Ja en tinc prou

Divendres passat vaig abandonar el Ple de l’Ajuntament de Figueres indignat amb l’actitud de Santi Vila. 

Cronològicament els fets van anar de la manera següent: a la Junta de Portaveus vaig anunciar que a les 18 h havia de ser a Roses per assistir un detingut (sóc advocat). En Vila i els portaveus varen donar-se per assabentats. Un cop començat el Ple, a les 17:30, i tal com tots sabien, vaig marxar cap a Roses, on vaig assistir un detingut per un pressumpte robatori. L’assistència va ser més ràpida del que era previsible i em va ser possible la reincorporació al Ple. 

En el moment de la meva arribada s’estava discutint sobre la bonificació de l’ISCIO que en Vila pretén donar al Montessori i la pujada de preus que s’aplicarà a les llars d’infants. Vaig intervenir, el que vaig dir no va agradar i entre altres improperis em va etzibar “vostè ha anat a passejar”. Interpreto les seves paraules com un acte ofensiu i de menysteniment davant els ciutadans de Figueres perquè va faltar a la veritat amb tota intenció. En l’intent de defensar-me, l’Alcalde en va deixar sense torn de paraula. Quan vaig tenir el torn vaig explicar la meva versió i acte seguit vaig abandonar la sessió. Recordo en Vila cridant que no marxés, que estàvem debatent, però el que estava fent en Vila era deixar la meva honorabilitat per terra, i a això no hi estic disposat. 

Afegeixo a aquestes línies que habitualment els plens són escenificacions ridícules amb en Vila rient-se de tots nosaltres, fent ganyotes, parlant amb la mà a la cara i perdent el fil per recuperar-lo només per faltar-nos. 

Els regidors de l’oposició no ens dediquem en exclusiva a la política: tenim una feina i no ens en podem absentar alegrement; a causa de l’horari intempestiu del Ple, però, hem de fer mans i mànigues per poder ser-hi. Per això hem demanat una vegada i una altra el canvi d’horari, però no hi ha manera: sempre és que sí, però mai no arriba. Cal recordar també que s’ha retallat el sou a tots els regidors de l’oposició -i als portaveus un 25 %-, situació que impossibilita una oposició mínimament digna ja a que, a més, no tenim cap mitjà material, com un despatx o un ordinador, per fer la nostra feina. Quina democràcia és aquesta? 

Des d’aquí afirmo que CiU de Figueres, amb en Vila al capdavant, no en té prou amb una victòria electoral sinó que persegueix anorrear-nos. A nosaltres, al nostre patrimoni, i la nostra feina. Us podria posar noms i cognoms de persones que laboralment i professional han estat perseguides per haver-me ajudat a la campanya electoral. Fins i tot puc dir que tinc sort que la llei és clara perquè sinó a casa també rebríem, i no només per la meva banda. 

Al meu entendre els menysteniment, la represàlia i la venjança envers la resta de forces polítiques, l’ús sistemàtic de la mentida, les represàlies econòmiques, la barreja de la institució, el partit i els amics té un nom i es diu Feixisme. Però us dic una cosa: ni un pas enrere! Tinc 40 anys i ningú no m’obligarà a baixar el cap.

El règim

Ens acostem al primer any de govern de Santi Vila amb majoria absoluta. Un any que ha resultat nefast, no ja per a la ciutat, sinó per a la democràcia municipal. Avui el govern de la ciutat és un règim capritxós i voluble, més proper a una república bananera que no al govern que hauria de tenir una ciutat occidental. Són trets característics del règim que ens governa el nepotisme i l’amiguisme. Només ens cal observar l’anuari escolar d’en Santi Vila i veure qui treballa o ha treballat com a càrrec de confiança. 

Una altra característica és una desaforada passió per cremar diners en sous per a càrrecs eventuals, més o menys a 50.000,00 € per barba a l’any. No oblidaré esmentar els 500.000,00 € anuals del conjunt del govern. 

Una altra característica essencial és la nul·la democràcia pel que fa a la possibilitat que l’oposició faci cap tasca de control: no disposem de despatx per rebre visites, no disposem d’ordinador, no disposem de suport administratiu, tenim el saldo del mòbil limitat i se’ns impedeix consultar expedients (abans podíem) si el regidor de torn no hi dóna la vènia. 

El darrer tret característic és l’atracció al règim i la neutralització política de persones crítiques per mitjans poc ortodoxos. Això sí: el règim té el do de la paraula. Per això li dedico aquestes paraules, extretes del Diccionari per a ociosos de Joan Fuster (Barcelona 1982, Ed. 62): 

“En bona part, la dinàmica històrica de les nostres societats gira entorn de la llibertat de xerrar: llibertat que reclamen els ciutadans per a ells, monopoli que els tirans s’apressen a reservar-se. Un dèspota lacònic tindria, entre nosaltres, ben poques possibilitats de durar. La seva força natural-social –les adhesions populars que es guanya- depèn de la seva facilitat de paraula. Quan hi ha un xarlatà en el poder, un bon xarlatà, tot marxa com una seda. Si la seva actuació administrativa és deplorable, si com a governant és una calamitat, se salvarà en la mesura que sàpiga parlar.”

(article publicat al setmanari Hora Nova l'1 de maig d'enguany)

El jutjat accepta l’entrega del pis en pagament del deute.

El passat divendres el Jutjat de Figueres ens va acceptar el recurs de revisió interposat contra una execució hipotecària a un client. En resum el Jutjat accepta el nostre argument que si el banc taxa un bé en 301.000 € i en l’execució se l’adjudica per 180.900 € no pot pretendre continuar exigint a l’executat la diferència entre el deute i el valor d’adjudicació. En aquest cas 265.000 € menys 180.900 € són 84.100 € que suposadament encara devia el nostre client.

L’entitat bancària ha d’atenir-se als seus actes i si ha taxat un preu de 301.000 i es queda efectivament el bé, seria un enriquiment injust considerar que només ha cobrat 180.900 €. Seria diferent si el bé se l’hagués quedat un tercer, ja que llavors el banc efectivament només hauria cobrat 180.900 dels 265.000 € que se li devien.

Us adjuntem la resolució del Jutjat 6 de Figueres.

La desesperació del capità

En l’últim ple municipal hem sabut quin és l’actual balanç econòmic de Santi Vila. Quan va ser nomenat alcalde Figueres tenia 7 milions d’euros estalviats. Cinc anys més tard, la ciutat s’ha gastat els estalvis, i deu 8 milions d’euros. Quinze milions d’euros, dels quals se’n deuen 4,5 a proveïdors de la ciutat i la comarca. En aquest desesperat escenari que ofega i hipoteca el futur financer de Figueres, i en la enèsima pirueta verbal de Vila, els culpables d’aquesta catàstrofe econòmica som els regidors de l’oposició i l’estat espanyol. Com a regidor mai no havia assistit a un exercici d’irresponsabilitat, inutilitat i covardia com aquest. 

Si recordeu, als inicis d’aquest any una terrible notícia arribava a les nostres llars: un creuer de plaer havia naufragat a les tranquil·les costes italianes, amb el resultat de diverses persones mortes i un desgavell financer per a una de les empreses més populars d’aquest tipus de negoci nàutic de lleure. L’accident va ser portada dels diaris europeus, lògicament, però la llarga cua de les notícies sobre el fet va estar relacionada amb l’actuació del capità de la nau, l’irresponsable, inútil i covard Francesco Schettino. 

Un naufragi no sol ser responsabilitat d’una única persona: hi ha elements, dins i fora l’aigua, que garanteixen que la imperícia d’un capità no enfonsarà el vaixell. Però aquest fanfarró va ser un irresponsable per acostar-se temeràriament a les roques; un inútil, per no saber comandar el salvament de la nau i els passatgers; i un covard, per ulteriorment culpar del desastre a la resta d’oficials, als responsables dels fars que l’orientaven, i al sistema nàutic de la Mediterrània. En la seva detenció, un capità desesperat acusava a tort i a dret de la seva imprudència.

Fa poques setmanes el PSC ha proposat reduir la despesa pressupostària en activitats institucionals i càrrecs de confiança, que ascendeixen a un milió d’euros anuals, i destinar aquests estalvis a mantenir intacta la taxa que paguen les famílies de les llars d’infants, incrementar l’assistència social i a les famílies i, sobretot, a reduir l’enorme dèficit municipal. I el capità del govern municipal, tot i no acceptar ni una de les nostres propostes, ens diu que els regidors de l’oposició som els culpables del desgavell. Així és la desesperada gestió de Santi Vila: irresponsable, inútil, i covard.

(article publicat al setmanari Empordà el 3 d'abril de 2012)

El no del PSC de Figueres al pla d'ajust econòmic

Mentre el govern de CiU aprova finançar cartutxos de tinta a 10 anys segueix percebent més 500.000,00 € anuals en sous i dietes.

La realitat documentada del pressupost

Avui penjo al blog uns informes que no trobaríeu mai a la web de l'ajuntament, ocupada plenament en focs artificials de diversa mena.

Es tracta dels informes econòmics de la liquidació del pressupost de 2011, redactats per l'interventor municipal, i que constitueixen la documentació que els regidors rebem amb l'ordre del dia del Ple municipal.

Feu-hi un cop d'ull. La dimensió del forat econòmic en que es troba la hisenda municipal, producte de la nefasta gestió de'n Vila, és còsmica.

Més documentació pública i accessible

Continuant amb el propòsit de fer públics documents que no trobareu a la web de l'ajuntament, avui us deixo enllaços als comptes anuals de Fisersa (2011) i els comptes anuals de Fisersa Iniciatives, així com la convocatòria del Consell d'administració de Fisersa i la de Fisersa Iniciatives.

Recordeu que a la secció documents d'aquest blog hi aniré penjant periòdicament les actes dels plens i d'altres sessions d'òrgans col·legiats de l'ajuntament i vull reiterar que ho seguiré fent mentre l'ajuntament no els publiqui a la web institucional.