PERE CASELLAS

Avui us vull reproduir íntegrament un post que en Ciro Llueca ha publicat al seu blog. Imprescindible per qui vulgui saber; la veritat de la crisi i trencament del pacte de govern a la ciutat i per qui vulgui saber qui diu la veritat i qui manipula la realitat per interessos personals i partidistes.

FAQTURES

Al fil dels recursos FAQ (Frequently Asked Questions = Preguntes Més Freqüents), voldria compartir amb vosaltres algunes preguntes-respostes senzilles sobre les factures pendents de consignació que oficialment han causat el meu cessament del govern municipal.

Em diu un amic del món de la comunicació que “qui molt s’explica, sembla que tingui coses a amagar”. Molts altres amics, armats de bon criteri, em diuen que miri cap a una altra banda i no enfangui més la situació, però els que coneixeu la meva trajectòria al Regibloc no entendríeu que deixés passar aquesta oportunitat de fer pedagogia política en un cas que afecta tan directament al meu honor i al de la gent del meu equip.

Abans us recomano llegir l’antecedent a aquest post, sobre el cessament.

Què vol dir “factures pendents de consignació”?
Vol dir que són factures generades per proveïdors en base a encàrrecs que, de fet, no tenien pressupost per poder-se pagar.

T’has ficat diners públics a la butxaca?
No, ni jo ni ningú del meu equip.

Has regalat diners públics als teus amics, tal com diu en Santi Vila?
No, totes les despeses assumides en els pressupostos de Cultura s’ajusten als processos legals. La sola firma d’un regidor no permet pagar res a ningú, calen almenys dues firmes més que no són de càrrecs electes ni personal de confiança, sinó de funcionaris. Més enllà de l’estricta legalitat, m’he mogut sempre pel rigor i pels marges habituals de l’oferta i la demanda.

Però la premsa diu que has encarregat i pagat coses sense sentit, com un Facebook a 18.000 euros. Has regalat diners públics als teus amics?
No. La premsa diu el que li és filtrat, i no sempre ho pot contrastar. En el lot de factures pendents de consignació de Cultura de l’any 2009 no existeix cap concepte relacionat amb el Facebook ni cap altra xarxa social similar. El Facebook de la CCC va ser dut a terme per una persona compromesa amb la ciutat que no va cobrar ni un euro, era un voluntari. Zero euros.

I llavors d’on surt aquest concepte i la quantitat?
És el resultat d’una combinació de dades realitzada amb malícia per en Santi Vila. Ha agafat totes les despeses de 2009 d’un sol proveïdor, i les ha barrejat amb dues factures emeses pel mateix proveïdor l’any 2010, que contenien un encàrrec per diverses qüestions de comunicació, inclòs un concepte per la creació i manteniment d’un compte de Facebook.

Així sí que has pagat un facebook per 18.000 euros?
No. La única factura rebuda que conté aquesta paraula és de l’any 2010, per tant està fora del lot de les factures pendents de consignació, i respon a una feina encarregada que dura de gener a juny de 2010, i que inclou literalment els següents conceptes:
- Coordinació i posada en marxa web www.figuerescultura.cat
- Manteniment web www.figuerescultura.cat
- Creació i enviament agenda setmanal
- Notes de premsa i rodes de premsa regidoria de Cultura
- Coordinació publicitat/màrqueting regidoria de Cultura
- Màrqueting teatre
- Creació i manteniment pàgina facebook “figueres cultura”
El preu de tota la feina, de gener a juny, ascendeix a 9.595 euros (IVA inclòs). El preu està basat en un acord que s’ajusta a les recomanacions col·legials.

I segur que en aquests diners no hi ha inclòs el preu de crear o mantenir el teu bloc o el teu facebook personal, per exemple?
De cap manera. El servidor que hostatja el meu bloc me’l pago de la meva butxaca, i com no pot ser de cap altra manera també n’he pagat el disseny i totes les aplicacions. Evidentment tinc les factures que ho demostren. Pel que fa al manteniment, al meu bloc només hi tinc accés jo. Que una empresa que hagués fet un servei a l’Ajuntament em fes gratis la meva web política seria una irregularitat molt greu, i jo no ho permetria mai.

Tornem a les factures que han provocat el teu cessament: alguns mitjans parlen de 168.000 euros, i altres de 250.000 euros. Per què?
La segona és una xifra interessada, producte de la malícia de Santi Vila. Les factures pendents de consignació de l’any 2009 ascendeixen a 168.816,19 euros. Fins arribar als 250.000 euros es tracta de factures incorporades al pressupost de 2010, i per tant no són pendents de consignació, que és el que Santi Vila, en persona, ha filtrat als mitjans.

Així l’import que arriba als 250.000 euros, d’on surt?
Del pagament de serveis i productes realitzats en els últims mesos de 2009 i facturats a 2010; o realitzats a cavall de 2009 i 2010, i facturats a 2010; o realitzats a partir de l’1 de gener, i facturats a 2010. Si us fixeu, el llistat que ha facilitat en Santi Vila als mitjans no és signat per l’Interventor Municipal, sinó que no té firma, és creat per en Santi Vila mateix amb l’objectiu d’aparentar “oficialitat”.

No importa. De fet, el problema és que has dedicat 250.000 euros a coses estranyes en molt poc temps. Ja he entès això del Facebook, però què em dius d’un llistat de despeses que publicava l’altre dia el Diari de Girona?
És un llistat filtrat interessadament per Santi Vila, que manipula la realitat de les factures. En primer lloc, cap de les despeses que cobreix el diari forma part del lot de factures pendents de consignació, sinó que són factures de gener de 2010, que són assumides pel pressupost municipal de 2010, com en tota la resta d’àrees municipals. En segon lloc, i per sintetitzar, s’ha fet amb aquestes factures el mateix que en el cas del Facebook, seleccionant determinats conceptes i barrejant-los per aparentar menys del que són, a més preu del que costen.

No m’ho puc creure! I per què no publiques el llistat de factures al Regibloc, perquè ho puguem comprovar?
Primer, perquè les factures han d’estar en la Intervenció Municipal. Ni a les taules dels polítics ni a les saunes dels clubs de golf, per posar dos exemples impossibles. Segon, perquè contenen dades de proveïdors que tenen dret a que no es difongui el seu nom a Internet.

I quan podrem veure les factures?
No sé si serà legal publicar-les aquí. He demanat a l’Interventor Municipal (l’alt funcionari qui té la competència de rebre i processar les factures) que prepari un llistat de totes les factures pendents de consignació del 2009, i el presenti a tots els grups municipals. Aquest llistat, tapant el nom dels proveïdors, sí el penjaré al bloc. Com es veurà, no comprendrà cap ni un dels conceptes publicats als mitjans de comunicació.

Així, en què et vas gastar els 168.816,19 euros?
En serveis i productes necessaris per al correcte desenvolupament del servei de Cultura. Bàsicament, en personal de suport al Teatre Municipal el Jardí, impressió de materials per la difusió de les activitats, manteniment de les fotocopiadores de la Biblioteca Fages de Climent, i un llarguíssim etc. També hi ha despeses extraordinàries (pagar part del Pla estratègic de Cultura, per exemple) de les que vaig preferir ralentitzar el pagament per afavorir el pagament als proveïdors més petits.

Però 168.000 euros són molts diners! Són, com diu en Santi Vila, 30 milions de les “antigues pessetes”!
Sí, però la gent ha de cobrar per fer la seva feina i els productes que adquirim s’han de pagar. És demagògic dir que amb aquests diners es poden pagar coses com ajudes a serveis socials, perquè evidentment sí que es podrien pagar d’aquí, o també dels diners que necessitem per pagar el personal de l’Ajuntament, o el llum o l’aigua, o la gasolina i el del cotxe oficial d’en Santi Vila quan va i torna cada setmana del Parlament, per posar alguns exemples també demagògics de coses que cal pagar, i que també, in extremis, podrien anar a serveis socials.

Així, la CCC què ha costat?
La partida que rebia aquest nom contenia uns 258.000 euros. Però la xifra és parcial i per tant enganyosa. Tots els diners del servei de Cultura es varen posar lògicament a disposició de la CCC. En total, 3.385.826,71 euros.

Uix, és molt, no?
Sí. Però pensa que el pressupost municipal és de 56 milions d’euros. I que la xifra del pressupost de Cultura per l’any 2009 inclou els sous del personal, les subvencions a les entitats culturals de la ciutat, el manteniment dels edificis de Cultura, la programació del Teatre, els concerts de l’estiu, el Festival Acústica, el de Cinema de Muntanya, els Festicurts, l’Ingràvid, la jornada de Ciutat i circ, l’ajut a les publicacions, la transferència per la reforma del Casino Menestral, etc.

En Santi Vila ha dit en roda de premsa que has posat en perill l’Acústica. És veritat?
És radicalment fals, com es veurà quan s’avancin les negociacions per mantenir a la ciutat el nostre festival més potent. Tant de bo els responsables del festival puguin treballar amb temps, i no amb les típiques precipitacions ni improvisacions d’última hora.

En Santi Vila ha dit que per culpa teva s’hauria de tancar la Biblioteca. És veritat?
És estrepitosament fals. La Biblioteca pública del nostre municipi, de la que m’he mostrat especialment orgullós molt sovint, té unes despeses fixes que són de personal i de manteniment de l’edifici (calefacció, llum, aigua, telèfon, etc.). Amb això és suficient per obrir 296 dies l’any, dissabtes inclosos. Aquestes despeses estan contemplades en el pressupost municipal de cada any, i no les decideix ni el regidor de Cultura ni l’alcalde, les decideix l’Interventor municipal, en base al que puja cada any aquesta despesa fixa. A banda, en el pressupost 2010 de Cultura hi ha contret consignació suficient –almenys mentre jo era regidor– per oferir el servei de l’Hora del conte, quatre cops al mes, i comprar llibres i altres documents per valor aproximat de 50.000 euros.

En Santi Vila ha dit que per culpa teva caldria tancar el teatre. És veritat?
És ridículament fals. De fet, ja hi ha reservades al TMJ diverses actuacions professionals (mireu al final del llibret imprès) i diversos espectacles amateurs. El que és realment urgent és crear una plaça de tècnic al TMJ perquè doni suport al personal tècnic que desenvolupa allà les seves funcions, absolutament a precari. El problema del TMJ no són les obres que s’hi representen, sinó les despeses que costa obrir-lo cada dia a una activitat no estrictament escènica, sinó social, atès que és l’únic edifici públic de la ciutat amb més de 100 cadires juntes, si exceptuem l’estadi municipal.

En Santi Vila ha dit que ets el pitjor regidor de Cultura de la història. És veritat?
Això és del tot subjectiu i cada persona té la seva opinió. De fet, l’he sentit diverses vegades dir, en públic i en privat, que sóc el millor regidor de Cultura de la història de la ciutat. Caldria que es definís amb una mínima constància. Jo crec, amb la majoria, que ni una cosa ni l’altra.

Així, len Santi Vila t’ha cessat per les factures?
Ell diu que sí, però jo crec que no. Aquí tens el post on dono la meva versió dels fets, que coincideix amb l’anàlisi que han fet diversos mitjans de comunicació, i també el meu partit, el PSC.

Però 168.000 euros, encara que estigui justificat, són molts diners, no?
Sí, però et dono les xifres de factures pendents de consignació de l’any passat (270.000 euros) i de l’anterior (1,4 milions d’euros), perquè entenguis que no és una xifra extraordinària.

I cap més àrea de l’Ajuntament té factures pendents de consignació? Per què la teva sí?
La majoria d’àrees tenen, a final d’any, factures i despeses pendents de consignació. Per exemple, quan Santi Vila va impulsar personalment la Fira del Cavall (aquell cap de setmana de fracàs total), es varen generar despeses per valor de 170.000 euros, totes pendents de consignació. Però l’administració, com és lògic i legal, té fórmules per fer front a despeses no previstes.

Quines?
L’aprovació d’un expedient de suplement de crèdit (el Ple aprova agafar diners dels estalvis municipals o bé d’ingressos no previstos inicialment –subvencions rebudes, multes cobrades, impostos recaptats–), o bé la liquidació del pressupost, d’un any per l’altre (s’agafen les despeses i els ingressos, i si el balanç és positiu, s’agafen els diners per pagar despeses no consignades).

Així, per què no s’ha fet un suplement de crèdit per pagar les factures de Cultura?
El desembre es va aprovar un expedient de suplement de crèdit per fer front a 500.000 euros de factures pendents de consignació pressupostària de diverses àrees. Es va pactar verbalment que les factures de Cultura no anirien en aquest expedient, perquè no semblés que el govern aprovava una despesa no prevista que podria sembla en l’opinió pública desmesurada.

Si es va pactar verbalment, perquè t’han cessat per això?
Perquè queda molt bé cessar un regidor acusant-lo subliminalment de corrupte, i és l’opció que ha volgut dur a terme en Santi Vila.

Però per què?
És la meva opinió, però crec que necessita aparèixer com un alcalde ferm que no té rival, i ho necessita especialment ara perquè ha estat triat candidat de CIU per Girona al Parlament, i si en les eleccions, a Figueres, on és alcalde, no treu un magnífic resultat (“magnífic” vol dir ser la força més votada, per entendre’ns) des de la direcció del seu partit qüestionaran el seu lideratge i qui sap si no el deixaran seguir pujant com l’escuma.

Però les factures van aparèixer per sorpresa a mitjans de gener, no?
No, tant jo com l’alcalde eren conscients que el pressupost de Cultura durant l’any 2009 no podia suportar un ritme de programació com el que es va preveure el novembre de 2008, quan es va planificar. Al mes de juliol de 2009 vaig retallar al màxim la programació, però la consigna (com és lògic) que vaig rebre de l’alcalde era de continuar a mínims. Així ho vaig fer. El novembre li vaig quantificar l’abast del problema, fent-li arribar les factures. El desembre, com que feia veure que no s’havia assabentat, vaig optar per dir-li-ho en persona mirant-lo als ulls, al costat del tinent d’alcalde i el portaveu de CIU, Albert Ollé, perquè no en quedés cap dubte.

Per acabar, com és que no vas preveure que necessitaries 168.000 euros de més?
Per vàries raons. Principalment, perquè va ser un any excepcional. Per parts: la primera, quan es va aprovar el pressupost 2009 (lamentablement no es va aprovar fins el mes de març) la CCC ja estava en marxa, amb moltes despeses generades per l’activitat del dia a dia i els compromisos adquirits. La segona, perquè durant 7 mesos no va haver-hi Cap de cultura al servei, el tècnic que s’ocupa habitualment del control pressupostari. La tercera, perquè malgrat que li vaig demanar en nombroses ocasions en Santi Vila no va voler habilitar una administrativa (només cal signar un decret) que hauria donat un cop de mà en el control pressupostari. La quarta, perquè em vaig dedicar sobretot a la direcció política del servei, i no a comptar factures. La cinquena, perquè vaig preveure les coses grans i mitjanes, però no les petites (el lot de factures és de 145 imports diferents). La sisena, perquè pel compromís verbal del govern tenia cert marge de maniobra, vistes totes les parts antecedents: amb les eines existents (suplement de crèdit) es podria cobrir certa imprevisió, que en el cas que ens ocupa va ser del 5%.