Per una estació del TAV de primera

(ARTICLE PUBLICAT AL DIARI DE GIRONA)

En aquests dies se succeeixen amb comptagotes missatges que advoquen per a que la ciutat tingui dues estacions, una a ponent per al TGV i una al centre, soterrada. Alguns d’aquests missatges provenen de sectors empresarials i del comerç figuerenc que diuen que en cas que traiem el tren del centre, la ciutat en patirà conseqüències socials i econòmiques.

Bé, aquest és el discurs públic, perquè algun d’aquests interlocutors, en privat, reconeix que el motiu real de la seva oposició, és la possibilitat que la nova estació, pensada per donar servei a tota la comarca i a milers de passatgers i turistes, incorpori una zona comercial que pugui fer la competència a una o altra botiga.

Davant aquest trist argument la resposta és clara: no sacrifiquem el progrés de la ciutat per por que pugui perjudicar a un o altre negoci. Apostem pel progrés de Figueres i posem-nos mans a l’obra per fer que els nostres comerços siguin més competitius que mai i liderin, amb tota l’ambició que siguem capaços d’imaginar, aquesta nova etapa d’oportunitats que ens suposarà ser l’única ciutat catalana que sense ser capital de província té estació del TGV. Pensem en gran. Obrim-nos als nous temps. No ens tanquem portes.

Jo mateix vaig oferir fa poc al president de Comerç Figueres la possibilitat que l’Ajuntament augmenti les ja molt generoses contribucions als comerciants per treballar plegats en aquest sentit. Lamentablement la seva visió i la meva són molt distants.

Altra qüestió és la visió de destacats empresaris com en Pere Padrosa, a qui respecto profundament i amb qui comparteixo la necessitat de posar en marxa el Centre de Mercaderies de Vilamalla al que, per cert, ja s’ha compromès el Govern de l’Estat. M’ocuparé personalment d’impulsar aquest projecte des del Govern Municipal, perquè tiri endavant a bon ritme. Ja hem esperat massa.

El que no puc compartir amb l’amic Pere és la seva aposta per potenciar l’estació del centre. Una estació que es va construir fa 130 anys, en un espai que no permet ni un bon creixement, ni una bona zona d’aparcaments, ni una bona circulació de trànsit, ni uns serveis adequats a una estació de primera.

No puc compartir-ho perquè jo no crec que un soterrament pugui fer cap miracle. Un soterrament que, a més, suposa canviar les actuals vies al centre de la ciutat per trinxeres que continuaran essent una barrera entre els espais situats a banda i banda. (Personalment, a més, prefereixo els espais oberts als espais sota terra com el que veig més d’un cop a la setmana quan passo amb el tren per l’estació d’El Clot o de Passeig de Gràcia, però això ja és un altre tema.)

En moltes ocasions, quan es parla de soterrar l’estació del centre s’oblida deliberadament que ja està decidit que l’AVE passarà pel sector oest de la ciutat i que tindrà una estació al costat de la comissaria dels Mossos d’Esquadra. Ja està decidit i fins i tot una part de les obres del traçat ja estan adjudicades. En això no hi ha marxa enrere. Ara falta adjudicar l’estació, que –repeteixo- també està decidit i que es farà, malgrat molts insisteixin a dir al contrari.

Des del PSC, ens mirem amb molt de respecte les 5.800 signatures que ha recollit la Plataforma Defensem el Tren en favor de mantenir l’estació al centre. Per això, ja hem dit públicament, i ho complirem, que ens oferim a anar a demanar al Ministeri de Fomento que mantingui l’estació actual, a més de fer la nova.

Ara bé. El que no farem és embrancar-nos en discussions bizantines. No fa ni deu anys que l’Ajuntament de Figueres va mantenir un llarg i agre combat amb el Ministeri per decidir on havia de ser la futura estació de la ciutat. Una discussió que se sumava a les moltes, que al llarg de l’últim segle, hem tingut sobre com eliminar les vies. No col•laborarem ni un sol dia en fer que, de nou, el debat s’allargui de manera estèril.

Ara estem en un moment clau. És el moment de decidir com serà la nova estació. És el moment de concentrar els esforços en aconseguir que sigui una estació de primera. Amb AVEs, trens convencionals de Renfe, trens regionals d’alta velocitat, una bona estació d’autobusos, àmplies zones d’aparcaments, zones per al lloguer de vehicles a turistes i tot el que fa falta per garantir que Figueres i l’Empordà continuï essent un gran pol d’atracció per viatgers i turistes.

I no val l’argument que això serà en perjudici dels actuals usuaris del tren. Els usuaris actuals no venen només de la zona propera a l’estació de Renfe. També hi ha usuaris de molts altres barris de la ciutat i d’altres ciutats i pobles de la comarca.

No fem trampes amb les paraules. Molts intenten centrar el debat en torn la següent pregunta: Volem l’estació al centre o a Vilafant? Aquesta no és la realitat. Des de la Rambla a l’ubicació de la futura estació no hi tanta distància com la que se’ns vol fer veure. Si el que volem és jugar amb les paraules també podríem preguntar: vostè què prefereix una estació al límit de la ciutat, prop del cementiri, petita i sense serveis o una estació al costat dels jutjats i la comissaria, dels mossos d’esquadra, en una gran zona que serà tota nova i assolellada?

Perdonin el cinisme, però és que per a mi, com per a molts, l’estació actual no ha estat mai al centre. Sempre l’he vista tocant a les afores de Figueres. I recordem que per a la gent dels pobles, accedir a l’estació actual no és gens fàcil, perquè en termes de trànsit està situada en un coll d’ampolla. Fem una estació amb uns bons accessos!!! Aprofitem per donar un impuls definitiu a les rondes!!!

Molts voldran convertir els propers anys, fins que s’inauguri l’estació de l’AVE, en un debat èpic sobre l’estació i sobre que malament que ens tracta el Govern d’Espanya. Amb mi, que no hi comptin. Aviso. Tinc altres projectes.

Que comptin amb mi els que vulguin treballar –ho repeteixo un cop més- per una estació de primera. Potser els socialistes en això estarem molt sols. Però ens reservem el dret de ser els que estarem més contents i més orgullosos el dia que s’inauguri l’estació de l’AVE.,..... Sempre i quan, els debats estèrils no desemboquin amb el que ningú vol: que en mig del soroll i el pim, pam, pum polític, el Ministeri de Fomento decideixi invertir els diners en una altra banda i condemnar-nos a veure com el tren passa per Figueres, però no para. Si això passés –i faré tot el possible per evitar-ho- cadascú haurà de ser responsable dels seus actes.