dilluns, 15 setembre de 2014

Resum del discurs de la diada al monument al President Wilson

És important que la V surti bé: és una mostra més de que el país es mou i que vol resoldre els seus problemes. Nosaltres no hi anem perquè creiem que no hi ha prou unitat i ens en sentim exclosos, però som els primers a dir que no hi ha més solució que votar. 

Democràcia real, participació també és democràcia, convidem a no fer un abús greu de la majoria absoluta, no és tan sols que els ciutadans i les ciutadanes no participin de la vida pública sinó que els grups de l’oposició hem estat exclosos dels assumptes públics. Nosaltres pensem que els millors governs de la ciutat han estat els de coalició. 

Estem radicalment en contra del canvi de model d’elecció d’alcalde que busca majories absolutes arreu, i justament són els mateixos que no ens deixen votar el 9N els que ens proposen aquest canvi. 

Democràcia real és proscripció de la corrupció: prou repugnant és l’enriquiment personal d’alguns com antidemocràtica la corrupció institucionalitzada en partits de govern que embruten la lluita electoral en disposar de molts més recursos que els seus rivals. 

Nosaltres volem un país nou, o el que ens proposeu amb la independència o preferiblement una república federal espanyola; però el que sigui, que sigui democràtic, amb participació dels ciutadans i ciutadanes al govern i sense corrupció.

dimarts, 9 setembre de 2014

El mite sense rostre

Recordo un titular de premsa poc després del nomenament de Santi Vila com alcalde de Figueres: “És l’hora dels fills de la transició”. El vaig trobar impecable, senzill i cert perquè realment Vila havia aconseguit quelcom molt difícil en política, canviar les mentalitats a partir de la seva peculiar manera d’entendre el món.

Això només era un titular, però va reblar el clau a la conferència pronunciada al Casino Sport per als 100 primers dies de govern, on va dir una altra frase en la mateixa direcció, i en referència a l’anterior govern: “… era honest però antic”. I aquí, comença l’era Vila, en la que el PSC va contribuir durant dos anys de govern conjunt que considerem, malgrat tot i encara avui, positius per Figueres ja que d’aquell pacte va cristal·litzar la nova piscina municipal, la reurbanització de l’Avinguda Vilallonga, la cobertura de la Plaça Catalunya, la Capital de la Cultura Catalana 2009 o l’arranjament del Passeig Nou, entre altres iniciatives. 

I aquestes dues frases simbolitzen una idea de la que Vila es va saber apropiar i va personalitzar, transformant-la en lideratge. La idea de modernitat, de futur vers la que mostraven els seus oponents l’any 2007, de classicisme, d’antigor, de lideratge cansat i avorrit, de política de sempre; Vila parlava d’equip però només hi era ell, com a lider absolut d’un projecte de ciutat que va aconseguir el que tot polític anhel·la: generar il·lusió. I ho va aconseguir el 2007, però sobretot el 2011, una il·lusió que probablement necessitava Figueres però que es trobava fonamentada sobre una base tova, petita, gairebé etèria. 

L’únic problema, va resultar que al ser una il·lusió creada sobre una base molt feble, un cop ell va desaparèixer de la vida figuerenca, com a eix central de la política local, ha anat transformant-se poc a poc en una desagradable sensació de buidor, de pura i dura realitat, potser de frustració, que penso revertirà o bé en el seu partit o en qui vagi al capdavant del mateix després de Vila. Si ens fixem, la prova està en què després de més de trenta-cinc anys de governs democràtics, i cinc de Santi Vila com alcalde, els problemes clàssics i alguns gairebé endèmics de Figueres continuen essent-hi com una ferida incurable, ben bé davant nostre; com una mena de mite sense rostre.

Article publicat a Hora Nova el 9 de setembre d'enguany

divendres, 5 setembre de 2014

Ramon Reig, un altre malson

Recordeu que el Govern de CiU a la ciutat va adquirir la llar d’infants Ramon Reig per 450.000,00 €?
Dimarts passat al ple vàrem preguntar quin projecte té la ciutat per a l’antiga llar d’infants Ramon Reig; l’equip de govern ens va contestar que no en té cap!
No cal ni que jo en faci una crítica en aquestes línies... ho deixo a les vostres mans

Des del PSC intentarem arreglar-ho per dues vies, o be la organització d’algun tipus de centre que permeti la instal·lació temporal d’algunes microempreses que treballin en àmbit tecnològic o be un centre de reunió i activitats per als joves de la ciutat.
I si res d’això no és possible, es ven i s’inverteix en manteniment!



divendres, 29 agost de 2014

Acústica 2014

Com cada any, el festival Acústica 2014 s’apunta un nou èxit. Quina gran idea van tenir en Joan Balada i en Xavier Pascual! Des de la seva creació el festival s’ha situat a primera pàgina catalana i és una referència musical a tot el país durant els darrers dies d’agost.
No cal dir que la ciutat en surt beneficiada i que seguirem treballant per tal que això continuï passant any darrere any.

Jo també en gaudeixo. Aquest matí he estat una estoneta a l’Acustiqueta. Llàstima de temps, però la pluja no frena la música! Us en deixo el vídeo:

video

dijous, 28 agost de 2014

dimarts, 26 agost de 2014

Salvem els Plàtans de l'Avinguda Perpinyà.

Ahir des del Grup Socialista vàrem abstenir-nos al pla de voreres del sector nord a l’espera de concretar quina serà la destinació dels plàtans de l’Avinguda Perpinyà. Avui al matí he pogut constatar al projecte que 6 arbres centenaris seran talats i traslladats a l’abocador.

Us deixo una fotografia amb els 6 arbres:

















Aquest arbres han contemplat la nostra història, per exemple el pas de milers d’exiliats.
Estem radicalment en contra que es treguin de l’avinguda:  no podem anar perdent trossos de la nostra història.
En tot cas,  si la retirada d’alguns d’ells és imprescindible, cal que siguin traslladats, i no destruïts. No fa tant, com a primer tinent d’alcalde del PSC en coalició amb CiU, vàrem traslladar els exemplars amb més valor que hi havia al Passeig Nou.
Demanem més sensibilitat a l’equip de govern actual amb el nostre patrimoni natural, històric i sentimental.  La improvisació amb aquest patrimoni és totalment condemnable.

En conseqüència, votarem no mentre no es reconsideri, com a mínim, el trasllat dels arbres.

dilluns, 25 agost de 2014

Escorxador: cultura, o cebes i anxoves?

Fa pocs dies vaig tornar a visitar l’exposició “Dalí, Breaking News”, aquest cop amb els meus fills, que estan fascinats per Dalí.

Vaig tornar a constatar que l’Escorxador és una magnífica sala d’exposicions, necessària a una ciutat on la cultura és i serà motor econòmic. Una part del Govern de CIU a Figueres segueix entestada a fer-hi un “Centre de productes alimentaris tradicionals de l’Empordà”. Conec perfectament que la resta del Govern no comparteix la idea. Us deixo a consideració vostra si ha de ser sala d’exposicions o centre de venda d’anxoves, cebes i oli.

En tot cas us deixo una fotografia que il·lustra a la perfecció el dilema. Fixeu-vos en la placa de la paret, on diu “L’Escorxador: Centre de Productes Alimentaris Tradicionals de l’Empordà” i al costat una peça de l’Exposició.

Si no fos que el nostre futur és molt seriós, té certa comicitat una fotografia que acaba dient-nos que no hi ha lideratge i que el Govern no sap on va.