diumenge, 4 de novembre del 2018

La casa natal


La Diputació de Girona s’estima molt Figueres. I no és per a menys, perquè és de les ciutats que li costa menys diners de tota la demarcació; a canvi, poden venir de tant en tant a fer-se una fotografia convidats per l’Alcaldessa, signen al llibre d’honor de la ciutat i els porten a fer un passeig per la vila amb la convicció que tot està perfecte i que tot és magnífic. Aquesta vegada, la promesa són 500.000€. El que ja sap tothom és que, d’aquests diners, no en veurem ni un cèntim, com en tantes altres ocasions; sobretot, si els ha de demanar l’actual govern municipal.

La responsabilitat d’aquest desgavell, evidentment, no és de la Diputació de Girona. Fins i tot pensem en la seva bona voluntat i ganes de participar en els projectes que pugui engegar Figueres. Però és evident que si des del govern només se’ls demana que els vinguin a veure i prometin diners a la premsa, i prou, doncs, ho fan, i llestos!

Fa pocs dies li ha tocat el torn a la Casa Natal de Salvador Dalí. 500.000€ euros que han promès; i que podrien haver estat 1.500.000€, com van prometre per al Museu del Circ, o, ja posats a fer, podrien haver dir allò de: cap problema, ho paguem tot! Al capdavall, l’Ajuntament de Figueres no els els reclamarà, aquests diners, tot i tenir el projecte de rehabilitació des de fa dotze anys. I, si l’Ajuntament no fa res, difícilment la resta d’administracions poden fer res.

No és la primera vegada. S’han previst subvencions des dels pressupostos Generals de l’Estat per la Casa Natal que s’han perdut perquè el propi govern municipal no ha sabut, o pogut, demanar-les ja que té el projecte de rehabilitació totalment aturat. La darrera gestió coneguda a Madrid, va ser la fotografia de l’Alcaldessa amb el llavors Ministre Wert.

Curiosament, en el que portem de mandat només s’ha aprovat una sola cosa pel Ple Municipal relativa a la Casa Natal, fa poques setmanes, i és la creació d’una partida pressupostària de 10.000€ per encarregar-ne el projecte museològic; curiosament, dic, perquè ens pensàvem que això ja estava fet i encarregat, però sembla que no. Per tant, com en el nostre govern és habitual, el més calent és a l’aigüera; i tot sembla indicar que aquesta és l’aigüera per la qual s’escolen aquest mandat, aquest govern i, si ens descuidem, aquesta ciutat.

No sabria dir quantes rodes de premsa ha fet aquest govern respecte de la Casa Natal en aquest mandat i en l’anterior. Total, per no dir ni fer res excepte posar unes fotografies gegants per tal de tapar que els baixos de l’edifici estan plens de porqueria. Aquesta és la metàfora del govern de Figueres: posar fotos per tapar la porqueria. 

Aquest article ha estat escrit per l'Alfons Martínez i aparegué publicat al setmanari Hora Nova el passat 30 d'octubre

dimarts, 9 d’octubre del 2018

Tant se'ls en dona

Ha quedat demostrat que quan la nostra Alcaldessa diu que una cosa és mentida, sol ser veritat, i viceversa. Ara ha passat amb les obres al carrer Ample de Figueres: ens deixarem perdre una sucosa subvenció del cost de la reforma, que encara no ha començat perquè en aquesta ciutat es fan les coses tard i malament, la planificació és un desastre i, a sobre, es menteix a cor què vols. Es demanaran responsabilitats i, com sempre, la culpa serà d'un altre; com sempre, els convergents (pedecats) passaven per allà i no en saben res.

Al passat ple del mes de setembre es va preguntar al govern per les diverses obres a tota la ciutat i se'ns va respondre que es feien així per poder comptar amb les subvencions de la Generalitat,  ja que cal fer-les ara, i amb una planificació de bojos, per tenir-les acabades per Nadal o, més ben dit, abans que acabi el 2018, perquè si no, no ens donen els diners. Doncs com que s'ha planificat malament, a corre cuita i sense un calendari clar (a banda d’anar obrint rases en un carrer i que l’endemà desapareguin els treballadors), resulta que tot està tan col·lapsat que si tanquen el carrer Ample, el caos seria absolut, i el resultat de tot plegat és que no poden fer les obres.

Ens van dir que tot estaria per Nadal, i no serà veritat. I Figueres perdrà diners mentre continua aquest govern cada vegada més inoperant, amic dels seus amics. I continuarem havent d'aguantar l’arrogància que provoca la incompetència, sobretot de la nostra Alcaldessa en excedència, que viu lluny de Figueres, i l’aquiescència de la resta del seu govern, que calla i acata qualsevol cosa. Això ja fa temps que no és un govern, sinó una farsa que perjudica greument a tots els figuerencs. I el pitjor de tot és que tant se’ls en dona.

diumenge, 16 de setembre del 2018

Una proposta per Figueres

Avui us deixo un video que vaig penjar a les xarxes socials fa un parell de dies  amb una proposta per fer sortir Figueres de l'Atzucac en què es troba


dimecres, 12 de setembre del 2018

Terra cremada

Ha passat un mes des del darrer Ple Municipal. Sembla que aquest govern ínfim, en constant descomposició i permanentment de vacances, a hores d’ara encara no s’ha posat a treballar en el que fa mesos que sabia: que una majoria del plenari vol la municipalització del servei d’enllumenat i parcs i jardins. No només no ha començat a treballar sinó que la incansable impostura de la primera autoritat de la ciutat, ara, busca viaranys administratius per no complir el mandat del Plenari. La qüestió, és no fer el que demana la majoria.

El nostre Grup Municipal va votar a favor de la contracta d’escombraries que es va aprovar fa uns mesos. Aquest vot favorable va estar negociat amb el regidor Quim Felip ja que ha acabat essent impossible parlar amb l’Alcaldessa sense que et llenci un moc o un exabrupte després de tres frases.

Amb el regidor Felip, es va arribar a un seguit d’acords entre els que hi havia la municipalització d’aquests serveis i estudiar, també, la municipalització de la recollida d’escombraries en el temps que durarà la contracta, que serà d’uns quatre anys. Endarrerir tres o quatre anys la municipalització d’enllumenat i parcs i jardins suposa, a la pràctica, eternitzar tots aquests serveis, escombraries inclòs, ja que mai li anirà bé a l’Ajuntament fer una despesa global de 14 ó 15 milions d’euros. La dreta s’excusa amb qüestions tècniques, no contrastables, per mantenir el servei privatitzat. 

Ara, la tàctica és demorar el procés de municipalització amb informes, processos, terminis, estudis i un llarg etcètera de tràmits que ja haurien d’estar fets; com sempre, no han fet res. No només això, sinó que ha de fer aflorar 1 milió d’euros i preveu fer-ho de les partides pressupostàries més sensibles del Pressupost Municipal. La qüestió, com deia, és no fer el que demana la majoria i, si no hi ha més remei, posar en pràctica la política de terra cremada que tant li agrada a Marta Felip, perquè no creixi l’herba per allà on passa ella.

Fins a on ens portarà Marta Felip? Fins a on caldrà aguantar la seva estúpida arrogància i menyspreu vers els ciutadans de Figueres? La política d’obres a la Plaça Tarradellas, Plaça Escorxador i Carrer Peralada és una prova de la incapacitat de governar que ha demostrat.

Les advertències de la Intervenció Municipal, a les que ara s’agafa l’Alcaldessa, són relatives ja que el informes no diuen res del que s’esbomba als quatre vens. Tampoc és que la Sra. Alcaldessa en faci massa cas de la Intervenció municipal. Evidentment, serà difícil fer aflorar 1 milió d’euros si a cada Ple apareixen factures al calaix del senyor Masquef o aplica la repartidora sense control la mateixa Alcaldessa.

No només estem davant una pèssima gestió, i mala praxis, sinó a l’enfonsament d’una manera d’entendre la política que cap ciutat o pressupost, és capaç d’aguantar: incompetència, arrogància, dilapidar diners públics. Tot, per aguantar un Ple més a la cadira; aquesta és la trista realitat.  

Aquest article ha estat escrit per l'Alfons Martínez, que a partir d'ara col·laborarà de manera freqüent en aquest blog.

diumenge, 9 de setembre del 2018

Nota de premsa

El PSC acusa al govern de Felip de tenir abandonada la zona oest de Figueres


La junta de seguretat extraordinària d’ahir és un és una mostra més de la degradació de la situació fruït dei la inoperància del govern amb una de les zones més poblades de Figueres

La situació és insostenible i causada per l’abandonament d’ençà que Felip es va voler quedar amb un govern de només cinc regidors

No es pot intentar resoldre la situació sense convocar a tots els actors implicats. I en aquesta junta de seguretat no s’ha convocat a l’associació del barri de Sant Joan.


Després dels talls de llum constants que han hagut de passar els veïns del barri del Culubret i de tot l’oest de la ciutat que s’han intensificat en els darrers dies, la situació és insostenible. S’ha arribat a aquesta situació per la deixadesa i la ineficiència del govern de Marta Felip.
Davant la gravetat de la situació s’ha convocat una junta de seguretat extraordinària en la que el PSC ha estat present en la persona del regidor Alfons Martínez.

En aquesta junta, ha quedat palesat que el govern de la ciutat té desatesa la zona Oest de la ciutat, que es troba en una situació insostenible i fruït de la deixadesa del govern Felip. La darrera reunió entre els diferents actors, Ajuntament, Generalitat i Endesa fou el de març de 2018; hem hagut d’esperar dos mesos de talls diaris perquè l’Ajuntament mogui fitxa i convoqui la Junta.

Per al PSC la reunió d’ahir és l’evidència d’un fracàs, és un acte de maquillatge de l’alcaldessa ja que no s’hi ha convidat a l’associació de veïns del barri de Sant Joan. I és molt difícil redreçar una situació tant complexa sense que hi participin tots els actors implicats. La falta de lideratge polític, i el desinterès de Felip provoca, a més, que el problema a la zona oest s’estigui estenent a tota la ciutat de Figueres.

Segons Martínez “la degradació de la situació a la zona oest de la ciutat i en especial els veïns del Culubret, és fruït de la deixadesa del govern de Marta Felip amb els barris de la ciutat. A més, quan la situació es degrada fins al punt actual, es convoca una junta de seguretat de cara a la galeria que no pot revertir res, ja que no s’hi convida a un dels actors claus. La manca de lideratge mostrada per Felip només fa més profund un problema gravíssim”.

dijous, 6 de setembre del 2018

Visita al parc bosc

Vaig anar a veure el parc bosc després de llegir la premsa i a les escales ja vaig quedar clavat.
Menys escriure i més treballar!...



dilluns, 3 de setembre del 2018

Valoració de l'Acústica


L'acústica ha acabat i com sempre ha estat un èxit. Cal felicitar i encoratjar tothom que la fa possible però també criticar qui no valora la cultura a Figueres.

dilluns, 9 de juliol del 2018

El govern i la seva incapacitat


A cada Ple Municipal queda més evidenciat que el govern és totalment incapaç de governar ni de fer una mínima gestió eficaç de l'Ajuntament. No poder aprovar, per exemple, un reconeixement de crèdit és la prova de la incapacitat de governar una ciutat de més de 45.000 habitants. L'actual govern es un àrid desert del que, a més, la seva principal responsable ja està de sortida fa temps.

Aquest (des) govern, si realment tingués el més mínim interès per Figueres hauria de plegar. Especialment la Sra. Alcaldessa que ha demostrat ineficiència, incapacitat, desinterès i que en resum no s'estima Figueres. Prova d'això: el lamentable estat d'una ciutat que no pot resistir gaire més temps tanta incompetència.

diumenge, 24 de juny del 2018

No hi ha festa al barri

Enguany no es farà festa als barris de l’oest de la ciutat: a Coordinadora d’associacions de veïns Josep Casero ha anunciat que no celebraran festa a conseqüència de la inseguretat en la qual han de viure els veïns i les veïnes.

Em sap molt greu que s’acabi així. Al principi de mandat, com a tinent d’alcalde i regidor de seguretat, vaig ampliar el dispositiu Icària per destinar més hores de presència de la Guàrdia Urbana a Juncària, Cresques Elies, Culubret i Sant Joan; vam instar tot tipus de controls per lluitar contra el frau elèctric i vam iniciar inspeccions als locals comercials i de restauració per fer complir les ordenances.

Vam fer tot el possible per desallotjar el bloc del carrer Mandri, i ho vam aconseguir després de molt esforç de la Guàrdia Urbana, de Mossos d’Esquadra, dels Serveis Socials i dels savis del Barri de Sant Joan. Això va portar pau als barris; es van acabar les barbacoes i les piscines a mig carrer; va disminuir el vandalisme. En suma: es va millorar molt durant uns mesos.

Avui tot el que es va fer no existeix; les coses han tornat a anar de mal en pitjor i no hi ha qui pugui viure en pau allà.

Marta Felip ha posat  la seva inquina política per davant de la convivència i de la igualtat cultural i social. En aquella zona de la ciutat no guanya les eleccions –de fet el 2015 les va guanyar el PSC- i, per tant, per a ella és com si no existís;  aquest és el seu tarannà polític: si a algun lloc no li ballen l’aigua, per a Marta Felip deixa d’existir.

Ella i només ella és responsable de no haver augmentat el pressupost de serveis socials per pal·liar els greus problemes que viu el barri de Sant Joan, d’haver retirat els dispositius especials de GU i d’haver impedit la posada en marxa d’una unitat administrativa per tramitar les inspeccions de la GU a locals i poder sancionar els locals incomplidors. Per cert, més d’un any i mig després d’estar previst, ara ho ha posat en marxa en un altre exercici de cinisme polític.

Només se m’ocorre una sol·lució: marxi, senyora Felip, i deixi que algú que estimi Figueres governi.

dijous, 14 de juny del 2018

Ho podem fer millor


Ja han passat uns dies de l’anunci que l’Alcaldessa ens deixa sense que el canvi s’hagi produït, i sense que, aparentment, s’hagi de produir ni en breu ni més endavant. Fer de polític local fa que siguis molt proper a tothom;  de fet, això és el que m’agrada d’aquesta tasca:  poder parlar i sentir què passa a la ciutat escoltant els veïns i les veïnes. Doncs bé: darrerament, quan camino la majoria de la gent que em para és per preguntar-me quan posarem fi a aquesta situació o per dir-me que un govern de 5 persones que ni tan sols remen en la mateixa direcció no és viable. Sempre contesto que els socialistes hem proposat un govern de concentració a la resta de l’oposició i que, tot i que no hi ha entusiasme, les coses han canviat de 15 dies cap aquí, i hem passat d’una negativa rotunda a escoltar i valorar la possibilitat de fer un govern de progrés.

Entenc perfectament els recels d’alguns grups perquè l’Ajuntament està literalment desballestat, sense cap direcció i en una inactivitat i ineficàcia flagrants causades bé per una manca de lideratge polític a les àrees respectives de cadascun dels regidors o bé, en altres casos, per una mala política. Aquest és el cas de Cultura, on, d’una banda, el buit causat a  la direcció tècnica del teatre per jubilació i de l’altra, el trasllat del cap a una administració eficient i endreçada deixen l’àrea en un a situació compromesa.

L’altre problema greu és la nul·la gestió de l’àrea de personal de l’Ajuntament. Hem arribat al punt que una treballadora que va demanar prejubilar-se el febrer amb data d’efecte 6 de juny no ho ha pogut fer perquè ni tan sols s’ha tramitat l’expedient. Realitat dels treballadors i treballadores a banda, no tornaré a fer un llistat de tot el que no funciona a la ciutat perquè tots ens ho sabem, però sí que tornaré a apel·lar a la generositat de tots els grups per iniciar un nou període que posi remei als problemes més greus de Figueres. I ho faig sense personalismes:  només demano seure i posar fil a l’agulla.

dimarts, 29 de maig del 2018

Visita a l'Alcaldessa


Divendres passat vaig poder tenir una reunió a l’Ajuntament de Vilafant amb l’Alcaldessa Consol Cantenys. No feia gaires dies que li havia demanat conèixer la part del seu nou projecte de POUM que fa referència a l’estació del TGV “Figueres-Vilafant”. La reunió va ser cordial i productiva i vaig poder constatar que a Vilafant ho tenen tot molt embastat per desenvolupar la zona propera a l’estació amb equipaments i zones d’aprofitament privat distribuïdes amb criteri i responsabilitat; també preveuen la preservació d’una gran zona de garriga i, sobretot, una distribució dels accessos a l’estació i, per tant, de connexions amb Figueres molt racional i ajustada al planejament supramunicipal actualment en vigor.

És evident que Vilafant viu d’acord amb una realitat molt discutida fa uns anys, però avui indiscutible, que no és altra que l’existència de l’estació amb els dos amples de via situada al bell mig de la conurbació Figueres-Vilafant, una estació que -no ens enganyem- està a 15’ caminant del centre de Figueres. El que veig és que a Figueres no fem res; sembla que aquesta realitat no existeix, fins al punt que l’avanç de projecte de POUM de Figueres n’obvia existència i segueix apostant per no fer res, per seguir amb els passos a nivell al centre.

M’agradaria saber si des de l’Ajuntament de Figueres algú s’ha posat en contacte amb Vilafant per a coordinar els dos nous POU. Però ja puc endevinar la resposta a la vista del que hi ha escrit al nostre avanç de planejament.

Cal que qui mana avui a Figueres accepti que l’estació existeix i, en conseqüència, en dignifiqui l’accés, la incorpori al planejament i asseguri la construcció de les rondes per a accedir-hi. O, simplement, cal que, davant del col·lapse en què es troba, deixi pas.

dimarts, 15 de maig del 2018

Rectifiquem!

Avui Figueres no està bé, no s’hi viu bé, un 42 % de les famílies figuerenques són pobres i un 16 % estan extrema pobresa. El balanç dels darrers 12 anys de govern és pobríssim, no hi ha matisos, com és indiscutible que tot i estar liderat per la dreta els partits d’esquerres hem participat d’aquests governs.

Fa uns dies Albert Testart publicava un article en aquest mateix setmanari on instava a l’esquerra Figuerenca a rectificar la posició política per tal de revertir aquesta situació i urgia a fer-ho imposant els nostres postulats amb la força de que disposem en aquest moment, que és majoritària. La realitat és que Testart definia bé el diagnòstic en estima que hem cedit l’agenda política a la dreta. Jo només exclouria el període en que l’Alcalde Vila va disposar de majoria absoluta, ho hem fet, tots i totes, pensant en el millor per la ciutat i sempre esperant una lleialtat que s’ha revelat inexistent en els governs del PDECAT, inexistent no amb nosaltres sinó amb els Figuerencs i les Figuerenques que avui tenen una ciutat destrossada i bruta on no es viu bé.

La col·laboració de l’esquerra figuerenca a la governabilitat de la ciutat ha estat honesta, ho ha estat la del PSC, la d’ERC, la d’Iniciativa i també la de la CUP, alguns ho hem fet participant en governs, altres sostenint-los i altres permetent l’aprovació d’un pressupost a canvi d’elements molt concrets, i potser menors. Ara bé, no hem estat capaços de què la col·laboració sigui exitosa per a la ciutat, ens hem limitat a fer accions puntuals molt necessàries en àmbit de seguretat, dels esports i en qüestions de rigor pressupostari. No ha estat exitosa en els àmbits que són decisius per al futur com són l’urbanisme, la cura de les persones, la cultura i la promoció de la ciutat; quan hem volgut fixar criteri polític en aquests àmbits els governs municipals s’han trencat perquè des del PDECAT s’ha seguit amb el seu propi full de ruta, en dos ocasions en els governs de coalició amb nosaltres.

Mentrestant, i Testart ho encerta, des del primer pis d’Alcaldia s’han construït estructures de capil·laritat associativa, jo en diria clientelar, i estructures de poder a molts àmbits, des de les empreses municipals a algunes associacions de veïns o en organismes controlats per l’Ajuntament com la Fundació Clerch i Nicolau que fan i desfan amb una opacitat impenetrable. També s’han anat col·locant peons a tot arreu on els és possible, que han desembocat en la pràctica col·locació de l’actual executiva del PDECAT a sou de l’Ajuntament o d’estructures paral·leles a l’Ajuntament.

El diagnòstic és greu, no tant per als partits i els lideratges sinó per als figuerencs i les figuerenques que pateixen un Trujillisme que els ha portat a l’actual situació. El fet que sigui greu no vol dir que no es pugui curar, però l’esquerra globalment considerada ha de canviar de marc mental, d’estratègia per a aconseguir una victòria clara a les eleccions locals de 2019. El camí fins les properes eleccions és llarg i tortuós perquè a la batalla esquerra-dreta s’hi suma la situació nacional que dinamita les relacions entre els propis partits que en el futur haurien de liderar el consistori cap a un nou futur. En posaré un exemple, en un moment en el que al ple hi ha 10 vots de partits progressistes i com a mínim 4 vots de centre liberal contraris al govern de Marta Felip, una i altra vegada ERC o la seva portaveu, han donat suport al govern quan aquest ho ha sol·licitat però també hem anat detectant que les formes de Marta Felip fan inviable entendre’s amb una col·laboració lleial; els socis són lleials, el govern no.

Crec que és important canviar l’agenda política i implementar polítiques d’esquerres durant el darrer any de mandat, menys festetes i subvencions i més reformes estructurals, més carrils bici i menys cotxes a la rambla, menys privatitzacions i més eficiència en el serveis, començar a fer canvis en els òrgans de representació i direcció, si el govern està en minoria, per què copa totes les estructures de poder? Per què entre tots no comencem a rectificar?

El que proposo és perfectament possible amb l’actual configuració del Ple que no és res més que un canvi en la direcció política que enterri el programa electoral del PDECAT, no proposo un canvi d’alcalde que avui és impossible amb la llei a la mà. El problema rau entre d’altres en la, per ara, ingènua actitud d’ERC que sovint aguanta un govern de dretes llastimosament inoperant a l’espera que vinguin temps millors; l’excusa és petita i matussera perquè és ben evident que la capil·laritat clientelar de Marta Felip o Jordi Masquef va treballant, n’és un bon exemple el pregó o el disseny d’unes Fires a mida d’un segment de votants clarament alineats amb el PDECAT.

Des d’aquesta tribuna, i d’altres, he criticat aquesta actitud d’ERC i se’m replica per altres vies que seré el responsable d’enterbolir les relacions ERC-PSC i que això provocarà que no hi hagi un govern d'esquerres, però sovint tinc la sensació que l’entesa PDECAT-ERC és sòlida i la portaveu d’ERC no acaba de veure aquest gir cap a l'esquerra que necessita aquesta ciutat. No fer-ho, entenc, seria continuar amb la inacció del govern municipal que poc a poc es mostra més inoperant excepte en la pràctica, com deia, de la capil.laritat associativa deixant de banda, entre altres coses,  el drama social i ciutadà que pateix figueres i ens prepara més del mateix per d’aquí 1 any.

(article publicat al setmanari Empordà el 15 de maig d'enguany)

dimarts, 1 de maig del 2018

No cal privatitzar res

El Govern de Figueres prepara una licitació per donar la concessió de l’enllumenat i la jardineria de la ciutat a tercers privats.  El resultat serà que aquests serveis, després d’haver estat gestionats per una companyia amb participació pública,  passaran definitivament a mans privades. No podem admetre-ho. Des d’una perspectiva d’interès dels ciutadans i les ciutadanes és bo que la gestió d’aquests serveis sigui en mans públiques, bé per abaratir el cost,  bé per revertir-ne els possibles beneficis a tots els ciutadans i les ciutadanes; és més, una de les condicions per les quals vam votar favorablement al contracte d’escombraries era, precísament, la municipalització dels serveis d’enllumenat i jardineria.

És ben evident que avui al ple de Figueres la majoria correspon al centre-esquerra i farem un mal favor a la ciutadania si permetem que la dreta minoritària, que ostenta el govern, privatitzi un servei que és excel·lent en jardineria i que si no és prou bo en enllumenat és perquè els governs de CiU -que sempre han governat en majoria o, quan ho han fet en coalició, han mantingut la regidoria competent-, no han invertit gens en la modernització de l’enllumenat.

De fet, a principi de mandat, i amb nosaltres al govern, es va preveure una inversió anual d’1.000.000,00 € per a la renovació de l’enllumenat, que és evident que el govern de Marta Felip no ha dut a terme.  A banda d’altres aspectes, cal tenir en compte que la renovació implica un estalvi del 30 % en consum , estalvi que havia de servir per finançar la inversió.

Ara, com que la inversió i la feina no s’han fet, Marta Felip es veu obligada a privatitzar el servei per tal de recuperar temps; per això malbaratarà els diners de l’estalvi energètic regalant-los a un concessionari privat, furtarà als figuerencs un servei que revertiria en el seu benestar i la seva butxaca i empitjorarà les condicions dels treballadors i les treballadores que s’ocupen del servei i que durant anys han hagut de fer miracles.

És a la nostra mà evitar aquest disbarat, però per aconseguir-ho cal que la perspectiva progressista dels grups a l’oposició, que hi és i som majoria, eviti una altra mesura electoralista de Marta Felip, allunyada dels interessos dels figuerencs i les figuerenques i que només pensa en els seus interessos electorals.

diumenge, 22 d’abril del 2018

Resposta al Sr. Masquef

En un primer moment vam pensar en deixar-ho estar, no dir res pel costum adquirit que de cada cinc paraules que exhala aquest govern, quatre són mentida. Després, i per aquesta mateixa raó, vam decidir respondre al Sr, Masquef atès que actua, igual que l’alcaldessa, amb total impunitat. Tenim la sensació que té assimilat que tots els figuerencs i les figuerenques i els regidors i regidores som uns enzes; com que no és veritat s’imposa contestar perquè vegi que el seu món de confeti i d’ #orgulldeciutat, no és ni de bon tros real.

L’entrevista que va concedir a un setmanari és un compendi de mentides, tergiversacions, mala fe i, encara pitjor, una mostra fefaent que s’ha acabat convertint, no sabem si per excés de regidories o per la poca atenció que les hi dedica, en un autèntic indocumentat que pretén governar la ciutat. Entre que és un indocumentat i l’egolatria i menyspreu que traspúa la màxima autoritat de la ciutat vers els ciutadans i les ciutadanes, transcorre el mandat amb monòtona lentitud. 

Anem a pams. La única veritat és el titular “l’objectiu és mantenir l’alcaldia”, i ho és des de què els “cinc genets” del govern es troben tan contents sols com unes òlibes; mantenir l’alcaldia, al preu que sigui, i evidentment amb totes les prebendes que això comporti, i que els lectors coneixen sobradament. Res més, aquest és el resum del mandat i, també, l’explicació àmplia del programa electoral dels convergents pel 2019, deixem-nos de sigle
s perquè les canvien cada poc i tothom els coneix pels convergents.

És curiós comprovar com després de gairebé dotze anys governant, en els quals han rebut el suport del PSC, d’ERC, del PP, d’IC-V i, encara avui l’incondicional d’ERC i PP, continuen ignorant, menyspreant, el suport rebut i el que reben. Els han recolzat aquests partits pel bé de la ciutat (en el cas de PSC i ERC, a més, perdent suport electoral a canvi), però han estat incapaços de redreçar res, han donat les culpes als altres i no deixaran llegat ni futur. La ciutat quedarà molt pitjor de com la van rebre i faran l’habitual que és donar la culpa als socialistes i a en Joan Armangué, al qui no tenen la més mínima vergonya per culpar-lo dels problemes que ells han generat. 

Menteix el Sr. Masquef quan parla de la responsabilitat del Portaveu Sr. Casellas en la creació d’Ecoserveis, ja que no era ni regidor, i estaria bé recordar perquè va caldre crear aquesta empresa mixta i perquè l’Ajuntament ho va fer en una posició de “debilitat”. El Sr. Masquef té la pell molt fina, sobretot quan se li diuen les veritats, però té la sensibilitat de paper d’estrassa quan es tracta del benestar dels figuerencs en general; sinó, hagués estat més receptiu, per exemple, a les demandes lògiques dels comerciants del carrer de la Jonquera quan demanen un calendari clar de les obres.

Es confon, perquè no en té ni idea, sobre el projecte d’una nova piscina; aquí a més de mala fe hi ha pura ignorància i deixadesa. La realitat és que vam acudir a la UFEC després que l’Alcaldessa ens demanés una piscina de 25 per 12,5 metres i allà es va “parlar” que el cost era d’uns 4 milions d’euros dels que la UFEC o qui guanyés la concessió n’havia d’assumir el 78 %.

La política no es fa mentint, ni afavorint amics, ni exercint capil·laritat clientelar als que tenen tractes amb tu des d’una posició de poder. I no es fa prenent per uns enzes els figuerencs i les figuerenques, per molt que es presenti al gran públic com la “cara amable del règim”. Fins ara tenia un perfil discret, però estem convençuts que amb el temps farà córrer rius de tinta... 

dimarts, 17 d’abril del 2018

Les càmeres i la solució a Figueres


Acabo de llegir que, finalment, les càmeres de seguretat a l’oest de la ciutat seran operatives ben aviat. Ha costat anys; de fet, fins que no s’han fet mocions i els veïns han vingut dues vegades al Ple a reclamar que l’Alcaldessa compleixi la seva paraula ningú de l’equip de govern no ha mogut un dit. Al contrari, el que van fer va ser treure la partida el 2015 i, posteriorment,  durant la negociació del pressupostos del 2016 previs a la nostra expulsió del govern negar-se a incloure el finançament de 240.000 per a aquest assumpte que el PSC reclamava. Aquesta retirada de fons, vehementment negada per Masquef al darrer -ple en un dels ridículs més grans dels darrers anys-, però acreditada als veïns més d’un any abans per la lectura dels emails del propi regidor amb un servidor era la cirereta de l’aixecada de camisa que anaven fent als veïns de Juncària, Culubret, Parc Bosc i Sant Joan.

Vista la situació, és evident que la Sra. Alcaldessa només fa alguna cosa quan el problema es trasllada al mig del saló de plens; altrament, la inoperància és clamorosa. I aquesta actitud de l’Alcaldessa és arriscada i molt perillosa, perquè, llavors, molts col·lectius que esperen solucions per part del govern (solucions que no arriben mai) es poden plantejar algunes preguntes. Què cal fer per tal que s’actuï? Si les persones amb emergència habitacional acampen al saló de plens, potser l’Ajuntament acabarà condicionant algun pis dels que va comprant i el podrà posar a disposició dels necessitats i no es limitarà només a parlar-ne als mitjans? Si es comença a circular amb cotxe per la plaça de l’Ajuntament faran alguna cosa amb la circulació? Si s’omple d’escombraries el saló de plens la ciutat serà més neta? Si les entitats esportives fan un partidet al saló de plens durant el plenari el pavelló es tirarà endavant?

La deixadesa de l’Alcaldessa i el seu equip, potser, poden provocar l’afartament definitiu d’una inoperància que, en aquest cas, comença a ser històrica i inigualable. I pensen continuar així fins que arribin les eleccions de 2019...

dijous, 12 d’abril del 2018

Pla General

Un dels eixos del nostre projecte per Figueres és l’aprovació d’un nou Pla General que permeti a la ciutat modernitzar-se i créixer com una ciutat del segle XXI. Aquest creixement ha de ser en clau de fer la vida millor als ciutadans i les ciutadanes. Volem una ciutat endreçada urbanísticament i social i on tothom es guanyi la vida; una ciutat que retingui els seus habitants i no els obligui a marxar a viure als pobles de la comarca o a la mateixa àrea urbana per gaudir de millors serveis.


Aquest objectiu el marcàvem i el continuem marcant en el nostre projecte de ciutat i el volem plasmar en el nou Pla General. Però voler un nou pla no és renunciar a les nostres idees sobre com ha de ser la ciutat. M’explico: la proposta d’avanç de planejament preveu el manteniment de dues estacions a la ciutat; pràcticament obvia l’existència de l’estació del TGV a ponent i, per tant, perpetua la presència de les vies al centre de la ciutat. Nosaltres, els socialistes, no podem admetre això perquè existeixen documents de planejament supramunicipal que preveuen la retirada de la via del centre i la concentració de la infraestructura ferroviària a ponent; i el més gruixut és que la primera part de la variant del tren convencional de Santa Llogaia a l’estació del TGV ja és construïda! Doncs ara, aprovar un planejament contrari a la realitat legal i física és irreal i nosaltres no hi participarem i ens oposarem amb totes les nostres forces a un projecte que no és real més enllà de voler fer malbé el llegat dels socialistes i d’en Joan Armangué.

dilluns, 19 de març del 2018

#orgulldeciutat


Els figuerencs i les figuerenques estan patint molt. I fa vergonya aliena que el segon Tinent d’Alcalde, en Jordi Masquef, tingui la barra de fer servir el hashtag #orgulldeciutat en una ciutat on 42 persones de cada 100 són pobres -i 16 severament pobres-,  on la brutícia ja no és notícia i on la sensació de inseguretat va en augment. El hashtag adequat és #elsfiguerencspateixen.

En els darrers 12 anys hem tingut governs de marcat caràcter neoliberal a Figueres. 4 anys en majoria absoluta i els altres amb el suport del PSC durant 3 anys i d’ERC durant 1 any. Crec, amb risc d’equivocar-me en el cas d’ERC, que des de l’esquerra ho vam fer per assegurar l’estabilitat a la ciutat, però la realitat és que no ha servit de gaire res, perquè no hem sabut contrarestar el caràcter dretà d’aquesta gent. En el moment en què els socialistes ens hem volgut dedicar als ciutadans, als que menys tenen, als més desafavorits socialment i urbanística com són el Culubret, el Barri de Sant Joan, la Marca de l’Ham o el Parc Bosc i el Juncària hem estat expulsats per un govern només preocupat pel confetti, l’aparador, l’estora vermella i el glamour. No és explicable destinar 350.000€ a Las Vegas mentre deixes en la misèria social i urbanística el barri de Sant Joan o la Marca de l’Ham.

M’equivoco. Sí que és explicable si ets un liberal recalcitrant d’un govern de dretes que sense socialistes ni democratacristians simplement governa per als “seus” i prou.

Només un neoliberal així pot ser capaç d’escriure en referència a Figueres #orgulldeciutat.

La solució: polítiques d’esquerres, sense concessions. A partir d’ara, vist que el pacte polític no és possible amb aquells que només volen aplicar la seva agenda liberal, ja no ens mourem ni un mil·límetre de l’esquerra, ni per pragmatisme, i esperem trobar les complicitats que no hem sabut o volgut trobar a causa d’un context social i polític inexplicablement enverinat els darrers anys.

dijous, 15 de març del 2018

Sra. Alcaldessa: plegui, que no la volem representant-nos.


Al proppassat ple d’1 de març el plenari de l’Ajuntament va rebutjar nomenar l’Alcaldessa com a vocal de la Fundació Gala-Salvador Dalí i de l’Associació Empordà Turisme. Aquesta és una decisió greu perquè significa que no té la confiança de la majoria del ple per representar la ciutat en unes institucions importants i estratègiques per  a Figueres i l’Alt Empordà. Va perdre la votació amb 5 sis i 16 nos; es va quedar sola.

Com ella ens va recordar, amb aquella fatxenderia innata que destil·la, li és ben igual perquè és vicepresidenta, perquè els estatuts ho diuen, perquè.... És ben cert,  però no ho és menys que després de perdre una votació com aquesta el que hauria de fer, per dignitat, és dimitir perquè no té la confiança del Ple per representar Figueres.

Plegui,  Sra. Felip! D’aquestes tasques de representació, s’entén....

diumenge, 11 de març del 2018

Continua creixent el nas de l'alcaldessa


La setmana passada l’Alcaldessa va anunciar a bombo i platerets que signava un conveni que garantia l’Acústica per 3 anys. Doncs bé: no és veritat. Només cal mirar l’acord de Junta de Govern de 12 de març per veure que s’aprova el pagament per a aquest any i que la resta és una mera declaració d’intencions que plasma l’advocada de l’Ajuntament en el preceptiu informe que transcric:

També consta informe de la Tècnic d’Administració General en el qual adverteix que, tal com s'estableix al Pla estratègic de subvencions i en relació als exercicis 2019 i 2020, el conveni proposat no crea ni drets ni obligacions econòmiques per cap de les dues parts, sinó que es un document que plasma la voluntat d'ambdues parts de seguir celebrant el Festiva Acústica i Acustiqueta. Per aquest motiu, en cada exercici caldrà aprovar el corresponent acte administratiu i serà necessari que els successius pressupostos de l’Ajuntament de Figueres continguin les aplicacions pressupostàries corresponents a la subvenció nominativa pel Festival Acústica i Acustiqueta.”

Nosaltres ens alegràvem molt que s’hagués fet un miracle jurídic que permetés fer el conveni per tres anys. I constatem que, de miracle, miracles no n’hi ha,  però de mentides sí. En tot cas, segur que arribat el moment treballarem per tal de garantir la continuïtat de l’Acústica.

En fi: quan una política recorre a aquest estil ja està tot dit.

dijous, 8 de març del 2018

La vaga

El que ha passat avui és important. Una gran majoria de dones han decidit plantar-se per reivindicar, simplement, que se les tracti igual que als homes, ves per on! Això no hauria de ser notícia perquè en un món civilitzat això no passaria. El problema és que passa, i passa al nostre costat sense que ni ens n’adonem, perquè en una societat tan patriarcal i preocupada només pel benestar material, les dones es veuen obligades a fer més tasques que els homes però sovint cobrant menys i sense arribar al nivell més alt d’empreses i administració. Com és possible, per parlar d’un àmbit que conec bé, que les dones siguin majoria entre els jutges de primera instància però només una d’entre disset sigui presidenta d’un TSJ? Doncs perquè hi ha discriminació.

Cal, doncs, seguir treballant, especialment des d’una perspectiva femenina i d’esquerres, per trencar amb estructures tradicionals fetes i pensades per homes, i per eliminar el sostre de vidre que pesa sobre elles, com deia la Hillary Clinton, i que, malauradament, ella no va poder trencar. Probablement, el món seria millor si enlloc d’un carcamal masclista i misogin, la primera potència del planeta fos governada amb la intel·ligència i sensibilitat d’una dona.

dilluns, 5 de març del 2018

¡Viva Las Vegas!

En data 26 de febrer vàrem presentar una moció, que s’havia de discutir al ple del dia 1, on es demanava fer una audiència pública sobre la inversió de l’Ajuntament al cinema “Las Vegas”, xifrada en 350.000,00 €. En data 28 de febrer,  Marta Felip acorda un conveni amb el promotor per a fer la inversió i sembla que ja li paga 200.000,00 € aquella mateixa setmana. Al ple del dia 1 no es va arribar a debatre la moció perquè Marta Felip no va moderar els debats i va demorar injustificadament el ple, fins que a les 12 va aixecar la sessió. Això va evitar discutir una moció que hauria perdut i que l’hauria obligat a explicar als ciutadans la inversió al cinema. Previsiblement el PP i ERC haurien votat amb ella... El proper dilluns la Junta de govern local s’assabentarà del conveni.

No compartim la inversió a Las Vegas. La ciutat té problemes gravíssims, i altres prioritats:  hi ha un 42 % de pobresa amb un 16 % de pobresa extrema mentre el govern es dedica a subvencionar negocis privats;  però el que menys compartim és que les coses no es facin públiques i que es tramitin amb nocturnitat i traïdoria, ja que el govern s’havia compromès a fer-nos arribar el conveni abans de signar-lo. Així són les coses.

Pots consultar la nostra moció clicant aquí.

dilluns, 26 de febrer del 2018

Les obres al carrer de La Jonquera

Dilluns 26  comencen les obres de rehabilitació del carrer de la Jonquera.  Els comerciants han demanat, si us plau, un calendari diferent per tal de poder aprofitar els mesos de bon temps que venen, però el govern de Marta Felip s’hi ha negat. L’única resposta ha estat dir-los que els operaris treballaran més i que a principi de juliol ja estarà tot enllestit.

El més important avui a Figueres és que les persones que hi viuen es puguin guanyar la vida, però el govern de Marta Felip no ho veu així: l´únic important és acabar obres per intentar donar la sensació que el govern municipal treballa. És a dir, a Marta Felip no li importen els comerciants del carrer de la Jonquera ni els seus treballadors, només la preocupa acabar una obra al preu que sigui.

dimarts, 20 de febrer del 2018

De la descortesia a la desconsideració

Teníem la Càtedra de Viticultura i Enologia Narcís Fages de Romà i, de sobte, desapareix i és substituïda per la Càtedra del Vi i l’Oli de l’Empordà. I el Govern no ha informat de res a ningú fins al dia de la presentació a la premsa, fet al qual ja està tothom acostumat.  Aquest canvi l’interpreto com una descortesia cap a l’artífex d’aquesta Càtedra, l’enòleg i exalcalde de Figueres Eduard Puig Vayreda,  persona de referència en matèria enològica i de permanent servei a la seva ciutat;  alhora, també denota un profund desconeixement de la història de la nostra ciutat.

Massa sovint veiem aquests “tics” de descortesia i desconsideració per part del Govern cap a persones, institucions o entitats que treballen per a la ciutat de manera desinteressada. És una mala praxi que cal denunciar perquè,  si no ho fem, acabarem veient-la com a normal; i no ho és. La mala educació mai no pot ser vista com a una actitud normal.

Trobo innecessari el canvi de nom de la Càtedra, encara que canviï part de l’objecte a què es dediqui, i penso que hauria de continuar amb la denominació de Narcís Fages de Romà. Primer, per respecte a la nostra història recent, i després per cortesia amb qui la va crear i la va fer funcionar de manera impecable. Al capdavall, és una simple qüestió de respecte per la ciutat i pels seus ciutadans.

dilluns, 12 de febrer del 2018

El Teatre Jardí, la deixadesa de la Sra. Felip i el “Sí a Figueres” de la Sra. Lladó.

Segueixo parlant del pressupost:  segon episodi.  Perquè és important tenir clar que és el que han aprovat les senyores Felip i Lladó amb la connivència palmeril de la Sra. Olmedo.  Mentre ens dediquem a posar calers, 350.000,00 € a un incert projecte a “Las Vegas” - del qual la Sra. Felip es comença a desmarcar-, resulta que el Teatre Jardí està tancat i la inversió que requereix és d’1.600.000,00 €.

Em pregunto què fa que no invertim en un equipament propietat de tots els figuerencs i figuerenques i preferim fer-ho en un cinema privat.  Deu ser el famós sí a Figueres de la Sra. Lladó el que ho provoca.

No tot és catastròfic, però: al pressupost hi ha 300.000,00€ per al Jardí; diners  per a arreglar el que no es pot esperar.

Clicant aquí pots consultar l’informe de l’estat del Jardí.

diumenge, 4 de febrer del 2018

Intervenció al ple

Avui us deixo un enllaç a la meva darrera intervenció al Ple Municipal en relació al nomenclàtor.

Cliqueu aquí.

dijous, 25 de gener del 2018

Netegem Figueres però... calia fer-ho tan tard?

Aquest dijous hem votat favorablement al nou contracte de recollida d’escombraries, gestió de residus i neteja viària a Figueres. La nostra aportació ha estat la incorporació de moltes més hores de fregadora, més recollida porta a porta i un servei de major qualitat per als industrials al polígon, però res que no demanéssim ja fa un any.

Ara bé, la realitat és tossuda i finalment les coses s’han fet bé, com demanava el grup socialista. L’any passat vam votar no a la proposta de la comissió informativa perquè la Sra. Felip es va entestar a aprovar aquest contracte sense tenir aprovat el pressupost, que es va acabar aprovant el mes de juny. No es podia aprovar un contracte de 33 “kilos” a 4 anys sense pressupost. Arran de la negativa va caure el govern i s’ha trigat un any a aprovar tirar endavant el nou contracte. I, com no pot ser d’altra manera, és fa  després que s’hagi aprovat el pressupost municipal.

La pregunta és òbvia: si ha acabat fent-se com demanàvem els Socialistes, per què no es va fer així l’any passat? Doncs perquè la Sra. Felip va imposar els seus interessos polítics no només per sobre dels Socialistes sinó per sobre dels figuerencs i les figuerenques a qui haurà tingut un any més amb els carrers plens de fems.

Calia? No.

dissabte, 13 de gener del 2018

Retirada de Lladó

Al ple de dijous hi havia previst aprovar la incorporació de la portaveu d’ERC, Agnès Lladó, al Patronat de la Fundació Salut Empordà a proposta del govern de la Sra. Felip. Finalment, l’alcaldessa va retirar de l’ordre del dia el punt perquè la proposta hauria estat rebutjada per la majoria del plenari.

Constato que la manca de diàleg habitual de la Sra. Felip s’ha encomanat a la Sra. Lladó: ningú no va fer política, ningú no va  demanar el suport o una trista abstenció per aconseguir el nomenament. Resulta xocant veure com ERC  la vessa a cada ple per a sostenir un govern inoperant que no és capaç de consensuar un fet tan bàsic i necessari com la presència de la Corporació a la FSE.

De tota manera, ja ens ho va dir la Sra. Felip en l’apartat del Càmping Pous: ella no trucarà a ningú per a demanar suports i si les coses no s’aproven, no és el seu problema... Es veu que tampoc no ho és de la Sra. Lladó.

diumenge, 7 de gener del 2018

NO AL CARRER AVINYONET (primera reflexió sobre el pressupost)

El pressupost aprovat pel PDeCAT i ERC, és a dir per les Sres. Marta Felip i Agnès Lladó, és un NO rotund al Culubret, al Barri de Sant Joan, al Juncària Parc Bosc, al Cresques Elies, al Turó Baix, al Parc Sol i a Figueres en general.

El PSC va proposar que el pressupost contingués una partida per a la reforma i dignificació del carrer Avinyonet com a via d’accés a peu i en bicicleta a la ciutat des de l’Estació del TGV: una reforma digna, però sense ser agressiva, sense tirar cases a terra; una reforma necessària i que anés bé a tothom. El cost: uns 1,5 milions d’euros. En cap cas no demanàvem la totalitat de la partida, conscients que les necessitats de la ciutat són grans, i ens conformàvem amb una part per poder executar el projecte en un termini raonable. Però ha estat que no: ni un euro...

No trobem explicació a no voler connectar l’estació amb el centre de la ciutat i a dignificar una zona que ho mereix. Al ple la Sra. Felip simplement ens va dir que això no és al seu programa; i, mentrestant,  la Sra. Lladó assentia amb entusiasme. Lamentablement els interessos electorals guien una obra de govern vaga.

PDeCAT i ERC menystenen els ciutadans de Figueres negant l’evidència de l’estació; menystenen els veïns de l’oest de la ciutat i menystenen el barri de Sant Joan, a qui neguen tota reforma.

La negativa només pot obeir a motivacions polítiques que passen per negar l’obra de govern del PSC i de Joan Armangué en un acte irresponsable que, en definitiva, perjudica el conjunt dels figuerencs.