El cap a un lloc

Avui hem començat el curs polític amb la celebració de diverses comissions informatives a l’Ajuntament de Figueres. La darrera ha estat presidida per l’Alcalde Vila i no he pogut evitar un pensament sobre les funcions i dedicació d’un alcalde o alcaldessa d’una ciutat mitjana. 

Crec que la feina és molta i es fa convenient la dedicació al municipi sense distraccions, com vaig dir al moment de la meva renúncia al meu escó al Parlament de Catalunya: no es pot tenir el cap a dos llocs.

Em reafirmo en aquest pensament i afirmo que, al meu entendre, els alcaldes i alcaldesses de poblacions de més de 10.000 habitants han de dedicar-se al seu municipi,especialment en temps tant difícils com els actuals.

Aprofito per assabentar els lectors del blog que a partir d'ara també hi penjaré les convocatòries dels plens. Per començar podeu consultar l'ordre del dia del proper Ple

Objectiu 2015: Cultura

Comença un nou curs polític, marcat per eleccions al Parlament de Catalunya, a la tardor, i per les eleccions locals, el 2011. A Figueres, les eleccions al parlament tenen un plus afegit, ja que el cap de llista de CiU per Girona és l’Alcalde de la ciutat. Serà interessant veure com aconsegueix fer campanya sense deixar abandonada la ciutat. Especialment si tenim en compte que el Vice-Alcalde també és diputat a Madrid i està absent de casa nostra 3 dies per setmana.

El fet, però, és que estic convençut que el nou govern tripartit de la ciutat (CiU, ERC i IC) està tan desdibuixat que la nostra feina en endavant ha de ser fer arribar als ciutadans el nostre projecte (sense oblidar el control al govern), ja que considero que la situació no té remei, que no podem treure aquesta ciutat del sot en què està, si no és amb un canvi de projecte. Al llarg d’aquests mesos us aniré desgranant el nostre projecte per a la ciutat, l’Objectiu 2015. Pretenem treure la ciutat del forat on es troba fent el que sabem fer, cultura, comerç i  turisme.

A l’article d’avui us avanço que la cultura serà un dels motors del nostre creixement, que permetrà generar dinàmiques econòmiques pròpies i atraure més i més visitants aconseguint que es quedin a dormir i facin despesa. Com ho farem? Doncs Figueres ben aviat disposarà al Convent dels Caputxins d’un dels millors auditoris de l’estat, una inversió de més de 4 milions d’Euros que ha estat finançada en un 50 % amb fons de l’Estat. No sabeu la quantitat de viatges i trucades que ens va costar a en Ciro Llueca, a la Montse Palma, als diputats del PSC i a mi mateix. Tenim la Cate, el Teatre Jardí, el Museu de la Tècnica, el Museu del Joguet, el Museu de l’Empordà, el Castell de Sant Ferran i, òbviament, la Fundació Gala-Dalí. A banda, Figueres disposa d’una gran quantitat d’associacions preocupades per la cultura i profundament compromeses amb la seva promoció i difusió. Figueres té, també, talent. No vull dir noms per no oblidar ningú, però la majoria han estat presents en l’elaboració del Pla de Cultura que va ser impulsat exitosament per l’àrea de Cultura de l’Ajuntament quan era gestionada pel PSC. No cal oblidar els festivals, com l’Acústica, l’Ingràvid o els Festicurts. Tampoc no cal oblidar que els Figuerencs hem organitzat la Capital de la Cultura Catalana 2009, que va demostrar l’enorme voluntat i dedicació dels figuerencs i les figuerenques a i per la Cultura.

Tots aquests elements ens ensenyen que, si hi ha voluntat política, les coses surten endavant. El que proposo és destinar recursos a la creació cultural amb un objectiu clar: assolir un nombre de visitants important que aporti riquesa a la ciutat! Un exemple: si a Girona amb una exposició com temps de flors aconsegueixen una munió de visitants, perquè nosaltres no podem organitzar intervencions als carrers, places i sobretot als aparadors de la nostra ciutat? Seria una interessant forma d’atraure visitants als comerços de Figueres. El mateix passa amb el festival de teatre Temporada Alta, que s’ha convertit en el festival de tardor de Catalunya. Em comprometo a tractar-ho amb la gent que entén de comerç a la nostra ciutat, Comerç Figueres, i amb tothom qui hi vulgui aportar alguna cosa; em comprometo també a posar els mitjans per tal que la Cultura sigui el primer camí cap a assolir l’Objetiu 2015, que no és altre que una ciutat en la qual tots i totes ens hi guanyem la vida: neta, polida, endreçada, segura i orgullosa de si mateixa. Una ciutat on el talent resti entre nosaltres i on els nostres fills puguin acomplir totes les seves aspiracions vitals (si ho desitgen) sense haver de marxar-ne.

L'aventura del mon local

Probablement l’estiu sigui la millor època per recòrrer el món petit que ens envolta, dic petit entès com a proper i en cap cas en un to despectiu perquè sóc dels que creu que el món local, el territori propi que t’ha vist nèixer, és una base i una font de coneixement que ens permet, després, córrer món i que no ens mirin per damunt de l’espatlla. I l’Empordà, és una gran universitat per aprendre sobre l’element local, i sinó només cal llegir a Josep Pla o a Salvador Dalí; dos universalistes convençuts que sempre tocaren de peus a terra, per estrany que sembli Dalí també, i a ser possible terra empordanesa. Hi ha més personalitats empordaneses fins el moll de l’os que han escrit i parlat meravelles d’aquest territori, autòctones o forànies com Joan Guillamet, Jaume Guillamet, Josep Maria Salvatella, Carles Fages de Climent, Ernest Lluch, Carles Pi i Sunyer, Manuel Brunet o Pere Coromines, i molts altres que em deixo, i lamento fer-ho, però que hi han posat el mateix entusiasme quan ha estat el moment de trobar-se cara cara amb l’Empordà. Tampoc vull oblidar-me dels artistes que han contribuït a fer de l’Empordà un espai de referència, pintors antics i moderns, Lleixà, Ministral, Roure, Sibecas, Vayreda, Reig, i molts més que amb la seva feina constant han clavat en l’imaginari, una idea precisa de l’Empordà.

Enguany he tingut l’oportunitat de recórrer la nostra comarca, literària, històrica, treballadora, agrària, culta, artística, turística, assoleiada i fins a cert punt mítica per als empordanesos, i ho he fet de manera que m’ha permès retrobar-la. Massa sovint anem de pressa per tot arreu; la velocitat se’ns menja. Des de les muntanyes frontereres amb França a les platges del litoral, he recorregut la comarca novament, i novament m’ha sorprès.

L’Alt Empordà s’ha convertit en una comarca forta, més del que ens pensem, i plena de possibilitats. Tradicionalment coneguda com a terra de pas, de comerç i de benvinguda, ha fet d’aquests caràcters un tret distintiu, una marca registrada que sempre que l’hem utilitzat ens hem sortit. Quan hem volgut, som exquisits en la nostra feina, només cal mirar la magnífica feina feta pels cellers empordanesos, produint uns vins i caves que poden competir amb qualsevol del món, o l’extraordinària gastronomia que de manera discreta i laboriosa s’obre pas des de la tradició i el bon fer. També tenim, amb esforç i tossuderia, una oferta turística que tendeix cada vegada més, i aquest és indiscutiblement el camí, a optimitzar-se fins el punt de ser referència a Catalunya, malgrat els delicats moments pels que passa el sector a causa de la crisi econòmica i dels que sé que sortirà reforçada, com en altres ocasions.

Que hi hagi crisi econòmica, que les coses no rutllin com voldríem, no vol dir que haguem de trencar amb la tradició laboriosa i dedicar-nos a la vida contemplativa fins que les coses millorin; tot el contrari: hem de concentrar la nostra força per sortir endavant, fugir de les frases grandiloqüents que no tenen significat i dels dogmes de conveniència, abandonar la frivolitat, la banalitat i les insensateses que no porten enlloc per treballar fort i amb determinació. Un exemple a tenir en compte: enguany la Fundació Gala-Dalí ha millorat el registre de visitants respecte l’any passat. No hi ha dubte que l’element cultural ben treballat i gestionat, i la Fundació és exemple, dóna bons resultats per a ells però també per a la ciutat que l’acull, en aquest cas Figueres. Sempre he reiterat el potencial que té la ciutat de Figueres, en matèria cultural, turística i comercial, i mai em cansaré de dir-ho i treballar-hi per treure-li el màxim rendiment en aquests àmbits com en qualsevol altre.

El món local pot ser, certament, una autèntica i excitant aventura que ens permet treure el millor de nosaltres mateixos, i aconseguir millorar el nostre entorn més proper com a primer pas per millorar la resta.

(article publicat a Hora Nova el 20 d'agost)

Comentaris sobre el Ple de juliol

Estic satisfet pel Ple de dijous, crec que vam argumentar molt bé les nostres posicions i el govern simplement va aplicar el corró sense donar arguments. Tot això reblat al constant menysteniment (quasi insult) d’en Santi Vila al Grup Socialista. Us adjunto les seqüències que considero més importants del Ple.

Sobre l'expedient de crèdit, on el govern va anunciar que avançava inversions quan en realitat recull rampoines com cada any per reasignar-les. Impressionant el moment en que no saben com finançaran els 2,9 milions € dels Plurianuals de l’any vinent (Casino, Cate, pla de barris, esculturetes), és molt greu perquè tenim el romanent negatiu, no tenim pla de viabilitat i l’estat no permet endeutar-nos més. La solució: o es venen les zones blaves i després FISERSA (crec que aquest és el Pla) o treuen diners dels 40 milions d’euros d’obres no executades. Tot plegat una irresponsabilitat més.

Estudi de viabilitat del projecte d’SPA gegant a la Plaça de Braus. Ni l’empresa ni l’estudi tenen la més mínima solvència. Evidentment vam votar NO a un projecte que implica aportar 1.5 milions d’euros a una empresa privada de dubtosa solvència. Destaco el moment en que Alcalde diu que l’empresa no hipotecarà cap bé municipal i ho inclou al dictamen. Que en Vila, que no entén res en matèria econòmica, pensi que es pot hipotecar un bé aliè, passi però el regidor Ollé que sap perfectament que és una hipoteca ho faci denota total manca de respecte.

En relació al Montessori, Santi Vila reconeix que anirà a Peralada i que ell garantirà un equipament comarcal... fa riure!. Com ho fa l’actitud d’ERC en aquest assumpte. Cal veure Francesc Canet en aquest punt!

Preguntat sobre l’escultura de la Plaça Joan Tutau gestionada per Fundació Caixa de Girona i Arcadi Calzada, no va contestar...!

També vam preguntar sobre el misteriós tall del carrer Santa Margarita que fins i tot ha estat objecte d'interés d'algun blogger particular. Només els va faltar dir allò de “la calle es mía”. El Govern es va riure de tots nosaltres a la cara.

Vam interessar-nos sobre irregularitats a les llars d’infants i sobre la deixadesa de la regidora Milán amb 72 ciutadans i ciutadanes de Figueres i vam demanar, finalment, que s'ajorni la instal·lació de les escultures fins que la situació sigui millor. Òbviament ni cas!

En definitiva corró, quasi-insult i menysteniment. Nosaltres, però continuarem fent la nostra feina de marcatge i denuncia. Ja vindran les eleccions i veurem!

Això si, continuarem definint el projecte que us vaig anunciar. Entre tots construirem una ciutat endreçada, sostenible, segura i pròspera amb la cultura i el comerç com a eixos estratègics. Tot al voltant del nou pla general.

Gestió de l'Embarraca't II

L’afer dels sobres de l’Embarraca’t (el repartiment entre 20 persones, amb sobres plens de bitllets, de la recaptació de la barraca municipal de gots) qualificat literalment per Francesc Canet de “gestió exemplar”, ha arribat a un punt entre divertit i tràgic. Vam demanar a l’Interventor Municipal - alt funcionari que controla la gestió pressupostària de l’ajuntament— que ens fes arribar un informe amb la liquidació dels darrers cinc anys.

Malgrat l'aferrissada defensa que han fet la Mireia Mata i en Francesc Canet d'un model de gestió que, com a mínim, pot titllar-se d'irregular i deficitari, l'embarraca't d’aquest any només és assumible des d’una òptica privada o empresarial destinada a obtenir beneficis a molt llarg termini, però mai si es tracta d’una activitat municipal que generi ingressos i despeses i estigui subjecta a mecanismes de control de la legalitat.

Fixem-nos, primer en els números de l'Embarraca't i posem-los en comparació amb exercicis anteriors: En la liquidació d’ingressos s’hi veu reflectida immediatament la “gestió exemplar” dels darrers dos anys, des que el model gerencial, segons declaracions de l’alcalde, “va triomfar”: ingressos mitjos que generava l’embarraca’t per a l’ajuntament (gots + taxes + patrocini): 46.000 euros. Ingressos mitjos des del “triomf del model gerencial”: 12.800 euros (vegeu les actes de reunions de l'Embarraca't, document en el qual, dit sigui de passada, no hi apareix la signatura de cap funcionari municipal, la qual cosa el converteix en un magnífic instrument privat mancat de tot rigor legal adornat amb un bonic segell de l’ajuntament de Figueres).

I el millor de tot és que l’ajuntament encara no ha vist gaires euros d’aquests ingressos, perquè hem sabut que només una de les entitats ha satisfet el cànon previst, i ja veurem si, en una nova mostra de paternalisme o clientelisme de Santi Vila, algun dia se’ls exigeix aquest pagament...

 

En el mateix document esmentat (aquesta pseudo acta pública) hi consta que les entitats i els empleats de l’alcalde (de confiança) decideixen amb les entitats repartir-se els ingressos del retorn dels gots, sense cap acord legal de l'ajuntament que ho avali. L’únic document públic que es refereix a aquest tema és el conveni amb el proveïdor de les begudes i on en cap moment s’autoritza les entitats a apropiar-se d’aquests ingressos públics, i menys a fer-ho en sobres lliurats sota ma.

Tornem als números: Si tenim en compte que el pressupost de despesa no s’ha reduït, el balanç comptable està clar: les barraques de l’any passat, reduïdes a quatre dies pel mateix model de la gestió exemplar, són les segones barraques més cares de la història, concretament 135.827,5 euros. Les primeres més cares, us ho podeu imaginar, les d’enguany, amb sis dies de durada, que han costat, sempre segons l’interventor, 145.000 euros. L’interventor, però, no hi ha afegit que des de fa dos anys (els mateixos que no s’ingressa ni un euro) l’ajuntament paga el sou del gerent de l’àrea d’atenció a les persones i el del nou coordinador de l'embarraca't que es va contractar per dur a terme aquestes activitats, cosa que faria ascendir aquests números ja de per sí escandalosos a cotes insospitades.

Evidentment, ara això algú ho revestirà d’atac a les associacions i farà veure que estem en contra de la voluntat dels joves. Nosaltres respectem les associacions i la voluntat dels joves. Simplement, exigim que els comptes municipals siguin clars, transparents i, sobretot, dins la legalitat.

Esperem, pel bé de la ciutat, que el senyor Vila aprengui nous models d’exemplaritat en la gestió econòmica i legal del consistori, o aviat, mentre es reparteixen sobres amb diner públic que es torna negre i es prenen decisions al més pur estil d’un "cortijo", no tindrà temps d’adonar-se que hi ha una Figueres que està farta de tant proselitisme, clientelisme, populisme, i altres “ismes” més gruixuts i més greus.

Irresponsabilitats... (una darrera l’altra)

Ja fa vora tres anys que a la nostre ciutat mantenim un encès debat al voltant de la possible instal·lació d’una escola privada “Montessori” en terrenys de titularitat pública. Durant aquests anys les posicions s’han anat definint fins a, vista la premsa, provocar la fugida de l’escola.

Tot sembla indicar que l’escola s’instal·larà a Peralada, i haig de dir que no m’estranya perquè l’Alcalde de Peralada em va dir far temps "no us encanteu que us quedareu sense escola". Tal dit tal fet.

Resulta innegable que la instal·lació de l’escola era una prioritat de Santi Vila que va ser acceptada pels socialistes quan érem al govern. Per alguns molt a contracor i per altres, entre els que m’hi compto, no tant. El fet és que enteníem que era legítim fer una concessió de terrenys públics amb el pagament d’un cànon anual d’uns 60.000,00 € que haurien de revertir a l’escola pública i la cessió de terrenys per a construir l’escola Carme Guasch.

Altres consideracions que fèiem eren la creació d’un important nombre de llocs de treball, la possibilitat que els nostres ciutadans poguessin optar a qualsevol model d’educació a la nostra ciutat i, en definitiva, anar-nos equiparant amb ciutats amb les que volem competir. Mentre érem al govern varem votar a favor perquè ens constava la voluntat de Santi Vila de que les coses fossin així.

Un cop expulsats del govern vam votar en contra de la modificació del planejament per a permetre equipaments educatius al solar on s’havia d’instal·lar l’escola. La raó és ben senzilla: donats els incompliments de Santi Vila no podem votar res que no hagi estat acordat prèviament per escrit. És a dir, si es donessin d’una manera fefaent les condicions (que eren acceptades pels promotors) que sempre hem demanat, aquesta ciutat no es quedaria sense escola.

D’altra banda ERC va passar de la oposició més radical, de les posicions radicalment esquerranoses dels 70, a acceptar la instal·lació en terrenys públics a canvi d’equipaments esportius.

Finalment ERC en un exercici de manca de realitat, probablement perquè qui els capitaneja no té la més remota idea del mon real (el financer i empresarial), decideix capitalitzar els 60.000,00 € en 50 anys i demanar que es faci un pavelló esportiu de 3.000.000,00 €. Vista la situació bancària i financera del país aquesta és una decisió irreal.

Al final el resultat de tot plegat serà la pèrdua d’una oportunitat, com tantes d’altres a la nostra ciutat, amb un únic responsable: Santi Vila, qui per interès propi un cop va ser nomenat candidat va dinamitar el pacte sense calibrar-ne les conseqüències.

Per solucionar l’enèsim atzucac en què ens ha posat l’Alcalde o bé ERC cedeix un cop més i hi ha escola o bé en Santi Vila s’oblida de fer política d’estar per casa, fa un pas i rubrica les condicions que des de fa 2 anys els socialistes havíem fixat i que no hem variat. Si això és així, òbviament haurà de tenir conseqüències polítiques per al govern i per al mateix Santi Vila però hi haurà escola, hi hauran 150 llocs de treball, hi haurà llibres de text gratuïs o el que convingui per als estudiants de les escoles públiques i l’escola Carme Guasch tindrà terrenys per poder ser pionera en la creació d’un institut-escola.

De tota manera no es facin il·lusions, que amb unes esculturetes de 150.000,00 € i un parell d’arbres de 12.000,00 € tothom content!

(article publicat al setmanari Empordà el 27 de juliol) 

No vols caldo? Doncs dues tasses! 56.000,00 € més cremats!

No fa massa a la comissió de la ciutat dels detalls es va aprovar la instal·lació d’un conjunt escultòric d’Antoni Casamor. Com tots podeu suposar, mantenim una posició del tot contrària a aquesta acció, com no pot ser d’altra manera després del que ja vàrem manifestar amb relació al conjunt escultòric de Sant Jordi i el drac. 

Si en aquell moment pensàvem que no tocava gastar frívolament la quantitat i que s’havia d’esperar a un moment de millor bonança econòmica, ara ens reafirmem amb la nostra posició. Amb la subscripció popular s’han recaptat uns vuit-cents o mil euros i els organismes supramunicipals els han denegat les subvencions demanades. Resultat: 90.000,00 € a pagar menys el que es recapti de la subscripció popular, que és un autèntic fracàs, com ja vàrem avisar. Estem al segle XXI, no al XIX.

Doncs bé, si no n’hi va haver prou, ara ens gastarem 56.050,00 € en un conjunt escultòric cedit per la Fundació Casamor titulat “NU” (cliqueu aquí per veure el conveni). Vull expressar el meu agraïment a la Fundació,  perquè em consta que el preu només és per la foneria i el material. La despesa es pagarà amb càrrec a la partida “ciutat dels detalls” del pressupost que va ser aprovat també pels socialistes i l'escultura s'instal·larà a la cruïlla entre els carrers Pompeu Fabra i Sant Llàtzer.

La situació és substancialment diferent de quan es va aprovar el pressupost, com ja us vaig explicar en el meu post Estic preocupat. Cal un pla de sanejament:  tenim un dèficit de més de 800.000,00 €, paguem a final de mes més diners dels que ingressem i els diners que tenim a tresoreria més els que ens deuen són menys dels que deu l’Ajuntament.

Davant d’aquest panorama, resulta d’una enorme frivolitat gastar 56.000,00 € en una escultura. És ben evident que sóc el primer partidari de promoure l’art en totes les seves formes a la nostra ciutat (i així ho podeu llegir a la meva conferència com a eix del futur desenvolupament d’aquesta ciutat. Ara, però, no és el moment. 

Cal que Santi Vila comenci d’una vegada a comprendre a on governa, què governa i a qui governa! Cal que invertim aquests diners en moltes altres coses: tapar forats als carrers, més voreres, promoció del comerç i els emprenedors, substitució de lluminàries trencades, substitució de canonades d’aigua, nous materials per a la Guàrdia Urbana per poder fer millor la feina o, simplement, estalviar per a recuperar el forat econòmic de la casa.

Les consideracions del govern sobre la nostra opinió amb relació a Sant Jordi i el Drac denotaven no tenir el més mínim respecte per l’oposició.

La nova iniciativa rebla el més absolut menysteniment de la nostra opinió però el que és més greu és que el govern se’n riu de tots els figuerencs i les figuerenques a la cara: només cal veure que manifesta la gratuïtat de la iniciativa al Facebook, sense esmentar que el material i la foneria pugen 56.050,00 €:

(extracte del conveni amb la Fundació Casamor per a la instal·lació de l'escultura)