El panorama polític espanyol i català fa temps que està revolucionat pel naixement de nous partits que estan rebent un suport important a les enquestes i que, com és el cas de Podemos, han obtingut molt bon resultats als darrers comicis. Resulta interessant observar la reacció dels líders polítics de les formacions de llarga tradició; potser la més còmica ha estat la d’en Rull acusant a Podemos de cavall de Troia contra el procés sobiranista. No em direu que no és còmode ser de CiU: sempre té la culpa algú si les coses no van bé.
En tot cas, a mi em sembla fabulós que hi hagi noves forces d’esquerres perquè a mi, en definitiva, el que m’interessa és plantar cara a CiU i PP, que han convertit la nostra educació, la nostra sanitat i el nostre dret a l’habitatge en un desert. Estic convençut que trobarem camins d’entesa amb l’esquerra per revertir la situació. A banda d’això, em sembla molt bé que a Catalunya es pugui parlar de més coses que del procés; això sí: sempre que votem quina ha de ser la nostra relació amb Espanya. Si a algú li pica que hi hagi nous actors i noves opcions és que no és prou demòcrata. A pesar de les seves declaracions, més aviat petites, crec en Rull està content que Catalunya hi hagi noves forces; i si no ho està, em quedo més tranquil pensant-ho perquè el contrari el convertiria en un tipus poc de fiar.
Una darrera consideració sobre tot això de la casta: mireu , a mi, ni m’escalfa ni em refreda perquè ni ho sóc, ni ho estat, ni ho seré, i si a algun company li sap greu, té dues feines, que ja som tots prou grans!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada