dilluns, 28 de novembre del 2016

Setmana del 20 al 27 de novembre

Dilluns passat va començar amb l’habitual reunió del Grup socialista per tal de preparar l’activitat de la setmana i intercanviar impressions sobre els temes que serien importants durant els següents dies, especialment la Cursa de la Dona i diverses qüestions relacionades amb el barri de Sant Joan. La Cursa de la Dona ha estat una de les dedicacions més intenses del regidor César Barrenechea, sempre preocupat per tal que tot surti mil·limetrat i perfecte, cosa que aconsegueix sempre. Posteriorment vaig tenir trobada a l’escola Pous i Pagès en tant que regidor del barri per a analitzar algunes qüestions de civisme que preocupen la direcció del centre. A les dues, tocava junta de govern i a dos quarts de cinc, la reunió de l’equip de govern i de l’equip tècnic i jurídic. Cap a les set vam reunir-nos amb els portaveus de l’oposició per tal de presentar la diagnosi operativa del Barri de Sant Joan i una proposta de redactat de pacte pel barri que, en general, ja estem observant,  amb alguna nota discordant. Crec que en va sortir una bona feina que ara ens cal rematar.

Dimarts tocava Consell Comarcal:  junta de govern a les quatre i ple a les sis; com a fet destacat, diré que hi vàrem aprovar el Pla d’Igualtat comarcal i el pressupost de l’ens.

Dimecres hi va haver consell d’administració a Fisersa; s’hi va repassar l’actualitat de la companyia. A la tarda,  a les 18h, ens reuníem l’executiva del PSC a Figueres per a explicar detalls del futur Congrés de Comarques Gironines; hi vaig avançar als companys que el celebrarem a Figueres el mes de gener. També vam repassar la marxa del pacte de govern  a Figueres i vaig donar una explicació sobre els possibilitats de gestió dels serveis públics d’enllumenat, escombraries i jardineria. A les 20h tenia prevista una trobada a l’Associació de Veïns de l’Eixample, però la pluja intensa i un enorme refredat ens obliguen a posposar-la quan ja hi érem. La veritat és que el refredat i la pluja em van contrariar enormement perquè també m’hauria agradat anar a veure les “converses” al teatre Jardí amb l’amiga i actriu Àngels Bassas. Estic realment satisfet de les iniciatives culturals a la ciutat, amb la tasca del regidor Alfons Martínez Puig.

Dijous em vaig veure amb un director d’institut preocupat per qüestions de civisme i seguretat al voltant de l’institut que dirigeix. Al migdia, dinar polític amb la Portaveu republicana per a analitzar la realitat figuerenca. Prèviament havia tingut reunió amb la coordinadora de la meva oficina per a repassar temes pendents i preparar el cap de setmana, tenint en compte que jo faria vacances de divendres a diumenge.

Divendres al migdia vaig assistir a la plaça de l’Ajuntament a la lectura del manifest institucional per a eradicar la violència de gènere. Al final del dia vaig rebre la notícia que hem resolt els darrers problemes administratius per poder tramitar els ajuts esportius a famílies en risc d’exclusió social.

Després vaig començar unes mini-vacances amb la família fins diumenge. He de dir que era un cap de setmana intens, amb la presentació de l’equip de volei, la cursa de la dona (amb una bona representació de companyes del PSC), la conferència d’en Quim Nadal a Atenea en memòria d’Ernest Lluch (“Ernest Lluch i l’Alternativa Catalana”), l’acte de lliurament del premi a l’Excel·lència a Eduard Puig Vayreda al Muntaner o l’encesa de l’enllumenat nadalenc. No es pot ser a tot arreu, però no hi faltaven companys de grup.

Per acabar, no em puc estar de felicitar públicament l’Associació Iris i la seva presidenta Lídia Albert per l’organització i la celebració de la 1a Cursa de la Dona a Figueres:  un èxit rotund de participació i civisme.

dijous, 24 de novembre del 2016

Prou violència de gènere

El dia 25 de novembre és el dia internacional per a l’eradicació de la violència sobre les dones. 

Aquest any ja han mort a l’estat 39 dones per violència masclista. La xifra és esgarrifosa, però no ens ha d’amagar la violència present en molts àmbits de la nostra societat envers les dones i les nenes. Les agressions físiques i psíquiques estan presents en comportaments habituals sense que, en ocasions, ni tan sols se n’adonin les dones que les pateixen. Jo exerceixo el torn d’ofici de violència de gènere i mai no m’acostumaré al que hi veig massa sovint en forma de disculpa cap als agressors.

Calen programes de formació, cal suport econòmic a les víctimes, una educació que desterri clarament valors absolutament masclistes i, sobretot, cal actuar sobre els agressors amb fermesa i amb programes educatius efectius que evitin la repetició de comportaments sexistes. Una societat que tolera el masclisme no és una societat democràtica.


Us deixo el manifest del PSC amb motiu  del 25 de novembre.

dilluns, 21 de novembre del 2016

Setmana del 14 al 20 de novembre

El dilluns al matí vaig anar a Barcelona per a una reunió amb una diputada per un tema relacionat amb la pobresa energètica i posteriorment vam tenir reunió de tot l’equip del secretari d’organització del PSC. Encara vaig arribar a temps per a la Junta de Govern. Aviat canviarem les reunions socialistes a la tarda i ja no tindré aquest problema.

A mitja tarda, una nova reunió del PSC a Girona; aquest cop a l’executiva de federació per posar fil a l’agulla al nostre congrés i debatre sobre política estatal.

Al vespre em vaig reunir amb els veïns de la zona oest de la ciutat: estan preocupats per fer complir els horaris i les obligacions legals als comerços de la zona; els dic que ens posem a treballar-hi d’immediat i encara més fort. Em comprometo a portar-los les estadístiques de les actuacions. De tota manera.

Va ser un dia amb força trucades de ciutadans amb problemes diversos. També em vaig assabentar que finalment hem aconseguit fer el tancament de la pista de darrere el pavelló vell;  a veure si a les nits els veïns poden descansar i no es troben amb energúmens de tota condició saltant pels seus patis a les tantes a la recerca d’una pilota perduda!

El dimarts, vam tenir Junta de govern al Consell Comarcal i a la tarda, Comissió informativa, on vam aprovar el Pla d’igualtat comarcal, un instrument necessari per ell mateix, però també perquè és una condició indispensable per a demanar qualsevol subvenció.

Dimecres i dijous van ser dies de gestions diverses en relació amb temes municipals, com la cursa de la dona amb en César,  o el pressupost i algunes qüestions de personal que no acaben de rutllar. També ens van tenir ocupats altres qüestions polítiques prou importants, de les quals ja parlaré en un altre moment si s’escau.

Divendres vam dinar amb l’Alcaldessa per analitzar l’actualitat municipal i al vespre vaig assistir a la inauguració al Museu de l’Empordà  de l’exposició sobre l’obra fotogràfica de Narcís Roget. Com sempre, el Museu de l’Empordà impecable:  estic content de com va tot plegat.

El dissabte vam assistir amb l’Alfons i l'Alcaldessa a la presentació a l’escola La Salle del llibre que ha escrit en Xavi Perpinyà sobre la seva filla i la malaltia que la va afectar,  Únicament Laura. Dins l’enorme emotivitat de l’acte vull destacar les paraules d’en Xavier sobre el que podem fer els polítics locals per incentivar la investigació; està molt bé que les coses es diguin pel seu nom! Us recomano que el llegiu i que el compreu perquè el que es recapta va a investigació sobre càncer.

Posteriorment vam anar al “Festival de Otoño” de la Casa Cultural de Andalucía. Hi havia molta gent i bona companyonia, però vaig haver de marxar aviat per un compromís familiar, la festa major de Bàscara, i , com que el festival no va començar a l’hora,  me’n vaig perdre una bona part.

El diumenge he estat a Maià de Montcal per recordar el company Ernest Lluch: el dia 21 fa 16 anys que ens el van arrabassar.  Com sempre, els socialistes gironins hi hem estat presents:  no volem que es perdi el testimoniatge d’una de les persones més lúcides que hem tingut.

Em sap greu no poder ser a tot. Aquest diumenge a Figueres també s’ha celebrat el Dia Internacional dels Drets dels Infants i l’Ajuntament ha acollit la renovació d’una part dels membres del Consell Municipal d’Infants. També hi ha hagut la presentació  dels equips de bàsquet de Les Escolàpies i de l’Adepaf.   Sabeu que Figueres serà la Ciutat del Bàsquet Català el 2020?  Avui s’ha anunciat. A més, els vermells compleixen 20 anys. Doble motiu de celebració: Per molts anys!

dilluns, 14 de novembre del 2016

Setmana del 7 al 13 de novembre

Aquesta setmana l’activitat ha estat d’un caire molt polític. Dilluns al matí vaig assistir per primera vegada a la Comissió executiva nacional a Barcelona. La veritat és que va ser interessant, i fins i tot curiós, pel fet d’estar assegut escoltant opinions de companys amb molta experiència i responsabilitat. Ja veurem com avança la tasca, però em reconec molt il·lusionat.

Dimarts, una visita a l’Ajuntament per qüestions de seguretat, i durant el dia molta conversa amb presidents d’associacions de veïns per temes de seguretat també. També vàrem acabar l’esborrany de pacte de ciutat i de la diagnosi operativa de Sant Joan i ho vam trametre a la resta del consistori per anar-hi rumiant. Anem lents, però amb moltes ganes, i estic molt agraït al meu equip polític i tècnic.

Dimecres vam fer una visita molt positiva a la Diputació de Girona. Com sempre, el president Pere Vila ens va acollir impecablement i amb molt d’interès pel tema que li anàvem a exposar: l’organització del torneig “Fundación Jose Ramón de la Morena-Liga Promises” de futbol aleví amb els 20 clubs de la primera divisió. A la tarda, una entrevista a Radio Vilafant per a la xarxa de municipis: una conversa amb representants de Badalona i altres municipis sobre barris degradats. I, per rematar el dia, dues assistències a menors del torn d’ofici.

Dijous, el més destacat va ser la reunió amb els regidors socialistes per comentar els actes de la setmana i redactar un document d’acompliment d’objectius del pacte de govern amb CiU a Figueres. També vaig tenir reunió amb la secretària municipal per posar en marxa la contractació d’un nou agent de policia. Al vespre vam tenir executiva local de celebració al PSC; a banda, hi vàrem celebrar l’aniversari de la Teresa.

Divendres va ser dia de signatures diverses i amb una nova reunió al despatx al voltant de qüestions polítiques i repàs amb els regidors de les tasques pendents i futures.. Aquesta setmana el regidor d’Esports ha estat especialment  enfeinat col·laborant en l’organització de la Cursa de la dona. I a Cultura, la setmana també va ser intensa: al matí es van presentar  les “Converses” destinades a commemorar el Centenari del Teatre Jardí durant la setmana del 21 al 25 de novembre. Un programa variat i de gran interès en el qual sou tots convidats a participar.

Al vespre, el colofó va ser la inauguració de “Tangències” a l’Espai expositiu de la Casa Empordà. Es tracta d’una exposició col·lectiva que us recomano especialment. Després encara vaig tenir temps d’assistir a la presentació del llibre sobre l’Escola del Far d’Empordà en un acte emotiu en el qual hi havia tot el poble. La meva felicitació per a tots ells.


Dissabte vaig assistir a la presentació del documental  “Alexandre Deulofeu, historiador del futur”. El teatre Jardí estava ple a vessar. Reconec que vaig aprendre força coses d’una personalitat que m’era força desconeguda. I he de treure’m el barret davant l’excel·lent discurs de l’Honorable conseller Vila.  

diumenge, 13 de novembre del 2016

Proposició no de llei sobre memòria històrica

El diputat pel PSC Marc Lamuà ha presentat una proposició no de llei per a la dignificació, senyalització i museïtzació d’espais de la memòria de la guerra civil i de la dictadura. Podeu consultar-la clicant aquí.

No fa gaire, el 2 de novembre, en una entrada en aquest mateix bloc, reivindicava la necessitat de conèixer la veritat per poder fer justícia, reparar i evitar que es tornin a produir fets d’aquesta gravetat. En síntesi, per perdonar. 

Doncs bé, D’acord amb el que exposava aleshores, saludo i agraeixo aquesta iniciativa del diputat.

diumenge, 6 de novembre del 2016

Setmana de l'1 al 6 de novembre

Ha estat una setmana intensa, però trencada pel festiu del dia 1. El dilluns va ser de pont i em vaig poder dedicar a les meves obligacions d’advocat, amb judici inclòs al migdia. El dia 1 va ser intens, amb un acte molt emotiu al cementiri, intervencions de tots els grups en la línia habitual, exceptuant el representant de la CUP, que va estar en un  pla “diferent”. Em va agradar especialment la presència i intervenció dels alumnes de l’Olivar Gran en els actes.

El dimecres, teníem junta de govern al Consell Comarcal, que s’havia traslladat per la festivitat del dia 2.

El dijous vam mantenir juntament amb el regidor d’esports, César Barrenechea, una reunió a Barcelona amb el secretari general de la UFEC: ens hem començat a moure per buscar opcions que ens permetin fer una nova piscina. Com que era primer dijous de mes, tocava ple a l’Ajuntament. Va ser un ple una mica més ràpid del que és habitual perquè no hi havia mocions i els temes no eren polèmics. L’absència de mocions va venir determinada perquè després d’una picabaralla govern-oposició sobre l’oportunitat de les urgències vàrem arribar a l’acord que tot es presentarà com a màxim els dilluns anterior al ple i així és podran estudiar amb deteniment les propostes.  Estic especialment satisfet de la resolució de la diferència política que hi va haver; a vegades és bo un “toc” per construir coses millors.

Divendres vam tenir primer reunió a Fisersa amb el soci de compromís per analitzar el transport elèctric i la seva renovació a la ciutat; més tard vam fer visita a la pèrgola de les pistes del Cusí i, després, dinar de treball per qüestions relacionades amb temes d’interès públic.

Crec que la feina més important de la setmana ha estat la finalització del documents per a la regeneració del barri de Sant Joan que espero entregar als grups aquesta mateixa setmana per anar tancant la feina prèvia. He dir que estic preocupat i buscant solucions amb la neteja del barri de Sant Joan.

D’altra banda, el meu equip està planificant una ronda de visites a les associacions de veïns per parlar de seguretat.

El cap de setmana ha estat molt intens a nivell polític i ha culminat amb la meva entrada a l’executiva nacional del PSC,  però d’això ja us en faré un post específic.

dimecres, 2 de novembre del 2016

Veritat, justícia, reparació

(Parlament del dia de Tots Sants)

Salutació als estudiants de l’Olivar Gran que formen part del grup de treball sobre l’Holocaust, als membres de l’Associació Triangle Blau, a l’Alcaldessa, Regidors, membres d’altres entitats i ciutadans diversos que ens acompanyen.

Reconec que m’agrada especialment aquest acte, sovint us ho he dit, però m’adono que sempre som allà mateix, que no gaire res ha canviat, més enllà d’obrir unes quantes fosses, un fet que, òbviament, és molt important, però no n’hi ha prou: com a país hem de voler molt més.
Penseu, per exemple, que seguim sense saber on és Lorca i que continua sense anul·lar el judici al president Companys...

D’ara en endavant m’agradaria trobar respostes al perquè del que ha passat i del que ens passa. Per això he contactat amb una bona amiga lletrada, que treballa a Colòmbia, per veure com gestionen la fi del llarg conflicte amb les FARC. Sovint he al·ludit en articles i discursos a la Comissió de la Veritat i la Justícia de Sud-àfrica com a camí per mirar cap al futur. Ens neguem a seguir mirant cap a un altre costat perquè perpetuem la injustícia. 

En el nostre país és evident que només unes víctimes foren reparades. Què ha passat amb les altres? Amb els que foren perseguits per pensar diferent durant tants anys? Amb els que ho perderen tot? Doncs no ha passat res.

I com que no ha passat res, hem de ser conscients que tal com hem fet les coses hem transmès el trauma polític de les víctimes del franquisme fins a la tercera generació; no ho hem viscut, però ho hem heretat. Només hem de mirar al carrer o, fins i tot, a les gruixudes paraules que se senten al Congrés dels Diputats.

Cal doncs que ens preguntem com a país si volem seguir així o fer com van fer a Sud-àfrica o estan fent a Colòmbia, allò que anomenem justícia transicional, que es vertebra en 4 eixos: veritat, justícia, reparació i mesures de no repetició. A Espanya, de les 3 primeres no hem fet res. No sabem la veritat; per tant, no hi ha hagut justícia, i la reparació no ha estat ni personal ni simbòlica (penes de 5 anys a Colòmbia).

Sovint els conflictes polítics al nostre país vénen de lluny, vénen del fet que no hi ha hagut ni reconciliació ni perdó. Alguns acords polítics (dreta/esquerra) a nivell de l’estat o de Catalunya són simplement impossibles perquè no ens hem donat aquest procés q
ue culmina amb el perdó després de trobar la veritat, la justícia i la reparació. Ens ho teoritza molt bé el jesuïta colombià Francisco de Roux:
“La reconciliación no es otra cosa que la aceptación de que todos tenemos que participar en la construcción colectiva de la paz, es entender que el camino que hemos emprendido no nos lleva a ninguna parte. En la reconciliación siempre hay la posibilidad de negociar cosas. La reconciliación tiene un elemento político muy profundo: los verdugos dicen la verdad y las víctimas aceptan que les apliquen la justicia transicional y no la penal.”
Crec que per no continuar transmetent el dolor hauríem de tenir clar que el perdó no es negocia ni s’imposa a partir de l’oblit: el perdó és conseqüència de la reconciliació després de conèixer la veritat, fer justícia i reparar el mal. I aquí això està per fer. 

El perdó passa, com digué Jorge Semprún a Figueres en una conferència l’any 2009, per eliminar l’amnèsia com a poble; això, eliminar l’amnèsia, ens permetrà recuperar la veritat que ens portarà a la Justícia, ens justificarà la reparació del dany i, finalment, podrem dir que no tindrem una propera generació amb la frustració dels nostres predecessors. És molta feina, però a fer-la, tots, absolutament tots, hi estem cridats.

dimarts, 1 de novembre del 2016

Setmana del 24 al 30 d'octubre

El dilluns va començar, com ha estat habitua, amb una reunió de planificació setmanal del Grup socialista. Més a tard, a les 12.30, Comissió informativa ordinàri, on els temes més destacats foren la modificació dels estatuts de Fisersa per a permetre-hi la incorporació del Consell Comarcal i la modificació de lordenança de civisme i convivència. Són assumptes que varen ser debatuts i que no van comptar amb el consens de tots els grups,  però es van aprovar i així es van poder debatre al ple extraordinari de dijous dia 27. A la tarda, vam tenir reunió de govern, on es va analitzar el dia a dia municipal. Es tracta d'una reunió setmanalon govern i alts càrrecs posen en comú els temes quotidians.

Dimarts el més destacable va ser la reunió a Barcelona del Consell Nacional del PSC, on vàrem acordar que els diputats del PSC votessin No a Rajoy. Estic satisfet dhaver estat un dels 241 que va votar en aquest sentit. El debat va ser molt menys intens del previst, ja que la unanimitat va imperar: penseu que només hi va haver una abstenció.

Dimecres a les 12.00 vam tenir roda de premsa a Fisersa sobre la incorporació del Consell Comarcal i després, Consell dadministració de Fisersa. Tot seguit vam fer reunió de  seguiment i preparació del ple del dia 27 amb el company de Compromís i més tard executiva del PSC a Girona i a Figueres per donar compte de la situació derivada del vot al Consell Nacional.

De dijous destaca la reunió amb Càritas per comentar necessitats de la ciutat i articular una nova proposta interessant per anar combatent la pobresa.  Prèviament, havia tingut una nova trobada amb el company de Compromís per ajustar els termes de lassumpte de la incorporació del Consell Comarcal a Fisersa , ja que els suport estable a Fisersa pactat amb un altre grup va fer figa. A les 14h, un ple menys brusc del que esperava, però amb lagradable sorpresa de labstenció de la CUP amb lobjectiu de defensar la gestió pública de laigua i loposició no esperada de Cs, justificada en una manca dinformació. De tota manera va ser un ple satisfactori, perquè hi vam aprovar la licitació del projecte del pavelló, que  hauria d'estar presentat en 4 mesos.

Divendres vam fer reunió al migdia a Fisersa per a comentar alguns problemes del bus elèctric. Al vespre, vaig assistir a la presentació del llibre del Tinent General Díaz Capmany Els governadors del Castell de Sant Ferran; va ser una vetllada agradable amb els Amics del Castell i el seu president, Sr. Herrera. Més tard, cap a les 10, m'esperava el teatre amateur al Bon Pastor, Peluquería Unisex. Una estona amena: el fet de veure gent del barri sortint del seu dia a dia i fent dactors i actrius em va agradar molt i l'organització de lacte per part de lassociació de veïns Juncària Parc Bosc va ser un èxit. Tot i això he de dir que vam acabar a la una i estava cansadíssim!

Aquest divendres va ser un dia ple dactivitat i amb altres destacats als quals no vaig poder assistir, com la conferència de la professora Rosa Navarro en lacte inaugural del 400 aniversari de la mort de Cervantes, molt ben organitzat per lAlfons Martínez, i la presentació de la cursa de la dona, perfectament treballada pel regidor César Barrenechea.

Dissabte vaig tancar oficialment la setmana amb la inauguració oficial a l'Ajuntament de  l'Aplec Internacional Esperantista, organitzat el cap de setmana a Figueres per l'Associació Catalana d'Esperanto,  amb la  Nuri Puerta al capdavant.


I vam acabar la setmana amb un vermut polític al Dynamic amb un vell adversari....