dilluns, 30 de novembre del 2015

Eleccions al març?

No ho sé: l’única cosa que sé és que la CUP és una formació anticapitalista i antisistema. I se’m fa estrany que des de CDC puguin pensar que hi poden aconseguir un acord per 18 mesos. Fa anys que em dedico a la política i les he vist de tots colors; he conegut molta gent i, a la vista d’això, i amb la meva experiència, no trobo res que em faci pensar que és possible un pacte entre un partit liberal i un d’extrema esquerra. No ho dic com a crítica: són així i no han de canviar.

En fi, com mig país, jo també seguiré esperant a veure què passa. Però si en un Ajuntament com Figueres els socialistes no tenim cap possibilitat de pactar amb la CUP, molt menys la té un partit liberal a nivell de país!

Ara bé… vista la deriva i les idees del president Mas, mai se sap fins a on podem arribar! No sé: esperarem!

dilluns, 23 de novembre del 2015

Esport i més esport

Acabo d’assistir a la presentació dels equips del C.B. Escolàpies. Darrerament he anat també a la presentació del Club d’Hoquei, però no vaig poder ser present la setmana passada a la de l’Adepaf ni a la del Club d’Atletisme. 

Són molts els clubs esportius que es mouen a la nostra ciutat. Aquesta vitalitat és la demostració que Figueres disposa d’equips molt potents i que treballen l’esport base d’una forma excel·lent. Aquest és un fet destacable i desitjable per a la ciutat i que necessita suport i recursos.  

En aquest sentit vull reiterar la voluntat de poder disposar de nous espais per a la pràctica d’esport per als nostres joves i infants: justament per això estem treballant a fi d’aconseguir construir un pavelló d’entrenament amb alguna localitat abans de final de mandat. Mentrestant, però, anirem treballant amb les instal·lacions actuals i suplirem les mancances aprofitant-ne de noves, com el pavelló de Biure, i amb el futur cobriment de les pistes esportives d’un col·legi de la ciutat.

dijous, 19 de novembre del 2015

Llibertat

Després dels atemptats de París es torna a parlar, una vegada més, de llibertat i seguretat. Els partidaris de restringir les llibertats de comunicació i premsa tornen a sorgir disposats a ordenar-nos la vida i a dir-nos com, quan i de què podem parlar. Molts de nosaltres, per un moment, ens hem plantejat que potser hem de sacrificar llibertat per tenir major seguretat, i ho hem fet de manera ben intencionada. La realitat és que de cap de les maneres podem acceptar-ho: hem de combatre el terrorisme des de plantejaments absolutament democràtics;només així sobreviurem, perquè la llibertat i la democràcia són l’essència de la nostra cultura i la nostra organització política. De fet, és el que els terroristes volen destruir.

No hem de permetre una passa enrere, perquè el dia que això passi haurem perdut davant del   terrorisme i davant dels que ja vàrem derrotar fa molts anys.

dijous, 12 de novembre del 2015

Savis

Aquesta setmana hem assistit a un acte de reconeixement als membres de l’Associació de Veïns del barri de  Sant Joan. Alcaldessa, Guàrdia Urbana, Mossos d’Esquadra i jo mateix hi vam ser especialment convidats per Manuel Heredia, assessor en matèria d’atenció a la comunitat gitana del Departament de Benestar i Família de la Generalitat, que va voler visualitzar d’aquesta manera la voluntat de posar la primera pedra per reconduir la situació del barri i dotar-lo d’uns interlocutors vàlids i reconeguts pels seus veïns. 

Va ser un acte intens, on es volia premiar especialment deu membres de la comunitat per la seva aportació a la millora de la convivència i la cohesió social al barri amb el lliurament d’un carnet que els acredita com a membres del Consell de Savis. Sens dubte, més enllà de les arengues i les declaracions de bones intencions per totes les parts, hi ha un llarg camí per recórrer, però hem d’esperar que aquest primer pas ens ajudi a tots a dialogar i treballar pel  bé de la ciutat. De fet, en acabar l’acte ja hi va haver ocasió de posar en marxa la mediació del Consell de Savis, que es va oferir a mediar entre les autoritats assistents a l’acte ¡ els veïns del bloc del carrer Mandri per fer-los arribar informació de l’actuació realitzada.

Enhorabona als homenatjats. De feina, no els en faltarà, però amb voluntat de col·laboració el camí es veu més planer.

diumenge, 8 de novembre del 2015

Més partit que ciutat

Dijous al ple vàrem assistir a l’elecció de Francesc Canet com a síndic, amb els vots favorables de 18 regidors i regidores i 3 vots negatius, corresponents a Ciudadanos i a la Sra. Olmedo. Aquesta situació ha provocat que en Francesc Canet finalment declini el nomenament.

Sap greu, perquè continuo pensant, com ho fan el govern i l’executiva del meu partit per unanimitat, que en Canet era una gran opció per raons de vàlua personal, que ja no ve al cas repetir. No puc estar més amb desacord amb Ciudadanos, que argumenta el NO per la pertanyença a ERC de Canet. 

Realment es podien haver abstingut i donar els dos anys de coll que Canet va oferir per comprovar la seva imparcialitat, però van preferir donar un no per acontentar la cúpula del seu partit; i quan es posen els interessos del partit per davant dels de ciutat les coses acostumen a no sortir bé.

Quant a la Sra. Olmedo, no tinc res a dir: fa temps que he renunciat a comprendre la seva estratègia política ni la seva visió de la ciutat.

dijous, 5 de novembre del 2015

Noves instal·lacions esportives

Aquesta setmana hem aconseguit tancar un acord amb l’Ajuntament de Biure per poder fer ús del seu pavelló municipal mentre no disposem del nou que construirem a Figueres aquest mandat.

Primer de tot, vull expressar el meu agraïment a l’Alcalde de Biure, Martí Sans, i al Regidor d’Hisenda, en Josep Gironella, que en tot moment m’han ajudat per portar aquesta iniciativa a bon port.

Cal dir que ens vam comprometre a descongestionar les instal·lacions esportives figuerenques per tal d’aconseguir que la mainada de Figueres tingui un horari compatible amb la seva vida familiar i escolar. Per fer-ho hem posat en marxa el cobriment de les pistes de l’escola Cusí i la construcció d’un pavelló poliesportiu d’entrenament. La realitat és que el pavelló trigarà tres anys i el cobriment de les pistes, 5 mesos ,i que es feia necessària una solució més urgent. La solució és a Biure, on la Generalitat va construir un pavelló de 800.000,00 € que avui està amb prou feines en ús i que genera una despesa de manteniment a l’Ajuntament de Biure que és un llast important. Davant d’aquesta situació va ser fàcil posar-nos d’acord: signarem un conveni a partir del 2016 pel qual nosaltres ens farem càrrec de la despesa de manteniment i tindrem un ús il·limitat del pavelló. Mentrestant, l’Ajuntament de Biure té l’amabilitat de permetre que els clubs figuerencs facin ús del pavelló fins a la signatura del conveni, sempre que es gestioni a través del servei d’esports de l’Ajuntament.

Crec que és una bona operació: Biure és a 15 minuts de Figueres, hi ha aparcament, l’entorn és encantador i disposem d’un pavelló de 800.000,00 € pel cost de manteniment, sense amortització i sense personal directe.

Dissabte ja el va estrenar el Club de gimnàstica rítmica, que l'endemà va assolir el subcampionat de Catalunya.

dimarts, 3 de novembre del 2015

Cal el vostre ajut

Fa pocs dies Figueres va ser notícia per una acció destinada a detectar casos d’absentisme escolar. Les dades, 14 menors recollits al carrer en horari lectiu - 2 d’ells sense escolaritzar - són esfereïdores, però no són més que una ínfima part d’un problema que va molt més enllà. Molts ens han felicitat per aquesta iniciativa i ens demanen més continuïtat i fermesa en la lluita per eradicar l’absentisme. D’acord, però  tinguem clar que les mesures de força  no fan res si no hi ha un projecte al darrere. No n’hi ha prou: més enllà de criminalitzar, calen esforços per fer entendre la necessitat d’acudir a escola. Castigar, penalitzar, obligar… no resol mai l’arrel del problema. Acompanyar els menors amb els seus tutors i fer que els  portin a classe serveix  per netejar algunes consciències. Però cal una gran feina de sensibilització i molta pedagogia per fer comprendre a l’entorn social i familiar d’aquesta mainada la necessitat d’una escolarització regular. I per a això calen moltes eines. Algunes les tenim; d’altres les estem buscant. No és fàcil, per això ens cal escoltar els que en saben i buscar ajut de professionals per continuar treballant globalment, com ja s'està fent, amb les famílies, l’escola i tot l’entorn. Malauradament, els resultats  no són  mai immediats. No ho hem de perdre de vista. Com tampoc no podem obviar que el problema no es resol portant els nanos a escola sense treballar les situacions que s’amaguen darrere cada cas.

Per tot plegat ens cal la col·laboració de tots els ciutadans en la detecció dels casos d’absentisme. Si veieu mainada en edat escolar rondant pels carrers ho podeu fer saber a la Guàrdia Urbana. Sabem que és només un primer pas, però necessari.

Aquesta problemàtica és una més de les que ens hauríem de fer reflexionar sobre el paper de la policia a la ciutat, com a regidor de la G.U puc comprometre’m a tornar els nens a l’escola però si no trobem camins per a evolucionar i que tothom comprengui la necessitat d’educar i incloure els infants a la societat poca cosa podem fer, és ben evident que no puc tenir els guàrdies cada dia buscant nens.
Com és evident que si no ens impliquem com a ciutadans, per exemple en l’incivisme en abandonar deixalles als contenidors, no podem tenir un policia a cada bateria de contenidors, no ens en sortirem com a ciutat.

(article publicat al setmanari Empordà el 03/11/2015)

diumenge, 1 de novembre del 2015

Extracte de la intervenció al cementiri de Figueres el dia de Tots Sants

Ens trobem un cop més al cementiri el dia de Tots Sants per a recordar els represaliats a Matthausen i tots els perseguits en els conflictes del segle XX. Com cada any és molt importat que ho fem en homenatge a les víctimes però, sobretot, per aprendre de la història. Un cop més recordem els milers de refugiats que van passar pel que avui és l’Avinguda Perpinyà camí de l’exili i que van ser acollits amb desigual sort a França, a les platges d’Àrgelés, i a Mèxic amb major fortuna. Fugien de la presó i la mort o d’ambdues coses.

Avui tenim els refugiats de Síria que pugnen per entrar a casa nostra fugint de la presó i la mort o de coses pitjors, com l’esclavatge sexual o fer de nens soldats. Em colpeix profundament que després del que van passar els nostres avantpassats fem plantejaments de si els hem d’acollir o no perquè ens volen prendre la feina. Diu molt poc de nosaltres com a societat, sobretot quan la guerra de la qual fugen comença a l’Afganistan i no sabem ni on acaba, si com ahir al Sinaí o la frontera turca, és una guerra en la qual nosaltres som part. Només un exemple: l’Estat Espanyol, que és un actor menor en aquest conflicte, porta 106 morts, més els que hem causat i 3.600 milions d’euros de despesa militar. Se’m fa molt difícil escoltar alguns plantejaments sobre acollir o no refugiats.

Avui hi ha una altra cosa que em dol, que és que havíem aconseguit que en aquest acte hi fóssim presents tots els partits i avui n’hi ha un que no ha vingut però ha portat un ram fa una hora. Crec que la unitat és essencial per a evitar que els conflictes es repeteixin. Ara bé, mentre seguim acudint a aquest acte cada any tenim la seguretat que podem pensar en un món millor!