L'equip de govern i la guàrdia civil

Acaba de fer-se pública la pretensió de l’equip de govern d’ubicar dependències de la Guàrdia Civil en els baixos d’un conflictiu edifici al Carrer Ramon Mandri de Figueres. Fins aquí la idea pot ser encertada o no, però hi ha un importantíssim factor que cal analitzar. Aquest factor, que ja ha sortit a la llum en diverses ocasions, és la manca de dedicació d’en Santi Vila a la ciutat. Aquesta realitat ha saltat a la vista amb tota la seva cruesa en l’assumpte de la nova estació. Els viatgers hauran de transitar per un camí de carro i per agafar l’autobús, ho hauran de fer per una passarel·la que hores d’ara encara no existeix. Per acabar-ho d’arreglar, el nom de Figueres ni tan sols figura a la denominació, i l’Alcalde tot el que ha fet és presentar una moció per reclamar el nom després que ja hi ha els cartells penjats!

La situació amb la Guàrdia Civil és similar: no s’ha aconseguit negociar la sortida de l’edifici del carrer nou perquè és propietat dels orfes de la Guàrdia Civil i en volen una quantitat massa elevada. La proposta inicial era ubicar la nova caserna central de l’Empordà a la carretera de Llers, davant les cases baixes del barri de Sant Joan, i fer una permuta pel vell edifici. Això sembla que no pot ser, però en lloc de fer una bona negociació, es va deixar estar el tema.

Ara, davant l’arribada dels primers viatgers i la inseguretat al barri de Sant Joan l'equip de govern ha fet una nota de premsa explicant que cediran unes oficines que ni tan sols són propietat de l’Ajuntament. De mocions i notes de premsa per fer veure que se solucionen les coses, se'n fan moltes, però ni han negociat ni han exigit un augment de la plantilla de Mossos a Figueres, ni han augmentat la plantilla de la Guàrdia Urbana, ni han cedit el solar de la carretera de Llers a la Guàrdia Civil. Resultat: no s’ha fet res per solucionar els problemes de l’Oest de la ciutat.

El problema de l’Alcalde es resumeix en incapacitat política per a negociar res i en una absència clamorosa de la ciutat i dels seus problemes. Em reafirmo en què no es pot estar amb dues responsabilitats polítiques a l’hora perquè llavors no es resolen els problemes i s’acaba fent el ridícul.