Setmana del 7 al 13 de novembre

Aquesta setmana l’activitat ha estat d’un caire molt polític. Dilluns al matí vaig assistir per primera vegada a la Comissió executiva nacional a Barcelona. La veritat és que va ser interessant, i fins i tot curiós, pel fet d’estar assegut escoltant opinions de companys amb molta experiència i responsabilitat. Ja veurem com avança la tasca, però em reconec molt il·lusionat.

Dimarts, una visita a l’Ajuntament per qüestions de seguretat, i durant el dia molta conversa amb presidents d’associacions de veïns per temes de seguretat també. També vàrem acabar l’esborrany de pacte de ciutat i de la diagnosi operativa de Sant Joan i ho vam trametre a la resta del consistori per anar-hi rumiant. Anem lents, però amb moltes ganes, i estic molt agraït al meu equip polític i tècnic.

Dimecres vam fer una visita molt positiva a la Diputació de Girona. Com sempre, el president Pere Vila ens va acollir impecablement i amb molt d’interès pel tema que li anàvem a exposar: l’organització del torneig “Fundación Jose Ramón de la Morena-Liga Promises” de futbol aleví amb els 20 clubs de la primera divisió. A la tarda, una entrevista a Radio Vilafant per a la xarxa de municipis: una conversa amb representants de Badalona i altres municipis sobre barris degradats. I, per rematar el dia, dues assistències a menors del torn d’ofici.

Dijous, el més destacat va ser la reunió amb els regidors socialistes per comentar els actes de la setmana i redactar un document d’acompliment d’objectius del pacte de govern amb CiU a Figueres. També vaig tenir reunió amb la secretària municipal per posar en marxa la contractació d’un nou agent de policia. Al vespre vam tenir executiva local de celebració al PSC; a banda, hi vàrem celebrar l’aniversari de la Teresa.

Divendres va ser dia de signatures diverses i amb una nova reunió al despatx al voltant de qüestions polítiques i repàs amb els regidors de les tasques pendents i futures.. Aquesta setmana el regidor d’Esports ha estat especialment  enfeinat col·laborant en l’organització de la Cursa de la dona. I a Cultura, la setmana també va ser intensa: al matí es van presentar  les “Converses” destinades a commemorar el Centenari del Teatre Jardí durant la setmana del 21 al 25 de novembre. Un programa variat i de gran interès en el qual sou tots convidats a participar.

Al vespre, el colofó va ser la inauguració de “Tangències” a l’Espai expositiu de la Casa Empordà. Es tracta d’una exposició col·lectiva que us recomano especialment. Després encara vaig tenir temps d’assistir a la presentació del llibre sobre l’Escola del Far d’Empordà en un acte emotiu en el qual hi havia tot el poble. La meva felicitació per a tots ells.

Dissabte vaig assistir a la presentació del documental  “Alexandre Deulofeu, historiador del futur”. El teatre Jardí estava ple a vessar. Reconec que vaig aprendre força coses d’una personalitat que m’era força desconeguda. I he de treure’m el barret davant l’excel·lent discurs de l’Honorable conseller Vila.  

Proposició no de llei sobre memòria històrica

El diputat pel PSC Marc Lamuà ha presentat una proposició no de llei per a la dignificació, senyalització i museïtzació d’espais de la memòria de la guerra civil i de la dictadura. Podeu consultar-la clicant aquí.

No fa gaire, el 2 de novembre, en una entrada en aquest mateix bloc, reivindicava la necessitat de conèixer la veritat per poder fer justícia, reparar i evitar que es tornin a produir fets d’aquesta gravetat. En síntesi, per perdonar. 

Doncs bé, D’acord amb el que exposava aleshores, saludo i agraeixo aquesta iniciativa del diputat.

Setmana de l'1 al 6 de novembre

Ha estat una setmana intensa, però trencada pel festiu del dia 1. El dilluns va ser de pont i em vaig poder dedicar a les meves obligacions d’advocat, amb judici inclòs al migdia. El dia 1 va ser intens, amb un acte molt emotiu al cementiri, intervencions de tots els grups en la línia habitual, exceptuant el representant de la CUP, que va estar en un  pla “diferent”. Em va agradar especialment la presència i intervenció dels alumnes de l’Olivar Gran en els actes.

El dimecres, teníem junta de govern al Consell Comarcal, que s’havia traslladat per la festivitat del dia 2.

El dijous vam mantenir juntament amb el regidor d’esports, César Barrenechea, una reunió a Barcelona amb el secretari general de la UFEC: ens hem començat a moure per buscar opcions que ens permetin fer una nova piscina. Com que era primer dijous de mes, tocava ple a l’Ajuntament. Va ser un ple una mica més ràpid del que és habitual perquè no hi havia mocions i els temes no eren polèmics. L’absència de mocions va venir determinada perquè després d’una picabaralla govern-oposició sobre l’oportunitat de les urgències vàrem arribar a l’acord que tot es presentarà com a màxim els dilluns anterior al ple i així és podran estudiar amb deteniment les propostes.  Estic especialment satisfet de la resolució de la diferència política que hi va haver; a vegades és bo un “toc” per construir coses millors.

Divendres vam tenir primer reunió a Fisersa amb el soci de compromís per analitzar el transport elèctric i la seva renovació a la ciutat; més tard vam fer visita a la pèrgola de les pistes del Cusí i, després, dinar de treball per qüestions relacionades amb temes d’interès públic.

Crec que la feina més important de la setmana ha estat la finalització del documents per a la regeneració del barri de Sant Joan que espero entregar als grups aquesta mateixa setmana per anar tancant la feina prèvia. He dir que estic preocupat i buscant solucions amb la neteja del barri de Sant Joan.

D’altra banda, el meu equip està planificant una ronda de visites a les associacions de veïns per parlar de seguretat.

El cap de setmana ha estat molt intens a nivell polític i ha culminat amb la meva entrada a l’executiva nacional del PSC,  però d’això ja us en faré un post específic.

Veritat, justícia, reparació

(Parlament del dia de Tots Sants)

Salutació als estudiants de l’Olivar Gran que formen part del grup de treball sobre l’Holocaust, als membres de l’Associació Triangle Blau, a l’Alcaldessa, Regidors, membres d’altres entitats i ciutadans diversos que ens acompanyen.

Reconec que m’agrada especialment aquest acte, sovint us ho he dit, però m’adono que sempre som allà mateix, que no gaire res ha canviat, més enllà d’obrir unes quantes fosses, un fet que, òbviament, és molt important, però no n’hi ha prou: com a país hem de voler molt més.

Penseu, per exemple, que seguim sense saber on és Lorca i que continua sense anul·lar el judici al president Companys...

D’ara en endavant m’agradaria trobar respostes al perquè del que ha passat i del que ens passa. Per això he contactat amb una bona amiga lletrada, que treballa a Colòmbia, per veure com gestionen la fi del llarg conflicte amb les FARC. Sovint he al·ludit en articles i discursos a la Comissió de la Veritat i la Justícia de Sud-àfrica com a camí per mirar cap al futur. Ens neguem a seguir mirant cap a un altre costat perquè perpetuem la injustícia. 

En el nostre país és evident que només unes víctimes foren reparades. Què ha passat amb les altres? Amb els que foren perseguits per pensar diferent durant tants anys? Amb els que ho perderen tot? Doncs no ha passat res.

I com que no ha passat res, hem de ser conscients que tal com hem fet les coses hem transmès el trauma polític de les víctimes del franquisme fins a la tercera generació; no ho hem viscut, però ho hem heretat. Només hem de mirar al carrer o, fins i tot, a les gruixudes paraules que se senten al Congrés dels Diputats.

Cal doncs que ens preguntem com a país si volem seguir així o fer com van fer a Sud-àfrica o estan fent a Colòmbia, allò que anomenem justícia transicional, que es vertebra en 4 eixos: veritat, justícia, reparació i mesures de no repetició. A Espanya, de les 3 primeres no hem fet res. No sabem la veritat; per tant, no hi ha hagut justícia, i la reparació no ha estat ni personal ni simbòlica (penes de 5 anys a Colòmbia).

Sovint els conflictes polítics al nostre país vénen de lluny, vénen del fet que no hi ha hagut ni reconciliació ni perdó. Alguns acords polítics (dreta/esquerra) a nivell de l’estat o de Catalunya són simplement impossibles perquè no ens hem donat aquest procés q

ue culmina amb el perdó després de trobar la veritat, la justícia i la reparació. Ens ho teoritza molt bé el jesuïta colombià Francisco de Roux:

“La reconciliación no es otra cosa que la aceptación de que todos tenemos que participar en la construcción colectiva de la paz, es entender que el camino que hemos emprendido no nos lleva a ninguna parte. En la reconciliación siempre hay la posibilidad de negociar cosas. La reconciliación tiene un elemento político muy profundo: los verdugos dicen la verdad y las víctimas aceptan que les apliquen la justicia transicional y no la penal.”

Crec que per no continuar transmetent el dolor hauríem de tenir clar que el perdó no es negocia ni s’imposa a partir de l’oblit: el perdó és conseqüència de la reconciliació després de conèixer la veritat, fer justícia i reparar el mal. I aquí això està per fer. 

El perdó passa, com digué Jorge Semprún a Figueres en una conferència l’any 2009, per eliminar l’amnèsia com a poble; això, eliminar l’amnèsia, ens permetrà recuperar la veritat que ens portarà a la Justícia, ens justificarà la reparació del dany i, finalment, podrem dir que no tindrem una propera generació amb la frustració dels nostres predecessors. És molta feina, però a fer-la, tots, absolutament tots, hi estem cridats.

Setmana del 24 al 30 d'octubre

El dilluns va començar, com ha estat habitua, amb una reunió de planificació setmanal del Grup socialista. Més a tard, a les 12.30, Comissió informativa ordinàri, on els temes més destacats foren la modificació dels estatuts de Fisersa per a permetre-hi la incorporació del Consell Comarcal i la modificació de l’ordenança de civisme i convivència. Són assumptes que varen ser debatuts i que no van comptar amb el consens de tots els grups,  però es van aprovar i així es van poder debatre al ple extraordinari de dijous dia 27. A la tarda, vam tenir reunió de govern, on es va analitzar el dia a dia municipal. Es tracta d'una reunió setmanalon govern i alts càrrecs posen en comú els temes quotidians.

Dimarts el més destacable va ser la reunió a Barcelona del Consell Nacional del PSC, on vàrem acordar que els diputats del PSC votessin No a Rajoy. Estic satisfet d’haver estat un dels 241 que va votar en aquest sentit. El debat va ser molt menys intens del previst, ja que la unanimitat va imperar: penseu que només hi va haver una abstenció.

Dimecres a les 12.00 vam tenir roda de premsa a Fisersa sobre la incorporació del Consell Comarcal i després, Consell d’administració de Fisersa. Tot seguit vam fer reunió de  seguiment i preparació del ple del dia 27 amb el company de Compromís i més tard executiva del PSC a Girona i a Figueres per donar compte de la situació derivada del vot al Consell Nacional.

De dijous destaca la reunió amb Càritas per comentar necessitats de la ciutat i articular una nova proposta interessant per anar combatent la pobresa.  Prèviament, havia tingut una nova trobada amb el company de Compromís per ajustar els termes de l’assumpte de la incorporació del Consell Comarcal a Fisersa , ja que els suport estable a Fisersa pactat amb un altre grup va fer figa. A les 14h, un ple menys brusc del que esperava, però amb l’agradable sorpresa de l’abstenció de la CUP amb l’objectiu de defensar la gestió pública de l’aigua i l’oposició no esperada de C’s, justificada en una manca d’informació. De tota manera va ser un ple satisfactori, perquè hi vam aprovar la licitació del projecte del pavelló, que  hauria d'estar presentat en 4 mesos.

Divendres vam fer reunió al migdia a Fisersa per a comentar alguns problemes del bus elèctric. Al vespre, vaig assistir a la presentació del llibre del Tinent General Díaz Capmany Els governadors del Castell de Sant Ferran; va ser una vetllada agradable amb els Amics del Castell i el seu president, Sr. Herrera. Més tard, cap a les 10, m'esperava el teatre amateur al Bon Pastor, “Peluquería Unisex”. Una estona amena: el fet de veure gent del barri sortint del seu dia a dia i fent d’actors i actrius em va agradar molt i l'organització de l’acte per part de l’associació de veïns Juncària Parc Bosc va ser un èxit. Tot i això he de dir que vam acabar a la una i estava cansadíssim!

Aquest divendres va ser un dia ple d’activitat i amb altres destacats als quals no vaig poder assistir, com la conferència de la professora Rosa Navarro en l’acte inaugural del 400 aniversari de la mort de Cervantes, molt ben organitzat per l’Alfons Martínez, i la presentació de la cursa de la dona, perfectament treballada pel regidor César Barrenechea.

Dissabte vaig tancar oficialment la setmana amb la inauguració oficial a l'Ajuntament de  l'Aplec Internacional Esperantista, organitzat el cap de setmana a Figueres per l'Associació Catalana d'Esperanto,  amb la  Nuri Puerta al capdavant.

I vam acabar la setmana amb un vermut polític al Dynamic amb un vell adversari....

El nou pavelló

En el ple d’ahir, després de mesos de treball, vam poder aprovar el concurs per a l’elaboració del projecte del nou pavelló poliesportiu. És un pas importantíssim per arrencar definitivament un projecte de ciutat que, ja sabeu, ens havíem marcat com a prioritat en el nostre programa electoral, davant l’evidència que és una necessitat real davant la mancança d’espais.

Nosaltres havíem defensat poder fer aquest nou equipament en una altra zona de la ciutat, sabedors que un projecte d’aquest tipus porta associat el desenvolupament del seu entorn en múltiples aspectes. Malauradament, per qüestions urbanístiques, les possibilitats de començar a treballar en l’entorn que proposàvem a la falda del Castell haurien fet dilatar considerablement tot el procés. Mentrestant, la necessitat és evident i creixent. No hem volgut pagar aquest preu

Ens sap greu renunciar a la idea que teníem, però entenem que la necessitat d’espais per a la pràctica esportiva és urgent i inajornable i per això avui estem satisfets. L’esport, especialment l’esport base, és un dels pilars de la cohesió social. Ens felicitem perquè el projecte comença, definitivament, a prendre forma.

Jornades Cervantes

Enguany fa 400 anys de la mort de Cervantes i des de l’Ajuntament de Figueres hem volgut commemorar aquesta  efemèride amb un seguit d’actes culturals i divulgatius.

La iniciativa de la Regidoria de Cultura  ha estat coordinada pel catedràtic  Joan Manuel Soldevilla, que ha elaborat un programa divers en què ha aprofitat sinergies amb diferents entitats  del municipi.

Us enllaço l'accés a programa de les jornades per tal que en pugueu gaudir clicant aquí.

Finalment us animo a ser-hi presents per tal que puguem ser partícips tots plegats d’aquesta aproximació a un dels genis universals de les lletres i la cultura occidentals.