diumenge, 22 d’abril de 2018

Resposta al Sr. Masquef

En un primer moment vam pensar en deixar-ho estar, no dir res pel costum adquirit que de cada cinc paraules que exhala aquest govern, quatre són mentida. Després, i per aquesta mateixa raó, vam decidir respondre al Sr, Masquef atès que actua, igual que l’alcaldessa, amb total impunitat. Tenim la sensació que té assimilat que tots els figuerencs i les figuerenques i els regidors i regidores som uns enzes; com que no és veritat s’imposa contestar perquè vegi que el seu món de confeti i d’ #orgulldeciutat, no és ni de bon tros real.

L’entrevista que va concedir a un setmanari és un compendi de mentides, tergiversacions, mala fe i, encara pitjor, una mostra fefaent que s’ha acabat convertint, no sabem si per excés de regidories o per la poca atenció que les hi dedica, en un autèntic indocumentat que pretén governar la ciutat. Entre que és un indocumentat i l’egolatria i menyspreu que traspúa la màxima autoritat de la ciutat vers els ciutadans i les ciutadanes, transcorre el mandat amb monòtona lentitud. 

Anem a pams. La única veritat és el titular “l’objectiu és mantenir l’alcaldia”, i ho és des de què els “cinc genets” del govern es troben tan contents sols com unes òlibes; mantenir l’alcaldia, al preu que sigui, i evidentment amb totes les prebendes que això comporti, i que els lectors coneixen sobradament. Res més, aquest és el resum del mandat i, també, l’explicació àmplia del programa electoral dels convergents pel 2019, deixem-nos de sigle
s perquè les canvien cada poc i tothom els coneix pels convergents.

És curiós comprovar com després de gairebé dotze anys governant, en els quals han rebut el suport del PSC, d’ERC, del PP, d’IC-V i, encara avui l’incondicional d’ERC i PP, continuen ignorant, menyspreant, el suport rebut i el que reben. Els han recolzat aquests partits pel bé de la ciutat (en el cas de PSC i ERC, a més, perdent suport electoral a canvi), però han estat incapaços de redreçar res, han donat les culpes als altres i no deixaran llegat ni futur. La ciutat quedarà molt pitjor de com la van rebre i faran l’habitual que és donar la culpa als socialistes i a en Joan Armangué, al qui no tenen la més mínima vergonya per culpar-lo dels problemes que ells han generat. 

Menteix el Sr. Masquef quan parla de la responsabilitat del Portaveu Sr. Casellas en la creació d’Ecoserveis, ja que no era ni regidor, i estaria bé recordar perquè va caldre crear aquesta empresa mixta i perquè l’Ajuntament ho va fer en una posició de “debilitat”. El Sr. Masquef té la pell molt fina, sobretot quan se li diuen les veritats, però té la sensibilitat de paper d’estrassa quan es tracta del benestar dels figuerencs en general; sinó, hagués estat més receptiu, per exemple, a les demandes lògiques dels comerciants del carrer de la Jonquera quan demanen un calendari clar de les obres.

Es confon, perquè no en té ni idea, sobre el projecte d’una nova piscina; aquí a més de mala fe hi ha pura ignorància i deixadesa. La realitat és que vam acudir a la UFEC després que l’Alcaldessa ens demanés una piscina de 25 per 12,5 metres i allà es va “parlar” que el cost era d’uns 4 milions d’euros dels que la UFEC o qui guanyés la concessió n’havia d’assumir el 78 %.

La política no es fa mentint, ni afavorint amics, ni exercint capil·laritat clientelar als que tenen tractes amb tu des d’una posició de poder. I no es fa prenent per uns enzes els figuerencs i les figuerenques, per molt que es presenti al gran públic com la “cara amable del règim”. Fins ara tenia un perfil discret, però estem convençuts que amb el temps farà córrer rius de tinta... 

dimarts, 17 d’abril de 2018

Les càmeres i la solució a Figueres


Acabo de llegir que, finalment, les càmeres de seguretat a l’oest de la ciutat seran operatives ben aviat. Ha costat anys; de fet, fins que no s’han fet mocions i els veïns han vingut dues vegades al Ple a reclamar que l’Alcaldessa compleixi la seva paraula ningú de l’equip de govern no ha mogut un dit. Al contrari, el que van fer va ser treure la partida el 2015 i, posteriorment,  durant la negociació del pressupostos del 2016 previs a la nostra expulsió del govern negar-se a incloure el finançament de 240.000 per a aquest assumpte que el PSC reclamava. Aquesta retirada de fons, vehementment negada per Masquef al darrer -ple en un dels ridículs més grans dels darrers anys-, però acreditada als veïns més d’un any abans per la lectura dels emails del propi regidor amb un servidor era la cirereta de l’aixecada de camisa que anaven fent als veïns de Juncària, Culubret, Parc Bosc i Sant Joan.

Vista la situació, és evident que la Sra. Alcaldessa només fa alguna cosa quan el problema es trasllada al mig del saló de plens; altrament, la inoperància és clamorosa. I aquesta actitud de l’Alcaldessa és arriscada i molt perillosa, perquè, llavors, molts col·lectius que esperen solucions per part del govern (solucions que no arriben mai) es poden plantejar algunes preguntes. Què cal fer per tal que s’actuï? Si les persones amb emergència habitacional acampen al saló de plens, potser l’Ajuntament acabarà condicionant algun pis dels que va comprant i el podrà posar a disposició dels necessitats i no es limitarà només a parlar-ne als mitjans? Si es comença a circular amb cotxe per la plaça de l’Ajuntament faran alguna cosa amb la circulació? Si s’omple d’escombraries el saló de plens la ciutat serà més neta? Si les entitats esportives fan un partidet al saló de plens durant el plenari el pavelló es tirarà endavant?

La deixadesa de l’Alcaldessa i el seu equip, potser, poden provocar l’afartament definitiu d’una inoperància que, en aquest cas, comença a ser històrica i inigualable. I pensen continuar així fins que arribin les eleccions de 2019...

dijous, 12 d’abril de 2018

Pla General

Un dels eixos del nostre projecte per Figueres és l’aprovació d’un nou Pla General que permeti a la ciutat modernitzar-se i créixer com una ciutat del segle XXI. Aquest creixement ha de ser en clau de fer la vida millor als ciutadans i les ciutadanes. Volem una ciutat endreçada urbanísticament i social i on tothom es guanyi la vida; una ciutat que retingui els seus habitants i no els obligui a marxar a viure als pobles de la comarca o a la mateixa àrea urbana per gaudir de millors serveis.


Aquest objectiu el marcàvem i el continuem marcant en el nostre projecte de ciutat i el volem plasmar en el nou Pla General. Però voler un nou pla no és renunciar a les nostres idees sobre com ha de ser la ciutat. M’explico: la proposta d’avanç de planejament preveu el manteniment de dues estacions a la ciutat; pràcticament obvia l’existència de l’estació del TGV a ponent i, per tant, perpetua la presència de les vies al centre de la ciutat. Nosaltres, els socialistes, no podem admetre això perquè existeixen documents de planejament supramunicipal que preveuen la retirada de la via del centre i la concentració de la infraestructura ferroviària a ponent; i el més gruixut és que la primera part de la variant del tren convencional de Santa Llogaia a l’estació del TGV ja és construïda! Doncs ara, aprovar un planejament contrari a la realitat legal i física és irreal i nosaltres no hi participarem i ens oposarem amb totes les nostres forces a un projecte que no és real més enllà de voler fer malbé el llegat dels socialistes i d’en Joan Armangué.

dilluns, 19 de març de 2018

#orgulldeciutat


Els figuerencs i les figuerenques estan patint molt. I fa vergonya aliena que el segon Tinent d’Alcalde, en Jordi Masquef, tingui la barra de fer servir el hashtag #orgulldeciutat en una ciutat on 42 persones de cada 100 són pobres -i 16 severament pobres-,  on la brutícia ja no és notícia i on la sensació de inseguretat va en augment. El hashtag adequat és #elsfiguerencspateixen.

En els darrers 12 anys hem tingut governs de marcat caràcter neoliberal a Figueres. 4 anys en majoria absoluta i els altres amb el suport del PSC durant 3 anys i d’ERC durant 1 any. Crec, amb risc d’equivocar-me en el cas d’ERC, que des de l’esquerra ho vam fer per assegurar l’estabilitat a la ciutat, però la realitat és que no ha servit de gaire res, perquè no hem sabut contrarestar el caràcter dretà d’aquesta gent. En el moment en què els socialistes ens hem volgut dedicar als ciutadans, als que menys tenen, als més desafavorits socialment i urbanística com són el Culubret, el Barri de Sant Joan, la Marca de l’Ham o el Parc Bosc i el Juncària hem estat expulsats per un govern només preocupat pel confetti, l’aparador, l’estora vermella i el glamour. No és explicable destinar 350.000€ a Las Vegas mentre deixes en la misèria social i urbanística el barri de Sant Joan o la Marca de l’Ham.

M’equivoco. Sí que és explicable si ets un liberal recalcitrant d’un govern de dretes que sense socialistes ni democratacristians simplement governa per als “seus” i prou.

Només un neoliberal així pot ser capaç d’escriure en referència a Figueres #orgulldeciutat.

La solució: polítiques d’esquerres, sense concessions. A partir d’ara, vist que el pacte polític no és possible amb aquells que només volen aplicar la seva agenda liberal, ja no ens mourem ni un mil·límetre de l’esquerra, ni per pragmatisme, i esperem trobar les complicitats que no hem sabut o volgut trobar a causa d’un context social i polític inexplicablement enverinat els darrers anys.

dijous, 15 de març de 2018

Sra. Alcaldessa: plegui, que no la volem representant-nos.


Al proppassat ple d’1 de març el plenari de l’Ajuntament va rebutjar nomenar l’Alcaldessa com a vocal de la Fundació Gala-Salvador Dalí i de l’Associació Empordà Turisme. Aquesta és una decisió greu perquè significa que no té la confiança de la majoria del ple per representar la ciutat en unes institucions importants i estratègiques per  a Figueres i l’Alt Empordà. Va perdre la votació amb 5 sis i 16 nos; es va quedar sola.

Com ella ens va recordar, amb aquella fatxenderia innata que destil·la, li és ben igual perquè és vicepresidenta, perquè els estatuts ho diuen, perquè.... És ben cert,  però no ho és menys que després de perdre una votació com aquesta el que hauria de fer, per dignitat, és dimitir perquè no té la confiança del Ple per representar Figueres.

Plegui,  Sra. Felip! D’aquestes tasques de representació, s’entén....

diumenge, 11 de març de 2018

Continua creixent el nas de l'alcaldessa


La setmana passada l’Alcaldessa va anunciar a bombo i platerets que signava un conveni que garantia l’Acústica per 3 anys. Doncs bé: no és veritat. Només cal mirar l’acord de Junta de Govern de 12 de març per veure que s’aprova el pagament per a aquest any i que la resta és una mera declaració d’intencions que plasma l’advocada de l’Ajuntament en el preceptiu informe que transcric:

També consta informe de la Tècnic d’Administració General en el qual adverteix que, tal com s'estableix al Pla estratègic de subvencions i en relació als exercicis 2019 i 2020, el conveni proposat no crea ni drets ni obligacions econòmiques per cap de les dues parts, sinó que es un document que plasma la voluntat d'ambdues parts de seguir celebrant el Festiva Acústica i Acustiqueta. Per aquest motiu, en cada exercici caldrà aprovar el corresponent acte administratiu i serà necessari que els successius pressupostos de l’Ajuntament de Figueres continguin les aplicacions pressupostàries corresponents a la subvenció nominativa pel Festival Acústica i Acustiqueta.”

Nosaltres ens alegràvem molt que s’hagués fet un miracle jurídic que permetés fer el conveni per tres anys. I constatem que, de miracle, miracles no n’hi ha,  però de mentides sí. En tot cas, segur que arribat el moment treballarem per tal de garantir la continuïtat de l’Acústica.

En fi: quan una política recorre a aquest estil ja està tot dit.

dijous, 8 de març de 2018

La vaga

El que ha passat avui és important. Una gran majoria de dones han decidit plantar-se per reivindicar, simplement, que se les tracti igual que als homes, ves per on! Això no hauria de ser notícia perquè en un món civilitzat això no passaria. El problema és que passa, i passa al nostre costat sense que ni ens n’adonem, perquè en una societat tan patriarcal i preocupada només pel benestar material, les dones es veuen obligades a fer més tasques que els homes però sovint cobrant menys i sense arribar al nivell més alt d’empreses i administració. Com és possible, per parlar d’un àmbit que conec bé, que les dones siguin majoria entre els jutges de primera instància però només una d’entre disset sigui presidenta d’un TSJ? Doncs perquè hi ha discriminació.

Cal, doncs, seguir treballant, especialment des d’una perspectiva femenina i d’esquerres, per trencar amb estructures tradicionals fetes i pensades per homes, i per eliminar el sostre de vidre que pesa sobre elles, com deia la Hillary Clinton, i que, malauradament, ella no va poder trencar. Probablement, el món seria millor si enlloc d’un carcamal masclista i misogin, la primera potència del planeta fos governada amb la intel·ligència i sensibilitat d’una dona.