dimecres, 15 d’octubre del 2008

Text de la intervenció a l'acte de Lluís Companys

Les institucions i el conjunt de la societat catalana fem, cada 15 d’octubre, un gest cívic i col·lectiu de record, d’homenatge i de justícia. De record a una persona amb ideals, coratjosa, i alhora un home generós i honest.

D’homenatge a qui va dedicar la seva vida als més febles, als més desafavorits de la ciutat i del camp –els treballadors i els rabassaires – en una època de grans contrastos socials i econòmics.

De justícia a qui va ser detingut, processat, jutjat i afusellat pel que representava i per defensar la legalitat democràtica. Que va ser sotmès a un judici, un consell de guerra sumaríssim, sense cap garantia legal.

El president Companys el recordem per la seva defensa de Catalunya i de les seves institucions, i exemplifica com pocs la convulsa vida política del nostre país i de tota l’Europa democràtica a la primera meitat del segle passat.

L’homenatgem per la seva fidelitat als principis de democràcia, llibertat i progrés social, que van marcar tota la seva trajectòria pública, des del periodisme, l’advocacia, les organitzacions polítiques i sindicals i les institucions on va servir.

L’honorem per la seva mort heroica. Una mort que va esgarrifar el món en aquell moment i que avui encara ens esgarrifa. L’únic president d’un país, elegit democràticament, que ha estat afusellat en l’exercici del seu càrrec.

Un crim execrable. Com també ho van ser totes les morts i les injustícies provocades per l’odi, la venjança i el sectarisme, fossin quines fossin les víctimes, i que desgraciadament van marcar la Guerra Civil i la dictadura franquista.

A Figueres, en els propers mesos, recordarem d’una manera especialment emotiva aquests crims, perquè els bombardejos sobre la nostra ciutat varen afectar moltes famílies.

La vida, el lliurament total, el sacrifici del president Companys, són una fita cabdal en la història de Catalunya. Ens obliga a tots els catalans a ser fidels a la seva memòria. I la millor manera de fer-ho és defensant el país amb tenacitat i convicció, i les institucions democràtiques que varem recuperar ara fa trenta anys.

Val la pena recordar que fa només trenta anys que es va poder tornar a elegir alcalde i regidors de la nostra ciutat d’una manera democràtica.

Seixanta-vuit anys enrere Catalunya perdia el seu president, que moria amb fe en el país i els seus ciutadans. Era una hora negra. Avui no hem de decebre aquella fe en els catalans que tenia el president Companys.

Catalunya ha de mirar endavant, fer-ho amb confiança i amb la seguretat que els reptes que hem d’encarar els resoldrem amb èxit, per fer un país encara més just i pròsper. Moltes gràcies.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada