dimarts, 3 de febrer de 2015

Caputxins i el bon govern

Conservo un record molt dolç del febrer de 2009. Com a tinent d’alcalde de la ciutat, i acompanyant els arquitectes Joan Falgueras i Rafael Vila, vàrem prestar el que era encara un projecte: la rehabilitació del convent que els monjos caputxins havien inaugurat a Figueres el 1760, i que des de la seva desamortització havia estat dedicat a caserna, escorxador i, finament, magatzem de rampoines i artefactes caducs.

L’escepticisme dels empordanesos no es va fer esperar, i molts –tips de sentir parlar de ciutats del cavall, parcs de les confessions, spàs a l’antiga plaça de braus, i una muntanya de promeses de fum— varen alertar del perill de tornar a vendre la pell de l’ós abans d’haver-lo mort. Però la conversió del vell edifici de Caputxins en un nou escenari per a espectacles de petit i mig format havia nascut d’una manera ben diferent: a partir d’un projecte solvent i el disseny d’una sèrie d’accions polítiques de bon govern. 

En primer lloc, en l’últim mandat de l’alcalde Joan Armangué es va convocar un concurs que va ser guanyat per un expert en rehabilitació patrimonial, Rafel Vila, amb una proposta molt respectuosa amb l’edifici i alhora versàtil per les possibilitats d’ús. 

En segon lloc, ja en l’any 2008, es va planejar acuradament i de forma discreta quines portes calia tocar i amb quins arguments per aconseguir de les administracions públiques la major aportació econòmica mai vista per la recuperació d’un equipament municipal. Molts viatges i converses amb els governs de Barcelona i de Madrid varen ser necessaris per aconseguir el finançament per la rehabilitació de l’església, la infraestructura escenogràfica, i la urbanització de l’entorn. La fórmula, ja coneguda, va ser pressupostar una aportació municipal (avalada per tots els grups municipals, de govern i oposició) i associar el projecte a l’1% cultural que dedica el Ministeri de Foment quan en la rodalia d’una ciutat s’ha dut a terme una gran infraestructura. Estem parlant de l’estació del TAV. 

Set anys més tard recollim els fruits d’aquelles gestions. Aviat inaugurarem el convent de Caputxins, un espai que malgrat la seva centralitat geogràfica és un desconegut per moltes de les persones que vivim a Figueres. Em sento orgullós d’aquestes accions polítiques en que he participat activament i que han estat regides pel principi de servei a la ciutat i la seva gran comunitat, d’austeritat en les formes i d’ambició en el fons. De bon govern, en definitiva. Figueres s’ho mereix.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada