dijous, 29 de desembre del 2011

Aire fresc al progressisme gironí

En el dotzè congrés del PSC a Barcelona vam dirigir-nos cap a un nou horitzó. Catalunya necessita un partit socialdemòcrata fort i cohesionat que sigui capaç de respondre als molts reptes que ara mateix tenim. I nosaltres acabem de posar els fonaments per oferir una alternativa de progrés a la gestió que la dreta fa de la crisi.

Cal extraure lliçons del que ha succeït al PSC a nivell nacional per ser capaços d’aplicar-ho també a Girona; s’ha escollit un primer secretari per vot secret i directe. Aquesta transparència és pròpia dels progressistes del segle XXI, i els socialistes gironines no hi podem ser aliens. Cal que aprenguem la lliçó i abandonem tics del XIX: prou de pactes i quotes per escollir la direcció a Girona.

La transparència i la democràcia ens acostarà al que demanen la societat i els afiliats. Ara bé, té una repercussió més important, que és imprescindible traslladar a Girona, ja ens permet calibrar el pes de les idees dins l’organització.

Al congrés nacional s’ha palesat que, tot i una campanya mediàtica potent, els suports d’alguna candidatura han estat migrats. Això ha passat perquè s’ha comptat amb quotes que no responien a la realitat.
La dinàmica democràtica encapçalada per en Pere Navarro i una nova generació de polítics, entre els quals ens incloem molts, no ha de tenir aturador a Girona. Convé abordar amb serenor el Congrés de la Federació, però ho hem de fer votant, sabent quins són els suports de què disposem cadascun de nosaltres. Per al progressisme del XXI ningú no és un autèntic candidat si no passa per un procés democràtic, ni cap idea és bona si no es discuteix i es vota.

És necessari integrar tots els actius, però abans la democràcia interna ha de parlar alt i clar. Estic convençut que convé escollir el primer secretari de forma democràtica, sense pactes previs. No pretenc amb la meva proposta escombrar ningú; al contrari, vull integrar tothom, però sabent qui som tots plegats.

És hora, doncs, de construir un PSC més progressista i transparent a comarques gironines. Un PSC que representi la immensa majoria dels gironins i gironines, que sigui capaç de definir-se en tots els reptes que tingui al davant. Per fer-ho, la meva recepta és transparència, democràcia i renovació, sense etiquetes prèvies. Em fa riure quan alguns socialistes gironins es reivindiquen davant de la resta com a catalanistes. No som gent d’etiquetes. Personalment, no accepto que ningú al PSC pretengui ser més catalanista que jo mateix.

Si complim rigorosament amb els principis de democràcia que ens ha ensenyat el dotzè congrés, el nostre serà un partit amb un futur immillorable. Qualsevol pacte de quotes sota una catifa ens condemnarà irremeiablement perquè ens allunya del que som: progressistes del segle XXI.

No estic disposat a prestar-me a acords sota un objectiu d’unitat que eviti la presa de decisions democràtiques i malmeti un més que necessari debat d’idees. Convé unitat, però després de votar.

(article publicat al Punt Diari el 29 de gener de 2011)

diumenge, 11 de desembre del 2011

Temps al temps

Avui us deixo unes imatges del darrer Ple, que recullen la meva interpel·lació a l'alcalde sobre la tristament cèlebre "Memòria de Gestió"

La qüestió d'aquesta publicació encara dóna voltes (i més que en donarà) i cada vegada esdevé més greu davant la total manca de transparència de l'alcalde.

Aviat sabrem qui va pagar aquest album de fotos ad maiorem gloriam de Santi Vila i a canvi de què.
Temps al temps.

dimarts, 6 de desembre del 2011

Ara va de debó!

El proper dimecres (demà) comencem les negociacions amb el govern per intentar pactar el pressupost per al proper any. Tot i tenir majoria, l’alcalde Vila fa bé d’intentar obtenir el suport de l’oposició per tal de confegir un pressupost forçosament restrictiu; dic que fa bé políticament per no assumir sol unes mesures que segur que seran impopulars.

Com a pas previ al pressupost, s’ha de posar sobre la taula l’elaboració d’un pla de sanejament; aquell que fa quatre mesos negaven haver de fer, i em titllaven pràcticament d’il·luminat; doncs ves per on aquí el tenim. La situació és gravíssima, amb un dèficit de 8.000.000 d’euros de l’any passat, als quals n’hi haurem d’afegir 6.000.000, més probablement 1.000.000 d’euros de factures sense consignació. El fet de fer un pla de sanejament és, ras i curt, posar per escrit com es pagarà el dèficit, i finançar-ho amb un nou préstec. Això a hores d’ara és el que més em preocupa; qui ens deixarà 5.000.000 euros? Quin banc o caixa està en disposició de fer aquest préstec? Sobretot si tenim en compte que en Santi Vila va maquillar la previsió d’ingressos en uns 6.000.000 euros i ara òbviament es constata que no s’han fet els ingressos previstos. Si em permeten la comparació amb l’àmbit privat, la situació és equivalent a anar a demanar un préstec amb la nòmina falsificada. Si ens deixen els diners, a quin interès? Al 8%? Al 10%? No ho sé, però si tenim en compte que les emissions de bons de l’Estat es paguen al 7% a Europa, la resposta serà dolenta, segur, per nosaltres i els nostres fills.

Pel que fa al pressupost, la nostra proposta passa per mantenir la despesa social, i de promoció econòmica. Caldrà veure quin paper juguen la cultura i el turisme en la qüestió del manteniment de la inversió en promoció econòmica. El que sí que tenim clar és la necessitat de retallar pel que fa a la despesa en càrrecs eventuals, que ascendeix a més de 300.000 euros, i el replantejament d’inversions a les quals ens hem oposat frontalment com l’spa gegant de la Plaça de Braus o el parc de les confessions.

Es planteja un futur d’ajust partida per partida, però amb unes línies marcades d’inici, que han de ser ben clares en la priorització de la despesa en les persones per viure un any 2012 que s’albira terrible, i que no podem intentar passar a cop de frivolitat, entre altres coses perquè en matèria econòmica el senyor alcalde no té cap credibilitat.

(article publicat al setmanari Hora Nova el 6 de desembre d'enguany)