(article publicat al punt diari el 12 de febrer de 2010)
No sé si a causa de la pèssima gestió i la magnífica deslleialtat duta a terme a l'Ajuntament de Figueres amb el grup municipal del PSC, afegint-hi el fet que governa amb una acta socialista i, per tant, amb un trànsfuga; o potser pel fet que ha arribat un moment en què el candidat i cap de llista de CiU al Parlament de Catalunya per la circumscripció de Girona, en el paper que ara representa dels molts que té el gust d'interpretar, està convençut que tot el que digui o faci serà beneït per l'opinió pública per la senzilla raó que ho ha dit ell, però és evident que Santi Vila s'estrena en el càrrec de candidat fent un greu exercici de cinisme polític.
Fa pocs dies, en una entrevista, afirmava que el Partit Popular seria un aliat perfecte per pactar a la Generalitat si no fos pel recurs d'inconstitucionalitat presentat per aquest partit contra l'Estatut d'Autonomia de Catalunya; ves quina notícia! Vila, aquí, fa un exercici de cinisme inadmissible quan es vol fer política de debò ja que fa bandera d'una obvietat, no respecte al recurs sinó a la perfecció d'encaix entre el Partit Popular i Convergència i Unió. No cal que ens digui, i per tant no caldria perdre el temps a llegir-ho, que l'aliat natural de CiU, malgrat els menyspreus públics que els fan amb sortides de to com anar a cal notari o altres bestieses similars, és precisament el Partit Popular.
Amb tot, Vila no ha calculat algunes variants a aquest discurs nítid que dóna a una opinió pública que creu assedegada de les seves impressions. El PP creu que CiU és un pacte acceptable atenent-nos al tracte rebut, de menyspreu, en els darrers anys, un menyspreu que ha provocat lògiques tibantors entre CDC i UDC? Segurament aquesta pregunta Vila no se l'ha fet, per la mateixa raó per la qual salta a fer determinades afirmacions: pura i simple inconsciència infantil.
Estem en una conjuntura política del nacionalisme català en la qual a CiU, ara, li vénen les ganes de fer-se els progres papanates, els transgressors, els diferents, els moderns i triomfants, la qual cosa no agrada gaire als seus socis, UDC, que solen tocar més de peus a terra i coneixen la realitat de la política més enllà de les boutades de l'etern soci, CDC. Ells ho neguen, però l'evidència és sobre la taula. I és evident que la figura de Vila encaixa perfectament amb aquesta nova tendència de CiU, més supèrflua, més frívola, menys seriosa i gens rigorosa que podia haver-los caracteritzat temps enrere; però temps enrere les coses eren diferents i les persones que encapçalaven els projectes nacionalistes eren diferents. Els deia, doncs, que Vila fa del cinisme virtut i omple d'obvietats els seus missatges, si no simplement de retòrica buida de contingut. Aquestes són les potes bàsiques del seu discurs, amanit amb una bona dosi d'orientació interessada en funció de l'interlocutor; els diu allò que volen sentir per poder rebre el copet a l'esquena.
Que el Partit Popular és un partit conservador tothom ho sap, en alguns aspectes molt conservador, i cada elector actua en conseqüència; ara, però, el PP no se n'amaga, del seu contingut ideològic, de la seva aposta política, ni s'allunya gaire de determinats temes que, malgrat que a molts ens resultin discutibles o directament contraris al nostre parer, els poden afectar negativament des del punt de vista electoral a Catalunya. En canvi, CiU, i amb ella Santi Vila, està en una deriva ideològica, frívola i desesperada, que s'acosta més a buscar un port on poder amarrar que a seguir un rumb concret. Saben que el PP és el seu aliat, gairebé l'únic, però sospiten que el PP també està cansat del menyspreu constant, i tenen per exemple el tracte que l'alcalde Vila dispensa als regidors del grup municipal popular a l'Ajuntament de Figueres. Potser per això, i malgrat les manyagues que el flamant cap de llista ara els proporciona, les obvietats només refermen el seu caràcter feble i indecís, i confirmen que CiU no és el que representa, sinó que simplement és el que és, i no pot fer res per evitar-ho porti la careta que porti, fins i tot la de Santi Vila.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada