dijous, 6 d’abril de 2017

Intervenció al Ple de pressupostos del 6 d'abril

És evident que el PSC votarà “no”. 

D’entrada, perquè aquest és un pressupost tan meravellós que diu sí a tot (amb un total de 59 i escaig milions d’euros) i això, potser hauria de fer sospitar que no té massa recorregut més enllà d’avui: “La ciutat necessita molt i els recursos són limitats. Tenim un sostre de despesa que segons els tècnics no pot ser més que el de l’any passat...(56 i escaig milions d’euros) ” Marta Felip. Setmanari Hora Nova 24/01/2017. No faré gaires més cites d’aquell memorable “paseillo mediàtic”, el terme no és meu, sinó manllevat de l’acerada terminologia twitaire de la Sra. Natàlia Sánchez Dipp (CUP) de finals d’aquest gener.  Ara, Sra. Alcaldessa, s’ha tret 3 milions d’euros més de la màniga avalats per un “tècnic extern”, cosa que fa sospitar que els tècnics interns de la casa potser tampoc ho veuen amb la mateixa lleugeresa que vostè i el seu tècnic extern. 

Senyora alcaldessa o mentia al gener o menteix ara, o menteix sempre; sigui ara o abans o sempre, el fet és que menteix i això fa que sigui més que perillós per Figueres fer-li confiança.  Sorprèn, i en això té mèrit, que sàpiga entabanar ara uns i després als altres. La felicito.

Pel que sembla, aquest pressupost ideal que presenta no és tant lluny del que hauríem volgut els socialistes, manca una inversió al carrer Avinyonet, no gaire res més, una zona de la ciutat per cert que no li preocupa en absolut,. Però som conscients que això és un miratge, perquè també està aprop del que voldrien la CUP, ERC, Compromís, PP, Ciudadans, Unió i si tingués representació, també estaria aprop de qualsevol altra formació política, la qüestió és anar posant milions sobre la taula; el que més ens preocupa, segons el guió pactat avui, és que tots els grups puguin ser-ne conscients d’això. 

La realitat del “no” és que el que avui votem és la liquidació definitiva d’un acord que preveia el desenvolupament de la ciutat en dues direccions, física i  social. La física amb l’enllaç de l’estació del TGV amb el centre de la ciutat i la social amb el desenvolupament del l’oest de la ciutat amb una especial cura al barri de Sant Joan i el Culubret, integrant, no aillant. Ara, avui, estem a punt de votar la crònica d’una perpetuació, la seva, sense gaire res més al darrera. I la paradoxa és que haurà d’empassar-se tota la política social que ha rebutjat des del mes de setembre, com els nens petits quan no volen menjar-se els pèsols per sopar (si no vols caldo, tres tasses), “trobo injustos programes electorals que només centren l'atenció en l'emergència social. No acabo de veure bé la destinació de recursos sense cap contrapartida” Marta Felip. Diari de Girona. 23/01/2017 (un capítol més del memorable “paseillo mediàtic” del gener); la contrapartida, ara amb l’ajut inestimable dels responsables i honestos republicans ja la té, la seva permanència, o més ben dit la seva supervivència, a l’Alcaldia. Felicitats, novament. Vostè guanya, Figueres perd.   

La realitat és que incomplir un acord de govern no té més transcendència, en el seu cas concret, sra. Alcaldessa, cap ni una; ho ha fet amb nosaltres, i ho tornarà a fer amb qui sigui. El que nosaltres considerem més greu és que per arribar aquí vostès han sotmès, i sotmeten, la ciutat a una pressió inadmissible, simplement han avantposat els interessos polítics del PdeCat, i els seus personals, per davant d’una ciutat que té uns indicadors esfereïdors... 

Nosaltres mai podem donar suport a qui posa per davant els seus interessos als dels ciutadans, i això vostès ho fan cada dia perquè, per ara, ni tant sols disposen del nombre de regidors necessaris per al dia a dia de la ciutat, la realitat del govern de Figueres és precària i amb l’aprovació d’un pressupost que pressumiblement generarà un greu dèficit a la ciutat, senyors d’ERC, això també va per vostès, s’allarga i allarguen una situació de pràctic col·lapse. ERC no evita el bloqueig, allarga l’agonia. Vostès guanyen, Figueres perd.

Això es palesa amb el pressupost que avui ens porten a aprovació, com hem dit, és un si a tothom, allò que en paraules seves, Sra. Alcaldessa, i en un to agre, gairebé de fàstic i menyspreu, catalogava com a “mercadeig”. Està clar que vostè no ha mercadejat, directament s’ha venut als millors postors; la cadira té un preu, l’ha posat ERC  d’entrada, i el pagaran els ciutadans. A gener vostè tenia pressupost amb una inversió raonable al carrer Avinyonet i 250000 euros més a serveis socials, avui 3 mesos després tenim un compendi de desitjos que aparentment ens aboquen al dèficit i que representen un projecte estrany que acabarà perjudicant als Figuerencs; indirectament, ha criticat la gestió de Santi Vila, afirmant que des de que vostè és alcaldessa ha posat ordre als comptes (darrera Comissió Informativa de 03/04/2017) d’això, entenc, que abans no hi havia ordre, cosa en la que hi estic d’acord, però amb vostè tampoc n’hi ha; per cert, transmeti salutacions a l’Honorable Conseller Vila.

Quant a ERC dir-los que no compartim les seves afirmacions, però el sorprenent és que vostès tampoc les compartien encara no fa un mes i mig. Solen arreglar els atzucacs desqualificant personalment, la qual cosa és una mala praxi política, curta de mires, pobre d’arguments,  i que vostè senyora Lladó hauria d’estalviar-se, no m’agrada que em parli d’interessos personals, li faré memòria:
     - No hi ha hagut cap interès personal en la meva actitud ni en la del meu grup, hem mantingut la nostra posició sense mirar per res cap tipus d’interès, a la primera qüestió greu hem quedat fora del govern. El mateix al que ara s’acosta vostè.
     - L’interès polític que el meu partit ha tingut és ben legítim, exactament el mateix interès que pugui tenir el seu, Sra. Lladó, o ha vingut a l’Ajuntament a fer turisme? O potser creu que hi ha interessos polítics de 1ª i de 2ª? Jo crec que no. 
      - Fa un mes i mig, el 19/02/2017, vostè demanava a l’Alcaldessa (i a mi, i al sr. Toro i potser també al Sant Pare de Roma), que fes un pas al costat (per entendre’s, que plegués). La realitat, Sra. Lladó, és que qui ha fet el pas al costat és vostè, només està a una cadira de la Sra. Alcaldessa de qui deia «ella, com a màxima responsable, és qui ha portat la ciutat on està actualment», una situació «molt complicada de gestionar, per no dir impossible» Agnès Lladó. Setmanari de l’Alt Empordà 19/02/2017.
      - Per tant, Sra. Lladó, lliçons d’honestedat, democràcia i coherència política, per part seva, no em calen.

La realitat que transmeten, és la de la por a un govern alternatiu i també tenen por de formar part d’aquest govern (intueixo que ja els hi treuran aquesta por), si fossin coherents vostès ja serien al govern amb el PDCAT però vostè simplement guanya temps en una enorme covardia política que és evitar haver de decidir res; l’ambigüitat és mala companya de viatge. Només decideixen un pressupost inflat artificalment i apedaçat, i ho fa senyora Lladó per covardia política fent un càlcul electoral que de res no servirà perquè els tacticismes no són bons en circumstàncies com aquesta, d’extrema gravetat, com greu és aprovar un pressupost a un govern que fa aigües per tot arreu. La crisi institucional que viu aquest Ajuntament, generada alegrement per l’Alcaldessa, és històrica i, per tant, la història dirà. Avui, vostès guanyen, Figueres perd. 

En una cosa té raó, Sra. Lladó, quan va dir «hem tingut la sensació que només se'ns ha contactat per tenir els tres vots per poder aprovar els comptes del consistori», tenia raó el febrer quan ho va dir al Setmanari Empordà, i té raó ara que ja no ho diu. 

Finalment, la Sra. Natàlia Sánchez afirmava en un tweet que “El fantasma de Margaret Tatcher sobrevola Figueres”, lamento dir que es va equivocar, que més voldríem!, si la Sra. Tatcher aixequés el cap, es llençaria de pet al Tamessis al veure el mal ús que es fa del seu bon i conservador nom. El que sobrevola a Figueres, no ens enganyem, és una simple ombra política, i prou, no li donem més rellevància de la que té, a la que estan donant aire comprimit perquè vagui durant dos anys més. 

Vostès guanyen, Figueres perd. 

Demanin, demanin senyors regidors, avui hi ha barra lliure. 

diumenge, 19 de març de 2017

Moció de censura? Pressupost

“Si l’oposició vol que plegui, que em facin una moció de censura”. Amb aquesta frase es resumeix l’entrevista que Marta Felip va donar a la SER.
La realitat és molt més complexa: no es tracta que plegui un o altre, es tracta que les institucions no s’han de sotmetre a interessos electorals o purament de partit i precisament això és el que ha fet la Sra. Felip trencant l’acord de govern amb nosaltres i el pacte d’estabilitat amb Compromís. El resultat és que no tenim pressupost i que se’ns en vol imposar un de neoliberal i tristament regressiu amb els més dèbils.

El fet de no compartir govern dona una gran visibilitat a la Sra. Felip, que entenc que és el que buscava; però més enllà de la visibilitat, cal governar, i ara no es governa perquè els anunciats acords puntuals no són enlloc i a la vista de la proposta de pressupost es fa difícil que arribin, almenys amb els grups que representen l’esquerra i el centre polític al consistori.

Estic convençut que no és fàcil que des d’aquests grups es pugui permetre l’aprovació d’un pressupost  socialment insuportable i que no preveu noves partides per a la creació de riquesa i ocupació..

En aquest context caldrà emmarcar l’acció política dels grups municipals si finalment la Sra. Felip porta a aprovació el pressupost mitjançant la moció de confiança amb què amenaça els figuerencs i les figuerenques,  en la qual el que es debatrà serà el pressupost i no la figura de l’alcaldessa.
No caiguem en el parany que se’ns proposa: el que és cabdal és tenir un pressupost per a tots i totes, no per a una minoria.

El que es debatria en la hipotètica moció de censura que possiblement hagi de respondre a l’inconscient repte de la Sra. Felip és un nou pressupost, que ha de correspondre a un full de ruta plural i progressista que salvi el que queda d’un mandat malbaratat un trist matí de dissabte.

dimarts, 14 de març de 2017

Entrevista al setmanari Empordà

Quina visió té de la ciutat ara que ha hagut de tornar a l´oposició?
Les prioritats de la ciutat són les mateixes i per aquí haurien de seguir. Per nosaltres, el pacte de govern era bo i, si tothom el complís, la ciutat tiraria endavant. Per exemple, la reforma del carrer Avinyonet per connectar l´AVE, és una cosa necessària. La creació d´ocupació i tot el que es fa a promoció econòmica també és molt necessari, però cal un pressupost i gent amb voluntat de tirar-ho endavant. Les coses no han canviat perquè un bon dia es va trencar el pacte de govern, per mi estem allà mateix i caldria trobar una solució perquè es tiri endavant. Ara estem en una situació d´inestabilitat. Diuen que el ple pel pressupost serà el 27 de març, imagina´t això el que suposa i dificulta. Els guàrdies, que s´han d´incorporar, han d´anar a l´Escola de Policia i ja veurem si els podrem enviar, perquè el termini és massa just, així no es pot seguir...

Ho pinta negre.
Tothom hauria de tenir clar que cal un full de ruta. El pacte entre CiU i el PSC el va trencar l´alcaldessa, però el full de ruta és necessari. Pel partit socialista no quedarà, i tenim ganes d´estar en la solució del problema en el qual ens hem ficat. Ara, tant se val ser al govern com a l´oposició. Evidentment, des del govern es fan coses molt interessants i s´està en decisions importants. Tothom ha de fer cessions, traçar un full de ruta i tenir clar que vista la composició de l´Ajuntament s´ha de trobar una solució.  

Vostè creu que l´alcaldessa Felip pot governar amb un equip de cinc regidors, com defensa ella?
No, per mi no. Si l´alcalde fos una persona molt hàbil... L´alcalde té molt poder, però no de la manera que està configurat l´Ajuntament de Figueres. Per càrrega de treball dels regidors ja és impossible. Sé d´un regidor que ha proposat al seu tècnic tenir una trobada de quaranta-cinc minuts cada quinze dies, això no s´aguanta. I ho entenc, perquè l´agenda no pot estar més atapeïda. Però convé que entre tots es comenci a pensar a fer cessions per traçar un full de ruta, i si al final s´està amb Marta Felip o no s´està amb Marta Felip. I no parlo del PEDeCAT. La situació de l´Ajuntament de Figueres és greu i va més enllà i, per tant, ve un moment que, si tothom entrés en raó, inclosa Marta Felip, s´haurien de construir camins per poder solucionar això i no perdre dos anys i mig. El tacticisme no val: que si uns són constitucionalistes, que si els altres són independentistes, que si els altres verds i els altres són vermells... Si seguim així, continuarà havent-hi un govern en minoria, que té molt difícil aprovar el pressupost. I si l´aprova, té molt difícil el dia a dia. Per exemple, el nou pavelló: si no hi ha pressupost, no arribarem a final de mandat amb l´edifici construït. En política, i amb el temps, he après una cosa, els tacticismes electorals no serveixen per res, tu has de fer un servei a la teva ciutat i al teu país. Això és el que els electors veuen. El que es dediqui a especular amb els colors i les ideologies no anirà bé.

I amb l´experiència dels anys, fa autocrítica de coses que no han anat prou bé i en les quals vostè hi ha participat, des del govern o des de l´oposició?
Jo sempre he dit que quan el pacte no va anar bé, amb en Santi Vila, tots teníem manca d´experiència, tant ell com nosaltres, i aleshores també hi va haver coses que no varen ser ben fetes i va haver-hi molta rancúnia. Ara no, simplement l´alcaldessa ha decidit que el seu projecte i el nostre eren diametralment oposats, i nosaltres, com un equip de futbol, a la banqueta. Autocrítica, en aquest cas, quan comparteixes has d´estar disposat a fer cessions. Jo entenc que nosaltres hem fet cessions. L´any passat vàrem renunciar, tot i que el pacte ho deia, a començar a treballar en el carrer Avinyonet (ho poso d´exemple perquè és una inversió important). Podem fer renúncies, però hem d´entendre que si tu et fas soci del partit socialista i el necessites i només tens 7 regidors (5 en aquest cas), has de saber que no li pots demanar que renunciï a les polítiques socials. En aquest sentit no em faig autocrítica, al contrari, estic content, perquè quan veig que se´ns acusa en algun moment de manca de transparència, de voler la cadira, no és veritat, i quan els altres diuen interessos personals no, a la primera que hi ha hagut una qüestió seriosa, els regidors socialistes han estat expulsats i no han pensat en cap moment ni en càrrecs, ni sous, ni res d´això. Per tant, no. En aquest moment, l´autocrítica passa per no haver sabut llegir les intencions de l´alcaldessa de cremar-ho tot. Si hi ha un altre soci, endavant, que hi hagi projecte, però ens estan demostrant que no n´hi ha.

Descarta una moció de censura a l´alcaldessa Marta Felip?
No, perquè crec que la responsabilitat dels portaveus i dels grups de l´oposició és gran. Si Marta Felip no és capaç de generar consensos, si no és capaç de sumar en lloc de restar, ens ho haurem de pensar. Les coses a vegades són per decantació. No m´imagino la situació sense haver començat d´aquí a un mes i mig les coses importants que necessita la ciutat.

Fa un parell de setmanes, l´exalcalde Joan Armangué, amb el qual vostè va forma part de diversos governs, va fer una radiografia molt dura de la realitat socioeconòmica figuerenca. La comparteix?
Crec que sí, que s´hi ha de reflexionar. Això m´enllaça amb la pregunta que m´has fet abans sobre l´autocrítica, i en tot cas la nostra reflexió, i és una de les coses que va dir l´exalcalde Armangué, és que no es pot abandonar de cap manera l´emergència social. Quan nosaltres vàrem entrar al govern, vàrem començar a comprar pisos, perquè no es volien comprar, aquesta era la realitat, i es va començar a estar molt a sobre de les qüestions de caràcter social, i això és el que ha provocat, no ens enganyem, la sortida del grup socialista. Per tant, amb una part del que deia Joan Armangué hi estem totalment d´acord. D´altra part, el que té a veure amb creació d´ocupació, penso que s´estava fent una molt bona feina des de la part de Promoció Econòmica que comandava en Manel Toro, i en Jordi Masquef des de Fires i Mercats. Aquestes són les prioritats i crec que estàvem complint el programa. Aquí s´hi barreja un tercer eix, que és més que discutible: hem de veure si ens hem de gastar més de 192.000 euros per la cavalcada de Reis, 400.000 per Fires i Festes i cinc o sis-cents mil euros per festival. És clar que porten molta gent, però no veig cap problema que per un festival siguin 200 o 250 mil euros, sincerament. A vegades convé veure les coses amb una certa distància. Això és el que els regidors haurien de reflexionar. Això té la incidència que té i és molt important per al benestar de les persones. Però el que és el creixement econòmic de la ciutat, continuo pensant que es devia estar fent bé i, si no, haurem de corregir-lo on convingui, amb un full de ruta comú entre les diverses forces de l´Ajuntament, perquè crec que és el moment. Hem de complir el que estava escrit.

La ciutat és competitiva? Té prou suport del teixit econòmic privat? Està viva culturalment?
Figueres té una estructura en la qual el comerç pesa molt i amb un enfocament per part de l´associació de comerciants que és el que és i ha estat sempre així i que potser caldria matisar alguna cosa. La part més empresarial de Figueres, no té tant de pes, i la relació amb l´Ajuntament és més difusa i diluïda. Això s´hauria de potenciar i s´hauria d´anar de la mà per solucionar coses, com ara que hi hagi més sol industrial o aconseguir que vinguin més empreses. Jo no diria que la part privada no ho està fent bé, sinó que des de la part pública hem de ser capaços d´incentivar i de fer que la ciutat sigui més atractiva perquè tinguin ganes d´implicar-s´hi. Quant al món cultural, creiem que vàrem heretar una política cultural que no era l´òptima ni l´adequada; va haver-hi un problema molt gran amb el que va passar en el Museu de l´Empordà, eren un seguit de situacions i accions d´enfocar la cultura que no era la nostra i creiem que no era la volguda pel sector cultural de Figueres i això ara ho hem pogut anar arreglant. Ens surten dos o tres bolets, es diguin Festival Acústica, Festival-Museu del Circ... que encara que siguin del sector cultural, tenen una singularitat que a vegades costa d´encaixar-la amb la resta de cultura de Figueres. Figueres té un potencial enorme, i si tots féssim el full de ruta i féssim un govern d´àmplia majoria, ens en sortiríem sense cap mena de problema. Tenim una situació econòmica, per la raó que sigui, que ens permetrà fer coses i tenim potencialitats com ara el Museu Dalí. Crec que ha de passar aquest xarampió polític que tenim ara. Tothom ha de tenir clar que no es pot jugar a fer política, s´ha de tenir clar què es farà amb el pressupost que se´ns planteja. Veig difícil que s´aprovi, però un pressupost prorrogat és catastròfic.

dimecres, 22 de febrer de 2017

Per què hi som?

D’ençà de l’expulsió del PSC del govern el passat 27 de gener fins a dia d’avui, el govern ha perdut més del 50% del seu suport. Això el fa especialment dèbil i, per extensió, debilita la ciutat i els ciutadans de Figueres.

La situació és tan greu que cal actuar de manera ferma per garantir l’estabilitat i la governabilitat d’un municipi amb més de 45.000 habitants i que requereix l’esforç i la dedicació de tots els regidors de l’Ajuntament. En un mes s’ha destruït prou com per tenir la necessitat imperiosa i urgent de començar a reconstruir tots plegats.

Aquestes setmanes ens hem mantingut al marge de les polèmiques, no hem buscat protagonisme ni hem entrat en conflicte amb ningú.

Un cop passat el soroll de sabres, la fregadissa mediàtica i manifestats els posicionaments de cada grup, penso que és el moment de buscar les fòrmules que garanteixin una autèntica acció municipal durant el que resta de mandat. Això significa retrobar punts d’acord entre tots els partits i posar-los en comú; significa aparcar les diferències i sumar esforços. El primer pas és ser constructius, no només de paraula, sinó de fets; nosaltres ho hem estat des del primer moment, l’igual que altres grups i, ara, continuarem essent-ho. I no només per responsabilitat, sinó també per convicció.

Entendre’ns és fonamental, sobretot en un consistori tan fragmentat en què el grup majoritari té 5 regidors sobre 21. No fer-ho seria un error. És possible entendre’ns, i ho hem de fer, perquè per a això hi som, i per això els ciutadans ens han escollit. Després, si es vol, ja podem veure quin paper juga cadascú en el futur.

diumenge, 5 de febrer de 2017

És hora de rendir comptes

Després del trencament del pacte de govern hem decidit fer públiques les memòries de les àrees i departaments que hem comandat els regidors del Grup Municipal Socialista. 

Hem fet molta feina i volem fer-la pública. Ja fa molts dies que els documents estan enllestits, però des d’alcaldia no es trobava el moment de fer-los públics.

Podeu clicar a sobre i llegir o baixar els documents

Memòria de la Guàrdia Urbana.

dijous, 29 de desembre de 2016

Setmana del 19 al 25 de desembre

Una setmana molt marcada per la vaga d’escombraries, que ha fet patir molt a tota la ciutat.

Dilluns a primera hora vam tenir una conversa amb el Regidor de cultura i una treballadora municipal; tot seguit, reunió amb Marta Felip i Òscar Vergés. Posteriorment tocava comissió informativa i, més tard, l’habitual Junta de Govern Local. A la tarda hi va haver reunió de treball de l’ordenança de terrasses, però un imprevist em va impedir assistir-hi.

Dimarts al matí va començar amb una visita agradable a l’Escola Pous i Pagès, en què vam comentar amb el Director diverses possibilitats per al barri de Sant Joan. A la tarda, vam tenir junta de govern, consell de presidència i comissió informativa al Consell Comarcal. Ja al vespre, vaig assistir a la presentació del calendari d’enguany del Setmanari L’Empordà a l’Erato, un acte molt interessant i precedit d’una bona feina.

Dijous va ser un dia dedicat al pressupost, que es va tancar al vespre amb un ple extraordinari on es van aprovar definitivament les ordenances, i en el qual hi havia diverses mocions que havien quedat sobre la taula a l’anterior ple ordinari, a banda de preguntes que no s’havien pogut fer. Prèviament, havíem tingut una trobada amb els grups municipals i el regidor Toro per parlar del barri de Sant Joan. Sobre el ple, he de dir que va ser estrany, amb molt estella i foc a discreció  de totes bandes; personalment m’ho vaig mirar des de la barrera: les bronques no ens porten enlloc. Vam acabar la nit sopant els membres de l’equip de govern. Oblidava dir que al migdia vaig poder acompanyar el regidor d’esports a un dinar molt agradable amb usuaris de la seva àrea, on ell mateix va fer un emotiu discurs.

El divendres al vespre vaig assistir al brindis de Nadal de les Associacions de Veïns a la seu de l’AV Enric Morera.

El dissabte al matí el vaig dedicar íntegrament a inspeccionar amb la Policia i la Directora de seguretat l’acumulació d’escombraries i els estralls causats pels incendis i a veure de primera mà com al centre de la ciutat es produïa una situació de bosses d’escombraries obertes i deixalles escampades arreu, fet que contrastava amb un menor desordre en altres indrets. La veritat és que tot són formes de protestar, però, segons com,  tampoc no cal. A banda, vam preparar un pla de sectorització de la ciutat per repartir la responsabilitat amb Mossos. I des d’aquí vull mostrar el meu agraïment a l’Albert Ballesta, que en tot moment va estar disposat a implicar-hi els Mossos a fons. També vaig tenir una conversa amb la responsable de serveis jurídics de l’Ajuntament per avançar en la tramitació dels documents necessaris per tal de poder disposar de la totalitat de la plantilla de la GU si les condicions ho requerien.
Afortunadament, res d’això no va fer falta, perquè els companys de govern van poder tancar un acord amb els convocants de la vaga per tal que tot tornés a la normalitat. Bona feina, i la nostra gratitud per haver-hi estat fins a darrera hora de la nit del 24.

Finalment, el 25, dia de recolliment familiar, vaig passar a dir Bon Nadal als guàrdies que estaven de servei.

dimarts, 20 de desembre de 2016

Setmana del 12 al 18 de desembre

Dilluns: al matí tocava signatura a l’Ajuntament, a les 11.30 h reunió de pacte amb l’Òscar Vergés i la Marta Felip; posteriorment, a les 12.30, vam fer Comissió informativa ordinària: com que no hi havia punts a l’ordre del dia, es va aprofitar per fer una sessió amb els regidors i el cap de la policia per a informar-los dels procediments que podem realitzar i realitzem davant la problemàtica de les ocupacions. A les 14h, vam acabar amb la Junta de govern local.

Dimarts: a les 19 h, reunió al carrer Nicaragua amb l’àrea d’organització del PSC per tractar de diversos assumptes ordinaris.

Dimecres: signatura i assumptes diversos a la casa gran; al migdia, reunió al PDC amb treballadors socials del Barri de sant Joan per preparar la reunió de la Comissió de seguiment del Barri de Sant Joan. A les 18h vàrem celebrar aquesta sessió, on es van repassar els assumptes que hem anat treballant durant l’any; he de dir que per part dels assistents es va expressar que, si bé les coses són millorables, evolucionen favorablement. En el decurs de la reunió vaig retirar la paraula a un representant veïnal: totes les opinions són respectables, però no puc permetre que es falti a la veritat d’una forma objectiva. Tampoc no em van agradar les opinions del regidor Borrego: simplement confon una comissió de treball amb un plenari de l’Ajuntament. Com tots els grups vàrem expressar, haurà de pensar si vol seguir en el pacte o no.

Dijous vaig tenir reunió amb una veïna de Figueres que va expressar-me la seva queixa relativa al fet que alguns tallers mecànics omplen els carrers de cotxes que estan reparant i fins i tot ocupen les zones per a persones amb discapacitats. Li vaig prometre posar-hi remei.

Divendres a les 9.30 vaig assitir a la constitució dels Consells Territorials de Serveis Socials a Girona amb el Secretari d’Afers Socials. Vaig tenir oportunitat d’expressar que el sistema d’ajuts públics em sembla molt injust i que a Figueres n’hi ha que se n’aprofiten amb l’empara d’una entitat que confon la lluita social amb maltractar treballadors socials.
A part, va ser un matí molt mogut a causa d’un incendi al Culubret, afortunadament sense víctimes, però amb alguna plantació de marihuana per la qual els responsables ja estan essent processats.

Dissabte a la tarda vaig tenir reunió amb un president d’associació de veïns, a les 19.30 assemblea dels Amics del Castell, i a les 21h,   la“Fiesta del Turrón de la Casa de Andalucía”. Em va tocar una panera enorme després de comprar unes butlletes que ens vam partir amb el Regidor d’Esports.

Diumenge vaig assistir al pavelló a la matinal de la “Marató de TV3” amb els clubs d’arts marcials de Figueres; i vaig tancar la setmana amb el concert solidari en benefici de Càritas: el Messies de Händel va sonar al Jardí de la mà del mestre Comellas i l’Orquestra UNESCO de Barcelona.