La crisi al jutjat

Les darreres setmanes he tingut força vistes al jutjat, algunes de les quals no s’han pogut celebrar per les raons més variades, totes incomprensibles en un món 2.0. La problemàtica és ben diversa: incompareixença, manca de citació personal perquè les bases de dades són obsoletes, deixadesa dels citats -quan no voluntat de no anar al judici perquè ja saben que amb una trista multa (que no pagaran) se soluciona-.

A banda de les vistes, podem fer un repàs de més desastres: interposició de demandes executives en les quals es triga més d’un any a aconseguir que el Jutjat es doni per assabentat o, fins i tot, pèrdua d’expedients! Em podria allargar molt més, però emplenaríem pàgines i pàgines sense més sentit que flagel·lar-nos davant un mal funcionament endèmic.

La situació és especialment greu en el context de crisi que estem patint. M’agradaria remarcar, però, que sovint sento a dir: “la crisi que ens ha tocat viure”; no estic d’acord amb aquesta afirmació que defuig responsabilitats, ja que tots som una mica responsables d’haver muntat una economia basada en el totxo i en un consum irreal. Aquesta manera de fer ha provocat que als jutjats encara hi hagi més feina i, per tant, més saturació. 

Actualment la problemàtica es molt greu perquè al Jutjat s’hi ventila activitat econòmica i cal la màxima celeritat, ja que tenim parats als Jutjats molts milions d’Euros de tot el país que no es mouen. Això provoca greus conseqüències. 

Permeteu-me explicar un cas personal, evidentment sense vulnerar el secret professional: una execució de pagarés per 80.000,00 € d’una empresa amb dificultats s’ha demorat més d’un any. Evidentment, en aquest període de temps el deutor ha esdevingut insolvent i el meu client ha hagut de tancar; conseqüència: el meu client sense feina i amb deutes i els quatre treballadors sense feina i reclamant una indemnització que l’altre no pot pagar. Dramàtic, perquè us ben asseguro que si s’hagués despatxat l’execució dels pagarés en els 10 dies que marca la llei això no hauria passat.

Calen solucions d’immediat per acabar amb aquest mal, segur que donaríem un impuls important a la recuperació econòmica. De fet, així ho apunta Joan Majó al seu llibre "Després de tocar fons", que us recomano decididament. 

Admeto que el govern de la Generalitat ha fet un esforç important amb unes inversions tremendes en equipaments judicials, però ara toca un esforç més, que ha de venir des de Madrid i que hem d’impulsar el col·lectiu dels juristes, des de la Universitat fins al darrer magistrat del Suprem. Cal canviar el nostre ordenament processal, l’hem de reformar radicalment per reduir tots els terminis i fer-lo entrar al món de les noves tecnologies: no podem anar citant en paper, no podem deixar que ja a la llei s’estableixin terminis de més de 15 dies per fixar una vista. Entenc que el que demano contradiu radicalment la nostra tradició jurídica i s’aproxima als sistemes anglosaxons, però és que el món ha canviat i estem anant contracorrent entestant-nos a creure que el nostre sistema és més garantista, quan realment no és així. L’única garantia és que quan vas al jutjat les coses se solucionin, per bé o per mal...

Què en faré quan tingui la interlocutòria que em despatxi l’execució dels 80.000,00 €? Donar-la a l’amo i als treballadors perquè se l’emmarquin? Que hi posin per títol allò que ens diuen tant sovint al jutjat (i es queden tan amples!) “s’han respectat tots els terminis excepte el de dictar la resolució degut al volum d’assumptes que té Sa Senyoria sobre la taula”?

En conseqüència, calen reformes urgents per fer aflorar una gran quantitat de recursos que es troben paralitzats als Jutjats de tot el país. Cal que la primera instància es ventili en menys d’un mes, cal més oralitat, cal més flexibilitat en la proposició de proves, cal saber que el correu electrònic existeix, cal saber que els arxius PDF existeixen i cal voluntat de la judicatura i dels puristes del dret per a entendre que això ha de canviar, que no podem seguir aferrats a una tradició jurídica que és obsoleta i que perjudica els interessos del país i dels que hi vivim.

Cal derogar les actuals lleis rituàries i dictar-ne de noves d’immediat (però que qui ho faci sàpiga què és un mail).