PERE CASELLAS

La premsa del dia 30 d’abril...PAROLE!

Avui he llegit atentament el bisetmanari Hora Nova i encara estic obnubilat per una notícia i un article, tots dos relatius al govern de l’excel•lència d’en Santi Vila. A manca de fer un article amb temps, el meu sentit de l’humor i de la responsabilitat no pot esperar sense palesar com excel•leix dia a dia el govern.
La primera, la notícia, és el viatge a Salerno del Sr. Elelman, comissionat per en Vila per a anar a explicar les excel•lències del Govern municipal en la obtenció de fons europeus. Vist l’èxit obtingut per en Santi Vila en les seves gestions europees -que es resumeix en què el gerent de Fisersa i l’Interventor de l’Ajuntament de Figueres certifiquen que no s’ha obtingut ni un cèntim d’organismes Europeus-, no puc menys que advertir als membres d’Energie Cités que vagin amb compte, no fóra cas que algun sapastre els entabanés i els cantés allò de: Parole, parole, parole...

I més! Estigueu atents, que avui consta al registre la revocació de diverses subvencions...Però d’això, ja en parlarem!

L’altre hit del dia és l’article del regidor Ollé. Digui el que digui, segueixo insistint: el Govern de la ciutat no pot ni demanar una Visa sense la firma del Conseller Castells.
Em resulta inaudit que el regidor es dediqui a elucubrar sobre xifres de l’anterior govern i no parli del 2009, en què la liquidació del pressupost diu literalment que l’Ajuntament està en números vermells; que gastem molt més del que ingressem. El pitjor de tot és que el senyor Ollé ben aviat haurà de començar a demorar el terminis de pagament perquè no disposa de líquid i no pot concertar una pòlissa sense fer un pla de viabilitat.
Quina llàstima que es dediqui a intentar embrutar la magnífica gestió de l’Alcalde Joan Armangué i del regidor Enric Macau, que li varen deixar un romanent positiu (ell negatiu) i l’endeutament al 70 % (ell al 112,85%).
Finalment, les circumstàncies són les que són i si s’han hagut de gastar diners, ben gastats són. Però el que no és admissible és que s’ataqui Joan Armangué per l’article que va fer quan va dir una veritat com un temple.
Al final, que ningú no s’equivoqui -que n’hi ha molts i moltes que ho han fet i tenen interès a continuar-ho fent-: el PSC reivindica i estima la feina de (com vaig dir a la meva conferència) tots i cadascun dels caps de llista i alcaldes socialistes i això, òbviament, inclou Joan Armangué.