dimecres, 12 de setembre de 2018

Terra cremada

Ha passat un mes des del darrer Ple Municipal. Sembla que aquest govern ínfim, en constant descomposició i permanentment de vacances, a hores d’ara encara no s’ha posat a treballar en el que fa mesos que sabia: que una majoria del plenari vol la municipalització del servei d’enllumenat i parcs i jardins. No només no ha començat a treballar sinó que la incansable impostura de la primera autoritat de la ciutat, ara, busca viaranys administratius per no complir el mandat del Plenari. La qüestió, és no fer el que demana la majoria.

El nostre Grup Municipal va votar a favor de la contracta d’escombraries que es va aprovar fa uns mesos. Aquest vot favorable va estar negociat amb el regidor Quim Felip ja que ha acabat essent impossible parlar amb l’Alcaldessa sense que et llenci un moc o un exabrupte després de tres frases.

Amb el regidor Felip, es va arribar a un seguit d’acords entre els que hi havia la municipalització d’aquests serveis i estudiar, també, la municipalització de la recollida d’escombraries en el temps que durarà la contracta, que serà d’uns quatre anys. Endarrerir tres o quatre anys la municipalització d’enllumenat i parcs i jardins suposa, a la pràctica, eternitzar tots aquests serveis, escombraries inclòs, ja que mai li anirà bé a l’Ajuntament fer una despesa global de 14 ó 15 milions d’euros. La dreta s’excusa amb qüestions tècniques, no contrastables, per mantenir el servei privatitzat. 

Ara, la tàctica és demorar el procés de municipalització amb informes, processos, terminis, estudis i un llarg etcètera de tràmits que ja haurien d’estar fets; com sempre, no han fet res. No només això, sinó que ha de fer aflorar 1 milió d’euros i preveu fer-ho de les partides pressupostàries més sensibles del Pressupost Municipal. La qüestió, com deia, és no fer el que demana la majoria i, si no hi ha més remei, posar en pràctica la política de terra cremada que tant li agrada a Marta Felip, perquè no creixi l’herba per allà on passa ella.

Fins a on ens portarà Marta Felip? Fins a on caldrà aguantar la seva estúpida arrogància i menyspreu vers els ciutadans de Figueres? La política d’obres a la Plaça Tarradellas, Plaça Escorxador i Carrer Peralada és una prova de la incapacitat de governar que ha demostrat.

Les advertències de la Intervenció Municipal, a les que ara s’agafa l’Alcaldessa, són relatives ja que el informes no diuen res del que s’esbomba als quatre vens. Tampoc és que la Sra. Alcaldessa en faci massa cas de la Intervenció municipal. Evidentment, serà difícil fer aflorar 1 milió d’euros si a cada Ple apareixen factures al calaix del senyor Masquef o aplica la repartidora sense control la mateixa Alcaldessa.

No només estem davant una pèssima gestió, i mala praxis, sinó a l’enfonsament d’una manera d’entendre la política que cap ciutat o pressupost, és capaç d’aguantar: incompetència, arrogància, dilapidar diners públics. Tot, per aguantar un Ple més a la cadira; aquesta és la trista realitat.  

Aquest article ha estat escrit per l'Alfons Martínez, que a partir d'ara col·laborarà de manera freqüent en aquest blog.

Cap comentari:

Publica un comentari