diumenge, 28 setembre de 2014

Arrossada a l'Horta de l'Hospital

Avui diumenge hem estat d’arrossada al barri de l’Horta de l’Hospital. La veritat és que ha estat un dinar amb bon ambient en el qual ens hem trobat amb els veïns del barri i amb força representants d’altres associacions de veïns. Cal destacar que hi havia una forta representació del consistori, amb l’equip de govern, el regidor Borrego del PP, i nosaltres, del PSC. Aquestes trobades són importants perquè fan ciutat i, sobretot, perquè a nosaltres ens possibiliten constatar l’opinió dels ciutadans; són punts de trobada que donen als veïns la possibilitat d’accedir als seus representants amb més facilitat. 

La veritat és que cada vegada estic més convençut que les associacions de veïns han de tenir un paper encara més gran que el que ja tenen en la relació de l’Ajuntament amb els ciutadans: disposen de locals per fer activitats i tenen persones amb molta vàlua i implicació al capdavant. Cal que des del govern de la ciutat s’aprofiti tot això. Ja des d’ara em comprometo que la propera legislatura les associacions seran un dels eixos principals de la necessària proximitat de l’Ajuntament amb els ciutadans i les ciutadanes.

No cal dir que, com sempre, l’organització ha estat a l’alçada i que tot ha transcorregut prou bé. Malhauradament, però, mentre dinàvem una persona ha patit un desmai i ha estat evacuada pels serveis mèdics. Hores d’ara em comenten que la cosa ha estat prou greu, però que evoluciona favorablement, i que cal esperar. Des d’aquestes línies encoratjo en Fernando i la seva família a refer-se.

dimecres, 24 setembre de 2014

Una qüestió de democràcia

En acabar el ple extraordinari de dilluns, en el qual l'ajuntament va manifestar - per una ampla majoria - el suport institucional al Parlament de Catalunya per a la realització de la consulta del 9-N, vaig rebre un bon grapat de felicitacions per haver-hi votat a favor juntament amb la resta del grup municipal socialista. 

Agraeixo sense reserves aquestes mostres de consideració, però si analitzem la trajectòria del grup municipal i la meva personal en aquest afer, el sentit del vot del ple de dilluns no hauria de causar cap sorpresa. Sempre ens hem posicionat a favor de qualsevol mecanisme que faci possible la manifestació democràtica, lliure i pacífica de la voluntat d'un poble; entenem que la democràcia consisteix precisament en això. Al marge d'aquest principi irrenunciable, podrem discutir sobre altres angles de la questió, però no sobre la legítima expressió d'una voluntat popular. En aquest sentit, crec que és imprescindible dotar la consulta de suficients garanties jurídiques perquè tingui el valor i els efectes vinculants que es pretenen. Amb això tampoc afirmo estar completament d'acord amb la independència de Catalunya, però em comprometo a respectar la decisió que la majoria adopti i a treballar per tirar-la endavant. 

He de lamentar, i això cada vegada és més freqüent, l'actitut, les formes i la creixent manca d'arguments dels nostres companys del grup popular, enquistats en una interpretació tancada i excloent de la constitució espanyola. Perquè cal no perdre de vista que la realització d'una consulta o referèndum és una questió exclusivament política i d'acord entre Catalunya i Espanya. 

No deixa de ser curiosa la insistència malaltissa que des del PP es fa dels termes "legalitat" i "democràcia", quan encara és l'hora que condemnin la dictadura franquista, instaurada després d'una rebelió il·legal i que va precedir un règim antidemocràtic que va durar quaranta anys. Crec que confonen "legalitat" amb una interpretació esbiaixada i interessada de la llei i "democràcia" amb l'statu quo que té com a únic pilar la unitat d'Espanya. En realitat, i per això tenim els llibres d'història i les hemeroteques, aquest tipus d'arguments només són possibles quan els altres estan prohibits, i de prohibicions ja en vam tenir prous al llarg del segle passat; un període, per cert, que alguns enyoren mentre pretenen alliçonar-nos sobre democràcia i respecte a la legalitat des d'un faristol cada cop més empolsegat i resclosit.

dilluns, 22 setembre de 2014

Persegueixo la brigada


Fa dies que persegueixo la brigada: m’agradaria poder veure quines feines els encarrega el regidor, en quines condicions treballen, el grau de satisfacció dels treballadors i el dels veïns.
Fer allò que ha de fer l’oposició: controlar l’acció del govern. Li he demanat al regidor Felip que a principi de cada setmana em faci una relació de les obres i feines que faran i tot el que n’he tret són bones paraules i que m’acompanyarà, però res de res.
Ara li donaré una setmana més de coll perquè em diu que és de vacances.

En fi:  la qüestió és que les coses a l’Ajuntament haurien de ser molt més transparents. Us imagineu si no ens volen dir això, què deu passar amb les decisions importants o estratègiques?
Canviarem moltes coses i la primera és que els ciutadans entraran a governar amb nosaltres a la casa gran i tot serà absolutament transparent, democràtic i respectuós amb l’oposició.

I si tot plegat simplement és desorganització... doncs encara pitjor!

dilluns, 15 setembre de 2014

Resum del discurs de la diada al monument al President Wilson

És important que la V surti bé: és una mostra més de que el país es mou i que vol resoldre els seus problemes. Nosaltres no hi anem perquè creiem que no hi ha prou unitat i ens en sentim exclosos, però som els primers a dir que no hi ha més solució que votar. 

Democràcia real, participació també és democràcia, convidem a no fer un abús greu de la majoria absoluta, no és tan sols que els ciutadans i les ciutadanes no participin de la vida pública sinó que els grups de l’oposició hem estat exclosos dels assumptes públics. Nosaltres pensem que els millors governs de la ciutat han estat els de coalició. 

Estem radicalment en contra del canvi de model d’elecció d’alcalde que busca majories absolutes arreu, i justament són els mateixos que no ens deixen votar el 9N els que ens proposen aquest canvi. 

Democràcia real és proscripció de la corrupció: prou repugnant és l’enriquiment personal d’alguns com antidemocràtica la corrupció institucionalitzada en partits de govern que embruten la lluita electoral en disposar de molts més recursos que els seus rivals. 

Nosaltres volem un país nou, o el que ens proposeu amb la independència o preferiblement una república federal espanyola; però el que sigui, que sigui democràtic, amb participació dels ciutadans i ciutadanes al govern i sense corrupció.

dimarts, 9 setembre de 2014

El mite sense rostre

Recordo un titular de premsa poc després del nomenament de Santi Vila com alcalde de Figueres: “És l’hora dels fills de la transició”. El vaig trobar impecable, senzill i cert perquè realment Vila havia aconseguit quelcom molt difícil en política, canviar les mentalitats a partir de la seva peculiar manera d’entendre el món.

Això només era un titular, però va reblar el clau a la conferència pronunciada al Casino Sport per als 100 primers dies de govern, on va dir una altra frase en la mateixa direcció, i en referència a l’anterior govern: “… era honest però antic”. I aquí, comença l’era Vila, en la que el PSC va contribuir durant dos anys de govern conjunt que considerem, malgrat tot i encara avui, positius per Figueres ja que d’aquell pacte va cristal·litzar la nova piscina municipal, la reurbanització de l’Avinguda Vilallonga, la cobertura de la Plaça Catalunya, la Capital de la Cultura Catalana 2009 o l’arranjament del Passeig Nou, entre altres iniciatives. 

I aquestes dues frases simbolitzen una idea de la que Vila es va saber apropiar i va personalitzar, transformant-la en lideratge. La idea de modernitat, de futur vers la que mostraven els seus oponents l’any 2007, de classicisme, d’antigor, de lideratge cansat i avorrit, de política de sempre; Vila parlava d’equip però només hi era ell, com a lider absolut d’un projecte de ciutat que va aconseguir el que tot polític anhel·la: generar il·lusió. I ho va aconseguir el 2007, però sobretot el 2011, una il·lusió que probablement necessitava Figueres però que es trobava fonamentada sobre una base tova, petita, gairebé etèria. 

L’únic problema, va resultar que al ser una il·lusió creada sobre una base molt feble, un cop ell va desaparèixer de la vida figuerenca, com a eix central de la política local, ha anat transformant-se poc a poc en una desagradable sensació de buidor, de pura i dura realitat, potser de frustració, que penso revertirà o bé en el seu partit o en qui vagi al capdavant del mateix després de Vila. Si ens fixem, la prova està en què després de més de trenta-cinc anys de governs democràtics, i cinc de Santi Vila com alcalde, els problemes clàssics i alguns gairebé endèmics de Figueres continuen essent-hi com una ferida incurable, ben bé davant nostre; com una mena de mite sense rostre.

Article publicat a Hora Nova el 9 de setembre d'enguany

divendres, 5 setembre de 2014

Ramon Reig, un altre malson

Recordeu que el Govern de CiU a la ciutat va adquirir la llar d’infants Ramon Reig per 450.000,00 €?
Dimarts passat al ple vàrem preguntar quin projecte té la ciutat per a l’antiga llar d’infants Ramon Reig; l’equip de govern ens va contestar que no en té cap!
No cal ni que jo en faci una crítica en aquestes línies... ho deixo a les vostres mans

Des del PSC intentarem arreglar-ho per dues vies, o be la organització d’algun tipus de centre que permeti la instal·lació temporal d’algunes microempreses que treballin en àmbit tecnològic o be un centre de reunió i activitats per als joves de la ciutat.
I si res d’això no és possible, es ven i s’inverteix en manteniment!



divendres, 29 agost de 2014

Acústica 2014

Com cada any, el festival Acústica 2014 s’apunta un nou èxit. Quina gran idea van tenir en Joan Balada i en Xavier Pascual! Des de la seva creació el festival s’ha situat a primera pàgina catalana i és una referència musical a tot el país durant els darrers dies d’agost.
No cal dir que la ciutat en surt beneficiada i que seguirem treballant per tal que això continuï passant any darrere any.

Jo també en gaudeixo. Aquest matí he estat una estoneta a l’Acustiqueta. Llàstima de temps, però la pluja no frena la música! Us en deixo el vídeo:

video