Fa dies que no actualitzo el bloc, haig de confessar que no sempre tinc el temps necessari: advocat, politiquillu, família i obligacions vàries és un bon farnat. Altres vegades simplement no hi ha res a dir, no m’agrada ser d’aquells que sempre han de dir la seva, dels que converteixen l’obvietat en una forma d’expressió només per ser-hi.
Cap de setmana interessant aquest del solstici d’estiu, festa a l’Eixample i al Poble Nou, les dues festes varen estar molt bé. A banda molt bon ambient entre el govern, molt de cava, coca i zero política, està bé. No hem de convertir la política en una obsessió que acabi xuclant la nostra vida, que ens emmalalteixi fins a fer-nos perdre les amistats o que acabi allunyant-nos de la realitat fins no saber en quin món vivim. Cal també estar de bon humor, en un recent dinar, el cineasta Pere Portabella ens deia que si estàs emprenyat no pots governar bé. Té tota la raó.
Pel que fa a casa, varem celebrar Assemblea de l’Agrupació per a escollir els delegats al congrés del PSC, va ser una reunió cordial i agradable en la que varen sortir escollits a proposta de l’executiva: Jesús Martin, Robert Rivera, jo mateix i Alfons Martínez com a delegats. Com a convidats: Ciro Llueca, Júlia Giró, Lluís Sanjuan, Maria Hel·lena Mach, Paquita Planella, Esteve Llorenç i Núria Navarro entre d’altres. Un bon equip per a defensar les més 90 esmenes proposades des de l’Agrupació Figueres. Com a primer secretari estic content de la feina realitzada per tota l’agrupació que ha treballat sota la direcció de Jesús Martin a Ple rendiment, com ho està fent des de fa temps per a situar el PSC on sempre ha estat a la nostra ciutat.
Inauguració de Plaça de la Música i Mostra del Cavall, alguna demora en altres expedients...jo lluito contra el sistema i segueixo perseguint la wifi a la ciutat, tinc les ganes i els diners, només falta que tothom faci el que toca.
El govern governa!!!!
Aneu amb compte demà que la nit, és curta i intensa...o potser no hi aneu tant i passeu-vos-ho tant bé com pogueu.
diumenge, 22 de juny del 2008
dijous, 22 de maig del 2008
Per una estació del TAV de primera
(ARTICLE PUBLICAT AL DIARI DE GIRONA)
En aquests dies se succeeixen amb comptagotes missatges que advoquen per a que la ciutat tingui dues estacions, una a ponent per al TGV i una al centre, soterrada. Alguns d’aquests missatges provenen de sectors empresarials i del comerç figuerenc que diuen que en cas que traiem el tren del centre, la ciutat en patirà conseqüències socials i econòmiques.
Bé, aquest és el discurs públic, perquè algun d’aquests interlocutors, en privat, reconeix que el motiu real de la seva oposició, és la possibilitat que la nova estació, pensada per donar servei a tota la comarca i a milers de passatgers i turistes, incorpori una zona comercial que pugui fer la competència a una o altra botiga.
Davant aquest trist argument la resposta és clara: no sacrifiquem el progrés de la ciutat per por que pugui perjudicar a un o altre negoci. Apostem pel progrés de Figueres i posem-nos mans a l’obra per fer que els nostres comerços siguin més competitius que mai i liderin, amb tota l’ambició que siguem capaços d’imaginar, aquesta nova etapa d’oportunitats que ens suposarà ser l’única ciutat catalana que sense ser capital de província té estació del TGV. Pensem en gran. Obrim-nos als nous temps. No ens tanquem portes.
Jo mateix vaig oferir fa poc al president de Comerç Figueres la possibilitat que l’Ajuntament augmenti les ja molt generoses contribucions als comerciants per treballar plegats en aquest sentit. Lamentablement la seva visió i la meva són molt distants.
Altra qüestió és la visió de destacats empresaris com en Pere Padrosa, a qui respecto profundament i amb qui comparteixo la necessitat de posar en marxa el Centre de Mercaderies de Vilamalla al que, per cert, ja s’ha compromès el Govern de l’Estat. M’ocuparé personalment d’impulsar aquest projecte des del Govern Municipal, perquè tiri endavant a bon ritme. Ja hem esperat massa.
El que no puc compartir amb l’amic Pere és la seva aposta per potenciar l’estació del centre. Una estació que es va construir fa 130 anys, en un espai que no permet ni un bon creixement, ni una bona zona d’aparcaments, ni una bona circulació de trànsit, ni uns serveis adequats a una estació de primera.
No puc compartir-ho perquè jo no crec que un soterrament pugui fer cap miracle. Un soterrament que, a més, suposa canviar les actuals vies al centre de la ciutat per trinxeres que continuaran essent una barrera entre els espais situats a banda i banda. (Personalment, a més, prefereixo els espais oberts als espais sota terra com el que veig més d’un cop a la setmana quan passo amb el tren per l’estació d’El Clot o de Passeig de Gràcia, però això ja és un altre tema.)
En moltes ocasions, quan es parla de soterrar l’estació del centre s’oblida deliberadament que ja està decidit que l’AVE passarà pel sector oest de la ciutat i que tindrà una estació al costat de la comissaria dels Mossos d’Esquadra. Ja està decidit i fins i tot una part de les obres del traçat ja estan adjudicades. En això no hi ha marxa enrere. Ara falta adjudicar l’estació, que –repeteixo- també està decidit i que es farà, malgrat molts insisteixin a dir al contrari.
Des del PSC, ens mirem amb molt de respecte les 5.800 signatures que ha recollit la Plataforma Defensem el Tren en favor de mantenir l’estació al centre. Per això, ja hem dit públicament, i ho complirem, que ens oferim a anar a demanar al Ministeri de Fomento que mantingui l’estació actual, a més de fer la nova.
Ara bé. El que no farem és embrancar-nos en discussions bizantines. No fa ni deu anys que l’Ajuntament de Figueres va mantenir un llarg i agre combat amb el Ministeri per decidir on havia de ser la futura estació de la ciutat. Una discussió que se sumava a les moltes, que al llarg de l’últim segle, hem tingut sobre com eliminar les vies. No col•laborarem ni un sol dia en fer que, de nou, el debat s’allargui de manera estèril.
Ara estem en un moment clau. És el moment de decidir com serà la nova estació. És el moment de concentrar els esforços en aconseguir que sigui una estació de primera. Amb AVEs, trens convencionals de Renfe, trens regionals d’alta velocitat, una bona estació d’autobusos, àmplies zones d’aparcaments, zones per al lloguer de vehicles a turistes i tot el que fa falta per garantir que Figueres i l’Empordà continuï essent un gran pol d’atracció per viatgers i turistes.
I no val l’argument que això serà en perjudici dels actuals usuaris del tren. Els usuaris actuals no venen només de la zona propera a l’estació de Renfe. També hi ha usuaris de molts altres barris de la ciutat i d’altres ciutats i pobles de la comarca.
No fem trampes amb les paraules. Molts intenten centrar el debat en torn la següent pregunta: Volem l’estació al centre o a Vilafant? Aquesta no és la realitat. Des de la Rambla a l’ubicació de la futura estació no hi tanta distància com la que se’ns vol fer veure. Si el que volem és jugar amb les paraules també podríem preguntar: vostè què prefereix una estació al límit de la ciutat, prop del cementiri, petita i sense serveis o una estació al costat dels jutjats i la comissaria, dels mossos d’esquadra, en una gran zona que serà tota nova i assolellada?
Perdonin el cinisme, però és que per a mi, com per a molts, l’estació actual no ha estat mai al centre. Sempre l’he vista tocant a les afores de Figueres. I recordem que per a la gent dels pobles, accedir a l’estació actual no és gens fàcil, perquè en termes de trànsit està situada en un coll d’ampolla. Fem una estació amb uns bons accessos!!! Aprofitem per donar un impuls definitiu a les rondes!!!
Molts voldran convertir els propers anys, fins que s’inauguri l’estació de l’AVE, en un debat èpic sobre l’estació i sobre que malament que ens tracta el Govern d’Espanya. Amb mi, que no hi comptin. Aviso. Tinc altres projectes.
Que comptin amb mi els que vulguin treballar –ho repeteixo un cop més- per una estació de primera. Potser els socialistes en això estarem molt sols. Però ens reservem el dret de ser els que estarem més contents i més orgullosos el dia que s’inauguri l’estació de l’AVE.,..... Sempre i quan, els debats estèrils no desemboquin amb el que ningú vol: que en mig del soroll i el pim, pam, pum polític, el Ministeri de Fomento decideixi invertir els diners en una altra banda i condemnar-nos a veure com el tren passa per Figueres, però no para. Si això passés –i faré tot el possible per evitar-ho- cadascú haurà de ser responsable dels seus actes.
En aquests dies se succeeixen amb comptagotes missatges que advoquen per a que la ciutat tingui dues estacions, una a ponent per al TGV i una al centre, soterrada. Alguns d’aquests missatges provenen de sectors empresarials i del comerç figuerenc que diuen que en cas que traiem el tren del centre, la ciutat en patirà conseqüències socials i econòmiques.
Bé, aquest és el discurs públic, perquè algun d’aquests interlocutors, en privat, reconeix que el motiu real de la seva oposició, és la possibilitat que la nova estació, pensada per donar servei a tota la comarca i a milers de passatgers i turistes, incorpori una zona comercial que pugui fer la competència a una o altra botiga.
Davant aquest trist argument la resposta és clara: no sacrifiquem el progrés de la ciutat per por que pugui perjudicar a un o altre negoci. Apostem pel progrés de Figueres i posem-nos mans a l’obra per fer que els nostres comerços siguin més competitius que mai i liderin, amb tota l’ambició que siguem capaços d’imaginar, aquesta nova etapa d’oportunitats que ens suposarà ser l’única ciutat catalana que sense ser capital de província té estació del TGV. Pensem en gran. Obrim-nos als nous temps. No ens tanquem portes.
Jo mateix vaig oferir fa poc al president de Comerç Figueres la possibilitat que l’Ajuntament augmenti les ja molt generoses contribucions als comerciants per treballar plegats en aquest sentit. Lamentablement la seva visió i la meva són molt distants.
Altra qüestió és la visió de destacats empresaris com en Pere Padrosa, a qui respecto profundament i amb qui comparteixo la necessitat de posar en marxa el Centre de Mercaderies de Vilamalla al que, per cert, ja s’ha compromès el Govern de l’Estat. M’ocuparé personalment d’impulsar aquest projecte des del Govern Municipal, perquè tiri endavant a bon ritme. Ja hem esperat massa.
El que no puc compartir amb l’amic Pere és la seva aposta per potenciar l’estació del centre. Una estació que es va construir fa 130 anys, en un espai que no permet ni un bon creixement, ni una bona zona d’aparcaments, ni una bona circulació de trànsit, ni uns serveis adequats a una estació de primera.
No puc compartir-ho perquè jo no crec que un soterrament pugui fer cap miracle. Un soterrament que, a més, suposa canviar les actuals vies al centre de la ciutat per trinxeres que continuaran essent una barrera entre els espais situats a banda i banda. (Personalment, a més, prefereixo els espais oberts als espais sota terra com el que veig més d’un cop a la setmana quan passo amb el tren per l’estació d’El Clot o de Passeig de Gràcia, però això ja és un altre tema.)
En moltes ocasions, quan es parla de soterrar l’estació del centre s’oblida deliberadament que ja està decidit que l’AVE passarà pel sector oest de la ciutat i que tindrà una estació al costat de la comissaria dels Mossos d’Esquadra. Ja està decidit i fins i tot una part de les obres del traçat ja estan adjudicades. En això no hi ha marxa enrere. Ara falta adjudicar l’estació, que –repeteixo- també està decidit i que es farà, malgrat molts insisteixin a dir al contrari.
Des del PSC, ens mirem amb molt de respecte les 5.800 signatures que ha recollit la Plataforma Defensem el Tren en favor de mantenir l’estació al centre. Per això, ja hem dit públicament, i ho complirem, que ens oferim a anar a demanar al Ministeri de Fomento que mantingui l’estació actual, a més de fer la nova.
Ara bé. El que no farem és embrancar-nos en discussions bizantines. No fa ni deu anys que l’Ajuntament de Figueres va mantenir un llarg i agre combat amb el Ministeri per decidir on havia de ser la futura estació de la ciutat. Una discussió que se sumava a les moltes, que al llarg de l’últim segle, hem tingut sobre com eliminar les vies. No col•laborarem ni un sol dia en fer que, de nou, el debat s’allargui de manera estèril.
Ara estem en un moment clau. És el moment de decidir com serà la nova estació. És el moment de concentrar els esforços en aconseguir que sigui una estació de primera. Amb AVEs, trens convencionals de Renfe, trens regionals d’alta velocitat, una bona estació d’autobusos, àmplies zones d’aparcaments, zones per al lloguer de vehicles a turistes i tot el que fa falta per garantir que Figueres i l’Empordà continuï essent un gran pol d’atracció per viatgers i turistes.
I no val l’argument que això serà en perjudici dels actuals usuaris del tren. Els usuaris actuals no venen només de la zona propera a l’estació de Renfe. També hi ha usuaris de molts altres barris de la ciutat i d’altres ciutats i pobles de la comarca.
No fem trampes amb les paraules. Molts intenten centrar el debat en torn la següent pregunta: Volem l’estació al centre o a Vilafant? Aquesta no és la realitat. Des de la Rambla a l’ubicació de la futura estació no hi tanta distància com la que se’ns vol fer veure. Si el que volem és jugar amb les paraules també podríem preguntar: vostè què prefereix una estació al límit de la ciutat, prop del cementiri, petita i sense serveis o una estació al costat dels jutjats i la comissaria, dels mossos d’esquadra, en una gran zona que serà tota nova i assolellada?
Perdonin el cinisme, però és que per a mi, com per a molts, l’estació actual no ha estat mai al centre. Sempre l’he vista tocant a les afores de Figueres. I recordem que per a la gent dels pobles, accedir a l’estació actual no és gens fàcil, perquè en termes de trànsit està situada en un coll d’ampolla. Fem una estació amb uns bons accessos!!! Aprofitem per donar un impuls definitiu a les rondes!!!
Molts voldran convertir els propers anys, fins que s’inauguri l’estació de l’AVE, en un debat èpic sobre l’estació i sobre que malament que ens tracta el Govern d’Espanya. Amb mi, que no hi comptin. Aviso. Tinc altres projectes.
Que comptin amb mi els que vulguin treballar –ho repeteixo un cop més- per una estació de primera. Potser els socialistes en això estarem molt sols. Però ens reservem el dret de ser els que estarem més contents i més orgullosos el dia que s’inauguri l’estació de l’AVE.,..... Sempre i quan, els debats estèrils no desemboquin amb el que ningú vol: que en mig del soroll i el pim, pam, pum polític, el Ministeri de Fomento decideixi invertir els diners en una altra banda i condemnar-nos a veure com el tren passa per Figueres, però no para. Si això passés –i faré tot el possible per evitar-ho- cadascú haurà de ser responsable dels seus actes.
diumenge, 18 de maig del 2008
Wifi i avorriment
Fa dies que estic treballant per aconseguir implementar una xarxa Wifi-Wimax a la nostra ciutat, en principi als espais més transitats com són els de joc infantil, o en zones on l’activitat econòmica ho requereixi o el ratis d’accés a la xarxa per habitant sigui més baix. Ens en sortirem, tenim la idea, els diners i les ganes. Ara només falta que la maquinària administrativa es posi en marxa, cosa no sempre fàcil.
Això em fa pensar que ja n’hauríem de tenir prou de discutir i parlar sempre del mateix, el tren, la rambla, el parc bosc etc,...en fi cansat, avorrit i amb nul interès ciutadà quan crec que tot està “dat i beneït”.
Sembla que els polítics figuerencs ens alimentem dels mateixos temes durant dècades, opereta d’estar per casa de polítics-comerciants-empresaris-periodistes.El que importa és fer avançar la ciutat i endegar projectes que realment siguin d’interès pel ciutadà com tenir la ciutat endreçada (ciutat dels detalls), llei de barris o situar-la al segle 21 WIFI.
Altra cosa: fullaraca de la que n’hauriem de fugir. En serem capaços? O tot serà com sempre?
Això em fa pensar que ja n’hauríem de tenir prou de discutir i parlar sempre del mateix, el tren, la rambla, el parc bosc etc,...en fi cansat, avorrit i amb nul interès ciutadà quan crec que tot està “dat i beneït”.
Sembla que els polítics figuerencs ens alimentem dels mateixos temes durant dècades, opereta d’estar per casa de polítics-comerciants-empresaris-periodistes.El que importa és fer avançar la ciutat i endegar projectes que realment siguin d’interès pel ciutadà com tenir la ciutat endreçada (ciutat dels detalls), llei de barris o situar-la al segle 21 WIFI.
Altra cosa: fullaraca de la que n’hauriem de fugir. En serem capaços? O tot serà com sempre?
diumenge, 20 d’abril del 2008
Amb ganes
He tingut un cap de setmana molt actiu i realment profitós, tant personalment com política, professional.
Divendres passat al migdia resolució de l’Audiència Provincial de Girona completament passada de voltes, recursos i estella. Conclusió: Malhumor.
Al vespre assisteixo a la presentació que el President Pujol fa de la primera part de les seves memòries, no ens enganyem va ser un acte netament convergent a major glòria d’en Santi, però és ben cert que escoltar el president Pujol és un plaer. Vaig trobar una persona amb una lucidesa política envejable, òbviament cau cap a CDC però no s’està de criticar tot el que fa falta. Segurament ara té més temps per pensar i llegir.
El president va explicar una cosa que em va fer molt content: ens deia que va trobar una parella de 39 i 38 anys a Barcelona, enginyer i advocada, bons sous, parella de fet sense fills i d’un nivell cultural alt. Ens va explicar que ell creu que avui tot és cultura de l’oci, de la manca de compromís, de que poca gent es casa, té fills i crea alguna cosa.
Doncs bé em vaig sentir content: tinc 36 anys, m’he casat (2 vegades) tinc un fill, vaig fundar un despatx que ha esdevingut una consultora amb més de 500 clients que dona feina a 15 famílies i fa 5 anys que em dedico a treballar pel meu país a l’Ajuntament de Figueres, abans vaig tenir temps de treballar a NN.UU a Ginebra per compte d’un parell d’ONG’s...i vaig fer un estudi sobre el FAD que l’estat Espanyol destina a països en vies de desenvolupament que va publicar la Fundació Jaume Bofill En fi crec que compromís en tinc i em sap greu haver de donar la raó al President, no per color polític sinó per pena de no saber on anem. Cal que treballem fort i ens comprometem amb nosaltres mateixos, cal valorar l’esforç personal i tirar endavant. Per acabar el divendres sopar amb l’Olga, espelmes, peix i un magnífic “Convento de San Francisco”.
Dissabte visita a l’Horta de l’Hospital i a la nit sopar sociata per celebrar la victòria a les eleccions generals, ens felicitem a nosaltres mateixos i a la Montse en el marc d’un agradable sopar amb tots els companys de l’Alt Empordà. Taula amb Estanis, Marina, Rafel, Montse, Magda i Quim. Interessants intervencions.
Avui sortida en moto accidentada, he rebentat i un company ha deixat la biela i el cigüenyal com un brunyol. Això sí! El meu cunyat s’ha portat i per dinar ens hem arriat un “Tinto Valbuena 5º”
Divendres passat al migdia resolució de l’Audiència Provincial de Girona completament passada de voltes, recursos i estella. Conclusió: Malhumor.
Al vespre assisteixo a la presentació que el President Pujol fa de la primera part de les seves memòries, no ens enganyem va ser un acte netament convergent a major glòria d’en Santi, però és ben cert que escoltar el president Pujol és un plaer. Vaig trobar una persona amb una lucidesa política envejable, òbviament cau cap a CDC però no s’està de criticar tot el que fa falta. Segurament ara té més temps per pensar i llegir.
El president va explicar una cosa que em va fer molt content: ens deia que va trobar una parella de 39 i 38 anys a Barcelona, enginyer i advocada, bons sous, parella de fet sense fills i d’un nivell cultural alt. Ens va explicar que ell creu que avui tot és cultura de l’oci, de la manca de compromís, de que poca gent es casa, té fills i crea alguna cosa.
Doncs bé em vaig sentir content: tinc 36 anys, m’he casat (2 vegades) tinc un fill, vaig fundar un despatx que ha esdevingut una consultora amb més de 500 clients que dona feina a 15 famílies i fa 5 anys que em dedico a treballar pel meu país a l’Ajuntament de Figueres, abans vaig tenir temps de treballar a NN.UU a Ginebra per compte d’un parell d’ONG’s...i vaig fer un estudi sobre el FAD que l’estat Espanyol destina a països en vies de desenvolupament que va publicar la Fundació Jaume Bofill En fi crec que compromís en tinc i em sap greu haver de donar la raó al President, no per color polític sinó per pena de no saber on anem. Cal que treballem fort i ens comprometem amb nosaltres mateixos, cal valorar l’esforç personal i tirar endavant. Per acabar el divendres sopar amb l’Olga, espelmes, peix i un magnífic “Convento de San Francisco”.
Dissabte visita a l’Horta de l’Hospital i a la nit sopar sociata per celebrar la victòria a les eleccions generals, ens felicitem a nosaltres mateixos i a la Montse en el marc d’un agradable sopar amb tots els companys de l’Alt Empordà. Taula amb Estanis, Marina, Rafel, Montse, Magda i Quim. Interessants intervencions.
Avui sortida en moto accidentada, he rebentat i un company ha deixat la biela i el cigüenyal com un brunyol. Això sí! El meu cunyat s’ha portat i per dinar ens hem arriat un “Tinto Valbuena 5º”
dimecres, 9 d’abril del 2008
Inauguració i ......
El dissabte passat vaig assistir a la inauguració del nou local de l’Associació de Veïns Juncària Parc Bosc. Per mi va ser molt interessant perquè està ubicat al carrer Avinyonet a l’edifici del Pàrquing, que tant polèmic va ser l’anterior mandat. La veritat és que finalment es va poder desencallar l’ús de l’aparcament per als propietaris i que l’ajuntament pogués utilitzar unes petites oficines que finalment s’han cedit als veïns.Un acte emotiu en el que després del president de l’associació va prendre la paraula en Santi Vila i abans me la va cedir en una mostra del que és aquest govern multicolor i prou ben avingut. Tots els que hi som entenem la necessitat d’una etapa d’estabilitat a la ciutat lluny de les velles polítiques sense interès ciutadà. A l’acte hi eren presents alguns bons amics de l’àmbit polític de tots els colors, alguns en actiu i altres no (o no tant) i sobretot la gent del barri, bona gent com la Carmela, en Mas, en Pitu i molts altres.
Dilluns presentació de les signatures de la plataforma del tren a l’OMAC, són 5.800 signatures que s’hauran de verificar però que no tinc cap dubte que són suficients per a l’objectiu que persegueixen. És evident que aquest és un nombre important, per això cal escoltar i veure que es fa.
La posició del PSC és clara: volem una estació TGV-RENFE al costat de la comissaria per les múltiples raons que hem exposat; a partir d’això treballarem per al futur de la ciutat sense traves ni cotilles de cap tipus.
Mentre es garanteixi: 1) l’existència d’una estació intermodal al costat de la comissaria, 2) la desaparició de les vies del centre de la ciutat i 3) s’assegurin les garanties de finançament de tot plegat d’acord amb el Govern de Catalunya; ens sembla bé que com a govern es sondegi el ministeri en un tema de cabdal importància per al nostre futur i els dels nostres besnéts i besnétes.
Dilluns presentació de les signatures de la plataforma del tren a l’OMAC, són 5.800 signatures que s’hauran de verificar però que no tinc cap dubte que són suficients per a l’objectiu que persegueixen. És evident que aquest és un nombre important, per això cal escoltar i veure que es fa.
La posició del PSC és clara: volem una estació TGV-RENFE al costat de la comissaria per les múltiples raons que hem exposat; a partir d’això treballarem per al futur de la ciutat sense traves ni cotilles de cap tipus.
Mentre es garanteixi: 1) l’existència d’una estació intermodal al costat de la comissaria, 2) la desaparició de les vies del centre de la ciutat i 3) s’assegurin les garanties de finançament de tot plegat d’acord amb el Govern de Catalunya; ens sembla bé que com a govern es sondegi el ministeri en un tema de cabdal importància per al nostre futur i els dels nostres besnéts i besnétes.
diumenge, 30 de març del 2008
Una estona amb en Pep
Avui no vull escriure de política, tot i que suposo que la majoria que entreu al meu bloc és per aquest motiu, escriuré del meu fill. M’heu de permetre aquesta llicència!
Aviat farà 2 anys i m’adono que creix molt ràpidament, ja fa uns mesos que camina i sobretot ja utilitza un bon nombre paraules per a comunicar-se. Tot plegat m’emociona força, especialment perquè en massa ocasions soc lluny dedicant-me altres coses. El dissabte al matí ens varem asseure tots dos al sofà a veure un vídeo que té sobre el cel, el deu haver sentit i vist infinites vegades però a ell l’emociona...doncs no se’n parli més. Un cop acabat el vídeo varem jugar a les pessigolles, joc d’altra banda molt saludable tant per ell com per mi. Més tard al sofà a escoltar una mica de música clàssica (Bach) a veure si s’adormia perquè em va semblar que tenia son. La qüestió és que no es va adormir i ens vam estar més de mitja hora escoltant la música, això em va fascinar, començo a valorar molt seriosament el ser prop d’una personeta com el meu fill i la immensa oportunitat que la vida ens dóna quan neix una criatura. M’agradaria poder-li donar un mon millor i sobretot voldria ser capaç d’educar el meu fill com un ciutadà de veritat.
En fi em sento incapaç d’explicar que vaig sentir aquella mitja hora en que el vaig tenir a la falda però us asseguro que m’ha fet pensar molta estona perquè vaig ser molt feliç. Deixeu-me afegir que m’impacta especialment el fet de passar un instant de felicitat perquè en la felicitat com a concepte no hi crec massa jo, crec que la vida són moments bons i altres (molts) no tant, que no hi ha ningú que pugui dir que és feliç sempre, només se n’és alguna estona. Malauradament crec que la infelicitat és present en la vida de moltes persones de forma constant i en la majoria de les ocasions només pel fet d’haver nascut.
Aviat farà 2 anys i m’adono que creix molt ràpidament, ja fa uns mesos que camina i sobretot ja utilitza un bon nombre paraules per a comunicar-se. Tot plegat m’emociona força, especialment perquè en massa ocasions soc lluny dedicant-me altres coses. El dissabte al matí ens varem asseure tots dos al sofà a veure un vídeo que té sobre el cel, el deu haver sentit i vist infinites vegades però a ell l’emociona...doncs no se’n parli més. Un cop acabat el vídeo varem jugar a les pessigolles, joc d’altra banda molt saludable tant per ell com per mi. Més tard al sofà a escoltar una mica de música clàssica (Bach) a veure si s’adormia perquè em va semblar que tenia son. La qüestió és que no es va adormir i ens vam estar més de mitja hora escoltant la música, això em va fascinar, començo a valorar molt seriosament el ser prop d’una personeta com el meu fill i la immensa oportunitat que la vida ens dóna quan neix una criatura. M’agradaria poder-li donar un mon millor i sobretot voldria ser capaç d’educar el meu fill com un ciutadà de veritat.
En fi em sento incapaç d’explicar que vaig sentir aquella mitja hora en que el vaig tenir a la falda però us asseguro que m’ha fet pensar molta estona perquè vaig ser molt feliç. Deixeu-me afegir que m’impacta especialment el fet de passar un instant de felicitat perquè en la felicitat com a concepte no hi crec massa jo, crec que la vida són moments bons i altres (molts) no tant, que no hi ha ningú que pugui dir que és feliç sempre, només se n’és alguna estona. Malauradament crec que la infelicitat és present en la vida de moltes persones de forma constant i en la majoria de les ocasions només pel fet d’haver nascut.
divendres, 21 de març del 2008
Clons
Hem tingut una setmana amb força turbulència política a la ciutat a causa del pas de l’AVE i pel que sembla la cosa seguirà. Jo tinc molt clar que no podem permetre que l’AVE passi de llarg, cosa que m’heu sentit expressar a tots els mitjans que passarà si renunciem a l’estació intermodal. No vull reflexionar més sobre si AVE si o AVE no, sobre si estació si o no, sobre si en Canet diu blanc, nosaltres verd, en Richard lila, en Casas groc, els Plataformeros res i en Santi que no podem perdre el TGV...
El que si em preocupa, i des d’aquí vull llançar la pregunta per conèixer el vostre parer és el model de ciutat, el Pla del 83 (aprovat poc després de la sortida dels socialistes de l’Ajuntament i molt abans de la tornada el 95) preveia un creixement fins als 65.000 habitants, magnitud que mai no ha estat ben vista pels figuerencs, val a dir que en el darrer mandat se’ns va criticar el creixement atribuint-nos-el i ara apareixen informacions amb comptagotes que ens situen als 85.000 habitants. No estic d’acord amb aquesta voluntat, la qüestió radica en un creixement qualitatiu no quantitatiu. Tot i que és evident que la ciutat anirà creixent fins als 50.000 hem de ser capaços de millorar el nostre entorn, fer-lo més amable, convertir-lo en espai de creixement de tots els ciutadans, a transformar els nostres carrers i places en autèntic espai de convivència democràtica. Penso que el model és una ciutat compacte i amable, molt lluny de 85.000 habitants, neta endreçada i a on tots els barris tinguin la mateixa consideració.
Quan veig tot això m’esgarrifo de pensar en un model de ciutat amb dues estacions inspirat en ciutats de la corona metropolitana, això és l’Empordà i hem de treballar per a que ho segueixi essent. Com deia: a banda dels efectes socials que impliquen l’estació nova i el nou tren, cal aprofitar per transformar i millorar definitivament la zona oest de la ciutat; però sobretot cal evitar models que converteixin la nostra capital de l’Empordà en un clon vallesà...
El que si em preocupa, i des d’aquí vull llançar la pregunta per conèixer el vostre parer és el model de ciutat, el Pla del 83 (aprovat poc després de la sortida dels socialistes de l’Ajuntament i molt abans de la tornada el 95) preveia un creixement fins als 65.000 habitants, magnitud que mai no ha estat ben vista pels figuerencs, val a dir que en el darrer mandat se’ns va criticar el creixement atribuint-nos-el i ara apareixen informacions amb comptagotes que ens situen als 85.000 habitants. No estic d’acord amb aquesta voluntat, la qüestió radica en un creixement qualitatiu no quantitatiu. Tot i que és evident que la ciutat anirà creixent fins als 50.000 hem de ser capaços de millorar el nostre entorn, fer-lo més amable, convertir-lo en espai de creixement de tots els ciutadans, a transformar els nostres carrers i places en autèntic espai de convivència democràtica. Penso que el model és una ciutat compacte i amable, molt lluny de 85.000 habitants, neta endreçada i a on tots els barris tinguin la mateixa consideració.
Quan veig tot això m’esgarrifo de pensar en un model de ciutat amb dues estacions inspirat en ciutats de la corona metropolitana, això és l’Empordà i hem de treballar per a que ho segueixi essent. Com deia: a banda dels efectes socials que impliquen l’estació nova i el nou tren, cal aprofitar per transformar i millorar definitivament la zona oest de la ciutat; però sobretot cal evitar models que converteixin la nostra capital de l’Empordà en un clon vallesà...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)