diumenge, 3 de juny de 2012

Línies vermelles

El foment i l'impuls d'activitats i serveis d'interès general, d'iniciativa privada o pública, és una de les funcions de les administracions. És difícil no estar d'acord en això. Ara bé, cal distingir entre el foment d'una activitat d'interès públic i el lucre injustificat amb recursos públics. Pel que fa a la implantació de l'escola Montessori a Figueres, estem al davant d'una línia vermella que l'alcalde Vila vol creuar. 

Recapitulem: l'Ajuntament de Figueres, amb majoria de CiU, va cedir una finca propietat municipal a l'empresa que ha de gestionar l'escola privada Montessori. L'empresa explotarà el centre i cobrarà matrícules als alumnes que hi puguin accedir. L'Ajuntament no veurà ni cinc ni de les matrícules ni dels ingressos derivats de l'explotació de l'escola. Per això cal posar els punts sobre les is en alguns aspectes. 

D'una banda, la ciutat guanya un recurs en l'àmbit de l'educació. Però estem parlant d'un recurs a l'abast d'un sector molt limitat de l'alumnat figuerenc. La utilitat social, doncs, en tractar-se d'una escola elitista, és limitada a un sector. En aquest sentit, ben conscient d'aquest fet, el grup municipal socialista –com altres– va pressionar, en l'últim mandat, perquè s'introduís al contracte de cessió dels terrenys una clàusula que obligués l'empresa Montessori a retornar una part dels beneficis que obtindria, en forma d'un cànon que s'hauria de destinar a subvencionar els llibres de text dels escolars dels centres públics. 

No va ser una cessió completament gratuïta, doncs: s'havia de cobrar un cànon i l'ingrés havia de revertir en les escoles públiques de Figueres. Així es va pactar i, en el dia d'avui, el mateix alcalde manté el compromís de fer complir aquest tracte. Res no fa pensar que no hagi de ser així. Era una condició sine qua non perquè acceptéssim la cessió dels terrenys al Montessori. 

Però ara arriba l'hora de liquidar l'impost que qualsevol figuerenc, persona o empresa, ha de pagar a l'administració pel dret de fer obres. Les obres del Montessori (iniciades sense llicència, cal recordar-ho) tenen un cost aproximat d'1.200.000 euros. L'impost es calcula aplicant un percentatge sobre aquest pressupost. El resultat són uns 45.000 euros que hauria d'ingressar l'Ajuntament. I dic hauria d'ingressar perquè sembla que l'alcalde té la intenció de regalar aquest impost a l'empresa Montessori per arrodonir l'oferta. 

Aquests són els fets. Evidentment, creiem que és un despropòsit. Repassem algunes consideracions sobre tot plegat: 

Les Ordenances Fiscals de Figueres diuen que es pot bonificar gairebé tot l'impost de les obres que responguin a finalitats socials. El Montessori és una empresa privada que farà negoci a costa dels ciutadans que puguin pagar la matrícula del seu centre. De finalitat social, doncs, la justa. L'Ajuntament de Figueres és una de les administracions catalanes més endeutades. Es pot renunciar a aquests ingressos tan alegrement? 

En la confecció del pressupost d'enguany, l'Ajuntament ha previst, encara més alegrement, l'augment de la recaptació en concepte d'impost d'obres en relació amb l'any anterior. És així com l'alcalde espera obtenir els ingressos programats? Els dos darrers pressupostos municipals són l'exercici més al·lucinant d'irresponsabilitat política que recordo. 

La bonificació fiscal a qui no la necessita contrasta fortament amb la retallada d'ajuts a qui realment ho notarà. L'augment previsible del preu de les matrícules de les llars d'infants públiques i la reducció dels ajuts per a llibres de text em semblen, ara, més indignants que mai. No es podrien destinar els diners de l'impost que es vol perdonar a intentar alleugerir la despesa que hauran d'afrontar els usuaris de les llars d'infants públiques per obra i gràcia de les retallades de la Generalitat?

Article publicat a Punt Diari el 2 de juny d'enguany

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada