Gestió de l'Embarraca't II

L’afer dels sobres de l’Embarraca’t (el repartiment entre 20 persones, amb sobres plens de bitllets, de la recaptació de la barraca municipal de gots) qualificat literalment per Francesc Canet de “gestió exemplar”, ha arribat a un punt entre divertit i tràgic. Vam demanar a l’Interventor Municipal - alt funcionari que controla la gestió pressupostària de l’ajuntament— que ens fes arribar un informe amb la liquidació dels darrers cinc anys.

Malgrat l'aferrissada defensa que han fet la Mireia Mata i en Francesc Canet d'un model de gestió que, com a mínim, pot titllar-se d'irregular i deficitari, l'embarraca't d’aquest any només és assumible des d’una òptica privada o empresarial destinada a obtenir beneficis a molt llarg termini, però mai si es tracta d’una activitat municipal que generi ingressos i despeses i estigui subjecta a mecanismes de control de la legalitat.

Fixem-nos, primer en els números de l'Embarraca't i posem-los en comparació amb exercicis anteriors: En la liquidació d’ingressos s’hi veu reflectida immediatament la “gestió exemplar” dels darrers dos anys, des que el model gerencial, segons declaracions de l’alcalde, “va triomfar”: ingressos mitjos que generava l’embarraca’t per a l’ajuntament (gots + taxes + patrocini): 46.000 euros. Ingressos mitjos des del “triomf del model gerencial”: 12.800 euros (vegeu les actes de reunions de l'Embarraca't, document en el qual, dit sigui de passada, no hi apareix la signatura de cap funcionari municipal, la qual cosa el converteix en un magnífic instrument privat mancat de tot rigor legal adornat amb un bonic segell de l’ajuntament de Figueres).

I el millor de tot és que l’ajuntament encara no ha vist gaires euros d’aquests ingressos, perquè hem sabut que només una de les entitats ha satisfet el cànon previst, i ja veurem si, en una nova mostra de paternalisme o clientelisme de Santi Vila, algun dia se’ls exigeix aquest pagament...

 

En el mateix document esmentat (aquesta pseudo acta pública) hi consta que les entitats i els empleats de l’alcalde (de confiança) decideixen amb les entitats repartir-se els ingressos del retorn dels gots, sense cap acord legal de l'ajuntament que ho avali. L’únic document públic que es refereix a aquest tema és el conveni amb el proveïdor de les begudes i on en cap moment s’autoritza les entitats a apropiar-se d’aquests ingressos públics, i menys a fer-ho en sobres lliurats sota ma.

Tornem als números: Si tenim en compte que el pressupost de despesa no s’ha reduït, el balanç comptable està clar: les barraques de l’any passat, reduïdes a quatre dies pel mateix model de la gestió exemplar, són les segones barraques més cares de la història, concretament 135.827,5 euros. Les primeres més cares, us ho podeu imaginar, les d’enguany, amb sis dies de durada, que han costat, sempre segons l’interventor, 145.000 euros. L’interventor, però, no hi ha afegit que des de fa dos anys (els mateixos que no s’ingressa ni un euro) l’ajuntament paga el sou del gerent de l’àrea d’atenció a les persones i el del nou coordinador de l'embarraca't que es va contractar per dur a terme aquestes activitats, cosa que faria ascendir aquests números ja de per sí escandalosos a cotes insospitades.

Evidentment, ara això algú ho revestirà d’atac a les associacions i farà veure que estem en contra de la voluntat dels joves. Nosaltres respectem les associacions i la voluntat dels joves. Simplement, exigim que els comptes municipals siguin clars, transparents i, sobretot, dins la legalitat.

Esperem, pel bé de la ciutat, que el senyor Vila aprengui nous models d’exemplaritat en la gestió econòmica i legal del consistori, o aviat, mentre es reparteixen sobres amb diner públic que es torna negre i es prenen decisions al més pur estil d’un "cortijo", no tindrà temps d’adonar-se que hi ha una Figueres que està farta de tant proselitisme, clientelisme, populisme, i altres “ismes” més gruixuts i més greus.