dijous, 19 de setembre de 2013

Discurs de l'11 de setembre

(He reescrit el discurs a partir de les notes que vaig fer servir, per tant, la literalitat no és exacta) 

Alcaldessa, ex-conseller, president d’Òmnium, regidors, regidores, amics i amigues: 

Un any més ens trobem l’11 de setembre per fer una ofrena al monument al President Wilson, un pacifista amb algun episodi fosc i bèl·lic (com la intervenció a Veracruz), artífex de la societat de nacions i ferm defensor del dret a l’autodeterminació dels pobles. Per sobre d’això, el que fou realment el President Wilson és un demòcrata, i és en aquest aspecte que vull centrar la meva intervenció. 

Aquest any, com els darrers, ve marcat per un conflicte polític (negat pel PSOE i pel PP: no m’estaré de criticar a qui no fa les coses bé), i un conflicte social i econòmic en un context de retallades i de malestar ciutadà. Avui, però, se celebra la Via Catalana, que a nosaltres ens sembla bé, atès que qualsevol forma de protesta que faci veure que això s’ha d’arreglar és bona; amb tot, jo no hi aniré: tots sabeu que no sóc independentista i que el vicepresident de l’ANC va declarar que a tots els que hi anessin se’ls comptaria com a independentistes. 

Per a nosaltres, com he dit, tot és bo per avançar cap a una república federal, com ho va ser el nostre vot favorable a penjar l’estelada als indrets més destacats de la ciutat. (Per cert: recordo que CiU hi va votar en contra... L’historial de declaracions i votacions contradictòries de la dreta catalana és molt llarg i extens). 

Tornem al president Wilson i a la democràcia: només amb democràcia podem resoldre les nostres diferències. Actualment al nostre país existeix un conflicte polític que requereix una solució urgent, però especialment són/som els catalans i les catalanes els que necessitem solucions a les contínues retallades. Cal que fem un referèndum amb tots els ets i uts i que tingui plena validesa i sigui vinculant; convé que ens comptem d’una vegada i sortim de dubtes. Mentre això no passi, estem a mercè del pitjor enemic de la democràcia, el populisme. 

Avui a Catalunya es donen totes les condicions perquè el populisme prosperi: començant per una crisi profunda que és aprofitada per la dreta catalana per buscar els enemics fora. Algú es creu seriosament que si Catalunya fos independent no tindríem crisi? Aquesta situació de populisme incipient causa que les condicions per debatre i per exercir la democràcia cada vegada siguin menys adients. En són exemples la banalització constant dels feixismes que la dreta espanyola practica sense cap rubor o la constant crispació que es viu, fins i tot a les nostres institucions locals. Per exemple, al darrer ple es va dir mentidera a l’alcaldessa i a mi mateix que no escoltava i que no entenia res. Cada dia hi ha més crispació i, per tant, més populisme. Ara bé, mentre això passa, la dreta catalana negocia sota la taula amb l’espanyola alhora que ens desmunten l’estat del benestar; recordeu les paraules d’abans d’ahir del president. 

Un darrer apunt: anem amb compte amb les xarxes socials, cada vegada se n’hi diuen de més grosses! L’única recepta per a tot això és pacte i democràcia i això, amics i amigues, és consulta, però també no furtar el debat de pressupostos al parlament de Catalunya. Per fer la consulta necessitem fer entendre al PSOE i al PP que no hi ha més sortida, que ens han d’escoltar. Només escoltant exemples com els del President Wilson podrem sortir endavant, aplicant rigorosament la democràcia. Si no, anem a un enfrontament, a més tensió i a una manca de condicions democràtiques al nostre país. 

No obstant això, els socialistes sempre volem ser optimistes, amics i amigues: VISCA CATALUNYA!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada