte a una federació...
No sabeu amb quants càrrecs he parlat i m’han contestat : “tu ja m’entens”

Convé obrir el partit, airejar-lo, sortir al carrer a parlar amb els afiliats i afiliades, amb els votants i recuperar el pols del carrer, no podem seguir manant des de la planta més alta del carrer Nicaragua.

Us demanem que ens ajudeu a parlar clar i a sortir del búnker. Podeu descarregar l’aval a www.perecasellas.cat i enviar-lo a tufaspsc@gmail.com

divendres, 27 de juny del 2014

Nota de premsa

Avui reprodueixo al blog la darrera nota de premsa publicada:

"Volem entrar a refundar el PSC per convertir-lo en la casa gran de la democràcia"

El socialista figuerenc Pere Casellas ha valorat l'actualitat política a la seu dels socialistes de Barcelona a l'Eixample en un dia en que, de nou, el PSC demostra la seva incoherència. "Es viu diferent el socialisme al carrer que al Parlament, deu ser. Com a Portaveu municipal a Figueres em vaig alinear amb la democràcia quan vaig votar a favor de demanar un referèndum per escollir entre monarquia o democràcia. En canvi, al Parlament el meu partit s'alinea amb Convergència i Ciutadans per abstenir-s'hi. Cada cop tinc més clar que hem d'entrar a refundar el PSC per convertir-lo de nou en la casa gran de la democràcia".

En la mateixa línia s'ha posicionat clarament a favor de la consulta, que "s'haurà de lluitar pel dret a decidir en el proper congrés dels diputats, quan es trencarà la gran majoria i hi haurà més debat entre molts més grups polítics que no pas ara." També ha assegurat que aquest és un dels seus punts forts en el programa que el durà a la primera secretaria dels socialistes catalans, "el dret a decidir no és partrimoni dels independentistes, és patrimoni dels demòcrates.

El candidat Pere Casellas, recolzat per molts militants de tot el territori ha valorat la fase de recollida d'avals com "un esforç maratonià, que ha necessitat moltes converses, moltes visites i moltes trucades, totes molt profitoses. He pogut xerrar amb tots els territoris i amb ells he adquirit el compromís de que durant els primers cent dies del meu mandat de primer secretari visitaré totes les federacions per tenir contacte real amb els companys i companyes de totes les agrupacions." Ha assegurat que "només així farem del PSC el veritable partit dels socialistes de Catalunya". 

Al fil de l'actualitat, en un dia en que s'han detingut a diferents càrrecs electes a la província de Tarragona, el candidat Pere Casellas ha adquirit el compromís de "no tolerar cap comportament indigne dels servidors públics, condemnar els casos de corrupció política del nostre país i perseguir les actituds negligents que actuïn en contra dels valors i principis dels socialistes de Catalunya". 

Casellas ha volgut reconèixer "la necessitat imperiosa de pilotar el procés cap al congrés ordinari dels socialistes catalans amb rigor, trepitjant el carrer, escoltant la militància i treballant colze amb colze amb agents socials, entitats cíviques i ciutadans i ciutadanes que voldran dir prou amb nosaltres. Prou a les cortines de fum, prou a les retallades, prou a les pèrdues de garanties i drets socials.". Ha reconegut que "com a socialista no deixaré mai d'estar lluitant i posant veu a les injustícies causades pels governs de la dreta catalana, espanyola i europea. Tots tres governs són còmplices, son injustos, generen pobresa i mereixen el càstig de les urnes. La democràcia tindrà la paraula."

dilluns, 23 de juny del 2014

Entrevista al Punt Diari

Avui reprodueixo íntegrament al blog l'entrevista publicada al Punt Diari. A més, altres mitjans han publicat notícies relacionades amb la meva candidatura a la secretaria general del partit, com ara a La Vanguardia, i l'Ara (cliqueu els enllaços)

"Vull endreçar el PSC, no ser president del govern"

“El dret a decidir s'ha convertit en una qüestió cabdal a Catalunya, i el PSC ha de ser-hi”

“El partit socialista s'ha acomodat a un ‘statu quo' estrany, i Miquel Iceta i la vella guàrdia no s'adonen que el país està canviant”

“Aportem radicalitat democràtica i renovació perquè volem que el partit torni a ser eix central”


Pere Casellas, divendres a Figueres. Foto: MANEL LLADÓ.
1
Què l'ha portat a voler presentar-se per a primer secretari del PSC i enfrontar-se a Miquel Iceta?
Em semblava bé Núria Parlón, però se'n va anar en orris i va quedar Miquel Iceta. Avui Iceta no és la persona adequada. Li reconec molts mèrits però fa trenta anys que està al partit, deu decidint-ho tot. No hi ha cap canvi amb Pere Navarro, i al partit li convé una altra cosa. Iceta parla molt bé, però els ciutadans no volen gent que parli bé, sinó que es posi al costat dels seus problemes. Entre aquests, el de la consulta. Jo en comptes de convertir-me en un crític i fer del greuge constantment una notícia als mitjans, el que faig és usar els camins que té el partit i intento sumar gent al meu projecte.
Quin és aquest projecte?
Claredat amb el dret a decidir, avui inalienable. S'ha convertit en una qüestió cabdal a Catalunya, i el PSC ha de ser-hi. Hem d'estar pel dret a decidir! Ara bé, el que fan CiU i ERC de tal dia i tal hora votarem, tampoc m'agrada. Hem de poder-ho fer amb garanties per als catalans. Això passarà quan a Madrid hi hagi una altra majoria. Però la consulta és sí o sí. Els catalans hem de poder decidir si volem la independència, un estat federal, etc.
L'eix principal és el dret a decidir, doncs?
No només això. Hem de posar per davant les polítiques d'esquerres. El partit socialista s'ha acomodat a un statu quo estrany. Miquel Iceta i la vella guàrdia del PSC no s'adonen que el país està canviant. I l'última. Què és això que no puguem decidir si volem una monarquia o una república? El que demanem és que ens puguem definir clarament sobre aquesta qüestió.
Diu consulta sí o sí. Vol dir encara que no sigui pactada?
Ha de ser pactada. Però ha de ser sí o sí, en el moment en què hi hagi una altra majoria a Madrid que ho accepti. Ara no ho acceptaran, però imaginem un Congrés dels Diputats amb Podem, amb els comunistes amunt, amb gran presència de forces nacionalistes i espero que amb una forta presència d'un partit socialista com el que volem renovar... Espero que el futur secretari general del PSOE sigui sensiblement demòcrata.
Aposta per Madina. Creu que tindrà aquesta sensibilitat?
Sé que ha fet manifestacions contradictòries, però penso que Madina haurà d'entendre que el PSOE necessita Catalunya.
Està a favor del dret a decidir. I de la independència?
No estic a favor de la independència però sóc demòcrata. Vull poder votar. La gent vol votar. La meva mare em demana votar. Dins del meu partit sembla que es vol mantenir l'statu quo i això ho vull canviar.
Aposta per un grup parlamentari propi a Madrid?
Podria ser que arribés el moment i fes falta. Però formarà part de la negociació. No és imprescindible però si arribo a la responsabilitat, podria arribar-ho a demanar si veig que no hi ha manera de pactar les coses amb el PSOE.
Què creu que ha provocat la davallada de vots al PSC?
L'ambigüitat constant, la vella política, el tacticisme que malauradament representa Miquel Iceta. Nosaltres aportem radicalitat democràtica i una renovació de cares joves que m'estan trucant perquè volen que el partit torni a ser eix central a Catalunya. Catalunya necessita la socialdemocràcia, però no com un partit conservador que és el que és ara, sinó al lloc on estava, com a partit majoritari al servei dels ciutadans. El PSC és patrimoni de tots els catalans.
Pot dir noms de la seva llista?
Sí, per exemple Cristina López, membre de l'executiva de Girona i implicada en les joventuts socialistes; Pablo Sánchez Riofrio, Joan Quer, Josep Maria Vergés, membre de l'executiva de Figueres; gent de Roses, de Tarragona. Anem sumant.
Li he sentit dir que està disposat a cedir el primer lloc...
I tant! Ho tinc claríssim. Ara ve un congrés extraordinari. Després del congrés ordinari jo no renovaré. No vull ser president de la Generalitat, ni em passa pel cap; vull endreçar el PSC, vull que surti una persona adequada per fer unes primàries. I després jo, cap a casa. Jo ja vaig renunciar un cop a ser diputat.
Creu que aconseguirà els dos mil avals que necessita?
Ho veig complicat. Insisteixo que ens deixin presentar els avals per correu electrònic. Si els hem de portar amb paper, com s'exigeix, serà molt difícil. Ho intentarem perquè les coses es canvien des de dins.
I si no?
Ens retirarem i donarem suport al primer secretari.
Es planteja deixar el PSC...
No, en absolut. Fa setze anys que en sóc militant i no m'heu vist fer cap estirabot. Les coses les continuaré dient, però des de la lleialtat i el respecte. Espero que no hi hagi una gent que vulgui aspirar a ser l'1% de l'electorat. Si no canviem, les coses aniran pitjor del que han anat. Però jo hi continuaré sent. Ni canviaré de partit ni faré aventures.

diumenge, 22 de juny del 2014

Necessitem el teu aval

Perquè Pere Casellas?

1. El PSC és un partit profundament democràtic, viu i dinàmic, amb una àmplia base social que cal ampliar encara més per tal que el projecte socialista català sigui, de nou, majoritari. Els militants han de poder construir un nou partit dels socialistes de Catalunya, des de les bases, les agrupacions, els carrers, la militància pura, que porta molts anys trepitjant el carrer, vivint amb la gent. 

2. En la renovació del PSC, tothom hi ha de ser benvingut, però amb la certesa que calen noves idees, una profunda renovació i la seguretat que aquells que no han estat lleials al partit no podran ser-hi. La confiança i la unitat d’acció ens poden fer tirar endavant; la crispació interna, els interessos personals per damunt dels del partit i la brega als mitjans de comunicació ens afebleixen i ens porten al fracàs com a partit, i al desencís com a col·lectiu ideològic. 

3. Ha quedat demostrat que el poble de Catalunya vol votar per decidir si vol continuar a Espanya o vol ser un Estat independent. El PSC no pot defugir aquest debat, no pot mantenir-se’n al marge ni pot alinear-se amb partits que neguen la consulta. Cal que el PSC sigui favorable a la consulta i ha de garantir que es pugui dur a terme amb seguretat per als ciutadans de Catalunya. 

4. El dret a decidir no és patrimoni dels independentistes, és patrimoni dels demòcrates. Nosaltres som demòcrates, nosaltres volem la consulta. 

5. Els socialistes catalans hem contribuït, com cap altre partit, a la construcció de l’actual Estat, al pas de la dictadura a la democràcia. A diferència de la resta de partits no vivim gràcies a les rendes de la transició, sinó que hem treballat per consolidar la democràcia. Un cop consolidada, és hora d’anar més enllà. El PSC és, de vocació i origen, republicà, i en aquest sentit hem de defensar la convocatòria d’un referèndum que demani als ciutadans si volen una Monarquia o una República. No es pot estar a favor de la consulta a Catalunya i en contra del referèndum per la República a Espanya ni viceversa; la coherència imposa demanar l’opinió als catalans en tots els aspectes. 

6. El PSC té l’obligació de recuperar l’espai d’esquerres que el va convertir durant dècades en el partit majoritari a Catalunya. Les polítiques neoliberals dels governs català, convergent, i espanyol, del PP, han contribuït a crear pobresa, desigualtat i molt baixes quotes de justícia social; el PSC hi té una part de responsabilitat, per acció o per omissió i cal lluitar per canviar això. 

7. El PSC ha de ser garantia d’una educació pública, de qualitat i en català. Hem de ser bel•ligerants amb les lleis Wert que converteixen les beques d’educació en un Casino, intenten eliminar el català a les aules i converteixen l’educació en un producte de luxe. Hem de ser bel·ligerants amb la gestió de Convergència a Catalunya, amb la Sra. Rigau al capdavant, que critica al PP però despulla de professors i mitjans els centres d’educació pública a Catalunya. El PSC ha de voler i defensar a ultrança una educació pública i de qualitat, accessible i universal. 8. El PSC ha de ser la garantia d’una sanitat pública, de qualitat i propera al ciutadà. Eliminar les privatizacions progressives i sovint encobertes del Conseller Boi Ruiz. El PP és l’excusa, CiU n’és la responsable. 

9. El PSC ha de ser bel·ligerant amb les polítiques de retallades als més desafavorits, ha de lluitar per eliminar les càrregues fiscals sobre la clase mitjana, i les petites i mitjanes empreses. Lluitarem per derogar les lleis restrictives de l’avortament, de Seguretat Ciutadana, la reforma laboral. Lluitarem per recuperar la llei de la dependència, la protecció a la infància i la gent gran. Treballarem en lleis de promoció econòmica per reduir les taxes d’atur. 

10. Tot això serà possible gràcies al projecte majoritari que permetrà frenar la dreta, construir l’espai de l’esquerra, omplir el carrer i les institucions de nou de punys i roses i fer del PSC, amb el lideratge de Pere Casellas i de tots els afiliats i afiliades, el veritable partit dels socialistes de Catalunya. 

Per tot això i molt més, necessitem el teu aval.

Podeu contactar amb nosaltres a futurpsc@gmail.com i al meu personal cb.pere@gmail.com



dijous, 19 de juny del 2014

Candidat a la primera secretaria del PSC

He decidit presentar-me a la primera secretaria del PSC. Avui publico al blog el document d'aval que tots aquells militants que vulguin donar-me suport hauran de fer arribar al partit.



Siguem valents

diumenge, 15 de juny del 2014

Ens tornem a equivocar i voldria impedir-ho

Un cop he sortit aquest matí del Consell Nacional del PSC, tinc la completa seguretat que ens tornem equivocar. Hem entrat amb l’Alcaldessa de Santa Coloma, la Núria Parlón, com a possible candidata a primera secretària i n’hem sortit sense candidata i amb en Miquel Iceta oferint-se a salvar-nos de tots els mals que ens envolten. La Núria ens diu que no pot compatibilitzar la responsabilitat de primera secretària amb ser alcaldessa. 

Aquesta vegada escollirem el primer secretari per vot directe dels militants, per tant, és a la nostra mà escollir el camí adequat, que, sense treure mèrits a ningú, passa per tenir un líder que no desperti cap recel de ningú, que sigui vist pels nostres afiliats i votants com una alenada d’aire fresc, que tingui un posicionament clar en relació amb el dret a decidir i a la nostra relació amb el PSOE. Un candidat o candidata que faci tremolar la política catalana i que sacsegi els fonaments del PSC fins a tornar-lo a convertir en la força central dels catalans i les catalanes. 

Estic tan amoïnat per la imatge que estem donant de tancar-nos en nosaltres mateixos, de manca de renovació, de manteniment de l’statu quo, de ser un partit conservador que ara mateix voldria que algú de nosaltres fes un pas endavant per aprofitar l’oportunitat que ens dona l’elecció directa, però per a això es necessiten 2000 avals, un nombre que sembla francament inabastable per als que no formem part de l’elit tradicional de Nicaragua.

dimecres, 4 de juny del 2014

Refundar el socialisme català

Fa temps que és evident que els socialistes no anem per bon camí. S’ha intentat fer canvis, però la sensació que han estat operacions de cirurgia política perquè res canviés, malda i aflora a les urnes. No dubto de les bones intencions de molts dels que han mogut fils, però també és prou evident que han faltat mà esquerra i fermesa en el lideratge. El resultat de tot plegat és deplorable: orgullosos de la nostra democràcia interna no ens hem adonat que una democràcia on només tenen veu i vot uns quants no és representativa. Cal retornar als orígens: el que en el seu moment ens va fer créixer va ser justament la nostra vocació local i la capacitat d’escoltar els ciutadans i de recollir i donar resposta a les seves inquietuds. Viure parapetats darrere els càrrecs i no ser capaços de recollir allò que molts afiliats de peu de carrer han anat reclamant insistentment a partir dels darrers fracassos electorals ens ha afeblit, massa. Se’ns percep com un partit a la deriva, en terra de ningú, que s’ha deixat enredar en una batalla que ens ha desviat -si més no, als ulls de molts ciutadans- de l'objectiu que hauríem de perseguir per sobre de tot: respondre a les necessitats bàsiques de la nostra societat fent polítiques decidides d'esquerres, polítiques que afavoreixin la cohesió, polítiques que siguin properes a la gent, governant les institucions de la mà de la gent, i entrant-hi a fer-ho tots nosaltres. 

Hem estat prou ferms en la lluïta contra la corrupció i el frau fiscal? Hem combatut l'afany de poder i d'arrapar-se a la cadira que tant es critica de la classe política? No. 

Vist tot plegat és evident que ens cal decisió i reclamar un canvi de debò, sense que ens tremoli el pols. Cal que l'actual direcció faci un pas enrere i deixi el lloc: ha quedat evidenciat que la seva gestió no ha estat bona. Però també cal que els caps visibles dels sectors crítics que tant s'han fet veure aquí i allà segueixin el mateix camí. Han d'acceptar que no tenen l'exclusiva de la “catalanitat” del partit. Falten lideratges i sobren protagonismes. S'hi és o no s'hi és! Uns i altres ens estan fent una sagnia. 

És hora de convocar un congrés extraordinari i de donar veu a qui l'ha de tenir. No ens ha de fer por la democràcia que tant ens posem a la boca: deixem l'elecció directa del primer secretari en mans de tots i totes. La democràcia ha de ser representativa i s'ha d'exercir a tots els nivells, de baix a dalt. Si ens equivoquem, fem-ho tots. Defensem el dret a decidir, a consultar-ho tot, sense complexes. La participació ha de ser el fonament de tot. I no permetem més que ens alineïn amb els que diuen rotundament no. 

Ara que sembla que al PSOE hi ha possibilitats que puguin entrar noves idees de la mà de cares noves, nosaltres no podem quedar enrere. 

Calen canvis de debò, valents. I denunciar la inoperància d'organismes com les diputacions, que només serveixen perquè alguns continuïn vivint de la política i no per la política. No és hora que ens espolsem els paràsits de sobre? 

Escoltarem ja el que ens diuen a crits les urnes? O continuarem fent el sord, flagel·lant-nos i sent carnassa per als mitjans i per als rivals? No oblidem que en aquesta situació ens hi hem ficat tot sols; i és, precisament, la que desitjaven els nostres rivals. 

Ara és hora de sortir endavant: no podem desaparèixer en un moment transcendental per a la història del nostre país mentre “crítics” i “aparell” discuteixen per les escorrialles del naufragi. 

És hora de fer foc nou i preservar un PSC que és patrimoni del tots els catalans, que és garantia de construcció nacional i social i que és mur de contenció davant del neoliberalisme i la dreta més rància.