El passat dissabte vaig passejar amb l'Olga i en Pep per Figueres, em vaig comprar una cartera de butxaca perquè la que porto s'ha trencat. S'ha foradat el portamonedes i les perdo, a més hi porto la meva medalla de bateig i una moneda de 5 centaus de dolar americà, ja veieu quina bajanada però les manies ajuden a viure. El cas però és que em vaig quedar amb una sensació estranya: a les botigues no hi havia massa gent, a la botiga de la cartera 3 dependents/es només per mi. Llavors a la plaça de l'Ajuntament molta activitat als bars però ni allà ni al carrer Girona em va semblar que hi hagués molta falera gastadora. Si a aquesta sensació hi barrejo els imputs que rebo al meu despatx professional, la cosa no anima gens.
Tot plegat constata que la crisi és real i que la cosa anirà a més i que l'activitat econòmica baixarà, tot és una cadena no cal que hi donem massa voltes, si no es ven, no es compra, si no es compra, no es treballa, si no es treballa no hi ha feina i així anar fent.
Aprofundint en el problema resulta que hi ha una crisi de liquiditat i del que es tracta és que des dels ens públics s'ajudi les institucions financeres privades per tal de no acabar de desballestar-ho tot plegat, és a dir socialitzem les pèrdues que els guanys ja se'ls han polit uns quants! El que no comprenc i us ho dic de veritat és el fet que un cop s'han aprovat ajudes milionàries, el president Bush diu que de cares a la reunió del G-20 no ens embalem que s'ha de deixar fer el mercat ( D'AIXÒ JO EN DIC TENIR UNA JETA DE CAMPIONAT)
M'agradaria saber que en penseu de tot plegat!
A Figueres li cal una període de pressupostos llarg i sense estirabots, els socialistes ens hem compromès en aquest sentit, en moments de crisi és en els que cal una força centrada, allunyada de dogmes i sobretot molt distant d'interessos electorals que farien que ens allunyéssim encara més del món real (nosaltres i tots els polítics), un mon en el que no hi ha calers i aviat no hi haurà feina.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada