Han passat uns dies des que ens vam assabentar de la decisió de Ferran Mascarell d'acceptar ser el nou conseller de Cultura d'Artur Mas. Confesso que en el moment en què ho vaig conèixer em vaig quedar estupefacte i que inicialment ho vaig trobar desencertat. Fins i tot em vaig permetre fer un hashtag (#etfelicitofill) al twitter, però passats un dies crec que és una decisió respectable, potser encertada en clau politica i excel·lent en clau cultural.
Hi ha força raons que m'ho fan pensar. Indubtablement el senyor Mascarell és socialista: ho avala una llarga trajectòria, tingui carnet o no. La qüestió important rau en què ell representa la centralitat política que el PSC ha de recuperar amb urgència. Una centralitat que forçosament li permetrà fer una política cultural acceptada i estimada per la majoria del nostre país. Insisteixo que es tracta de centralitat política, no de catalanisme entès en sentit estricte, perquè estic convençut que precisament el seu valor és aquest: ser una persona que estarà per sobre de posicionaments excessivament tradicionals o a la inversa, excessivament poc compromesos amb tots els catalans i les catalanes. En tot cas, estic convençut que la seva política cultural serà la que la immensa majoria dels catalans desitgem.Tinc la convicció que de cap manera Ferran Mascarell acceptarà cap dictat "ideològic" de CiU, i això és una bona notícia, ja que des del meu personal punt de vista d'esquerres i distant de qualsevol bandera, això significa no retornar a polítiques culturals ancorades a plantejaments que no són els meus ni els del PSC. Hi ha més coses positives: la penúria cultural a CiU és estratosfèrica, es miri per on es miri. Sort doncs que aquesta importantíssima responsabilitat s'ha confiat a una persona de la trajectòria de Ferran Mascarell.
També se'm fa molt difícil acceptar que Mascarell hagués estat el millor conseller possible per al PSC i, en canvi, no ho pugui ser per a CiU; al final en Ferran Mascarell és el millor conseller per a la Cultura Catalana. Del que sí estic segur és que Mascarell no estarà còmode amb algunes decisions que prendrà Mas perquè qui és d'esquerres, ho és sempre, i això el farà patir.
El món canvia i des del PSC cal que evolucionem ràpidament cap a la centralitat política, posició majoritària al nostre país, i prenguem exemple de comportaments democràtics com el de Barack Obama que manté en el càrrec de secretari (ministre a casa nostra) de defensa Robert Gates. Un destacat membre del Partit Republicà, però un reconegut servidor de l'estat en el sentit més ampli i honorable de la paraula.
Per últim vull recordar que la relació de Ferran Mascarell amb el Grup Municipal Socialista de Figueres i, especialment, amb l'exregidor de cultura va ser excel·lent, amb un gran escalf en el moment de la nostra expulsió del govern, fet que no puc obviar.
No puc estar més en desacord amb tu, Pere. Mascarell, per respecte als ilers d'homes i dones que han confiat en ell des del PSC i des de fora crec que no podia acceptar abandonar un projecte en el qual havia estat col.laborant tan estretament com a càrrec públic - fins i tot havia estat conseller - i com a redactor de programes com el darrer que fa poques setmanes es va presentar a veredicte públic. Jo contiuo dreient que la política és quelcom molt seriós i que allò amb què ens comprometem amb els ciutadans són idees i programes i que l'aportació personal no passsa per damunt d'aquestes i aquests. I això que dius que "qui és d'esquerres, ho és sempre " tampoc no crec que sigui cert. Mascarell és el primer conseller que ho és dues vegades en diferents idees de país i de servei als ciutadans. Espero que a figueres no et passi mai que un dels teus amb qui més confies sigui temptat pel teu alcalde sr. Santiago Vila Vicente i et deixi amb la boca oberta. Quin dels teus col.laboradors estaries disposat que ho fes ? Creus que aquest és un bon exemple ? L'endemà de les eleccions municipals recomanem que canviin de bàndol tots aquells que creuen que tenen un bon projecte personal i han perdut les eleccions ?. Cordialment. Xavier Sabaté
ResponEliminaXavier.;
ResponEliminaCom intento explicar al principi de l'escrit inicialment pensava com tu però ho he modulat aquest dos dies creient que aquesta és una bona decisió per a la cultura del país. Crec que qualsevol altra persona que hi posés CiU seria pitjor.
He estat en coalició amb Santi Vila durant dos anys i el nivell de sectarisme és inaudit per això penso que en aquest cas concret és acceptable.
En relació a les teves paraules, t'haig de dir que després de la desfeta electoral de les locals a Figueres érem 5 regidors i ara som 4 perquè un personatge a qui considerava lleial s'ha passat a CiU (anul·lant qualsevol majoria alternativa). Fixa't si ho he patit i una cosa...vaig demanar al partit que ho denúnciéssim per trànsfuga i encara espero, un dia t'explicaré de veu perquè no es va fer.
Una darrera, considero que és un cas estrictament especial i no es pot generalitzar per tant et dono la raó en el que expliques però hem de ser capaços de fer excepcions pel bé general i aquest home ens assegura que no retornarem a polítiques culturals sectàries com les que patim a Figueres.
T'ho dic amb tota la confiança d'un a qui molt sovint acusen de ser funcionari de partit i poc catalanista...inclús des de casa nostra.
Una abraçada