Canvi de paradigma

Des de l’esclat de la crisi al 2008, que podríem situar temporalment a la caiguda de Lehman Brothers o al rescat de l’asseguradora AIG, hem assistit a un seguit de receptes liberals basades en l’austeritat i la guerra oberta al dèficit públic. Sovint han estat debats profundament ideologitzats amb les arrels clavades en els partidaris de Keynes o en els de Hayek. Darrere aquest debat, estèril quant a resultats, el model econòmic europeu s’ha anat enfonsant i qui més n’ha sortit perjudicat han estat els ciutadans menys benestants de la societat occidental, especialment els del sud d’Europa, que veuen com gradualment es desmunta l’estat del benestar amb l’argument que no es pot mantenir. 

La recepta que se’ns aplica des dels governs liberals i conservadors és estalvi i més estalvi per, suposadament, generar creixement des de la iniciativa privada amb posterioritat, havent fugit de la intervenció de les administracions que només són concebudes com a generadores de dèficit. S’assimila no intervenció a menys pressió fiscal. 

Necessitem generar creixement per tal de sortir de la crisi, però el creixement només l’aconseguirem si som capaços de fer les coses cada dia millor; com a exemple, això no es fa limitant l’accés a la universitat als mes benestants. Convé, doncs, que l’administració segueixi invertint per estimular l’economia i per a això fa falta augmentar els recursos, és a dir els ingressos. Per fer-ho hem de valorar avançar cap a una nova política impositiva que no pot continuar caient sobre els treballadors i les classes mitjanes. 

Les darreres reformes legislatives han anat traient pes a impostos com l’IRPF, que graven les rendes personals, per a primar impostos indirectes com l’IVA que, a priori, són profundament injustos amb les rendes més baixes. No obstant això cal plantejar-se la injustícia de pagar un impost indirecte quan s’ha tributat per la totalitat de la renda del treball obtinguda. Tot i això el govern del PP ha incrementat la pressió fiscal sobre les rendes del treball en una clara contradicció. 

La nova política impositiva ha de passar per gravar les rendes del capital. Fins a quin punt no és possible modificar els impostos que graven la renda personal -a Espanya, l’IRPF- per situar l’exempció de les rendes del treball en un llindar molt elevat elevat? L’actual sistema penalitza l’estalvi i el consum dels qui han obtingut el gruix dels seus ingressos amb càrrec al seu treball. L’exemple més evident és el dels plans de pensions o el de les persones que han adquirit un immoble amb càrrec a la seva renda del treball i el lloguen. 

Fins a quin punt no es produeix una doble imposició per les rendes del treball i les obtingudes d’un bé adquirit amb l’estalvi d’aquelles rendes? Penso que des de l’esquerra convé pensar en la possibilitat de gravar preferentment les rendes del capital i elevar de forma molt considerable l’exempció de les del treball. Aquesta mesura possibilitaria dos dels objectius prioritaris en aquest moment: la recuperació del consum i la potenciació de l’estalvi , que forçosament es traduiria en una major inversió privada. L’altra obligació és la forçosa compensació de la davallada d’ingressos a curt termini amb una major pressió fiscal sobre les rendes del capital per garantir la inversió pública i el sosteniment de l’estat del benestar. 

D’altra banda, davant aquest canvi de paradigma s’ha de repensar l’Impost de Societats, especialment pel que fa a societats no cotitzades, per tal d’evitar situacions d’injustícia o doble imposició en relació amb les rendes provinents del treball. Amb tot, aquestes mesures no són possibles sense mesures impositives de caràcter global per evitar la sortida de capitals dels països que es plantegessin mesures d’aquest tipus.

La situació és complexa, però cal reflexionar molt acuradament per a portar endavant una reforma profunda del nostre sistema fiscal que afavoreixi l’estalvi, el consum i la inversió generadora d’ocupació.

La democràcia del club d'amics

Ben entrada la segona legislatura de Santi Vila com a alcalde de la ciutat, alguns defectes que havíem entrevist els primers anys del seu govern s’han convertit en autèntics problemes de salut per a la democracia ciutadana. 

La cultura del “govern dels millors”, implantada a base de menystenir els mecanismes de control administratiu i polític que han de garantir la transparencia de la gestió pública, s’ha acabat convertint en la cultura del club dels amics. Dels amics amb el carnet polític adequat, vull dir. 

La proliferació de càrrecs polítics (que no han superat cap prova d’accés a l’ajuntament ni formaven part de cap llista electoral però que poden trobar-se als anuaris escolars de l’alcalde si s’hi dedica una mica de temps) ha augmentat la nòmina de personal fins a uns nivells impensables fa pocs anys. Els favors fets abans es paguen ara a càrrec de la ciutat. I no estem parlant de pocs diners. 

El més greu, però, és que el col·lapse del nostre sistema – imminent – té una de les seves causes en l’abús del nepotisme i amiguisme per part de polítics endeutats de favors en el seu ascens dins les cúpules dels seus partits: les administracions, cada cop més febles econòmicament, han d’assumir la nòmina de personatges de qui només se’n coneix la filiació política. Una altra – entre moltes – és la irresponsabilitat o la inepcia en la gestió económica; en aquest sentit, qualsevol dels dos darrers pressupostos municipals en són una prova claríssima. 

El més greu – i esperpèntic, diría jo - , és que mentre es manté en plantilla al club dels amics, quan no se’ls apuja el sou, tanquem serveis públics (com l’oficina d’habitatge o el pla de barris) o els retallem amb l’argument d’una austeritat que, en aquest país, tothom sap a qui afecta i a qui no. 

En un altre pol del problema hi tenim les dificultats de l’oposició política per fer la nostra feina. Mentre el club d’amics que governa Figueres es reparteix sous (dels d’abans, d’aquells que es justificaven per evitar que “els millors” marxessin a l’empresa privada malgrat que la majoria no hi ha tingut cap experiencia ni la tindrà mai) i joguines electròniques de darrera generació, els mitjans de què disposem els regidors de l’oposició han passat de pocs a nuls, en un altre abús comés per polítics professionals a persones que tenim una feina fora de l’ajuntament i ens hem de guanyar la vida perquè no ens hem adjudicat un sou de 40.000€ anuals més dietes 

Finalment, per completar el panorama, tenim uns mitjans de comunicació locals que només informen des del punt de vista del govern i reparteixen semàfors verds a tort i a dret. Favors que després es paguen i es donen situacions com la de l’actual cap de premsa de l’ajuntament: periodista fidel i parcial abans, càrrec públic molt ben pagat avui. 

Les aportacions i subvencions privades a l’administració pública, avui a Figueres, consisteixen a pagar  llibres que veneren la figura de Santi Vila. La contrapartida a això és difícil de denunciar en una context d’hermetisme com l’actual, però tampoc és fácil d’entendre el lloguer que paga l’ajuntament per cert local buit a un preu fora de mercat. 

En definitiva, alguna cosa fa pudor (i ja fa temps) a l’ajuntament. Estem pagant una gestió pèssima i parcial amb uns diners que no tenim a una colla de personatges que han confòs partit i institució i governen Figueres com els “señoritos” regien els cortijos andalusos a la posguerra.

Austeripad

Avui reprodueixo una nota de premsa que ha publicat el PSC en relació a l'adquisició d'un lot d'ipads per a ús exclusiu dels regidors i assessors de Santi Vila.


El PSC de Figueres critica l’adquisició de 8 nous iPads per als membres de l’equip de govern i els seus càrrecs de confiança 


El portaveu socialista, Pere Caselles, considera que es tracta d’una despesa supèrflua i innecessària donada la situació econòmica de l’Ajuntament i reclama més austeritat a l’alcalde Santi Vila.

El grup municipal del PSC a l’Ajuntament de Figueres ha lamentat l’adquisició per part de l’Ajuntament de 8 iPads nous per als membres de l’equip de govern i els seus càrrecs de confiança. “Lamentem que els regidors de CiU s’hagin obsequiat a sí mateixos un iPad amb els diners de tots els figuerencs, quan es tracta d’un aparell electrònic molt car i absolutament prescindible per desenvolupar correctament les seves funcions” ha manifestat el portaveu socialista Pere Casellas.

Casellas considera que la situació econòmica de l’Ajuntament i el deute que arrossega no aconsellen fer inversions prescindibles i per això ha assegurat que “la compra d’aquestes tauletes tàctils es contradiu amb la política d’austeritat que predica l’alcalde Santi Vila”. El portaveu del PSC ha estat molt crític amb l’equip de govern i ha afirmat que “estem cansats de veure com els regidors de CiU s’enriqueixen amb un salaris altíssims i malbaratant les escorrialles del naufragi que ells mateixos han provocat”.

Casellas ha recordat que els membres de l’equip de govern compten amb les eines i el material necessari per desenvolupar les seves funcions. “El context econòmic ens obliga a tots a ser més austers i despeses com aquestes posen en dubte la funció pública de la política i la precaució a què estem obligats tots els representants públics a l’hora de fer despeses amb els diners de tots” ha conclòs.

Línies vermelles

El foment i l'impuls d'activitats i serveis d'interès general, d'iniciativa privada o pública, és una de les funcions de les administracions. És difícil no estar d'acord en això. Ara bé, cal distingir entre el foment d'una activitat d'interès públic i el lucre injustificat amb recursos públics. Pel que fa a la implantació de l'escola Montessori a Figueres, estem al davant d'una línia vermella que l'alcalde Vila vol creuar. 

Recapitulem: l'Ajuntament de Figueres, amb majoria de CiU, va cedir una finca propietat municipal a l'empresa que ha de gestionar l'escola privada Montessori. L'empresa explotarà el centre i cobrarà matrícules als alumnes que hi puguin accedir. L'Ajuntament no veurà ni cinc ni de les matrícules ni dels ingressos derivats de l'explotació de l'escola. Per això cal posar els punts sobre les is en alguns aspectes. 

D'una banda, la ciutat guanya un recurs en l'àmbit de l'educació. Però estem parlant d'un recurs a l'abast d'un sector molt limitat de l'alumnat figuerenc. La utilitat social, doncs, en tractar-se d'una escola elitista, és limitada a un sector. En aquest sentit, ben conscient d'aquest fet, el grup municipal socialista –com altres– va pressionar, en l'últim mandat, perquè s'introduís al contracte de cessió dels terrenys una clàusula que obligués l'empresa Montessori a retornar una part dels beneficis que obtindria, en forma d'un cànon que s'hauria de destinar a subvencionar els llibres de text dels escolars dels centres públics. 

No va ser una cessió completament gratuïta, doncs: s'havia de cobrar un cànon i l'ingrés havia de revertir en les escoles públiques de Figueres. Així es va pactar i, en el dia d'avui, el mateix alcalde manté el compromís de fer complir aquest tracte. Res no fa pensar que no hagi de ser així. Era una condició sine qua non perquè acceptéssim la cessió dels terrenys al Montessori. 

Però ara arriba l'hora de liquidar l'impost que qualsevol figuerenc, persona o empresa, ha de pagar a l'administració pel dret de fer obres. Les obres del Montessori (iniciades sense llicència, cal recordar-ho) tenen un cost aproximat d'1.200.000 euros. L'impost es calcula aplicant un percentatge sobre aquest pressupost. El resultat són uns 45.000 euros que hauria d'ingressar l'Ajuntament. I dic hauria d'ingressar perquè sembla que l'alcalde té la intenció de regalar aquest impost a l'empresa Montessori per arrodonir l'oferta. 

Aquests són els fets. Evidentment, creiem que és un despropòsit. Repassem algunes consideracions sobre tot plegat: 

Les Ordenances Fiscals de Figueres diuen que es pot bonificar gairebé tot l'impost de les obres que responguin a finalitats socials. El Montessori és una empresa privada que farà negoci a costa dels ciutadans que puguin pagar la matrícula del seu centre. De finalitat social, doncs, la justa. L'Ajuntament de Figueres és una de les administracions catalanes més endeutades. Es pot renunciar a aquests ingressos tan alegrement? 

En la confecció del pressupost d'enguany, l'Ajuntament ha previst, encara més alegrement, l'augment de la recaptació en concepte d'impost d'obres en relació amb l'any anterior. És així com l'alcalde espera obtenir els ingressos programats? Els dos darrers pressupostos municipals són l'exercici més al·lucinant d'irresponsabilitat política que recordo. 

La bonificació fiscal a qui no la necessita contrasta fortament amb la retallada d'ajuts a qui realment ho notarà. L'augment previsible del preu de les matrícules de les llars d'infants públiques i la reducció dels ajuts per a llibres de text em semblen, ara, més indignants que mai. No es podrien destinar els diners de l'impost que es vol perdonar a intentar alleugerir la despesa que hauran d'afrontar els usuaris de les llars d'infants públiques per obra i gràcia de les retallades de la Generalitat?

Article publicat a Punt Diari el 2 de juny d'enguany

Intervenció Punt 4 Montessori (transcripció íntegra de la intervenció al Ple d'1 de juny)

En aquest post transcric literalment la meva intervenció al darrer ple en relació amb la cessió de la gestió del Montessori: 

"Si m’ho permeten, faré aquesta intervenció per escrit a efectes que consti a l’acta. 

Estic convençut que aquest és un assumpte important i convé deixar constància de la nostra posició més enllà de cap dubte. 

El sentit del nostre vot és negatiu per diverses raons. Com a prèvia, diré que aquest expedient va ser informat favorablement pel secretari perquè efectivament és indiscutible que el plec de clàusules permet l’arrendament de les instal·lacions a una altra societat. Ara bé, el que també és cert és que aquesta potestat és totalment discrecional. El fet que sigui discrecional, i que, per tant, tinguem la facultat de negar-nos a aquest canvi, situa tots els regidors que hi votin a favor en un pla de imprescindibilitat en aquesta operació. 

Com els deia, si administrativament és correcte, se’ns plantegen dubtes seriosos sobre la oportunitat i conveniència d’aquest arrendament. 

Sr. Regidor d’Hisenda: ahir el vaig trucar per intentar conèixer els motius que impulsen aquesta Corporació a acceptar aquest canvi, sense que pugui dir que la seva resposta fos satisfactòria. El que avui manifestem és que, fiscalment, aquest arrendament ens planteja dubtes, perquè la normativa tributària és molt clara sobre el tractament que han de rebre les operacions realitzades per societats vinculades amb la recuperació de l’impost sobre el valor afegit de les inversions que realitzen les institucions educatives privades. 

Si fem memòria, recordarem un parell de clamorosos exemples d’institucions educatives privades de Girona ciutat que han estat fortament sancionades per l’AEAT al voltant del tractament de l’IVA, en el que es coneix com a “falsos arrendaments d’IVA”. Desconeixem quines són les condicions que regiran aquest arrendament a 15 anys que avui pretenen permetre, però, en tot cas, les condicions que hauria de complir, i que jo no esmentaré avui aquí, són del tot punt incomplibles en societats vinculades, d’acord amb l’article 16 de la llei de l’impost sobre societats. 

No em vull allargar més ni sembrar dubtes que podrien afectar l’honorabilitat dels promotors d’una escola amb la qual ens hem mostrat a favor, en tant que beneficiosa en termes crematístics per a la globalitat de les escoles figuerenques i per a la ciutat en general. No obstant això, no veiem clara la necessitat que l’ajuntament intervingui de forma decisiva i necessària en el fet de permetre una explotació econòmica que es realitzarà mitjançant una segona societat interposada. 

Aquesta operació, al nostre entendre, presenta dubtes raonables sobre la intencionalitat final en relació amb l’IVA, per això els demanem que, preventivament, es faci una consulta a la inspecció de tributs de l’estat sobre la correcció de l’operació que planteja la concessionària."

L'horari dels plens i els polítics professionals

Avui s'ha fet pública una nota de premsa relativa a l'horari dels plens de l'Ajuntament i a les dificultats que tenim els grups de l'oposició per fer la nostra feina. A banda, he presentat una sol·licitud a l'ajuntament, que reprodueixo en aquest post, instant l'alcalde a programar els plens a un horari que s'adapti als qui no som polítics professionals i tenim una professió i una feina fora de l'ajuntament

El PSC de Figueres acusa Santi Vila d’impedir la presència de l’oposició als plens convocant els plens els divendres a les quatre de la tarda 

El portaveu socialista, Pere Casellas, s’ha dirigit per escrit a l’alcalde de Figueres per reclamar-li que convoqui els plens a partir de les set de la tarda. Per Casellas, el canvi d’horari “respon a la voluntat manifesta de Vila d’obstaculitzar la tasca de l’oposició i constitueix un atac directe als més bàsics principis en un país que es pretén democràtic” 

El grup municipal del PSC s’ha dirigit per escrit a l’alcalde de Figueres per expressar-li les dificultats que tenen els regidors per assistir al ple municipal convocat el proper 1 de juny a les quatre de la tarda. Els representants socialistes al·leguen motius laborals que els impedeixen assistir al ple. 

És el cas de la regidora Mireia Guerrero, que ha de realitzar la seva jornada a l’Escola Bressola de Perpinyà i no finalitza el seu horari fins a les cinc de la tarda, o el del mateix portaveu, Pere Casellas, que té assignat torn d’ofici de violència de gènere pel Col·legi d’Advocats de Figueres. 

Pel portaveu del PSC, “resulta del tot punt insostenible mantenir els plens a les quatre de la tarda dels divendres, excepte per als membres de l’equip de govern, tots alliberats o jubilats d’obligacions laborals”. 

Casellas ha manifestat que “representa una voluntat clara i manifesta de l’alcalde Santi Vila de menystenir l’oposició, d’impedir la seva presència als plens, i en definitiva, constitueix un atac directe als més bàsics principis en un país que es pretén democràtic”. Per aquest motiu, el PSC ha demanat a Santi Vila que convoqui els plens qualsevol dia de la setmana, però a partir de les set de la tarda, quan la majoria de representants de l’Ajuntament de Figueres ja ha finalitzat les seves obligacions laborals.

Ja en tinc prou

Divendres passat vaig abandonar el Ple de l’Ajuntament de Figueres indignat amb l’actitud de Santi Vila. 

Cronològicament els fets van anar de la manera següent: a la Junta de Portaveus vaig anunciar que a les 18 h havia de ser a Roses per assistir un detingut (sóc advocat). En Vila i els portaveus varen donar-se per assabentats. Un cop començat el Ple, a les 17:30, i tal com tots sabien, vaig marxar cap a Roses, on vaig assistir un detingut per un pressumpte robatori. L’assistència va ser més ràpida del que era previsible i em va ser possible la reincorporació al Ple. 

En el moment de la meva arribada s’estava discutint sobre la bonificació de l’ISCIO que en Vila pretén donar al Montessori i la pujada de preus que s’aplicarà a les llars d’infants. Vaig intervenir, el que vaig dir no va agradar i entre altres improperis em va etzibar “vostè ha anat a passejar”. Interpreto les seves paraules com un acte ofensiu i de menysteniment davant els ciutadans de Figueres perquè va faltar a la veritat amb tota intenció. En l’intent de defensar-me, l’Alcalde en va deixar sense torn de paraula. Quan vaig tenir el torn vaig explicar la meva versió i acte seguit vaig abandonar la sessió. Recordo en Vila cridant que no marxés, que estàvem debatent, però el que estava fent en Vila era deixar la meva honorabilitat per terra, i a això no hi estic disposat. 

Afegeixo a aquestes línies que habitualment els plens són escenificacions ridícules amb en Vila rient-se de tots nosaltres, fent ganyotes, parlant amb la mà a la cara i perdent el fil per recuperar-lo només per faltar-nos. 

Els regidors de l’oposició no ens dediquem en exclusiva a la política: tenim una feina i no ens en podem absentar alegrement; a causa de l’horari intempestiu del Ple, però, hem de fer mans i mànigues per poder ser-hi. Per això hem demanat una vegada i una altra el canvi d’horari, però no hi ha manera: sempre és que sí, però mai no arriba. Cal recordar també que s’ha retallat el sou a tots els regidors de l’oposició -i als portaveus un 25 %-, situació que impossibilita una oposició mínimament digna ja a que, a més, no tenim cap mitjà material, com un despatx o un ordinador, per fer la nostra feina. Quina democràcia és aquesta? 

Des d’aquí afirmo que CiU de Figueres, amb en Vila al capdavant, no en té prou amb una victòria electoral sinó que persegueix anorrear-nos. A nosaltres, al nostre patrimoni, i la nostra feina. Us podria posar noms i cognoms de persones que laboralment i professional han estat perseguides per haver-me ajudat a la campanya electoral. Fins i tot puc dir que tinc sort que la llei és clara perquè sinó a casa també rebríem, i no només per la meva banda. 

Al meu entendre els menysteniment, la represàlia i la venjança envers la resta de forces polítiques, l’ús sistemàtic de la mentida, les represàlies econòmiques, la barreja de la institució, el partit i els amics té un nom i es diu Feixisme. Però us dic una cosa: ni un pas enrere! Tinc 40 anys i ningú no m’obligarà a baixar el cap.