Irresponsabilitats... (una darrera l’altra)

Ja fa vora tres anys que a la nostre ciutat mantenim un encès debat al voltant de la possible instal·lació d’una escola privada “Montessori” en terrenys de titularitat pública. Durant aquests anys les posicions s’han anat definint fins a, vista la premsa, provocar la fugida de l’escola.

Tot sembla indicar que l’escola s’instal·larà a Peralada, i haig de dir que no m’estranya perquè l’Alcalde de Peralada em va dir far temps "no us encanteu que us quedareu sense escola". Tal dit tal fet.

Resulta innegable que la instal·lació de l’escola era una prioritat de Santi Vila que va ser acceptada pels socialistes quan érem al govern. Per alguns molt a contracor i per altres, entre els que m’hi compto, no tant. El fet és que enteníem que era legítim fer una concessió de terrenys públics amb el pagament d’un cànon anual d’uns 60.000,00 € que haurien de revertir a l’escola pública i la cessió de terrenys per a construir l’escola Carme Guasch.

Altres consideracions que fèiem eren la creació d’un important nombre de llocs de treball, la possibilitat que els nostres ciutadans poguessin optar a qualsevol model d’educació a la nostra ciutat i, en definitiva, anar-nos equiparant amb ciutats amb les que volem competir. Mentre érem al govern varem votar a favor perquè ens constava la voluntat de Santi Vila de que les coses fossin així.

Un cop expulsats del govern vam votar en contra de la modificació del planejament per a permetre equipaments educatius al solar on s’havia d’instal·lar l’escola. La raó és ben senzilla: donats els incompliments de Santi Vila no podem votar res que no hagi estat acordat prèviament per escrit. És a dir, si es donessin d’una manera fefaent les condicions (que eren acceptades pels promotors) que sempre hem demanat, aquesta ciutat no es quedaria sense escola.

D’altra banda ERC va passar de la oposició més radical, de les posicions radicalment esquerranoses dels 70, a acceptar la instal·lació en terrenys públics a canvi d’equipaments esportius.

Finalment ERC en un exercici de manca de realitat, probablement perquè qui els capitaneja no té la més remota idea del mon real (el financer i empresarial), decideix capitalitzar els 60.000,00 € en 50 anys i demanar que es faci un pavelló esportiu de 3.000.000,00 €. Vista la situació bancària i financera del país aquesta és una decisió irreal.

Al final el resultat de tot plegat serà la pèrdua d’una oportunitat, com tantes d’altres a la nostra ciutat, amb un únic responsable: Santi Vila, qui per interès propi un cop va ser nomenat candidat va dinamitar el pacte sense calibrar-ne les conseqüències.

Per solucionar l’enèsim atzucac en què ens ha posat l’Alcalde o bé ERC cedeix un cop més i hi ha escola o bé en Santi Vila s’oblida de fer política d’estar per casa, fa un pas i rubrica les condicions que des de fa 2 anys els socialistes havíem fixat i que no hem variat. Si això és així, òbviament haurà de tenir conseqüències polítiques per al govern i per al mateix Santi Vila però hi haurà escola, hi hauran 150 llocs de treball, hi haurà llibres de text gratuïs o el que convingui per als estudiants de les escoles públiques i l’escola Carme Guasch tindrà terrenys per poder ser pionera en la creació d’un institut-escola.

De tota manera no es facin il·lusions, que amb unes esculturetes de 150.000,00 € i un parell d’arbres de 12.000,00 € tothom content!

(article publicat al setmanari Empordà el 27 de juliol)