Aquest darrers dies s’han publicat dues notícies que resulten indicatives de com estan les coses a casa nostra. Em refereixo a la inauguració extraoficial de la piscina de Figueres i a l’anunci del regidor Richard Elelman que ja no viatjarà més a Europa a buscar fons europeus.
Deixeu-me començar pel tema de la piscina que, si bé en si mateix no és tan greu, ho és perquè reflecteix la mala gestió política de la Guàrdia Urbana. Avui a la ciutat estem passant per un tràngol enorme davant l’augment de la inseguretat: cotxes trencats, cremats o robats i l’Alcalde és incapaç de posar-hi fi.
Aquest és un moment per al lideratge, un moment per ser a la ciutat i arromangar-se, un moment per prendre decisions valentes que portin a la solució del problema. Aquestes solucions passen ineludiblement per augmentar la plantilla de la Guàrdia Urbana de forma dràstica i, vista la situació econòmica, no hi ha altre remei que demanar-li a l’Alcalde que s’oblidi de flors, testos verds i escultures i que posi remei a l’angoixa dels ciutadans. I què tenim? Un clamorós silenci per resposta.
L’altra notícia resulta xocant. Ja veureu: està bé que el regidor Elelman redueixi despeses, però vull remarcar que la nostra crítica ha vingut per manca de resultats, no perquè hagi gastat diners viatjant. Si els viatges donen fruit, endavant!
La qüestió radica en què el que no es pot fer és anar venent coses que no són i pretendre fer-nos combregar amb rodes de molí. Hi ha documents que proven que no s’ha aconseguit el finançament per als busos i que no s’aconseguirà. Dir ara que es farà per videoconferència em sembla definitivament sensacional.
En fi: la metàfora del règim de Santi Vila és la imatge dels nois assaltant la piscina: mínima seriositat, desgavell rere desgavell, falsedat rere falsedat i absència rere absència.
Aquest bloc és més bo cada dia que passa. Comença a ser una lectura obligatòria per tots els que defugim el discurs oficial del triomfalisme i volem una mica de mirada crítica per a una Figueres que no progressa adequadament.
ResponEliminaM'agrada això de la mirada crítica. Aquesta Figueres no progressa ni adequadament ni de cap altra manera. El discurs sí que és triomfalista, bé també és literari però això no aporta res. Malhauradament les situacions d'inseguretat que vivim a Figueres no són gens literàries, són molt reals, sobretot per als que som insultats i amenaçáts a tota hora pels brètols que campen impunement pel nou equipament esportiu i la piscina descoberta.
ResponEliminaEstic d'acord amb ambdós. La situació a Figueres és preocupant i el nostre alcalde sembla que només sàpiga llegir Espriu i d'altres mestres de les lletres catalanes, tot i que potser ho fa per oblidar els problemes.
ResponEliminaEsperem que l'autor d'aquest blog, que tant bé critica, i amb raó, que consti, sàpiga liderar la ciutat si en té la oportunitat, aguantant la crítica com l'aguanta l'alcalde actual.
ResponEliminaLa metàfora de la piscina amb els nens saltant, molt bona.
Reconec que entro sovint a aquest blog perquè destapa les "veritats ocultes" de la ciutat i la seva gestió política. Però també entenc que és bastant fàcil criticar. De fet, no hi ha res més fàcil. El que no és fàcil és fer-ho amb gràcia, com ho fas tu.
Benvolgut/da.;
ResponEliminaGràcies per la bona "crítica" del meu bloc. Intento que no hi hagi acritud en els meus escrits, tot i que tots som humans i a vegades costa.
Si, aspiro a liderar la ciutat i que entre tots aconseguim fer-la millor. Tenim persones, mitjans i ganes de fer-ho.
Salut
Pere
Si és fàcil criticar ho pot dir l'alcalde, perquè el seu partit, a l'oposició al Parlament de Catalunya i ell mateix, se'n fan un tip. El que no fan és estendre la mà al Govern per a trobar solucions a la crisi plegats. Tal i com ha fet el PSC a Figueres, on proposa la creació d'una comissió integrada per tots els partits representats a la Casa de la Vila per adoptar decisions conjuntes i fer sortir Figueres del forat financer en el que es troba. Al senyor alcalde no li fa gràcia que vinguin altres a ajudar, no fos que hagués de repartir cap mèrit. I amb aquesta actitud egoïsta i derrotxadora (pim, pam milions no venen i milions se'n van) acabarem amb l'Ajuntament enfonsat a la misèria (encara més).
ResponEliminaEnhorabona a tots per ajudar a fer crítica constructiva! És el que cal: no amagar el cap sota l'ala o anar-se'n per la tangent.
ResponEliminaQuant al lideratge: no és fàcil trobar gent decidida a assumir una resposabilitat com aquesta i cal valorar el mèrit que això implica, però no n'hi ha prou. La nostra ciutat, especialment en aquest moment, requereix concentració d'esforços, dedicació i treball d'equip, i em consta que en Pere és capaç d'assumir el repte. Endavant!