dilluns, 25 de setembre del 2017

Cinc anys de vacances

Com ens diu el President Montilla, aquest ha estat el temps que el president del Govern “ha estat de vacances”. Mentrestant, l’independentisme ha estat treballant per preparar una declaració d’independència emmascarada en un debat de democràcia si o democràcia no a conseqüència de la convocatòria d’una consulta il·legal, tramposa i preparada vulnerant les normes que tots ens hem donat a través de la CE del 78. Durant aquests 5 anys el PP i el President Rajoy no han estat enlloc; només han esperat, i ara ens envien la policia i els fiscals. Tot això no hauria d’haver passat mai –i no serà que els socialistes no ho havíem avisat-, però el PP i els que van impedir un govern del PSOE han jugat a l’immobilisme i d’aquí que avui la crisi nacional estigui servida en tota la seva cruesa. Faria bé el Sr. Iglesias a pensar si va encertar en mantenir un govern com el de Rajoy en el seu ànim d’anorrear el PSOE. Això no ens ha d’impedir ser crítics. Nosaltres també hauríem d’haver estat capaços de fer-nos entendre millor. I és obvi que hem de  superar actituds poc conciliadores i mancades de sensibilitat cap a la cultura i les idiosincràsies de la societat catalana en el propi PSOE. És així com podrem treballar pel benestar de les persones i exercir de socialistes.

Dit això, tenim clar que passat el dia 1 toca foragitar el PP de les institucions, fer funcionar la comissió per a la reforma constitucional, pactar un model d’estat i votar-ne el resultat. I si a Catalunya és rebutjat, haurem de pensar en la via canadenca, que ens havia explicat Carme Chacon.

Ara el país està molt trinxat anímicament. L’actuació dels poders de l’Estat entrant a les conselleries i detenint alts càrrecs no ajuda a superar tensió, com tampoc no hi ajuda l’entestament a mantenir un referèndum que ja és mort. Ara bé, les conseqüències de la divisió perduraran en el temps, i molt:  tant que potser no es guariran en una generació.

Els socialistes estarem per restablir l’estat de dret que han liquidat els independentistes i els antisistema, però un cop restablert cal abordar d’immediat el model territorial constituint-nos en estat federal i votant sobre una unió duradora i volguda per tots i totes, partint del respecte i l’acceptació de la pluralitat.

Certament el PP i la dreta espanyola farien bé de participar-hi, però ara han de ser foragitats del poder, com ho han de ser els antisistema a Catalunya, per la responsabilitat que uns i altres tenen en haver posat España i Catalunya a la vora del precipici. No m’oblido de Podemos, que va mantenir en el poder a un partit tan corrupte que fins i tot ha mercadejat durant 5 anys amb el els ciutadans d’una part del seu país entregant-los a una minoria independentista sense pensar en les conseqüències.  I n’ha tret rèdit electoral mentre li ha convingut. A veure si n’hem après la lliçó i comencem a superar l’immobilisme i la manca de diàleg que ens han dut on som.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada