Ha estat una setmana intensa, especialment ha nivell personal, després de molt temps he tornat a tenir una mínima activitat docent: vaig donar classe de dret mercantil, concretament de societats i competència deslleial, als alumnes del “Màster de l’empresa industrial” de l’Institut Químic de Sarrià. Va ser molt interessant, especialment perquè a un advocat com jo li agrada poder transmetre coneixements pràctics (d’aquells que s’aprenen al jutjat a base de conflictes i pues) a l’auditori. Els destinataris eren enginyers i farmacèutics amb vocació empresarial. En síntesi: una delícia, em va resultar molt grat trobar-me amb gent emprenedora i que s’esforça per assolir l’excel·lència de veritat.
El dissabte vaig assistir a l’exposició sobre Chillida al Museu de l’Empordà, un bon treball per part del Museu i de la regidoria de Cultura, mentre tinguem gent com l’Anna Capella i en Llueca anirem bé. També vaig tenir ocasió de tenir una llarga i profitosa conversa amb el periodista J. L Torres que, com sempre, em va fer una brillant anàlisi de la política municipal.
Aquest dijous no vaig poder assistir al ple, al que per fi en Francesc Canet es va reincorporar, felicitats pel que això implica. M’arriba que va ser un ple molt tens amb un grau de crispació elevat, m’agradaria que això no succeeixi massa sovint, crec que el ple de les infraestructures va ser un model en el que ens hem d’emmirallar. No soc ningú per donar lliçons perquè segur que tots us recordeu d’alguna sortida de to, però m’agradaria que no caiguéssim de nou en la crispació del mandat passat. Espero, dit amb tot respecte, que la continuació del màster polític a Madrid d’en Canet no l'imparteixi en Zaplana o en Vicentito Martínez Pujalte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada