diumenge, 19 de març de 2017

Moció de censura? Pressupost

“Si l’oposició vol que plegui, que em facin una moció de censura”. Amb aquesta frase es resumeix l’entrevista que Marta Felip va donar a la SER.
La realitat és molt més complexa: no es tracta que plegui un o altre, es tracta que les institucions no s’han de sotmetre a interessos electorals o purament de partit i precisament això és el que ha fet la Sra. Felip trencant l’acord de govern amb nosaltres i el pacte d’estabilitat amb Compromís. El resultat és que no tenim pressupost i que se’ns en vol imposar un de neoliberal i tristament regressiu amb els més dèbils.

El fet de no compartir govern dona una gran visibilitat a la Sra. Felip, que entenc que és el que buscava; però més enllà de la visibilitat, cal governar, i ara no es governa perquè els anunciats acords puntuals no són enlloc i a la vista de la proposta de pressupost es fa difícil que arribin, almenys amb els grups que representen l’esquerra i el centre polític al consistori.

Estic convençut que no és fàcil que des d’aquests grups es pugui permetre l’aprovació d’un pressupost  socialment insuportable i que no preveu noves partides per a la creació de riquesa i ocupació..

En aquest context caldrà emmarcar l’acció política dels grups municipals si finalment la Sra. Felip porta a aprovació el pressupost mitjançant la moció de confiança amb què amenaça els figuerencs i les figuerenques,  en la qual el que es debatrà serà el pressupost i no la figura de l’alcaldessa.
No caiguem en el parany que se’ns proposa: el que és cabdal és tenir un pressupost per a tots i totes, no per a una minoria.

El que es debatria en la hipotètica moció de censura que possiblement hagi de respondre a l’inconscient repte de la Sra. Felip és un nou pressupost, que ha de correspondre a un full de ruta plural i progressista que salvi el que queda d’un mandat malbaratat un trist matí de dissabte.

dimarts, 14 de març de 2017

Entrevista al setmanari Empordà

Quina visió té de la ciutat ara que ha hagut de tornar a l´oposició?
Les prioritats de la ciutat són les mateixes i per aquí haurien de seguir. Per nosaltres, el pacte de govern era bo i, si tothom el complís, la ciutat tiraria endavant. Per exemple, la reforma del carrer Avinyonet per connectar l´AVE, és una cosa necessària. La creació d´ocupació i tot el que es fa a promoció econòmica també és molt necessari, però cal un pressupost i gent amb voluntat de tirar-ho endavant. Les coses no han canviat perquè un bon dia es va trencar el pacte de govern, per mi estem allà mateix i caldria trobar una solució perquè es tiri endavant. Ara estem en una situació d´inestabilitat. Diuen que el ple pel pressupost serà el 27 de març, imagina´t això el que suposa i dificulta. Els guàrdies, que s´han d´incorporar, han d´anar a l´Escola de Policia i ja veurem si els podrem enviar, perquè el termini és massa just, així no es pot seguir...

Ho pinta negre.
Tothom hauria de tenir clar que cal un full de ruta. El pacte entre CiU i el PSC el va trencar l´alcaldessa, però el full de ruta és necessari. Pel partit socialista no quedarà, i tenim ganes d´estar en la solució del problema en el qual ens hem ficat. Ara, tant se val ser al govern com a l´oposició. Evidentment, des del govern es fan coses molt interessants i s´està en decisions importants. Tothom ha de fer cessions, traçar un full de ruta i tenir clar que vista la composició de l´Ajuntament s´ha de trobar una solució.  

Vostè creu que l´alcaldessa Felip pot governar amb un equip de cinc regidors, com defensa ella?
No, per mi no. Si l´alcalde fos una persona molt hàbil... L´alcalde té molt poder, però no de la manera que està configurat l´Ajuntament de Figueres. Per càrrega de treball dels regidors ja és impossible. Sé d´un regidor que ha proposat al seu tècnic tenir una trobada de quaranta-cinc minuts cada quinze dies, això no s´aguanta. I ho entenc, perquè l´agenda no pot estar més atapeïda. Però convé que entre tots es comenci a pensar a fer cessions per traçar un full de ruta, i si al final s´està amb Marta Felip o no s´està amb Marta Felip. I no parlo del PEDeCAT. La situació de l´Ajuntament de Figueres és greu i va més enllà i, per tant, ve un moment que, si tothom entrés en raó, inclosa Marta Felip, s´haurien de construir camins per poder solucionar això i no perdre dos anys i mig. El tacticisme no val: que si uns són constitucionalistes, que si els altres són independentistes, que si els altres verds i els altres són vermells... Si seguim així, continuarà havent-hi un govern en minoria, que té molt difícil aprovar el pressupost. I si l´aprova, té molt difícil el dia a dia. Per exemple, el nou pavelló: si no hi ha pressupost, no arribarem a final de mandat amb l´edifici construït. En política, i amb el temps, he après una cosa, els tacticismes electorals no serveixen per res, tu has de fer un servei a la teva ciutat i al teu país. Això és el que els electors veuen. El que es dediqui a especular amb els colors i les ideologies no anirà bé.

I amb l´experiència dels anys, fa autocrítica de coses que no han anat prou bé i en les quals vostè hi ha participat, des del govern o des de l´oposició?
Jo sempre he dit que quan el pacte no va anar bé, amb en Santi Vila, tots teníem manca d´experiència, tant ell com nosaltres, i aleshores també hi va haver coses que no varen ser ben fetes i va haver-hi molta rancúnia. Ara no, simplement l´alcaldessa ha decidit que el seu projecte i el nostre eren diametralment oposats, i nosaltres, com un equip de futbol, a la banqueta. Autocrítica, en aquest cas, quan comparteixes has d´estar disposat a fer cessions. Jo entenc que nosaltres hem fet cessions. L´any passat vàrem renunciar, tot i que el pacte ho deia, a començar a treballar en el carrer Avinyonet (ho poso d´exemple perquè és una inversió important). Podem fer renúncies, però hem d´entendre que si tu et fas soci del partit socialista i el necessites i només tens 7 regidors (5 en aquest cas), has de saber que no li pots demanar que renunciï a les polítiques socials. En aquest sentit no em faig autocrítica, al contrari, estic content, perquè quan veig que se´ns acusa en algun moment de manca de transparència, de voler la cadira, no és veritat, i quan els altres diuen interessos personals no, a la primera que hi ha hagut una qüestió seriosa, els regidors socialistes han estat expulsats i no han pensat en cap moment ni en càrrecs, ni sous, ni res d´això. Per tant, no. En aquest moment, l´autocrítica passa per no haver sabut llegir les intencions de l´alcaldessa de cremar-ho tot. Si hi ha un altre soci, endavant, que hi hagi projecte, però ens estan demostrant que no n´hi ha.

Descarta una moció de censura a l´alcaldessa Marta Felip?
No, perquè crec que la responsabilitat dels portaveus i dels grups de l´oposició és gran. Si Marta Felip no és capaç de generar consensos, si no és capaç de sumar en lloc de restar, ens ho haurem de pensar. Les coses a vegades són per decantació. No m´imagino la situació sense haver començat d´aquí a un mes i mig les coses importants que necessita la ciutat.

Fa un parell de setmanes, l´exalcalde Joan Armangué, amb el qual vostè va forma part de diversos governs, va fer una radiografia molt dura de la realitat socioeconòmica figuerenca. La comparteix?
Crec que sí, que s´hi ha de reflexionar. Això m´enllaça amb la pregunta que m´has fet abans sobre l´autocrítica, i en tot cas la nostra reflexió, i és una de les coses que va dir l´exalcalde Armangué, és que no es pot abandonar de cap manera l´emergència social. Quan nosaltres vàrem entrar al govern, vàrem començar a comprar pisos, perquè no es volien comprar, aquesta era la realitat, i es va començar a estar molt a sobre de les qüestions de caràcter social, i això és el que ha provocat, no ens enganyem, la sortida del grup socialista. Per tant, amb una part del que deia Joan Armangué hi estem totalment d´acord. D´altra part, el que té a veure amb creació d´ocupació, penso que s´estava fent una molt bona feina des de la part de Promoció Econòmica que comandava en Manel Toro, i en Jordi Masquef des de Fires i Mercats. Aquestes són les prioritats i crec que estàvem complint el programa. Aquí s´hi barreja un tercer eix, que és més que discutible: hem de veure si ens hem de gastar més de 192.000 euros per la cavalcada de Reis, 400.000 per Fires i Festes i cinc o sis-cents mil euros per festival. És clar que porten molta gent, però no veig cap problema que per un festival siguin 200 o 250 mil euros, sincerament. A vegades convé veure les coses amb una certa distància. Això és el que els regidors haurien de reflexionar. Això té la incidència que té i és molt important per al benestar de les persones. Però el que és el creixement econòmic de la ciutat, continuo pensant que es devia estar fent bé i, si no, haurem de corregir-lo on convingui, amb un full de ruta comú entre les diverses forces de l´Ajuntament, perquè crec que és el moment. Hem de complir el que estava escrit.

La ciutat és competitiva? Té prou suport del teixit econòmic privat? Està viva culturalment?
Figueres té una estructura en la qual el comerç pesa molt i amb un enfocament per part de l´associació de comerciants que és el que és i ha estat sempre així i que potser caldria matisar alguna cosa. La part més empresarial de Figueres, no té tant de pes, i la relació amb l´Ajuntament és més difusa i diluïda. Això s´hauria de potenciar i s´hauria d´anar de la mà per solucionar coses, com ara que hi hagi més sol industrial o aconseguir que vinguin més empreses. Jo no diria que la part privada no ho està fent bé, sinó que des de la part pública hem de ser capaços d´incentivar i de fer que la ciutat sigui més atractiva perquè tinguin ganes d´implicar-s´hi. Quant al món cultural, creiem que vàrem heretar una política cultural que no era l´òptima ni l´adequada; va haver-hi un problema molt gran amb el que va passar en el Museu de l´Empordà, eren un seguit de situacions i accions d´enfocar la cultura que no era la nostra i creiem que no era la volguda pel sector cultural de Figueres i això ara ho hem pogut anar arreglant. Ens surten dos o tres bolets, es diguin Festival Acústica, Festival-Museu del Circ... que encara que siguin del sector cultural, tenen una singularitat que a vegades costa d´encaixar-la amb la resta de cultura de Figueres. Figueres té un potencial enorme, i si tots féssim el full de ruta i féssim un govern d´àmplia majoria, ens en sortiríem sense cap mena de problema. Tenim una situació econòmica, per la raó que sigui, que ens permetrà fer coses i tenim potencialitats com ara el Museu Dalí. Crec que ha de passar aquest xarampió polític que tenim ara. Tothom ha de tenir clar que no es pot jugar a fer política, s´ha de tenir clar què es farà amb el pressupost que se´ns planteja. Veig difícil que s´aprovi, però un pressupost prorrogat és catastròfic.

dimecres, 22 de febrer de 2017

Per què hi som?

D’ençà de l’expulsió del PSC del govern el passat 27 de gener fins a dia d’avui, el govern ha perdut més del 50% del seu suport. Això el fa especialment dèbil i, per extensió, debilita la ciutat i els ciutadans de Figueres.

La situació és tan greu que cal actuar de manera ferma per garantir l’estabilitat i la governabilitat d’un municipi amb més de 45.000 habitants i que requereix l’esforç i la dedicació de tots els regidors de l’Ajuntament. En un mes s’ha destruït prou com per tenir la necessitat imperiosa i urgent de començar a reconstruir tots plegats.

Aquestes setmanes ens hem mantingut al marge de les polèmiques, no hem buscat protagonisme ni hem entrat en conflicte amb ningú.

Un cop passat el soroll de sabres, la fregadissa mediàtica i manifestats els posicionaments de cada grup, penso que és el moment de buscar les fòrmules que garanteixin una autèntica acció municipal durant el que resta de mandat. Això significa retrobar punts d’acord entre tots els partits i posar-los en comú; significa aparcar les diferències i sumar esforços. El primer pas és ser constructius, no només de paraula, sinó de fets; nosaltres ho hem estat des del primer moment, l’igual que altres grups i, ara, continuarem essent-ho. I no només per responsabilitat, sinó també per convicció.

Entendre’ns és fonamental, sobretot en un consistori tan fragmentat en què el grup majoritari té 5 regidors sobre 21. No fer-ho seria un error. És possible entendre’ns, i ho hem de fer, perquè per a això hi som, i per això els ciutadans ens han escollit. Després, si es vol, ja podem veure quin paper juga cadascú en el futur.

diumenge, 5 de febrer de 2017

És hora de rendir comptes

Després del trencament del pacte de govern hem decidit fer públiques les memòries de les àrees i departaments que hem comandat els regidors del Grup Municipal Socialista. 

Hem fet molta feina i volem fer-la pública. Ja fa molts dies que els documents estan enllestits, però des d’alcaldia no es trobava el moment de fer-los públics.

Podeu clicar a sobre i llegir o baixar els documents

Memòria de la Guàrdia Urbana.

dijous, 29 de desembre de 2016

Setmana del 19 al 25 de desembre

Una setmana molt marcada per la vaga d’escombraries, que ha fet patir molt a tota la ciutat.

Dilluns a primera hora vam tenir una conversa amb el Regidor de cultura i una treballadora municipal; tot seguit, reunió amb Marta Felip i Òscar Vergés. Posteriorment tocava comissió informativa i, més tard, l’habitual Junta de Govern Local. A la tarda hi va haver reunió de treball de l’ordenança de terrasses, però un imprevist em va impedir assistir-hi.

Dimarts al matí va començar amb una visita agradable a l’Escola Pous i Pagès, en què vam comentar amb el Director diverses possibilitats per al barri de Sant Joan. A la tarda, vam tenir junta de govern, consell de presidència i comissió informativa al Consell Comarcal. Ja al vespre, vaig assistir a la presentació del calendari d’enguany del Setmanari L’Empordà a l’Erato, un acte molt interessant i precedit d’una bona feina.

Dijous va ser un dia dedicat al pressupost, que es va tancar al vespre amb un ple extraordinari on es van aprovar definitivament les ordenances, i en el qual hi havia diverses mocions que havien quedat sobre la taula a l’anterior ple ordinari, a banda de preguntes que no s’havien pogut fer. Prèviament, havíem tingut una trobada amb els grups municipals i el regidor Toro per parlar del barri de Sant Joan. Sobre el ple, he de dir que va ser estrany, amb molt estella i foc a discreció  de totes bandes; personalment m’ho vaig mirar des de la barrera: les bronques no ens porten enlloc. Vam acabar la nit sopant els membres de l’equip de govern. Oblidava dir que al migdia vaig poder acompanyar el regidor d’esports a un dinar molt agradable amb usuaris de la seva àrea, on ell mateix va fer un emotiu discurs.

El divendres al vespre vaig assistir al brindis de Nadal de les Associacions de Veïns a la seu de l’AV Enric Morera.

El dissabte al matí el vaig dedicar íntegrament a inspeccionar amb la Policia i la Directora de seguretat l’acumulació d’escombraries i els estralls causats pels incendis i a veure de primera mà com al centre de la ciutat es produïa una situació de bosses d’escombraries obertes i deixalles escampades arreu, fet que contrastava amb un menor desordre en altres indrets. La veritat és que tot són formes de protestar, però, segons com,  tampoc no cal. A banda, vam preparar un pla de sectorització de la ciutat per repartir la responsabilitat amb Mossos. I des d’aquí vull mostrar el meu agraïment a l’Albert Ballesta, que en tot moment va estar disposat a implicar-hi els Mossos a fons. També vaig tenir una conversa amb la responsable de serveis jurídics de l’Ajuntament per avançar en la tramitació dels documents necessaris per tal de poder disposar de la totalitat de la plantilla de la GU si les condicions ho requerien.
Afortunadament, res d’això no va fer falta, perquè els companys de govern van poder tancar un acord amb els convocants de la vaga per tal que tot tornés a la normalitat. Bona feina, i la nostra gratitud per haver-hi estat fins a darrera hora de la nit del 24.

Finalment, el 25, dia de recolliment familiar, vaig passar a dir Bon Nadal als guàrdies que estaven de servei.

dimarts, 20 de desembre de 2016

Setmana del 12 al 18 de desembre

Dilluns: al matí tocava signatura a l’Ajuntament, a les 11.30 h reunió de pacte amb l’Òscar Vergés i la Marta Felip; posteriorment, a les 12.30, vam fer Comissió informativa ordinària: com que no hi havia punts a l’ordre del dia, es va aprofitar per fer una sessió amb els regidors i el cap de la policia per a informar-los dels procediments que podem realitzar i realitzem davant la problemàtica de les ocupacions. A les 14h, vam acabar amb la Junta de govern local.

Dimarts: a les 19 h, reunió al carrer Nicaragua amb l’àrea d’organització del PSC per tractar de diversos assumptes ordinaris.

Dimecres: signatura i assumptes diversos a la casa gran; al migdia, reunió al PDC amb treballadors socials del Barri de sant Joan per preparar la reunió de la Comissió de seguiment del Barri de Sant Joan. A les 18h vàrem celebrar aquesta sessió, on es van repassar els assumptes que hem anat treballant durant l’any; he de dir que per part dels assistents es va expressar que, si bé les coses són millorables, evolucionen favorablement. En el decurs de la reunió vaig retirar la paraula a un representant veïnal: totes les opinions són respectables, però no puc permetre que es falti a la veritat d’una forma objectiva. Tampoc no em van agradar les opinions del regidor Borrego: simplement confon una comissió de treball amb un plenari de l’Ajuntament. Com tots els grups vàrem expressar, haurà de pensar si vol seguir en el pacte o no.

Dijous vaig tenir reunió amb una veïna de Figueres que va expressar-me la seva queixa relativa al fet que alguns tallers mecànics omplen els carrers de cotxes que estan reparant i fins i tot ocupen les zones per a persones amb discapacitats. Li vaig prometre posar-hi remei.

Divendres a les 9.30 vaig assitir a la constitució dels Consells Territorials de Serveis Socials a Girona amb el Secretari d’Afers Socials. Vaig tenir oportunitat d’expressar que el sistema d’ajuts públics em sembla molt injust i que a Figueres n’hi ha que se n’aprofiten amb l’empara d’una entitat que confon la lluita social amb maltractar treballadors socials.
A part, va ser un matí molt mogut a causa d’un incendi al Culubret, afortunadament sense víctimes, però amb alguna plantació de marihuana per la qual els responsables ja estan essent processats.

Dissabte a la tarda vaig tenir reunió amb un president d’associació de veïns, a les 19.30 assemblea dels Amics del Castell, i a les 21h,   la“Fiesta del Turrón de la Casa de Andalucía”. Em va tocar una panera enorme després de comprar unes butlletes que ens vam partir amb el Regidor d’Esports.

Diumenge vaig assistir al pavelló a la matinal de la “Marató de TV3” amb els clubs d’arts marcials de Figueres; i vaig tancar la setmana amb el concert solidari en benefici de Càritas: el Messies de Händel va sonar al Jardí de la mà del mestre Comellas i l’Orquestra UNESCO de Barcelona.

dissabte, 17 de desembre de 2016

Setmana del 5 a l'11 de desembre

Aquesta setmana ha estat estranya, sense continuïtat i això s’ha notat en la feina, tot i que m’he ocupat de l’Alcaldia.

El dilluns el vaig dedicar a primera hora a fer gestions amb diverses persones que tenen maldecaps a la ciutat; a les dues també teníem la junta de govern.

Dimecres va ser dia de signatura i atenció a assumptes de seguretat. Alhora, també vaig tenir moltes qüestions relacionades amb el PSC i amb la recollida d’avals per al Congrés de Girona.

De divendres destaco la presentació del catàleg de l’exposició Tangències a l’espai expositiu de la Casa Empordà: tot un èxit de l’àrea de cultura.

Dissabte vam assistir a la presentació de la DO Oli Empordà i més tard a la celebració del dia del voluntariat a la seu de l’Associació de voluntaris de protecció civil de Figueres. Vam acabar el dia al vespre escoltant  versos al Castell amb els Amics del Castell de Sant Ferran.

Finalment, diumenge vaig a assistir al teatre a l’espectacle de Dolça Tardor, com sempre espectacular, de la mà de la Rosa Maria Malé.