dilluns, 13 d’abril del 2009

Políticament IN....correcte

Avui m’agradaria plantejar-vos un debat polític agosarat, quasi extrem.

No fa gaire vaig assistir a una conferència en la qual es varen pronunciar les següents paraules:

“En 1938, en Ginebra un grupo de judíos realizó una acción de castigo en la que se ejecutó a un jerarca del régimen nazi en respuesta a la represión sufrida por el pueblo judío en Alemania. Unos meses más tarde se produjo una nueva acción en París en la que se ejecutó de nuevo a un político nazi. Dichos acontecimientos desencadenaron la “Noche de los cristales rotos”(…)”

I si ho escrivíssim així?

“En 1938, en Ginebra un grupo de terroristas judíos realizó un atentado en el que asesinaron a un dirigente alemán en protesta por el trato dado a los judíos en Alemania. Unos meses más tarde se perpetró un nuevo atentado en París, donde fue asesinado un político alemán. Estos asesinatos desencadenaron la “Noche de los cristales rotos”(…)”

Les primeres línies son extretes de la conferència de Jorge Semprún al Castell de Sant Ferran el mes passat, i les comparteixo en la seva integritat. El que he intentat escriure en l’altre paràgraf és el que avui dia resultaria políticament correcte. Sovint, si no sempre, el que és políticament correcte utilitza paraules que allunyen els fets de la realitat i confonen els ciutadans en la formació de l'opinió.

La meva conclusió és que els polítics hem de canviar la forma d’expressar-nos: cada vegada estem més lluny de tothom! ¿Al carrer, qui, fora dels polítics, fa servir expressions com: tancar files, desgast polític, tacticismes, interès polític, donar suport, recolzar, majoria silenciosa, perpetrar, tensions de tresoreria, comtessa electoral, deslleial, ciutadania, “amics i amigues”, “bascos i basques”... i tantes altres que no val la pena repetir?

M’agradaria saber què en penseu...

dilluns, 6 d’abril del 2009

Dungeons

Ahir diumenge, vaig ser a la seu de l’associació de veïns dels Cendrassos per assistir a la posada a disposició del local perquè el jovent de Figueres hi pugui practicar jocs de rol.

La veritat és que em sembla una iniciativa molt interessant: és una gran manera de fer ciutat i de rendibilitzar els locals. Haig de dir que per ser un diumenge a les 4 de la tarda hi havia força gent, a part dels jugadors. Velles amistats d’Espolla, en Francesc Canet i la directora de l’IES Cendrassos, la Mercè Castelló, en Joan Oliva, la Carme Mínguez.

Com us dic, la iniciativa és molt interessant, però el que més m’ha agradat del fet ha estat en clau personal: jo hi havia jugat molt, a jocs de rol, i en la conversa que he tingut amb els joves he descobert que, d’això, no fa tant. Els he dit que jo jugava al Dungeons & Dragons; s’han limitat a dir-me que ara són a la versió 4, però que essencialment és igual! Daus de 20 cares, personatges bons o dolents segons el paper que t’assigna el màster... en definitiva, he descobert que fa “només” 14 anys que jo jugava a això. S’han quedat molt sorpresos que sabés de què parlaven, suposo que dels que no tenien menys de 30 anys, excepte la Núria, era l’únic que sabia què era un joc de rol sense haver-ho de llegir.

Com a representant de l’Ajuntament m’ha tocat dirigir-los unes paraules que, si us sóc sincer, m’han dut molts records: els he explicat que vaig arribar a tenir un mag de nivell 10 (un mala peça) i que després d’un any de treballar-lo, en Lluís Puigbert me’l va liquidar (en el fons, s’ho mereixia, però li havia agafat carinyo). Ha estat un parlament interessant perquè no és cert que els joves no escoltin... potser és que els polítics ni ens hi dirigim adequadament ni els oferim o demanem coses que siguin del seu interès.

Com a conclusió: potser ha estat el tema, però m’he adonat que a la ciutat les persones van canviant, i que és bo que el Tinent Alcalde sàpiga jugar al Dungeons i que es vesteixi de negre quan va informal.Sabeu una cosa? El millor de tot és que m’han convidat a jugar i que penso acceptar. Diumenge vinent no: haig de fer de polític serio i dinar amb la plana major del PSC amb motiu dels 30 anys d’ajuntaments democràtics, però l’altre...