divendres, 25 de gener del 2008

Anar-hi anant

Acabo de rebre un SMS de la Guàrdia Urbana on em comuniquen la detenció de diverses persones al barri de la Marca de l’Ham relacionades amb el tràfic i consum de substàncies estupefaents, concretament heroïna i cocaïna. Sembla ser que tot s’ha centrat en els entorns d’un conegut local. Haurem d’esperar a veure que diu el jutge de guàrdia però de moment crec que podem estar molt satisfets de la tasca realitzada per la Guàrdia Urbana de Figueres en relació a aquest assumpte. Les operacions relacionades amb aquesta tipologia de delictes són lentes i en ocasions aquesta lentitud entenc que crispa els ànims dels veïns però com veiem cal temps per fer la feina ben feta. Felicitats doncs als que hi han intervingut.

Dilluns vaig a l’avinguda Perpinyà a veure els problemes d’un carrer que sembla ser que no ha estat recepcionat per l’ajuntament, quan ho hagi vist en parlarem amb els tècnics municipals i hi trobarem sol·lució. M’adono que el més important que hem de fer els polítics a l’Ajuntament és sortir a parlar amb els ciutadans, sortir a conèixer el que hi ha. No sé que passa amb aquest ajuntament però quan te n’adones acabes tancat en un despatx sense tenir contacte amb els ciutadans. D’ara en endavant això canviarà. Espero haver-me’n adonat a temps.

diumenge, 13 de gener del 2008

Setmana productiva

Pressupost aprovat, el més ambiciós de la història de la ciutat i el que és més important, crec que serem capaços d’executar-lo en la seva totalitat. La meva felicitació al regidor Albert Ollé que ha aconseguit quadrar els números d’una forma impecable. La veritat és que era difícil perquè, us faré una confessió, tots els regidors es pensen que la seva àrea és la més important (amb independència del color polític). Això mateix em passava a mi al darrer mandat, creia que les meves àrees eren les que requerien un major esforç, ara que faig de Tinent-Alcalde i la meva responsabilitat passa per la coordinació i presa de decisions polítiques he de fer equilibris. En definitiva un 10 pel govern (en alguns casos per la seva comprensió) i cum laude pel regidor Ollé. 

Contractació de la Directora de comunicació, com ja ha transcendit nomenarem la figuerenca Gemma Ribas per a aquesta funció. La veritat és que m’ha costat, el fet de recuperar una persona de talent no és fàcil a cap nivell. Aquest fitxatge plasma una de les meves dèries, la gent de Figueres ha de poder quedar-s’hi, ha de poder desenvolupar totes les seves potencialitats sense haver de marxar fora. Com podeu suposar d’aquestes línies estic plenament satisfet d’aquest “fitxatge”.

Ahir varem ser junt amb el regidor Llueca a la cerimònia de traspàs de la capitalitat de la cultura catalana de Lleida a Perpinyà. Abans de res haig de dir que vaig conèixer el Conseller de Cultura Joan Manel Tresserras, de qui haig de dir que els minuts de conversa que varem mantenir varen ser molt agradables i sobretot productius per a Figueres. Com us dic una gratíssima impressió d’una persona culta i educada però sobretot coneixedora de la nostra realitat nacional sense cap tipus de sectarisme. Em sap greu però no puc deixar de fer una menció al’Alcalde Perpinyà , Jean Paul Alduy: es va presentar una hora tard i abans de començar els parlaments encara ens va fer esperar mitja hora més perquè tenia gana...no tinc paraules! Això si vam complir l’horari perquè es varen saltar tot el protocol. Bé per en Xavier Tudela i l'organització que a banda de fer una excel·lent tasca al llarg d’aquests anys varem saber “lidiar” les excentricitats d’ahir. Va resultar molt positiu el contacte amb l’Alcalde Lleida, Àngel Ros, i la Regidora de Cultura, Montse Parra, que ens han convidat a anar a Lleida a fer una repàs de les seves activitats i a visitar "La Panera", tenim ganes d’aprendre de Lleida.

En un parell de setmanes us presentarem la persona que coordinarà la capitalitat de la cultura catalana, serà una sorpresa sonada però us agradarà a tots. En el costat negatiu, sembla ser que els d’Acesa no volen fer sortida nord a Figueres, bé ja en parlarem d’aquest tema perquè des del govern de la ciutat farem tots els esforços que calguin.

Avui homenatge a Eduard Bartolí, en parlarem però molt bé per als Figuerencs, quan comencem a estimar-nos els de casa les coses funcionen. Felicitats Josep Valls!

dijous, 3 de gener del 2008

Habemus pressupost i aparcament de gorra

Fa dies que no actualitzo el meu bloc, he estat força refredat i uns jutges oportuns van decidir dictar unes resolucions que s’havien de recórrer els dies de festa.

El proper dia 10 aprovarem els primers pressupostos del govern de coalició, crec que hem fet una bona feina, especialment l’Albert Ollé que ha vist com quadrar-ho tot és molt complicat i com tots els regidors consideren que la seva és la regidoria més important, és important que tots els regidors pensin així i que intentin obtenir el màxim de recursos per als seus objectius. Cal però deixar una cosa clara, aquest és un govern amb vocació de treballar fort i una de les formules ha de ser la recerca de subvencions i recursos aliens a l’Ajuntament. Un exemple és el viatge que farem amb en Richard Elelman a Brussel·les el proper dia 9, anem al parlament europeu a buscar fons pel castell, en definitiva per Figueres. D’alguna manera el pressupost és important però el més important és l’execució del mateix, cal que sigui acurada i profitosa.

Altra cosa important, el trànsit a la nostra ciutat, des de Fisersa posem en marxa una iniciativa, que ja s’havia intentat temps enrere: el PARK & DRIVE. Consisteix en que els dissabtes a la tarda es podrà aparcar a l’aparcament que hi ha al Clos Firal davant Fisersa i el bus et portarà gratuïtament a la Plaça de la Font Lluminosa cada 15’. Més endavant s’estendrà al dijous al matí i si el resultat és satisfactori cada dia. Crec que entre tots hem de ser capaços que aquesta iniciativa funcioni perquè la ciutat no suporta l’actual volum de trànsit rodat, evidentment aquesta mesura complementa el pla d’aparcaments que ja és en marxa i que inclou actuacions com la creació d’un nou aparcament sota la Plaça del Gra.

diumenge, 16 de desembre del 2007

Un de màsters....

Ha estat una setmana intensa, especialment ha nivell personal, després de molt temps he tornat a tenir una mínima activitat docent: vaig donar classe de dret mercantil, concretament de societats i competència deslleial, als alumnes del “Màster de l’empresa industrial” de l’Institut Químic de Sarrià. Va ser molt interessant, especialment perquè a un advocat com jo li agrada poder transmetre coneixements pràctics (d’aquells que s’aprenen al jutjat a base de conflictes i pues) a l’auditori. Els destinataris eren enginyers i farmacèutics amb vocació empresarial. En síntesi: una delícia, em va resultar molt grat trobar-me amb gent emprenedora i que s’esforça per assolir l’excel·lència de veritat.

El dissabte vaig assistir a l’exposició sobre Chillida al Museu de l’Empordà, un bon treball per part del Museu i de la regidoria de Cultura, mentre tinguem gent com l’Anna Capella i en Llueca anirem bé. També vaig tenir ocasió de tenir una llarga i profitosa conversa amb el periodista J. L Torres que, com sempre, em va fer una brillant anàlisi de la política municipal.

Aquest dijous no vaig poder assistir al ple, al que per fi en Francesc Canet es va reincorporar, felicitats pel que això implica. M’arriba que va ser un ple molt tens amb un grau de crispació elevat, m’agradaria que això no succeeixi massa sovint, crec que el ple de les infraestructures va ser un model en el que ens hem d’emmirallar. No soc ningú per donar lliçons perquè segur que tots us recordeu d’alguna sortida de to, però m’agradaria que no caiguéssim de nou en la crispació del mandat passat. Espero, dit amb tot respecte, que la continuació del màster polític a Madrid d’en Canet no l'imparteixi en Zaplana o en Vicentito Martínez Pujalte.

dimecres, 5 de desembre del 2007

Ple infraestructures

Avui hem celebrat, a petició d’ERC, un ple dedicat novament a les infraestructures ferroviàries. Per part de l’oposició d’ERC i el PP ha estat una repetició dels arguments de sempre, demanar el soterrament de la via i per tant dues estacions de ferrocarril (l’estació nova pel TGV i el manteniment de l’actual).

Des del govern, hem estat molt clars, una sola estació i tancament del debat. Exigència de responsabilitat en tres direccions: desmantellament immediat de la via al centre de la ciutat, destinació sostenible de l’espai que s’alliberi per a sufragar el trasllat i suport als nostres empresaris en relació a la plataforma logística de Vilamalla.

Tot i el ple d’avui, estic segur que ERC recollirà el repte i la demanda i un cop tancat el debat es posarà a treballar pels tres objectius.

Dir també que el ple ha posat de manifest que alguna cosa hem canviat al consistori i a la manera de fer política a la nostra ciutat, no hi hagut gens de crispació i això és un mèrit important, especialment de la Sra. Mata, portaveu d’ERC. Només així aconseguirem treballar i que la política es respecti, debatent amb respecte i sense crispació com ho hem fet al ple d’avui. Felicitats a la nostra ciutat i als seus polítics.

diumenge, 2 de desembre del 2007

Sense títol

Malauradament ETA ha tornat a matar i a causar patiment. En aquesta ocasió han estat un parell de guàrdies civils que estaven fent, precisament, tasques antiterroristes. Algú podrà dir que estaven fent la feina, potser si però és important que hi hagi gent capaç de fer la seva feina, sobretot quan aquesta implica donar la vida pels altres. El meu condol i la meva admiració més respectuosa.

Aquesta setmana s’ha produït la famosa manifestació pel dret a decidir, ja en coneixeu la meva opinió a Diari de Girona. Abans d’ahir en parlava en una bona amiga que hi va anar perquè està farta del desgavell, com molta gent. El cas però és que ja veieu com va acabar, en un acte per a la independència, d’altra banda ben legítim i fins i tot útil per tal que Espanya escolti d’una vegada, però el que no és adequat és l’ús electoral que algú en pretén fer.

dimarts, 27 de novembre del 2007

Entitats i pasta rufa

La setmana passada vaig assistir a la presentació de les conclusions sobre el congrés del paisatge celebrat a Figueres sota els auspicis de l’Institut d’Estudis Empordanesos. No cal que us digui l’interessant que va ser la conferència a càrrec d’en Pere Gifre, actual president de l’IEE i de l’expresident Eduard Puig. Sobretot però, el que més em va agradar va ser els dos volums de comunicacions i ponències que sorgeixen del congrés.

Ara bé, ja em perdonareu però hi ha una altra qüestió que realment em va deixar un magnífic sabor de boca: la gran quantitat de col·laboradors i partners que l’IEE va aconseguir implicar en el seu projecte, que varen aportar el seu patrocini. Jo mateix soc soci de l’IEE i amb la quota que anualment es satisfà, soc conscient que no es podrien organitzar aquests tipus de accions. Així doncs tenim un exemple ben clar de com s’han de fer les coses, no sempre s’ha de confiar en les subvencions de les administracions públiques perquè a vegades poden no arribar o molt sovint poden son insuficients. Com tots sabeu, en la seva entrada al govern, el PSC va apostar fort per la política cultural, però no per la repartidora, cal deixar ben clar que el regidor Llueca i jo personalment apostem per una bona sacsejada: sempre que sigui possible s’optarà per incentivar la corresponsabilitat, és a dir intentarem que en alguns casos l’aportació de l’Ajuntament estigui aparellada al que s’hagi pogut obtenir de fons privades o altres administracions. Aquest és un criteri que ens aplicarem a nosaltres mateixos, hem de crear un pool de mecenatge per a la temporada de teatre, començaré a treballar-hi d’immediat perquè cal pujar la quantitat i qualitat de les representacions que es realitzen a la nostra ciutat i sobretot fer-les molt més assequibles als ciutadans i ciutadanes.

Altre tema és el de les subvencions a entitats de reconegut nom, cal que aquestes entitats facin propostes que siguin engrescadores, és important aquest matís perquè cal preservar, cuidar i mimar les nostres entitats però aquestes han correspondre als ciutadans amb elaborades iniciatives que les facin encara més grans del que van ser en el passat.